Del soroll i la brutícia a la

precisió i el desenvolupament.

Llegir més...

Si et diem la paraula indústria, què t’inspira? El debat actual gira al voltant de tres grans eixos: educació, ocupació i vocació. De moment, la resposta a la pregunta plantejada és clara: “soroll i brutícia”.

El desconeixement de la realitat del sector ens porta a prendre conclusions errònies? El programa Ocupació per a la Indústria Local a Osona treballa per combatre aquest desconeixement.

El sector industrial va ser una sortida per a moltes famílies durant la revolució industrial, vinculat a una realitat de duresa i precarietat que ha deixat petjada a les posteriors generacions. Quin missatge rebien els joves? “Estudieu i fugiu d’aquesta dura realitat”. L’escenari ha canviat, però aquestes paraules encara ressonen a moltes cases.

Actualment, la indústria s’enfoca a perfils amb qualificació universitària (comandaments mitjans-alts, tipus enginyer/a), i s’estan obviant perfils indispensables com poden ser els de mecànic ajustador de maquinària, o l’ electromecànic , que ara mateix van extremadament buscats.

Ens trobem amb una indústria molt més desenvolupada, on la professionalització i l’expertesa són clau per poder fer-se un lloc en ocupacions del sector industrial. On la “brutícia i el soroll” es transformen en “precisió i desenvolupament”. On requerim de persones amb competències tècniques i transversals ajustades a una realitat amb gran projecció.

Cal tenir en compte que s’ha perdut la cultura maker a casa. Fa 20 anys, qui no recorda el pare o l’avi arreglant la màquina de cosir o posant greix a la recol·lectora? Era un fet quotidià o, si més no, no era estrany. Avui en dia, la realitat és molt diferent. Difícilment a casa veurem una planxa desmuntada, o a l’escola ens explicaran com funcionen les màquines que tallen la gespa del pati.

Els equips docents, tot i voler apostar per fomentar les vocacions industrials, sovint no disposen del coneixement necessari en la matèria per poder acompanyar el currículum proposat, incloent-hi aquesta mirada. Així ens ho va fer saber l’equip directiu i docent de l’escola L’Era de Dalt de Tona, on van apostar per treballar les vocacions industrials amb el seu alumnat. A través del programa Ocupació per a la Indústria Local a Osona es va dur a terme una prova pilot on es va formar i assessorar al professorat sobre com impartir continguts tecnològics i l’alumnat va explorar la robòtica, la construcció o els engranatges, a més de visitar empreses.

Cal seguir apostant per a la formació i l’estimulació de vocacions industrials, a través de l’experimentació i la proximitat a la realitat del sector. Cal vincular-hi l’empresa, la comunitat educativa, i els agents que treballen en clau d’ocupació.

Alhora, és important seguir treballant per la professionalització del sector i les condicions de treball que se n’esdevenen. Considerem que és una aposta i un compromís de territori treballar-ho de manera cooperativa, per construir des de l’anàlisi, contemplant el compliment de drets i deures, trencant barreres i prejudicis envers l’ocupació que aquest sector genera.

Mireia Triquell

Tècnica d'ocupació

Creacció, Agència d'Emprenedoria, Innovació i Coneixement

Ocupació per a la indústria local a Osona, projecte cofinançat per la Diputació de Barcelona en el marc del programa Ocupació a la Indústria Local