$community_name

Informes finals proves pilot APEU:

•    Avaluació de la Prova Pilot APEU de la Diputació de Barcelona
•    Informe sobre el règim de finançament de les àrees de promoció econòmica urbana, de la Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana

 

Presentacions de la jornada: “Conclusions de les proves pilot d’implementació d’aquest model de col·laboració publicoprivada a la demarcació de Barcelona” del 20 de juny de 2024.

•    L'experiència de la Diputació de Barcelona en la constitució de les APEU
•    L’aplicació de la normativa dels ingressos de l’APEU des de la perspectiva dels ens locals
 

PROGRAMA DE LA JORNADA

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, va organitzar el dia 24 de novembre, en format híbrid -presencial i online-, la jornada “Les primeres passes de les APEU: balanç del primer any”. 

L’acte es va realitzar de manera presencial a la Sala d’Actes de l’edifici Migjorn del Recinte Mundet, de la Diputació de Barcelona, i també es podia fer el seguiment i participació online. 
Aviat de complir-se un any de l’aprovació de la Llei 15/2020 de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), la jornada va voler oferir un espai de reflexió i d’intercanvi de visions per a fer un primer balanç sobre la funcionalitat d'aquest nou model de gestió de les zones comercials.

Així, durant la jornada de reflexió, anàlisi i balanç, tècnics municipals i representants d'entitats associatives que participen en el Programa Pilot impulsat des de la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, van exposar de primera mà les seves experiències.

La inauguració de la jornada va córrer a càrrec la diputada delegada de la Gerència de Serveis de Comerç, Ana María Martínez, que va explicar que la jornada té l’objectiu de recollir les experiències d’aquest primer any dels municipis que formen part del programa pilot de les APEUS, impulsat per la Diputació de Barcelona.

Ana María Martínez va recordar al públic assistent que «les APEU són unes noves entitats de base associativa i naturalesa privada, sense ànim de lucre, que estan orientades a promoure la col·laboració pública privada sota la tutela del respectiu ajuntament, amb l’objectiu compartit d’implantar millores en l’entorn urbà, orientades a la valorització i competitivitat de les zones comercials urbanes, de manera complementària a les actuacions i serveis municipals».

I és que la finalitat perseguida amb les APEU és dinamitzar comercialment les zones urbanes, mitjançant la realització d’inversions i actuacions finançades, en la seva major, part per les aportacions privades obligatòries requerides a propietaris i llogaters de negocis amb accés directe a la via pública.

La diputada delegada de Comerç va indicar també que en l’actual context de postpandèmia «cobra especial importància la posada en marxa de projectes innovadors de gestió i reactivació de les zones comercials urbanes. I amb aquesta intenció, a principis d’aquest any, la Diputació de Barcelona va posar en marxa un innovador programa de cooperació local bianual per a ajudar als ajuntaments de la província interessats en impulsar, conjuntament amb les associacions de comerciants i empresaris implicades, els processos de delimitació, constitució i desenvolupament inicial de les APEU».

Va concretar que a la prova pilot gestionada per la Diputació de Barcelona, hi participen 11 zones urbanes i 7 polígons industrials, alguns dels quals estaven presents a aquesta jornada i van poder exposar les seves experiències.  

Seguidament, la Gerenta de Serveis de Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, Soledad Bravo, va remarcar que es tracta d’un treball conjunt entre la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que té per objectiu conèixer com seria la implantació del model APEU en el conjunt del territori. La Diputació per la seva banda, aporta el seu recolzament econòmic i tècnic, amb el suport del Gabinet Gaudí. 

Les diferents ponències de la jornada es varen organitzar en  dos grans eixos:  el balanç de les proves pilot des de la perspectiva municipal; i el balanç de les proves pilot des de la perspectiva associativa.

En el primer,  diferents representants dels municipis de Granollers, Vilanova i la Geltrú, Mataró, i Rubí, on s’està duent la prova pilot, van fer una explicació de les seves experiències durant aquesta primera fase, on estan delimitant la zona d’actuació i establint un cens d’activitats econòmiques la zona que probablement es delimitarà. Van afirmar que es tracta d’una gran oportunitat que no es pot deixar perdre, i cal prendre totes les mesures perquè surti bé.

En el segon eix, diferents representants d’associacions de comerciants i empresarials, van afirmar que la col·laboració publico/privada obligatòria és la única solució per a millorar l’entorn urbà a to nivell: neteja, seguretat i manteniment, i que les APEU constitueixen l’eina legal imprescindible per a aconseguir uns centres urbans i industrials en condicions òptimes. 

Tots els participants varen coincidir en afirmar en que s’ està en una primera fase embrionària, i que les primeres passes estan consistint en delimitar la zona i establir un cens, per després començar a proposar les primers actuacions. Coincideixen també en que APEU son una eina essencial per a reactivar els centres urbans i els polígons industrials dels nostres municipis, i que per a que les APEU puguin veure la llum i entrar en funcionament amb èxit, cal fer primer una gran tasca pedagògica entre tots els agents implicats, perquè comprenguin i es motivin amb el projecte APEU. 

La cloenda va córrer a càrrec de Montserrat Ballarín, Regidora de Comerç, Mercats, Consum, Regim Intern i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona i Vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB , que va indicar que les APEU son una eina per a fer espais dignes per a viure i treballar, i que ara que estem en una fase de reactivació econòmica, és un bon moment per a començar a posar fil a l’agulla. 

Les APEU permetran  promocionar determinats espais de les nostres ciutats, en benefici de tothom. 

