Com gaudir sense riscos de les piscines - Esports

Es consideren piscines d’ús públic totes les de titularitat pública i les de titularitat privada la utilització de les quals està condicionada al pagament d’una quantitat en concepte d’entrada o de quota d’accés, directa o indirecta, així com totes les que no són d’ús particular.

Es consideren piscines d’ús particular les piscines unifamiliars o de comunitats de veïns d’ús privatiu per als seus titulars.

_{[Article 2 del Decret 95/2000]}

Els ens locals, com a titulars de les piscines d’ús públic, són els responsables de la seguretat i salubritat de les instal·lacions i, amb aquesta finalitat, han de posar els mitjans i el personal adients per tal de garantir-ne la seguretat i minimitzar-hi els riscos.

A més, les característiques de les instal·lacions i els serveis annexos de les piscines han de garantir la prevenció de riscos sanitaris i d’accidents.

_{[Preàmbul i articles 25 a 27 del Decret 95/2000]}

Els mitjans principals per garantir la seguretat i minimitzar els riscos són els següents:

• Disposar d’un local amb una farmaciola equipada amb material suficient, segons l’aforament màxim autoritzat de la piscina (art. 13 del Decret 95/2000).
• Disposar de salvavides i altre material de salvament adequat, en nombre suficient i en una ubicació visible i de fàcil accés (art. 14 del Decret 95/2000).
• Disposar d’un servei de salvament i socorrisme en determinats casos (art. 17 del Decret 95/2000).

Es poden incloure mesures de seguretat addicionals a les piscines?

Sí. La normativa sanitària recomana disposar de Desfibril·lador extern automàtic (DEA) en aquells llocs on es concentri un gran número de persones, com poden ser les piscines d'ús públic.

La instal·lació d’un DEA en un espai públic comporta, com a requeriments principals, que:

• La ubicació del DEA i les seves normes d’utilització han d’estar adequadament senyalitzades en un lloc visible.
• Al lloc d'ubicació del DEA s’ha de comptar, durant l'horari d'activitat, amb un mínim d'una persona autoritzada per a l'ús de l'aparell.

_{[Article 5 del Reial decret 365/2009, de 20 de març, pel qual s’estableixen les condicions i els requisits mínims de seguretat i qualitat en la utilització de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs fora de l’àmbit sanitari]}

_{[Article 3.3 del Decret 151/2012, de 20 de novembre, del Departament de Salut pel qual s'estableixen els requisits per a la instal·lació i l'ús de desfibril·ladors externs fora de l'àmbit sanitari i per a l'autorització d'entitats formadores en aquest ús]}

Han de disposar d’un servei de salvament i socorrisme les piscines que, durant l’horari de bany establert, disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua superior als 200 metres quadrats.

El nombre de socorristes depèn del nombre de persones que es banyen o practiquen la natació, el nombre i la visibilitat dels vasos i les activitats que s’hi facin.

^{[Art. 17.1 del Decret 95/2000]}

Com es determina el nombre de socorristes necessaris en les piscines d’ús públic?

Per determinar el nombre de socorristes, s’ha de tenir en compte, com a mínim, la relació d’un socorrista per a cada grup de dos-cents banyistes o fracció. El nombre de banyistes es calcula a raó de dos per cada cinc metres quadrats de làmina d’aigua.

Exemple:

En base a aquesta previsió de la norma, el número de socorristes es calcularà en funció de la superfície total (làmina d’aigua de les piscines) i del número de banyistes. Així:

Si el recinte disposa d’un sol vas de piscina de 25x12,5 m, el càlcul del nombre mínim de socorristes es faria de la següent forma:

Sup. làmina d’aigua = 25 x 12,5 = 312,5 m2

Nombre de banyistes = 312,5 / 2,5 = 125

Nombre mínim de socorristes = 125 / 200 = 0,625  →  1 socorrista

Els usuaris de la piscina han de poder identificar fàcilment els socorristes.

_{[Art. 17.1 del Decret 95/2000]}

En els casos que s’assenyalen a continuació no és obligatòria la presència de personal de salvament i socorrisme:

• A les piscines que disposin d’un o més vasos amb una superfície total de làmina d’aigua igual o inferior als 200 metres quadrats.
• En les instal·lacions en què s’accedeixi a la piscina mitjançant el pagament d’una quantitat en concepte d’entrada o de quota d’accés directa.
• A les piscines d’aquestes mateixes dimensions que estiguin integrades en establiments de restauració o allotjaments turístics, incloent-hi els càmpings, i en altres tipus d’instal·lacions i establiments reservats a l’ús exclusiu de les persones que hi estiguin allotjades, sense necessitat de pagament d’una quota d’accés directa. En aquests casos, la direcció de l’establiment pot programar activitats organitzades de natació o jocs aquàtics destinades a grups de menors d’edat.

En tots aquests casos, tant a l’entrada de les instal·lacions a què fan referència els paràgrafs anteriors com a la zona de bany, s’ha de fixar, en un lloc perfectament visible per als usuaris, un rètol amb el missatge següent:

Aquesta instal·lació no disposa de servei de salvament i socorrisme

^{[Art. 17.2 del Decret 95/2000]}

En el cas que no sigui obligatori aquest servei, cal disposar d’algun servei de vigilància?

En els casos esmentats a l’apartat anterior, i en especial mentre durin les activitats organitzades destinades als menors d’edat, hi ha d’haver una persona que, entre les seves tasques, tingui encarregada la vigilància dels banyistes i la supervisió del compliment de les normes de règim intern.

Aquesta persona ha de tenir habilitats bàsiques en la pràctica de la natació i ha de tenir la titulació de grau superior d’animació d’activitats físiques i esportives o el diploma de monitor d’activitats de lleure infantil i juvenil lliurat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, o bé acreditar la superació dels programes d’atenció sanitària immediata de nivell 1 o 2 a què fa referència el Decret 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata.

^{[Art. 17.2 del Decret 95/2000]}

La normativa reguladora de les piscines d’ús públic no preveu una edat mínima per accedir-hi sense necessitat de l’acompanyament d’un adult.

Per aquest motiu, cal conèixer tant les condicions d’ús de les piscines com la competència dels municipis en aquesta matèria, que s’explica a l’apartat Preguntes freqüents del web d’Esports de la Diputació de Barcelona.

Amb la finalitat de prevenir accidents, es prohibeix utilitzar trampolins, palanques i tobogans en les àrees on es permeti simultàniament el bany.

Aquests elements només es poden utilitzar en les piscines o zones de les piscines acotades i reservades per a aquesta finalitat, i estan subjectes a limitació horària.

També es prohibeix l’ús de material que dificulti la vigilància i la visibilitat de la zona de bany.

En les zones i durant els horaris en què es permeti l’ús d’aquests elements s’han d’extremar les mesures de vigilància.

^{[Art. 12 del Decret 95/2000]}

Sí, les entitats, els centres, els establiments públics o privats —amb ànim de lucre o sense— i les empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva.

_{[Art. 62.3 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport i art. 13.2 del Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya]}

Per a més informació, podeu consultar l’apartat Preguntes freqüents del web d’Esports de la Diputació de Barcelona.