Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Maresme 2024 (pendent)
El Maresme presenta un important dinamisme en la majoria d’indicadors socioeconòmics analitzats per a aquest darrer any 2023, agafant embranzida respecte l’evolució que presentava l’any anterior. És la comarca on es redueix l’atur de forma més intensa, el -3,0%, lluny de l’estabilitat de la província (0,0%). Amb un comportament especialment positiu entre les dones (-3,5%), i també entre la població de més de 54 anys (-0,3%). La taxa d’atur cau, però encara és comparativament elevada, del 9,6% (9,1% província).
És la segona comarca amb un major ritme de creixement de l’ocupació registrada resident, creix el 2,6%, sensiblement per sobre de l’increment provincial (2,4%). És la mateixa evolució que es dona entre els llocs de treball, amb un augment del 2,6% (2,5% província), centrat en la modalitat de treball assalariat (3,4%). Per contra, la modalitat de treball autònom s’estanca (0,0%) i el teixit productiu es redueix el -0,7% en aquest període. L’activitat turística augmenta notablement la seva demanda, el que incrementa la recaptació tributària el 23%. Per la seva banda, el comerç registra un descens moderat d’establiments, i un lleuger augment de la superfície de venda.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2023
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2023
La comarca del Maresme té una superfície de 398,5 km2, el 5,2% de la superfície de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 30 municipis que tenen una superfície mitjana de poc més de 13 km2, la menor respecte a la resta de comarques barcelonines. Mataró n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2023 (en percentatge)
L’any 2023 la comarca del Maresme suma 467.914 habitants, i es manté com la quarta comarca més poblada entre les comarques barcelonines. La població ha crescut l’1,2% en un any, un ritme de creixement lleugerament inferior al de la província (1,4%), però continuant el creixement ininterromput des de que hi ha registres anuals del Padró d’habitants. La població jove menor de 16 anys es manté a la baixa (-0,9%), mentre creix la població de 16 a 64 anys i sobretot la de 65 anys i més (2,9%). La població amb nacionalitat espanyola puja el 0,3%, mentre que l’estrangera ho fa el 8,3%, destacant la població de nacionalitat colombiana (40,6%) i ucraïnesa (134,6%). Pràcticament la totalitat de municipis de la comarca creixen en població, destacant Calella (520), Pineda de Mar (646) i Mataró (1.187). Tant sols un municipi perd població, es tracta de Vilassar de Mar (-24).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Maresme 2023-2033 (en percentatge)
El Maresme manté un creixement demogràfic continuat, aquest darrer any ha estat de l’1,2%, amb un augment en pràcticament tots els municipis de la comarca.
El VAB ha experimentat una variació l'any 2022 del 5,5%, segons l’Anuari econòmic comarcal 2023, de BBVA (vegeu el gràfic 3), gairebé idèntica a l’evolució del conjunt de la província (5,6%). Per la seva banda, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca s’incrementa el 2,6% l’any 2023, el segon increment més destacat entre totes les comarques de la província. Per nacionalitat, l’increment més destacat és el de persones amb nacionalitat estrangera (7,6%), i per grups d’edat és el de majors de 54 anys (6,3%), seguit dels menors de 30 anys (6,1%). L’únic grup d’edat que perd ocupats és el de 30 a 44 anys (-1,3%). Hi ha un total de 198.950 persones ocupades, 5.030 més que un any abans.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Maresme (en percentatge)
L’ocupació de les persones residents al Maresme es manté a l’alça (2,6%), amb el segon increment més destacat entre les comarques barcelonines.
L’any 2023 ha tingut un bon comportament de l’atur registrat a la comarca (vegeu el gràfic 5). Ha estat la comarca que ha reduït més intensament el nombre de persones aturades registrades, concretament el -3,0% respecte a l’any 2022. L’any ha finalitzat amb 21.011 persones aturades registrades, 647 menys en un any. La taxa d’atur se situa en el 9,6%, quatre dècimes menys que l’any anterior, però superior a la taxa provincial (9,1%).
