El teixit empresarial del Barcelonès
Josep Maria Canals i Miquel, Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona
Introducció
La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa realitzen des de l’any 2016 la publicació Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona1. La publicació recull i analitza la comptabilitat de les societats mercantils actives amb seu social a la demarcació de Barcelona que han dipositat els seus comptes anuals en el Registre Mercantil i que registren facturació, amb l’objectiu de proporcionar una visió global de l’estructura del teixit productiu de la demarcació de Barcelona i de cadascuna de les seves dotze comarques. El 2021 l’informe arriba a la sisena edició.
Apunts metodològics
La legislació estableix que les societats mercantils estan obligades a presentar els comptes anuals per al seu dipòsit en el Registre Mercantil. Els criteris utilitzats en l’informe són els següents:
- Es consideren les empreses actives amb seu social a la demarcació de Barcelona que han dipositat els seus comptes anuals en el Registre Mercantil i que registren facturació.
- L’anàlisi es fa amb una agrupació sectorial formada per 38 activitats econòmiques a partir de la classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE).
- La riquesa generada per una empresa s’imputa en aquell territori on la societat té el domicili social.
- Les dades fan referència a les societats mercantils que tenen el domicili social en algun dels 314 municipis que conformen les 12 comarques de la demarcació de Barcelona.
- Es considera la comptabilitat de l’exercici 2019 de les empreses que van presentar els comptes al Registre Mercantil abans del dia 9 d’abril del 2021.
Principals característiques de les societats mercantils del Barcelonès
El pes del teixit empresarial de la demarcació de Barcelona en el conjunt català queda palès si s’observa que l’any 2019 la demarcació, amb el 73,8 % de la població catalana, aplegava el 82,2 % de la facturació total, el 74,2 % de les societats mercantils i el 80 % dels ocupats de les societats mercantils catalanes.
A l’any 2019 hi havia 100.108 societats mercantils amb seu social a la demarcació de Barcelona, un 2,7 % més que les registrades l’any 2018. L’ocupació es va reduir un 0,9 %, i es passà de 1.336.727 a 1.324.298 llocs de treball i el volum de negoci generat per aquestes societats mercantils s’incrementà un 4,2 %, de 277.302 a 288.942 milions d’euros. La variació de la facturació del teixit empresarial al llarg de l’exercici 2019 va tornar a ser superior a la variació registrada pel PIB a Catalunya (3,4 %).
El Barcelonès és, en termes absoluts, la comarca de la demarcació que registra una major activitat empresarial. Cal tenir en compte que al Barcelonès hi ha ubicades les seus socials d’empreses, moltes de les quals multinacionals que realitzen la producció en d’altres territoris i que, com s’ha explicat anteriorment, fa que la riquesa generada per l’empresa s’imputi en el territori on la societat té el domicili social.
Cal destacar l’efecte de capitalitat de Barcelona, que concentra el 86,7 % de la xifra de negoci comarcal, percentatge molt superior al 8,9 % de l’Hospitalet de Llobregat, el 3,4 % de Badalona, el 0,6 % de Sant Adrià de Besòs i el 0,3 % de Santa Coloma de Gramenet. Per tant, les dades presentades a continuació s’han de llegir amb el benentès que gairebé la seva totalitat provenen de societats radicades a Barcelona, i en una mesura molt menor, a l’Hospitalet de Llobregat.
El Barcelonès concentra el 45,0 % (45.058) de les societats mercantils, el 40,0 % (115.545 milions d’euros) del volum de negoci i el 46,6 % (616.604) de l’ocupació de la demarcació. Respecte a l’any 2018, aquests valors registren un increment de societats del 2,6 %; un manteniment de la facturació, que tan sols s’incrementa un 0,1 %; i una reducció de l’ocupació del 6,7 %.
El Barcelonès és una comarca de serveis. El 72,7 % de la facturació total de les 45.058 empreses ubicades a la comarca procedeix d’activitats de serveis, el percentatge més elevat de les dotze comarques barcelonines. En sentit contrari, és la comarca amb una menor presència industrial, només el 21,0 % de la seva facturació és generada per societats industrials. Les activitats de la construcció apleguen el 6,2 % de la facturació, per damunt del 4,9 % de mitjana provincial. La seva dimensió empresarial està dominada per la micro i petita empresa i per empreses relativament joves. Quasi vuit de cada deu societats facturen menys d’1 milió d’euros, i les empreses constituïdes abans de 1989 tan sols representen el 13 % del total, percentatge que baixa al 2,3 % si es consideren les societats creades abans del 1975.
L’especialització o diversificació del teixit empresarial es pot observar a través del pes que tenen els cinc primers sectors d’activitat respecte al total. Així, el Barcelonès és la comarca que registra una major diversificació del teixit empresarial. Els cinc primers sectors per volum de negoci apleguen el 35,4 % de la facturació total, mentre que a la resta de comarques barcelonines aquests sectors concentren al voltant del 50 %.
Concretament, els cinc primers sectors per xifra de negoci de la comarca i algunes empreses que els conformen són els següents: activitats professionals, científiques i tècniques amb el 8,2 % (9.488,6 milions d’euros), GRIFOLS SA, SANOFI AVENTIS SA, HAVAS MEDIA GROUP SPAIN SAU; químiques i farmacèutiques amb el 7,3 % (8.475,4), BASF ESPAÑOLA, SLU, ANTONIO PUIG SA, ERCROS, SA; informació i comunicacions amb el 7,3 % (8.408,2), MEDIAPRODUCCION SLU, SILK APLICACIONES SL, IMAGINA MEDIA AUDIOVISUAL SA; comerç a l’engròs de productes d’ús domèstic amb el 6,6 % (7.589,9), ALMIRALL SA, ABASIC SA, AMGEN SA), i altres tipus de comerç a l’engròs amb el 6,0 % (6.910,4), GM FUEL SERVICE SL, QUIMIDROGA SA, MEROIL, SA.
Estimació de la facturació del 2020
L’informe estima una reducció de la xifra de negoci del 9,1 % al Barcelonès l’any 2020 (facturació total de 105.078 milions d’euros) i una reducció del 8,8 % a la demarcació de Barcelona (facturació total de 263.438 milions d’euros).
Aquesta estimació es duu a terme a partir de dos components: la facturació registrada per les empreses de la demarcació desglossada per sectors d’activitat al llarg de l’exercici 2019 i les taxes de variació del PIB sectorial de l’exercici 2020 respecte a l’exercici 2019, publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Conclusió
La centralitat del Barcelonès, i sobretot de la ciutat de Barcelona, es fa evident quan se sap que la comarca aplega gairebé la meitat de les empreses i quatre de cada deu euros són facturats per les empreses que tenen la seva seu social a la demarcació. La segueixen en termes de facturació, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, comarques veïnes que disposen de polígons industrials on hi ha instal·lades moltes de les empreses més importants del país, a més d’ubicar-s’hi molts dels centres de producció de grans empreses amb seu a Barcelona. Els límits administratius del Barcelonès, per tant, queden superats per la seva relació funcional amb el territori més proper on s’hi ubiquen bona part de les grans infraestructures econòmiques del país.
1 Diputació de Barcelona. Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2020. També disponible en línia a: diba.cat/economieslocals