Jornada que dona el tret de sortida a la prova pilot APEU. Participen a la jornada els 18 ajuntaments que formaran part de la prova pilot de les APEU així com la consultora Gabinet Gaudi. Coincidint amb la data en la que surt publicat l’ajut, la Gerència de Serveis de Comerç fa la presentació del pla de treball conjunt del projecte pilot APEU.  

Óscar Sierra, diputat delegat de Comerç, de la Gerència de Serveis de Comerç, dona la benvinguda als participants a la jornada: els ajuntaments que han estat seleccionats per a la prova pilot de les APEU, que es podran beneficiar del suport tècnic i econòmic de la Diputació. 

Explica Óscar Sierra que Paco Medina, de la consultora Gabinet Gaudi, acompanyarà els ajuntaments en tot el procés. “Sou valents per començar a treballar amb els vostres municipis, per innovar i apostar per trobar solucions a alguns dels problemes del sector”. “Volem que les proves pilot siguin un èxit i un referent per a la resta d’ajuntaments que us estan observant”. Indica el senyor Sierra.

Soledad Bravo, Gerenta de la Gerència de Serveis de Comerç, dona la benvinguda a tota l’assistència i explica que avui es publica el dictamen dels ajuts econòmics i per això era important fer la jornada avui. Agraeix tota la documentació aportada pels ajuntaments perquè la Diputació de Barcelona fes la selecció dels municipis que podrien participar a la prova pilot.

Son en total 18 els ajuntaments que participaran de la prova pilot, dels quals 7 es desenvoluparà en polígons industrials, com a motor per a reactivar l’economia local. S’ha creat una comunitat transversal tècnica de treball en la que Montse Rico serà la referent tècnica de Promoció Econòmica i Marian Las Heras la referent de Comerç del projecte APEU.

“Som valents, és un repte, és una aposta. Tenim un any i mig per veure quin fruit dona aquest treball conjunt” afirma Soledad Bravo. S’atorgaran fins a 40.000 euros per a cada municipi, de manera plurianual, i la prova pilot es durà a terme durant dos anys. Caldrà justificar el 50% de l’import atorgat i, l’any següent, el 50% de l’import que s’atorgui restant. El 2022 no caldrà presentar cap nova sol·licitud. 

Explica Soledad Bravo que el punt clau és el suport tècnic del projecte, que anirà a càrrec del Gabinet Gaudi, amb Paco Medina i Georgina Andreu. És una consultora especialitzada en fer acompanyament, que també oferirà formació, jornades... per conèixer la viabilitat del projecte.
És important i necessari crear un grup tècnic entre tots els ajuntaments que participen a la prova pilot. Per això Soledad Bravo demana que cada ajuntament tingui un referent tècnic i polític de la prova pilot. Expressa que és necessària la implicació política. 
Per a crear grups de suport, hi haurà grups individuals i també es farà treball de forma conjunta amb altres municipis. 

Es començarà a treballar amb aquests 18 ajuntaments, i l’objectiu seria poder extrapolar l‘experiència a d’altres municipis. Per facilitar les tasques de comunicació dins del grup de treball, s’ha habilitat un espai dins de la “Comunitat virtual” de la Gerència de Serveis de Comerç on poder compartir tota la informació que s’anirà generant. 

Miquel Martí, tècnic multimèdia de la Gerència de Serveis de Comerç. Explica en què consisteix el subgrup que s’ha creat a la Comunitat virtual perquè els municipis puguin participar i formar-ne part. Exposa a l’assistència com inscriure’s i com funciona aquesta eina. 

“Hi ha la Comunitat virtual, i un grup específic d’APEU dins d’aquesta. Cal que els municipis sàpiguen on volen crear el xat, si dins de la Comunitat virtual, o dins del grup específic APEU. Les persones que no formen part del grup específic APEU, no saben que aquest grup existeix”.

En Miquel enviarà un manual en PDF amb més informació de com funciona, i des de la Gerència de Serveis de Comerç s’aportarà tot el suport que sigui menester. 

Paco Medina, Gabinet Gaudí. “Durant tot un any estarem al vostre costat. Per a Tots els dubtes, estarem sempre disponibles”, afirma.

“Hem de veure si aquest instrument que ens dona el poder legislatiu, és vàlid per a l’executiu, els poder locals”. 

Explica que el Gabinet Gaudí té més de 25 anys d’experiència, sempre buscant un sistema de treball que lligui millor les polítiques públiques i les privades. Com va ser el cas dels gerents de comerç urbà que van néixer a finals dels 90. I també amb els POEC. 

“Hi treballem 7 persones, som un despatx interdisciplinari. Treballem amb processos de planificació de polítiques urbanes, actuacions comercials, etc...

Portem 25 anys vinculats a aquest concepte. A Catalunya hem estat capdavanters i hem estructurat una llei de les APEU, després d’estar 25 anys vinculats a aquest concepte”. 
“Però hem de pensar que això no serà necessàriament la solució a tots els problemes del comerç. Hem d’anar a poc a poc i veure què funciona i què no funciona”.

“APEU serà un instrument privat, amb gestió pública. Cal afrontar-ho amb responsabilitat i ganes de que surti bé”. Es presenta com un instrument perfecte de participació público-privada, del que s’ha parlat durant 25 anys. 

Des del Gabinet Gaudí hi haurà proximitat física amb visites als municipis, atenció telefònica, etc... Es tracta d’un projecte referent en l’àmbit i, per tant, molts municipis i també Comunitats Autònomes es fixaran en els resultats d’aquest treball, perquè és un dels primers projectes a nivell estatal en desenvolupar la llei. Així doncs, la fase més important serà la dels propers 6 mesos. 

