Espai Claustre. Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?
Aquest curs té com a objectiu principal mostrar, des del punt de vista de la història de la ciència i del progrés, i en connexió amb l’evolució de les idees, els límits ètics que ha de tenir el progrés científic i com això afecta també les visions i les polítiques culturals. El curs s’emmarca dins l’Espai Claustre, un format adreçat especialment a la reflexió pausada i a la creació i reformulació d’idees en el camp de les polítiques culturals, sempre en grups reduïts per facilitar la comunicació i la interacció amb el docent.
Ciència i ètica, cultura i progrés. Quins en són els límits? El curs partirà de la pregunta de què és la ciència per avançar cap a les característiques de la ciència occidental moderna en relació amb altres formes de coneixement. D’aquesta manera s’analitzarà el vincle de la ciència amb la tecnologia, tot analitzant si aquesta última és neutral o no. Igualment, s’abordaran els canvis de paradigma en la ciència a partir del segle XX, més enllà del mecanicisme i el reduccionisme, alhora que s’incidirà en el context sociohistòric de la ciència i la tecnologia contemporànies.
En uns temps en què el debat sobre el transhumanisme està més viu que mai, i en un entorn en què la ciència implica nous reptes i nous dilemes ètics, aquest curs és del tot oportú per analitzar com la cultura i les polítiques culturals han de respondre en aquests interrogants fonamentals, sempre dins d’un context ètic.
PROGRAMA
15 de novembre
- 10:00 - 11:00 h: Característiques de la ciència occidental moderna en relació amb altres formes de coneixement
- 11:00 - 12:00 h: El vincle de la ciència amb la tecnologia. La tecnologia, és neutral? És sempre inevitable?
- 12:05 - 13:00 h: Canvis de paradigma en la ciència a partir del segle XX. Més enllà del mecanicisme i el reduccionisme
- 13:00 - 14:00 h: El context sociohistòric de la ciència i la tecnologia contemporànies. Conclusions finals
DOCENTS
Jordi Pigem és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Va ser professor de Filosofia de la Ciència i Història de la Ciència al Masters in Holistic Science del Schumacher College (Dartington, Anglaterra) entre el 1998 i el 2003. És autor, entre d'altres, de les següents obres: El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007); Intel·ligència vital: Una visió postmaterialista de la vida i la consciència (Kairós, 2016); Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021).
Imparteix classes en cursos de diverses universitats, com ara el Màster en Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona. Ha obtingut el Premi de Filosofia del Institut d'Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi Joan Maragall (2016).
En aquest vídeo de sosteniblecat, Jordi Pigem ens parla de biosfera, ecosistemes i ecosofia. I en aquest altre vídeo també podeu veure aquest vídeo en que s’aborda la relació entre ciència, natura i espiritualitat.
Entrevista a Jordi Pigem
(PREINSCRIPCIONS TANCADES)
