Comparteix

Urban planification

A City Accessible to All

CONTEXT

© riopatuca / Shutterstock.com

The concept of accessibility refers to a set of characteristics related to mobility, communication and understanding, which towns and cities (in addition to their services and facilities) must have in order to be used by all, especially by people with mobility difficulties.

A truer depiction of the extent of accessibility problems can be appreciated when the percentage of the Catalan population who suffer a type of disability is considered in conjunction with the percentage of people whose mobility is limited due to age or personal reasons. In this sense, Libro Verde: la Accesibilidad en España [Green Book: Accessibility in Spain] indicates that the number of people with accessibility problems amounts to 38.8% of the population, taking into account people who suffer permanent disability, chronological factors (age) and temporary circumstances (pregnancy, temporary injuries, etc.).
 

Read more

The promotion of municipal accessibility is essential for the progressive transformation of public spaces, goods and services in order to improve the living conditions of the disabled. This facilitates the physical activity of this segment of the population, reducing their isolation and increasing their emotional comfort and social cohesion.

Accessibility constitutes a fundamental right for every citizen, not just for people with functional diversity. The concept of accessibility must be understood from a broad perspective: everyone has a right to enjoy the city and all its services.

Making environments more accessible improves qualitative comfort and security aspects. Public intervention is, then, essential in the promotion and development of social policies designed to foster accessibility and the removal of architectural barriers to guarantee the quality of life of all citizens.

 

OBJECTIVE

  • Remove architectural barriers to facilitate the accessibility to and use of the public space, guaranteeing the right to mobility and interaction with the environment.
  • Remove barriers in terms of communication and attitude to enable people with physical, sensory or intellectual disability to overcome inequality, discrimination and social participation problems.

PROPOSALS AND RECOMMENDATIONS

  • Take accessibility criteria and regulations on the autonomous community and state levels into account in planning.
  • Prioritise accessibility for people with functional diversity to the city’s physical and communication environment.
  • Include accessibility improvements: to the physical environment (pedestrian areas), to public services (public buildings and their surroundings), to public transport (make it fully accessible), to the environments of healthcare facilities, to leisure and cultural areas, to green areas (parks, corridors, etc.) and to communication in all spaces and facilities.
  • Foster accessibility to the natural spaces that make up the green and blue infrastructure of the city.
  • Foster accessible routes and physical activity programmes in the open air for all types of people and conditions and provide them with good signage.
  • Ensure accessibility to infrastructure that fosters sport and physical activity in order to guarantee that all users can enjoy it and support inclusive physical activity and sport.
  • Ensure access to cycle routes for tricycles, tandem wheelchairs, adapted bicycles and other types of bicycles used by people with functional diversity.
  • Provide parking for motorised wheelchairs. 
  • Provide inclusive signage in all areas (include information about distances, routes, gradients, etc.).

REFERENCE EXPERIENCES

Information only available in Catalan

 

 

  • Udine. Udine ha efectuat una aproximació comprensiva als diferents barris emfasitzant el fet que siguin entorn “age friendly”, fent que s’hi afavoreixi la socialització i la solidaritat intergeneracional. Així s’hi han fet actuacions com treure barreres arquitectòniques o implantar sistemes de gestió del trànsit que ajudin la gent de més edat a moure’s de manera segura. Udine té com a màxima que allò que urbanísticament afavoreix la gent gran també afavoreix a tothom.
    A Udine, 1 de cada 4 persones és major de 65 anys. La preocupació per un entorn pensat per la gent gran és un dels punts claus de la planificació de la ciutat. Les age friendly cities contemplen diferents vectors: el transport, l’habitatge, la participació social, el respecte i la inclusió social, la participació social i l’ocupació, la comunicació i la informació, la comunitat assistencial i els serveis de salut, i els espais públics i els edificis.
    La ciutat ha estat mapejada per tal de saber en quines zones hi ha una major concentració de gent gran i així poder fer unes o altres intervencions urbanístiques. S’ha relacionat la gent gran amb bona part dels serveis que necessiten: per exemple, amb la ubicació de les zones verdes, amb les parades de bus, amb els supermercats i farmàcies, espais de cultura i lleure...
    En relació a la gent gran i les persones amb diversitat funcional també s’han fet actuacions al voltant dels principals equipaments utilitzats per la gent gran: farmàcies, botigues... A més d’això, i amb efectes per a tota la població, també s’han implementat mesures per calmar el trànsit arreu del municipi i s’han fet millores a les infraestructures per caminar (acostament i ampliació de les voreres als encreuaments, per exemple) i anar en bicicleta.
  • Bristol. Disposa d’una xarxa Primària i Secundària de rutes per a vianants al centre de la ciutat. Aquestes xarxes connecten els llocs clau del centre de la ciutat. Han introduït el concepte Espais d’Alta Qualitat per a vianants (High Quality Pedestrian Spaces). En aquests espais hi ha una reducció o absència del tràfic motoritzat. Els vianants tenen preferència davant dels vehicles i les bicicletes. Aquesta xarxa té rutes atractives, accessibles i segures. I la xarxa té com a objectius augmentar les oportunitats per caminar, anar en bici o agafar el transport públic.

 

LEGISLATION

  • Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat.
  • Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados
  • Decret 135/1995, de 24 de març, codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del codi d'accessibilitat.
  • Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de novembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de derecho de las persones con discapacidad y de su inclusión social.
  • Código Técnico de la Edificación DB SU (amb les modificacions RD 1371/2007-BOE 23/10/2007 i correcció d’errors BOE 25/01/2008).
  • Reial Decret 173/2010,de 19 de febrero, pel que es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació (DB SUA i DB SI).
  • Comentaris i Documents de Recolzament del Código Técnico de la Edificación.
  • Reial Decret 505/2007 Condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions
  • Reial Decret 1544/2007 Condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i utilització dels mitjans de transport per a persones amb discapacitat.

STUDIES AND TECHNICAL DOCUMENTATION

More information about addressing the Public Health Service: entornurbasalut@diba.cat

Date of last update:
ds., 08 de maig 2021 06:56:01 +0000