El projecte de delimitació és la mare dels ous, i cal fer-ho molt bé. L’hem d’encertar, i hem de fer que surti bé. 

La Georgina Andreu coordinarà junt amb Paco Medina tot el procés i, en breu, aniran a cadascun dels municipis participants. 

Georgina Andreu, Gabinet Gaudí. Presenta el calendari amb el pla de treball. Es faran dos mesos de treball conjunt amb els ajuntaments, amb trobades i visites al territori (juny-juliol). 
L’Agost serà un mes inhàbil, i el setembre es treballarà en el cens de la planta territorial de l’APEU i en el projecte de l’APEU –planta territorial determinada-. 

Novembre-febrer: trobades virtuals o presencials. Es faran grups de treball i es faran trobades cada tres mesos per fer el seguiment conjunt i veure com va el projecte de delimitació. 
Gener: cursos de formació, en planificació i gestió de les APEU. 

Febrer: es veurà si ja es pot tramitar el projecte a l’ajuntament. 

Abril: iniciar el projecte, com es pot encarar el final de la prova pilot fins a finals d’any. 

Març a octubre: jornades de treball per a aprofundir en els aspectes que es plantegin. 

Març: es donaran a conèixer els resultats de les proves pilot. 

Cap el mes d’abril, farem també una guia per orientar i poder extrapolar l’experiència a d’altres municipis. 

Estem també elaborant plans de treball individualitzats. Farem comunicats de seguiment amb polítics, representants del teixit comercial, tècnics, Diputació de Barcelona i Gabinet Gaudí. 

De cara a l’agost s’estan preparant tots els recursos i s’habilitarà una línia telefònica i un correu electrònic de contacte, així com reunions de contacte individualitzades. 

També es farà un butlletí informatiu mensual sobre les APEU i com estan evolucionant, així com també s’utilitzarà el subgrup de les APEU que s’ha creat a la Comunitat virtual de la Gerència de Serveis de Comerç. 

Es realitzaran quatre reunions per trimestre, a més de les posades en comú de les proves pilot.

A finals d’abril/maig de 2022 es realitzaran reunions de tancament. S’establiran indicadors de seguiment de les proves pilot per extreure’n conclusions, i es generarà un informe final on s’explicarà com donar continuïtat al projecte. 

La primera sessió de treball es realitzarà al juny-juliol de 2021 amb l’ajuntament i l’equip tècnic per començar a analitzar com serà la planta territorial de l’APEU, i quants establiments comercials hi ha. En una fase posterior s’incorporarà la part privada, amb els comerciants. 

En el projecte pilot APEU hi haurà 11 zones estrictament comercials i 7 d’industrials. 

 

Torn de preguntes:

Esther, tècnica de comerç de l’Ajuntament del Masnou. Afirma que està tot molt ben estructurat. Demana que la Diputació de Barcelona posi a l’abast de tothom l’esquema de treball del Gabinet Gaudí.

Marian, de la Gerència de Serveis de Comerç, vol saber qui serà el responsable de cada ajuntament, qui serà el referent, i que li enviïn el seu correu electrònic  de contacte. 
Lala, de l’Ajuntament de Mataró, pregunta quan sortirà publicat oficialment el nom dels municipis que formaran part de la prova pilot. També es pregunta sobre les justificacions dels 50%. 

Soledad Bravo, respon: avui (surt publicat). 

Paco Medina ratifica que ajudaran els ajuntaments amb el tema de les liquidacions i justificacions de despeses a la Diputació de Barcelona. 

Soledad Bravo indica que la informació que s’ha donat avui sortirà publicada al xat. 

Soledad Bravo explica també, per clausurar la jornada, que és el moment de començar a treballar conjuntament. Amb moltes ganes i amb molts expectatives de que el treball sigui fructífer. 

El dia 3 de desembre de 2020, la Gerència de Serveis de Comerç va organitzar virtualment la 3a Sessió d’avaluació participada municipal de les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), en la qui hi van participar diferents representants de municipis de la província de Barcelona. 

La sessió tenia per objectiu debatre sobre les implicacions del Projecte de llei APEU que estava en procés de tramitació parlamentària per urgència. La sessió volia ser un treball d’avaluació amb preguntes i respostes.  

Van participar activament en el debat Soledad Bravo, Gerenta de la Gerència de Comerç de la Diputació de Barcelona; Paco Medina, Consultor Director del Gabinet Gaudí; Jordi Táboas (Ajuntament de Granollers); Lourdes Clota, Ajuntament de Vic; Anabel Díaz (Ajuntament de Sant Boi). Va moderar la sessió Georgina Xufré, Diputació de Barcelona. 

Els diferents participants varen exposar els seus interrogants sobre el projecte de llei en tràmit i els possibles reptes que s’aniran plantejant:
•    Atesa l’actual situació econòmica derivada de la COVID-19, és el moment adient per aprovar aquesta nova llei?;
•    S’ha fet una anàlisi prou exhaustiva del sector abans d’endegar el projecte de llei?;
•    Encaixaran bé les APEU en la realitat dels nostres municipis?;
•    Els models APEU de l’estranger que s’han posat com a referents, es poden extrapolar a casa nostra?;
•    Quines repercussions poden tenir les APEU en el sector del comerç de proximitat dels diferents municipis?,
•    Les associacions de comerciants, es convertiran en APEU?;
•    Com serà rebuda pels comerciants i comerciantes (la trobaran adient i necessària?, estaran disposats a participar-hi?);
•    En general, els comerciants demanen subvencions, i les APEU demanen triplicar la quota i que sigui obligatòria. Com s’encaixarà?;
•    Es crea el risc de generar falses expectatives en el sector comercial?;
•    A països com Alemanya, part del sector comercial no ha volgut crear cap APEU;
•    Quin serà el percentatge de comerços necessari per a què es formi una APEU? qui decidirà aquest percentatge i amb quins criteris?;
•    Que passarà amb els comerços ubicats en les zones que quedin fora de la delimitació de l’ APEU? I amb la resta de barris?
•    Qui s’encarregarà de posar en marxa i garantir el bon funcionament de l’ APEU? Els actuals gerents?
•    Què passarà si algunes consultores fan l’estudi de posada en marxa de l’APEU i després no es pot dur a terme per manca de finançament, o altres? Com reaccionaran els comerciants?;
•    Quin seria el cost real de les APEU per als comerciants?;
•    Podran els comerços fer aquest pas?