Per sexe, l’atur davalla més entre les dones que entre els homes (-3,5% i -2,3% respectivament). Entre les persones amb nacionalitat estrangera la baixada de l’atur és moderada (-0,5%) en comparació amb l’atur nacional (-3,5%). La caiguda en el nombre d’aturats s’ha estès per tots els grups d’edat analitzats, i ha estat l’única comarca amb aquest comportament. El grup més beneficiat ha estat el de 45 a 54 anys (-6,0%). Entre els grans sectors d’activitat econòmica, el que ha vist disminuir més l’atur ha estat els serveis (-482), i l’agricultura en termes relatius (-12,6%). En canvi, l’atur creix entre les persones sense ocupació anterior (4,2%).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Maresme (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Maresme, 2023 (en percentatge)
El Maresme lidera la caiguda de l’atur entre totes les comarques barcelonines (-3,0%), i tots els grups d’edat analitzats s’han beneficiat de la baixada.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Maresme, 2023 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Maresme, 2023 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Maresme, 2023 (en percentatge)
Tots els municipis de la comarca experimenten un augment de població ocupada, però encara hi ha tres amb una taxa d’ocupació inferior al 60%. En el mateix període, l’atur es redueix en vint municipis, i hi ha dos municipis amb una taxa d’atur superior al 12%.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Maresme, 2023 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Maresme, 2023 (absoluts)
Al llarg de l’any 2023 quaranta-tres subsectors de la comarca han guanyat llocs de treball, destacant: serveis de menjar i begudes (240), comerç a l’engròs (540) i activitats sanitàries (645). Entre els subsectors que perden llocs de treball hi destaquen les activitats administratives d’oficina (-100) i la confecció de peces de vestir (-205).
El nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) creix fins al 141.840 llocs a finals de l’any 2023, un increment de 3.545 llocs respecte l’any anterior. El creixement relatiu ha estat del 2,6%, molt similar al ritme de creixement del conjunt de la província (2,5%). El comportament positiu està basat en el treball assalariat, que augment del 3,4%, ja que el treball autònom es manté estable en relació a un any abans (0,0%).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Vint-i-quatre municipis de la comarca guanyen llocs de treball el darrer any (vegeu el mapa 5), entre els que destaquen Sant Iscle de Vallalta (7,1%), Calella (8,5%) i Vilassar de Dalt (11,8%). En termes absoluts, els majors increments s’han produït a Calella (545) i Mataró (1.460). Per altra banda sis municipis registren una davallada del nombre de llocs de treball, i els que ho han patit de forma més intensa han estat San Cebrià de Vallalta (-3,2%), Pineda de Mar (-5,0%) i Òrrius (-6,9%).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Maresme, 2023 (en percentatge)
L’evolució del nombre de llocs de treball el darrer any ha estat similar a la del conjunt de la província, gràcies a l’impuls del treball assalariat (3,4%). El nombre d’empreses ha caigut en el mateix període (-0,7%).
Pel que fa al nombre d’empreses (comptes de cotització) l'any 2023 canvia la tendència que es va donar l’any 2002, i registra una davallada del -0,7% (-83), divergint del lleuger creixement de la província (0,3%). L’any acaba amb 11.912 empreses a la comarca. Per subsectors, les crescudes més destacades són les dels serveis de menjar i begudes (13) i el transport terrestre i per canonades (20), mentre les principals caigudes es concentren al comerç a l’engròs (-20) i al comerç al detall (-36).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Maresme, 2023 (en percentatge)
Dotze municipis creixen en nombre d’empreses l’any 2023, amb Vilassar de Dalt al capdavant (22). Per contra, disset municipis perden empreses, destacant el Masnou (-17) i Cabrera de Mar (-18).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics corresponent a l’any 2022, el teixit empresarial del Maresme està format per 6.987 societats mercantils que generen el 2,8% (9.592 milions d’euros) de la facturació total de la província barcelonina. Gairebé una tercera part de la facturació del teixit empresarial del Maresme procedeix de tres sectors: la indústria química i farmacèutica (1.386 milions d’euros); el sector tèxtil, confecció, cuir i calçat (851 milions d’euros) i el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (787 milions d’euros).
