El model de ciutat i l'estructura urbana tenen una clara influència sobre la qualitat de l'aire, el nivell de soroll, l’efecte d’illa de calor o el grau d'accidentalitat. Així mateix, condicionen la quantitat i qualitat d‘espais verds, el nivell d'activitat física i, en general, la forma en què la gent viu i es relaciona a la ciutat, amb un fort impacte sobre el benestar i la salut mental, física i social de la població.
Als pobles i ciutats, els teixits urbans més saludables són aquells que són més complexos, els que compten amb una major diversitat d'equipaments i serveis, amb una barreja d'usos i de població, i amb una àmplia varietat d’espais verds urbans i d'espais públics oberts i accessibles a tothom. Aquest model facilita la vida quotidiana, la mobilitat activa, la cohesió i la integració social, i crea un paisatge urbà que proporciona sentit de pertinença i proximitat que afavoreix la sensació de benestar a totes les persones que hi viuen.
Caldria planificar el territori i els assentaments urbans amb l'objectiu de promoure un model policèntric, que conjugui i connecti les centralitats urbanes amb altres teixits urbans i els entorns rurals. Així, caldria dotar els diferents nuclis i els seus barris de les infraestructures necessàries perquè disposin de condicions de centralitat (foment d'espais de treball, serveis o oportunitats d'oci, etc.), de manera que es minimitzin els efectes socials negatius derivats de la segregació espacial. Això hauria de mitigar, conseqüentment, molts problemes de congestió de trànsit, aparcament i transport públic i, paral·lelament, un major foment de l'activitat física de la ciutadania.
És fa necessari repensar els pobles, les ciutats i la xarxa que configuren amb el focus situat sobre les persones i no pas els vehicles privats, principalment els cotxes. I això té com a conseqüència ineludible la creació de ciutats saludables i sostenibles.
Actualment, el model urbà dels nostres assentaments presenta importants limitacions per a introduir elements ‘saludables’ en la seva concepció i ordenació. Tanmateix, però, hi ha opcions de fer-ho, i cal aprofitar les possibilitats que ofereixen les revisions dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), així com els diversos instruments de gestió i planejament derivat.
Aquesta guia ofereix elements per a la reflexió i per a futures intervencions que vagin en aquest sentit.
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Consulteu la nostra política de privacitat