Son interrogants que caldrà anar responent i consensuant entre tots els agents implicats. La Diputació de Barcelona hi tindrà un paper essencial, atès que durà a terme unes experiències pilot que marcaran l’itinerari a seguir. 

Els participants a la jornada virtual varen indicar que serà la primera vegada que es fan coses així d’importants en un municipi, com és la constitució d’una APEU comercial o industrial, i que no respongui a un plantejament previ de model de ciutat mínimament aprovat en el ple de l’ajuntament. Per tant, caldrà molt de consens i tenir les coses molt clares.

Afirmen que per això cal seguir fent planificació urbana de les polítiques públiques, en el ple de l’ajuntament.

Coincideixen en admetre que el fet que la llei s’aprovi ara, no significa que s’hagi d’implantar immediatament. Sinó que quan es vulgui, ja es podrà disposar d’aquest instrument legal. 

Plantegen que tal vegada la Diputació hauria de fer un projecte pilot i una ordenança que reguli les APEU. La Diputació reafirma que es duran a terme projectes pilot. 

Els participants observen que s’ha colat a les APEU el tema dels polígons industrials. Que tal vegada hi hagi sorpreses i siguin les empreses fortes les que puguin crear APEU a les zones industrials. Podran pagar els 30.000 euros per pagar un coordinador que ara no tenen.

Normalment els polígons estan poc acostumats a fer coses en comú amb el comerç. Però tal vegada les APEU els impulsi a fer-ho. No només la indústria, també el gran comerç o serveis, estil cadenes de menjar ràpid conegudes, de fora de la ciutat, s’incorpori a l’APEU i tingui els mitjans per tirar de la resta d’establiments que es trobin dins de la zona delimitada. 

En general, hi ha voluntat de fer coses conjuntes (comerç i polígon industrial). Tal vegada acabi sent el polígon qui tiri del comerç local. 

Afirmen també els participants que per presentar el projecte d’APEU necessitaran un CENS (de comerços) permanentment actualitzat.

Coincideixen en que cal apujar el llistó del que ja es feia fins ara (de les accions que es desenvolupen normalment). Cal millorar la part gerencial i de coordinació de la pròpia entitat. 

Qui vulgui activar el procés, ha de presentar a l’ajuntament un projecte de delimitació de l’àrea. Això en realitat és un pla estratègic. I fer-ho té un cost. 

Soledad Bravo fa la cloenda de la jornada explicant que la Diputació de Barcelona durà a terme una experiència pilot d’APEU.

La Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, van organitzar conjuntament la Segona jornada virtual de les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), que es va realitzar el dia 20 de novembre de 2020. 

En primer lloc, la jornada va comptar amb les ponències de Maria Luisa Esteve -professora titular de dret financer i tributari de la Universitat de Girona-, i Matthew Davis -The BID Foundation-. En la taula rodona posterior hi van participar a la taula rodona Roger Gaspa –President de Foment Comerç-; Alejandro Goñi -President de PIMEC Comerç-; Carles Ruiz -Alcalde de Viladecans-; i Pròsper Puig -President de l’Eix comercial de Sant Andreu-. Va moderar la jornada la Gerenta de Serveis de Comerç, Soledad Bravo.

A la Segona jornada virtual d’APEU van assistir més de 156 persones, procedents de diferents ajuntaments de la província, consultores, administracions, i universitats.

Javier Villamayor -Coordinador de l’ Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona- va donar la benvinguda als assistents tot agraint la feina que s’està fent des dels diferents àmbits per avançar en el projecte de les APEU. Així mateix, va exposar l’objectiu de la jornada: aprofundir sobre el Projecte de Llei de les APEU, com a eina indispensable per a comerços, industria i restauració; indicant que la Diputació té previst endegar 20 experiències pilot d’APEU a la demarcació de Barcelona, a les que aportarà suport econòmic i tècnic. 

En la seva ponència, la professora Maria Luisa Esteve va presentar al públic assistent una introducció sobre el concepte de les APEU, explicant que l’actual Projecte de Llei té com a referent els BID (Business Improvement District), que tenen el seu origen a Toronto, l’any 1967, quan després que la ciutat tragués el tramvia que circulava pel carrer per substituir-lo per el metro (soterrat), va disminuir el nombre de vianants que hi transitaven, amb la conseqüent pèrdua de visibilitat -i de retruc de clientela- pel comerç afectat. 

Alguns comerciants varen reaccionar per reactivar el comerç del carrer, però malgrat que no tots hi participaven per igual, tots en recollien els beneficis. Per això, els comerciants més implicats en la reactivació dels seus negocis varen anar a veure l’alcalde, per comunicar-li que creien convenient posar un altre impost i van aconseguir que l’any 1970 es creés, a l’esmentat carrer de Toronto, el primer BID del món. El model BID es va estendre ràpidament per Amèrica del Nord i es va anar desenvolupant a diferents indrets del món, fins el punt que avui es parla del “BID BANG”.