L’impacte de la pandèmia de la covid-19 en termes de facturació al Maresme es va traduir en una disminució de l’11,5% del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar a nivell prepandèmia amb un increment de l’11,1%. El 2022 l’augment interanual ha estat del 22,0%, superior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (19,7%).
En relació amb el nombre de prestacions per desocupació a la comarca, el mes de desembre de 2023 s’hi comptabilitzen un total de 15.990, 110 menys que un any abans. Però gràcies a la reducció de l’atur, la taxa de cobertura sobre la població aturada registrada se situa en el 81,6%, 2,2 punts més que el 2022, i la més elevada entre totes les comarques de la província, 11,1 punts per sobre de la taxa provincial (70,5%).
Al llarg de l’any 2023 el nombre de contractes laborals registrats ha estat de 85.433, 17.034 menys que l’any 2022 (-16,6%), experimentant un descens superior al de la província (-12,1%). Es dona una reducció de la contractació en tots els gran sectors, però és especialment rellevant a l’agricultura (-29,6%) i als serveis (-17,2%). Per tipologia, la contractació temporal experimenta la major davallada (-24,2%), ja que a la contractació indefinida la caiguda ha estat més moderada (-8,0%).
El Maresme és, després del Barcelonès, la comarca amb més volum d’activitat turísticatant en termes d’oferta com de demanda. Aquest 2023, igual que els darrers anys, les places s’han mantingut pràcticament estables a totes les tipologies d’allotjament, excepte els HUT, que han augmentat un 11% (3.000 places).
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Maresme
Pel que fa als indicadors de demanda, les dades superen les xifres del 2022 tant en nombre de viatgers com de pernoctacions en els establiments hotelers, però en càmpings i turisme rural no assoleixen aquesta xifra.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Maresme
El Maresme ha recaptat més de 4,1 milions d’euros aquest 2023 en taxa turística, una xifra un 23% superior a la de l’any anterior. Aquesta comarca recapta el 43% del total de l’impost recaptat a l’Entorn de Barcelona.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Maresme
La recaptació de l’Impost sobre les estades turístiques arriba als 4,1 milions d’euros al Maresme, un 43% del total de l’Entorn de Barcelona.
En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 4.783 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 610.301 m2. Això suposa un descens respecte a l’any 2021 d’un -4,3% en el nombre d’establiments, però un augment d’un 3,7% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,35 establiments per cada 1.000 habitants, 0,5 dècimes menys que l’any 2021, i 1.320 m2 per cada 1.000 habitants, un 3,1% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 128 m2, 10 m2 més que el 2021, una variació d’un 8,5%, per sota de la variació provincial (11,4%).
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
Registra una evolució moderada en el comerç, amb una caiguda en el nombre d’establiments i un augment de la superfície de venda, que fa créixer la dimensió mitjana dels establiments. La valoració de l’oferta comercial és bona (6,63), però inferior a la provincial.
Pel que fa als últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019, la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,63 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). Es detecta una oportunitat de millora pel que fa als preus, la varietat de l’oferta comercial i de l’oferta en oci, amb unes valoracions que es situen per sota dels valors globals de la província, i també en la varietat de l’oferta comercial i de l’oferta en oci. En quant a l’Índex d’atracció i pèrdues s’observa una alta retenció de despesa per als productes quotidians. S’observa com per l’equipament de la persona i per l’equipament de la llar, la comarca obté una relativa pèrdua de compradors/es degut a presentar uns índexs per sota del 100% (77,43% i 70,12%, respectivament).