espaiS@lut - Juny 2013

Existeix prou evidència científica de l'estreta relació entre la salut i l'entorn on les persones vivim i treballem. Aquesta relació, coneguda des de fa molts anys i reconeguda internacionalment, és complexa, amb impactes directes i d'altres molt menys obvis. Per exemple, molts entorns urbans fomenten estils de vida sedentaris i contribueixen als més importants problemes de salut en l'actualitat com l'obesitat i les malalties cardiovasculars. Aquests mateixos entorns promouen la dependència dels vehicles, amb un clar impacte ambiental, com la contaminació atmosfèrica i l'increment del soroll ambiental, dos importants factors de risc per a la salut. L'impacte també pot ser menys obvi, com la influència del transport urbà sobre l'aïllament i la cohesió social.

La Diputació de Barcelona està treballant en un projecte transversal, amb la implicació de professionals de diferents disciplines i de les diferents àrees de la Institució per promoure la incorporació de la perspectiva "salut" en el disseny i gestió de l'entorn urbà. Aquesta línia de treball ha estat possible en el marc de la Taula per a la Millora Urbana, i és un bon instrument per avançar en la implementació de l'Estratègia Salut a totes les polítiques, promoguda per la OMS i assumida per la Comunitat Europea.

L'entorn urbà com a determinant de la salut

La salut col·lectiva està en gran part determinada per polítiques alienes al sector sanitari. Els factors socio-econòmics, l'educació i la cultura, les característiques físiques de les ciutats i pobles, els factors ambientals, etc., tenen una incidència sobre la salut i la qualitat de vida de les persones  més rellevant que el propi sistema de salut.

Hipócrates (460-377 a. J.C.) ja va assenyalar la influència del medi ambient  i les condicions de vida sobre la salut.  L'informe Chadwick (1842) sobre l'estat de salut en les grans ciutats d'Anglaterra  també feia menció d'aquesta relació. L'informe Lalonde (1974, Canada) reconeix els comportaments individuals i l'entorn com a determinants importants en la salut.  

En els darrers anys, s'han dut a terme estudis i investigacions arreu del món per tal d'identificar amb més exactitud  la relació entre salut, medi ambient i entorn urbà.

Així doncs, està acceptat actualment que el model de ciutat i l'estructura urbana tenen una clara influència sobre la qualitat de l'aire, el nivell de soroll i el grau d'accidentalitat. De la mateixa manera, condicionen el nivell d'activitat física i en general la forma en què la gent hi viu i es relaciona, per esmentar algun dels factors amb un fort impacte sobre la salut de la població.

Són més saludables els teixits urbans complexos, amb diversitat d'equipaments, de serveis i de llocs de treball, amb zones verdes, amb barreja d'usos i de població, i varietat de tipologies edificatòries i d'espais públics. Aquest model facilita la vida quotidiana, la cohesió i la integració social, i crea un paisatge urbà que dóna sentit de pertinença i afavoreix la sensació de seguretat a totes les persones que hi viuen.

Tenir present l'impacte sobre la salut del disseny de qualsevol element de les nostres ciutats i pobles (pla urbanístic, jardí, plaça, xarxa de transport, barri, equipaments, habitatges, etc.), és de gran rellevància, i per tant, el més clar exemple de l'estratègia salut a totes les polítiques, ja que es requereix del treball conjunt entre diferents professionals.

Sota aquesta evidència, és important generar sinèrgies entre els diferents àmbits de l'acció política per fomentar entorn urbans saludables i contribuir així a la millora de la salut de la població.

El projecte Entorn urbà i salut de la Diputació de Barcelona

Seguint el precepte de "Salut a totes les polítiques" i en el marc de la Taula per a la millora urbana de la Diputació de Barcelona, es va crear a finals de l'any 2010 un grup de treball tècnic per fomentar entorns urbans saludables.

La Taula per a la Millora Urbana (TxMU) és una iniciativa transversal de la Diputació de Barcelona, impulsada per l'Àrea de Territori i Sostenibilitat i vinculada a l'assistència als ajuntaments en la millora de barris amb necessitats d'atenció especial. Es va crear amb la finalitat de donar un millor servei als ajuntaments mitjançant la col·laboració, l'intercanvi i el treball transversal i pluridisciplinar en el si de la corporació.

És a partir d'aquesta experiència prèvia, que prop de 40 professionals de la Diputació de diferents disciplines acadèmiques i que desenvolupen la seva tasca professional en àmbits tan diversos com l'urbanisme, les infrastructures i l'habitatge, l'esport, el medi ambient, el desenvolupament econòmic i l'atenció a les persones treballen en el projecte "Entorn urbà i salut".

L'objectiu general és facilitar eines als ajuntaments de la província de Barcelona que facin possible la incorporació de la perspectiva de salut en el disseny, construcció i rehabilitació de les ciutats i pobles. Es tracta d'una experiència innovadora, de treball transversal i pluridisciplinar.

Fins al moment s'han desenvolupat 2 tipus de productes: un curs de formació presencial i una guia "on line".

• El curs de formació presencial és una eina destinada a responsables polítics i personal tècnic municipal, que pretén proporcionar evidència científica de la relació entre l'entorn urbà i la salut i difondre bones pràctiques per a fomentar espais i entorns urbans saludables.
• La Guia Entorn Urbà Saludable és una guia "on line" estructurada en els mateixos 4 àmbits en que s'ha estat treballant: planificació urbana i model de ciutat, espai públic, equipaments i habitatge, i que està enfocada a donar elements per promoure i protegir la salut de les persones que viuen als nostres pobles i ciutats,  en les diferents etapes i processos de la planificació, disseny  i gestió de l'entorn urbà.

L'abordatge d'aquests àmbits es realitza a través de fitxes revisables, amb un format unificat, que contemplen els principals problemes de salut relacionats amb l'entorn, la legislació sobre els temes tractats, experiències reals de referència, documentació tècnica i les recomanacions i propostes per abordar-los. També s'inclou un cercador d'informació i dades de contacte per ampliar la informació recollida en les fitxes.

El proper 26 de juny, a partir de les 11:30 h. es farà una sessió per presentar el projecte i la guia, a la sala d'actes del Museu Marítim, a Barcelona.

Són molts autors els que destaquen la importància d'aquest nou enfocament en la salut pública. Ana M. Novoa, a l'article "Cómo cambiar comportamientos y no morir en el intento: más entornos favorables y menos educación sanitaria" (Gac. Sanit. 2013; 27(1): 75-76), parla de la importància de prioritzar les mesures centrades en l'entorn. Andreu Segura en el seu article "La crisi, una oportunitat per a la promoció de la salut?" (bepSalut número3/maig 2013) aposta pel control dels determinants de la nostra pròpia salut i treballar per assolir un entorn, una ciutat i una societat més saludable.

Sabem que no hi ha  vareta màgica que pugui resoldre tots els problemes relacionats amb l'entorn  però coneixem moltes coses per satisfer les necessitats de les persones que viuen a les nostres ciutats i pobles, i el camí per aconseguir-lo.