No es tracta d’un model únic, sinó que cada zona delimitada de BID l’adapta a la seva realitat. Per tant, es pot afirmar que no hi ha dos BID igual, però tots presenten característiques comunes: 

1. La iniciativa de crear-los parteix dels agents econòmics (sector privat) d’una zona determinada.
2. La constitució del BID és autoritzada per l’ajuntament.
3. La gestió, l’execució de les activitats, és privada i professionalitzada.
4. Tenen suport del sector públic.
5. Estan obligats a contribuir al pressupost.
6. Tenen una vigència limitada, normalment 5 anys, que es va renovant per votació.

Les experiències són positives arreu del món on s’implanten, contribuint a reduir dràsticament els locals buits, la inseguretat i la delinqüència; al mateix temps, incrementen la neteja i la dinamització econòmica i social a tot nivell. 

Com es crea una APEU?
No obstant, la professora Esteve indica que més enllà de les experiències nord-americanes, els referents actuals per a la nostra demarcació serien els models de BID que s’han implementat ja des de fa anys en països més propers com el Regne Unit o Alemanya, amb uns sistemes jurídics i de ciutats més propers als nostres.

Especifica que per crear un BID cal que els agents econòmics interessats (d’una zona delimitada) s’uneixin i facin una proposta a l’ajuntament. Seguidament es crea un grup de treball entre l’ajuntament i els agents interessats, i es fa una votació entre els agents de la zona delimitada; si el 40% vota favorablement, es crea un BID (en el cas català seria una APEU). Per tant, si no hi ha voluntat democràtica de crear-la, no es crea. 

En cas d’aprovació del BID, per ordenança municipal s’aplica una quota d’obligat pagament dins de la zona delimitada i, de mitjana, s’ha de preveure un termini d’aproximadament dos anys per posar en marxa l’APEU.

Com es finança una APEU?
Els BID no són una iniciativa pública ni suposen una privatització del sector públic, i una de les qüestions fonamentals a la que cal parar atenció és al seu finançament. Tots els agents han de pagar una quota obligatòria que normalment ve determinada en funció de la seva superfície, i la paguen els ocupants del local. En el cas que el local estigui buit, es fa càrrec de la quota el seu propietari. 

Seguidament, Mattheu Davis -The BID Foundation- va aportar la perspectiva del Regne Unit sobre els BID, país en el que hi ha actualment 370 BID, la majoria a Anglaterra (65 a Londres). Estan ubicats a centres urbans, zones industrials, polígons industrials, zones turístiques, i són organitzacions formals que treballen amb molts actors diferents, com les autoritats locals, civils, etc...

Ja a l’any 2004 hi havia unes 600 associacions informals que tenien acords de col·laboració per aportar millores a determinades zones, i el primer BID es va crear al Regne Unit l’any 2005.

Quan gasta un BID cada any?
En l’actualitat, hi ha uns 250 BID a Anglaterra, i tenen un pressupost mig d’entre 400.000 i 500.000 euros, tot i que algun cas concret sobrepassa el milió d’euros Els BID, que es basen en els impostos dels negocis de la zona, canvien el rendiment d’un indret, perquè hi aporten creixement i atreuen públic. A la vegada, tenen relació amb els governs locals i proveeixen serveis de la mà del govern local, encara que els fons siguin privats. 

Quina duració tenen?
Tenen una durada aproximada de cinc anys renovables. Un cop es vota un BID, els vots favorables són un 70%; a la segona votació (cinc anys després), el percentatge favorable creix. 

El rol dels BID?
Els BID reactiven i dinamitzen tota una zona, afavoreixen el seu creixement i faciliten un munt de serveis per a veïns i visitants. En l’actualitat existeix una agència al Regne Unit que assessora als BID (The BID Foundation) i que té com a un dels objectius incorporar nous elements als BID. Amb la pandèmia, per exemple, els han assessorat a l’hora de reobrir el negoci de manera segura. 

Després de les dues ponències, Soledad Bravo -Gerenta de la Gerència de Serveis de Comerç- va obrir el torn de la taula rodona, que es va iniciar amb el tema del finançament (que fins ara a Catalunya s’ha basat en el voluntariat) i el perfil de les gerències. 

Roger Gaspa va respondre que el model de l’associacionisme presenta esgotament. Les APEU volen teixir un consens ampli entre els agents d’una zona i seran una eina per endegar projectes, perquè les associacions puguin comptar amb uns recursos econòmics segurs. Caldrà crear complicitats entre tots els agents. Per altra banda, va afirmar que l’ajuntament ha de vetllar per la ciutat en general i va remarcar la idea que cada BID (APEU) és diferent i que no existeix un model únic. Roger Gaspa va indicar també que “calen dos anys per preparar una APEU, i que el model associatiu a Catalunya és molt elevat. També, que quan es visita una ciutat es fa de manera transversal: no es veu un sol àmbit”. Va precisar que les APEU posaran sobre la taula el tema dels locals buits i la desertització dels centres comercials urbans.

Per la seva part, Alex Goñi va precisar que estem entrant en una etapa de compromís i responsabilitat entre públic i privat i, per tant, cal elevar la gestió a la categoria de professional. També va manifestar que el teixit associatiu està conscienciat que s’ha d’encaminar cap a les APEU. “Les APEU ens poden ajudar a sortir ràpid de la situació en la que estem. El comerç està esperant un canvi, una renovació, una reactivació. Les APEU han de ser un instrument per evitar la desertització urbana”.

