Els orígens de les diputacions (1812-1823)
Cal remuntar-se més de dos-cents anys per trobar l’origen de les diputacions provincials. L’article 325 de la Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, establia que a «cada provincia habrá una diputación llamada provincial, para promover su prosperidad». Aquesta Constitució va sorgir en un context històric convuls, atès que feia quatre anys que havia començat la Guerra del Francès (1808-1814).
El Decret de Corts de 30 de maig de 1812 va establir l’obligació de configurar les diputacions provincials a tot Espanya. Al nostre territori, la Diputació Provincial de Catalunya es va constituir el 30 de novembre a la ciutat de Vic. L'elecció era netament simbòlica, ja que la capital d'Osona havia estat la primera ciutat catalana que s'havia adherit a la Constitució de Cadis. La Diputació Provincial es va convertir en la primera institució de Catalunya i estava presidida pel capità general, que en el moment de la seva creació era Luis de Lacy.
La primera experiència de la Diputació Provincial de Catalunya va ser curta, atès que el retorn del rei Ferran VII a la Península, el març de 1814, va comportar la derogació de la Constitució de Cadis i la restauració de l’absolutisme monàrquic. Amb aquest pas, les diputacions provincials van quedar anul·lades pel Reial decret del 15 de juny de 1814.
Les diputacions provincials no es van restaurar fins al 1820 durant el Trienni Liberal (1820-1823). El 27 de gener de 1822 les Corts van aprovar la nova divisió territorial, que en el cas de Catalunya va establir quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A més, es va acordar que a les províncies on fos necessari es convocarien eleccions i es formarien noves diputacions.
A Catalunya, el 15 de maig del 1822, deu dies després de les eleccions, es va constituir oficialment la Diputació de Barcelona.
La nova Diputació de Barcelona també va tenir una experiència breu i només va funcionar un any i mig. L'1 d'octubre de 1823 Ferran VII va decretar la fi del Trienni Liberal i l'anul·lació de les Corts i les diputacions, entre altres mesures. Tot plegat va suposar un retorn a l'absolutisme. La darrera sessió de la Diputació de Barcelona es va celebrar el 16 d'octubre del 1823, poc abans de la capitulació de la ciutat davant de les tropes franceses.