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, va explicar que “la cooperació publico/privada obre grans possibilitats. Parlem d’un model d’organització de les empreses, per treballar conjuntament en projectes de dinamització a polígons industrial o espais comercials. La diferencia entre polígon i ciutat està canviant, atès que els polígons estan cada vegada més integrats a les ciutats: s’integren a la trama urbana. La ciutat camina cap a una integració, i cal veure com configurem la ciutat en general”. 

Pròsper Puig va insistir en el fet que no hi haurà dos BID iguals, “serà una APEU social, amb el veïnat. Cal una gestió de l’espai públic. Necessitem canvis normatius importants referents als locals buits, i per gaudir de l’espai públic. Els eixos comercials vivien del veïnat. La clau de l’èxit de l’experiència rau en millorar l’espai públic i millorar l’ecosistema comercial”.

Soledad Bravo va intervenir recordant que la llei fa esment a la ciutat compacta, ben integrada, cohesionada. A continuació va obrir el torn a les preguntes dels i les participants a la jornada:

 

• Com es prendrà el sector comercial, les associacions, l’aprovació de la Llei?

La resposta dels intervinents a la taula rodona va ser unànime: molt positivament. Tal vegada en un principi hi haurà problemes de comprensió (com va passar en el cas de la vianantització), però amb el temps, hi estaran a favor. 

 

• Pregunta per a Matthew Davis: els BID tenen subvencions publiques al Regne Unit?

Resposta: no. No tenen finançament públic. Però poden tenir altres fonts d’ingressos, com quan s’hi fan festivals...

Esteve respon també: si l’ajuntament dona suport econòmic és per ajudar, però la iniciativa no pot ser de l’ajuntament, ha de ser dels agents (sector comercial, industrial, turístic...).

 

• Pregunta per a Matthew Davis: quin és el temps de maduració d’un BID?

Resposta: hi ha dos anys de treball previ. Cinc o més per a maduració. Al cap de cinc o deu anys comença a assolir els reptes. Es confia més en ells. 

 

• Pregunta per a Esteve: hi ha un nombre mínim d’habitants?

Resposta: és molt variat. Des de dos carrers, a la meitat d’una població. O BIDs turístics que inclouen vàries poblacions. Cal fer una anàlisis de viabilitat, perquè no hi ha dos BID iguals. Cal fer proves pilot que responguin a diferents situacions.

 

• Pregunta per a Esteve: d’on surten els recursos humans per fer la fase d’estudi previ?

Resposta: les administracions públiques poden crear oficines tècniques per a fer els estudis de viabilitat de les APEU. 

Matthew va afegir que al Regne Unit existeixen crèdits per a BID (préstecs), que poden ser retornats en un període de 5 anys.

Com a cloenda de la jornada, Soledad Bravo va explicar per la seva part que des de la Diputació de Barcelona es destinarà un milió d’euros per a realitzar 20 experiències pilot, amb suport tècnic i assessorament per a estudis de viabilitat. 

Héctor Santcovsky, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va afegir per la seva banda que les APEU són una aposta per millorar el comerç local, i que des de AMB poden també col·laborar en els estudis de viabilitat. A banda, les APEU són també una eina per lluitar contra el canvi climàtic i afavorir la transició ecològica. Va recordar al públic assistent que disposen del programa Apropa’m per fer polítiques d’ocupació que també involucren el comerç. 

Finalment, Javier Villamayor va fer la cloenda de la jornada, agraint les aportacions i aclariments dels ponents, la participació de l’assistència i el treball de l’equip que va fer possible la realització de la jornada virtual.

Lluïsa Esteve - Professora UdG

 

Matthew Davis - BID fundation

 

Alex Goñi - PIMEC

 

Roger Gaspa - President Foment Comerç

 

Carles Ruiz- Alcalde Viladecans

 

Pròsper Puig - President de l'Eix Comercial Sant Andreu

La Gerència de Serveis de Comerç va organitzar, el dia 4 de novembre, la segona Sessió d’avaluació participada municipal APEU, amb l’objectiu de difondre el contingut del projecte de Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), i permetre la participació activa i el debat sobre les implicacions del Projecte de Llei i els reptes i oportunitats de la seva potencial implementació. 

A la trobada virtual, els ponents i l’assistència  varen poder aportar els diferents punts de vista i plantejaments sobre el tema. Hi van participar -a banda de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona-, 10 municipis de la província (Gavà, Sant Cugat del Vallès, Sitges, Terrassa, Vic, Corbera de Llobregat, Sant Just Desvern, Vilafranca del Penedès, Manresa i Granollers), així com membres del CIS i el Gabinet Gaudí. 

Va fer la presentació de la sessió Javier Villamayor –Coordinador de l’Àrea de Promoció Econòmica, Turisme i Comerç-, explicant el rol cooperador i d’acompanyament als municipis que desenvolupa la Diputació de Barcelona. En aquest àmbit, la Diputació vol formar i fer accessible el Projecte de Llei als ajuntaments, i aportar suport tècnic i econòmic finançant fins a 20 projectes pilot d’APEU en el 2021/22. 

Seguidament, Francesc Medina –Director del Gabinet Gaudi-, després de fer una breu introducció d’àmbit històric sobre la temàtica (BIDS), va exposar que l’actual Projecte de Llei té com a marc legal de referència el de 2017, i que enguany, es disposa de dos mesos per acabar de definir el Projecte de Llei actual.

 Medina va explicar que les APEU es presenten com instruments de col·laboració publicoprivada que persegueixen finalitats molt concretes: modernització i promoció de zones urbanes delimitades; millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada i mediambientalment eficient; i increment de la competitivitat tot afavorint la creació de l’ocupació.

És a dir, el Projecte de Llei permet definir un espai territorial delimitat amb característiques pròpies (un eix comercial, un polígon, una àrea compartida per més d’un municipi, ...), on es desenvoluparà una pla estratègic d’actuació per a la seva dinamització comercial i econòmica, incrementant el grau de competència d’aquesta àrea i la seva capacitat de resposta davant les necessitats pròpies, buscant a més l’atractivitat i el dinamisme de l’àrea. Cada municipi podrà proposar les zones delimitades (APEU) que consideri adients, previ consens amb els diferents agents implicats.

Arribat el torn de preguntes, va prendre la paraula Jordi Tort -regidor de Gavà-, que va plantejar la qüestió de l’obligatorietat de les quotes, i sobre qui recaurien exactament (propietaris de locals, llogaters...) i qui seria l’agent encarregat de la seva recaptació. També va posar de relleu la quantitat de fons que es necessitaran per dur a terme de manera òptima una APEU.

Joan Manel Montfort –regidor de Vilafranca del Penedès- va demanar aclariment sobre si la quota seria com un tribut, una taxa que es cobraria des de l’ajuntament.

Tot temàtiques que actualment s’estan debatent. Francesc Medina va aclarir que el gerent de l’APEU (figura clau), hauria de tenir un conveni amb l’ajuntament per poder fer la recaptació de manera totalment legal. Francisco Povedano, de l’Ajuntament de Barcelona, va intervenir per explicar que la millor manera per dur a terme la recaptació seria com a recàrrec de l’IBI, però que per això s’hauria de modificar l’actual llei; i que s’està treballant sobre aquest tema.

Així mateix, Povedano va especificar que l’APEU s’haurà de demanar des del sector comercial (i/o polígon industrial o altre), “l’ajuntament pot ajudar, però ho ha de demanar el sector”.

Javier Villamayor va indicar que l’any 2016 es van fer dues experiències, a Sant Andreu i al Born -ambdós barris de Barcelona-; i que la prestació patrimonial i la quota obligatòria són dues coses diferents. També va especificar que associar-se (a l’associació de comerciants) no és obligatori; i que la quota (d’APEU) vindria determina pel tipus d’actuacions que s’hi vulguin dur a terme.

El debat entre l’assistència va continuar amb la temàtica de les associacions de comerciants: quin paper desenvoluparien, quin seria el seu futur...; i quins tipus de quota hi hauria (associacions, APEU, ajuntament...?).

En un debat molt animat, Francisco Medina va precisar que per aquest motiu es fan les avaluacions participades, perquè tothom hi pugui intervenir, presentar els seus dubtes i interrogants, i entre tots i totes anar perfilant la futura Llei, atès que queden dos mesos per poder millorar-la i fer-ne la redacció final. Així mateix, va aclarir que normalment el que succeeix és que es crea una entitat gestora nova.

Neus Andreo, de l’Ajuntament de Sitges, va insistir en el fet que caldrà fer prova que l’ajuntament està al costat del sector del comerç, treballant plegats. Medina va corroborar que és així, que cal fer campanyes durant un any o dos, abans d’implantar una APEU.

També va sorgir la temàtica dels censos d’activitat comercial, atès que no hi ha un cens d’activitat dinàmic i unificat per a tots els ajuntaments que podria permetre, per exemple, portar un control dels establiments comercials existents, -oberts/tancats- amb els corresponents propietaris o llogaters. Així mateix, Medina va explicar que tal com està ara el Projecte de Llei, es pot aprovar una APEU sense que intervingui el Consell Local.

En acabar el torn de preguntes, Medina va lliurar un formulari als ajuntaments participants per poder modular les diferents percepcions de cadascun d’ells sobre aquesta temàtica.

Per cloure la trobada, Soledad Bravo –Gerenta de la Gerència de Serveis de Comerç- va resumir que, en un debat molt animat, s’havia presentat una visió crítica de les principals disfuncions del Projecte de Llei, especialment el fet de no disposar d’un cens d’activitat actualitzat i unificat; la incertesa sobre el futur de les actuals associacions de comerciants; la provinença dels ingressos per pagar totes les despeses derivades de les APEU; i com es vinculen amb les APEU espais com les fires locals  o els mercats de venda no sedentària.

Assenyalant també la unanimitat en la necessitat de la figura del/la gerent, com a agent indispensable pel bon desenvolupament de les APEU; i que les APEU són una gran oportunitat per aconseguir una planificació urbana integral.

El dia 27 d’octubre s’ha portat a terme la primera “Sessió virtual d’avaluació participada municipal APEU” dirigida a regidors/es dels municipis de la província.

El projecte de Llei regulador de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), que es troba en fase parlamentària, suposa un repte important per al món local, i requereix d’una anàlisi, coneixement i debat sobre les seves implicacions amb l’entrada en vigor de la nova Llei.

Per aquest motiu, des de la Gerència de Serveis de Comerç, de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, promovem una avaluació conjunta i participada amb els ajuntaments interessats. 

S’han organitzat un conjunt de sessions que es portaran a terme durant les pròximes setmanes amb la participació de personal municipal, i amb l’objectiu de valorar i dimensionar les conseqüències comercials, industrials, urbanístiques, administratives i tributàries que, a nivell municipal, es poden derivar de la implementació territorial de les APEU. 

I amb la finalitat d’extreure conclusions que permetin adequar millor l’actuació cooperadora de la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona a les necessitats d’assistència tècnica i econòmica local que es derivaran de la implementació de les APEU, tant en les centralitats comercials urbanes com en els polígons d’activitats econòmiques (PAE) dels nostres municipis.

La primera sessió va comptar amb la moderació del Sr.Paco Medina, consultor i Director del Gabinet GAUDI, consultoria especialitzada en la planificació i gestió de polítiques públiques i projectes estratègics per a la promoció econòmica local i la millora urbana. 

En la seva presentació el Sr.Medina va exposar les principals afectacions municipals del projecte de llei, que té com a objectiu assentar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publico/privada en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis. Així mateix va puntualitzar els principals factors que han de confluir per garantir la seva implementació: comptar amb una gerència professionalitzada i amb dedicació exclusiva, comptar amb un finançament addicional i suficient, que es parteixi d’un projecte sòlid i amb una relació òptima amb l’àmbit associatiu així com que es doni un lideratge públic i una gestió pública/privada.

El paper dels municipis és fonamental, ja que les APEU actuen com un instrument basat en la col·laboració publicoprivada que persegueix finalitats públiques mitjançant iniciatives per millorar la qualitat de l’entorn urbà, consolidar el model de ciutat compacta, complexa, cohesionada i mediambientalment eficient. I per tant, l’activitat d’aquestes entitats ha de beneficiar els espais públics i els interessos generals de la ciutat, i ha de suposar un punt d’inflexió per una Nova Agenda Urbana amb impacte social, econòmic, ambiental als nostres territoris. 

Al llarg de la sessió de treball, els/les regidores dels municipis participants, han agraït el to pràctic i participatiu de la sessió, i del debat fruit de la seva participació han sorgit com a principals preocupacions la manca de capacitat per garantir una equitat entre els diferents eixos comercials dels pobles i ciutats, així com el cost elevat que suposa mantenir l’estructura de les APEU versus el benefici que pot generar als petits comerços  i l’impacte econòmic per al territori. 

La sessió ha conclòs amb la reflexió de que les APEU poden ser una oportunitat per incidir en la decadència i desertització comercial que amb la crisis econòmica generada per la Covid19, s’ha fet més evident. I alhora,  una oportunitat de planificació urbana integral més sostenible i inclusiva alineada amb l’agenda 2030. 

Sessions com aquestes son fonamentals per fer front conjuntament al nou repte que suposa la revitalització del comerç i la regeneració socio-econòmica i mediambiental de les centralitats comercials urbanes.

La Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, van organitzar el divendres 16 d’octubre la Primera jornada virtual sobre el projecte de Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), una eina de promoció i millora de la competitivitat de les àrees econòmiques basada en la col·laboració publicoprivada.

L’objectiu de la futura llei és assentar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis.

La llei permetrà definir un espai territorial delimitat amb característiques pròpies (un eix comercial, un polígon, una àrea compartida per més d’un municipi, ...) on es desenvoluparà una pla estratègic d’actuació per a la seva dinamització comercial i econòmica, incrementant el grau de competència d’aquesta àrea i la seva capacitat de resposta davant les necessitats pròpies, buscant a més l’atractivitat i dinamisme de l’àrea.

Durant la presentació de la jornada, el diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Òscar Sierra, ha afirmat que la Diputació té en marxa diferents projectes per fer realitat les APEU «En primer lloc, un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB per donar suport a l’impuls per a la creació  i desenvolupament de les APEU, on s’analitzaran i avaluaran proves pilot, estudis, informes, grups de treball i formació i accions de comunicació i difusió, com ara jornades als municipis o institucionals com la que avui ens trobem».

També, des de la Diputació s’impulsarà una avaluació participada de les APEU, on es realitzaran sessions de treball amb experts i municipis, amb l’objectiu «que tots aportem el nostre granet de sorra i poder generar continguts enriquidors de coneixement i d’informació», ha afegit Sierra. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona ja ha posat en marxa un Pla per a la reactivació econòmica dels municipis de Barcelona, dotat amb 30 milions d’euros i que forma part del Pla de Xoc de la Diputació, per  pal·liar els efectes de la crisi social i econòmica provocada per la COVID -19.

Per la seva banda, la regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim interior i Hisenda a l’Ajuntament de Barcelona i Vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín, ha afirmat que «les APEU implicaran fer un pas endavant en les polítiques locals de comerç, un sector que està patint la crisi actual, per professionalitzar la gestió i per donar eines als municipis interessats en aquesta línia de treball». Ballarín també ha apuntat que la unió de les tres entitats – Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i AMB – garantirà un major suport i millor implementació futura d’aquestes àrees.

Les APEU facilitaran que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col·laboració entre agents públics i privats.

Segons el projecte de Llei, les APEU són instruments de col·laboració publicoprivada que persegueixen les finalitats públiques següents: modernització i promoció de determinades zones urbanes; millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada i mediambientalment eficient i increment de la competitivitat tot afavorint la creació de l’ocupació.

Els destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat per ajudar-los a millorar el seu entorn. La llei també va dirigida als ajuntaments, als quals correspon autoritzar i controlar la creació de les APEU per dinamitzar certes zones, amb els consegüents beneficis per als interessos generals del seu municipi, que complementaran les actuacions de caràcter dinamitzador de les administracions públiques locals.

La Primera Jornada Virtual ha comptat amb la participació de prop de 150 persones, i hi han intervingut també el soci de RBD Consulting Group, Roger Gaspa, per parlar d’exemples i tipologies de les APEU arreu del món; així mateix, el soci fundador de CLA Advocats, Benjamí Tous, va fer la seva aportació sobre el marc legal d’aquestes àrees de promoció econòmica urbana.