Descripció
Permeten determinar la concentració d'olor a l'aire en el lloc on es produeixen queixes del veïnat. Els estudis d’impacte odorífer es refereixen estrictament a la sensació d’olor, i en cap cas a la possible toxicitat de les substàncies detectades, característica d’altres tipus d’estudi i amb uns impactes diferents sobre la salut. És a dir, faculten per fer una estimació quantitativa, objectiva i comparable sobre la concentració d'olor concreta en un punt determinat.
Metodologia
S'utilitza la tècnica de l’olfactometria de camp, a partir d’olfactòmetres.
Per a aquest mètode, l'aparell permet detectar substàncies oloroses en diferents dilucions o mescles d'aire olorós i aire net, i establir així una mesura o referència. Aquesta metodologia, denominada Dilució a Llindar (D/T, per les sigles en anglès, Dilution-to-Threshold) és una forma de mesurar el nombre de dilucions necessàries a partir de la qual l’aire olorós es fa detectable. És d’aquesta manera com es fixen les unitats d'olor (uoE) que es defineixen com la quantitat de substància olorosa present en un metre cúbic d’aire olorós en el llindar de percepció.
Aquestes mesures depenen de la sensibilitat olfactiva de la persona que fa les mesures. Per això, els valors finals se sotmeten a diversos tipus de ponderació en funció de la sensibilitat dels mesuradors, que prèviament passen per un procés de certificació.
Equips
Els olfactòmetres són diluïdors d'aire. Per les dues obertures laterals entra l'aire que conté les substàncies oloroses. Cadascun dels filtres ubicats en aquestes obertures pot filtrar les substàncies oloroses al 100 %, o bé deixar-les passar lliurement sense filtrar en absolut. Una roda que hi ha a l’extrem serveix per regular la proporció d’aire net o d’aire olorós que entra a l’aparell, i que serà percebut per la persona mesuradora.
Nasal Ranger
La Diputació de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments una proposta d’ordenança reguladora de les olors. L'ordenança es basa en normes UNE que estableixen l’olfactometria dinàmica de camp com a metodologia de valoració de la concentració d’olor, per tal de corroborar el compliment dels valors límits fixats en unitats d’olor.
Fins ara no existia cap regulació específica de la contaminació odorífera a l’ordenament jurídic espanyol, ni en l'àmbit estatal ni autonòmic. La necessitat de regular aquest tipus de contaminació ha estat recollida pels informes del síndic de greuges al Parlament dels anys 2005 i 2015, i al de juny de 2019 “La qualitat de l’aire a Catalunya: dèficits i recomanacions”.
Amb l’objectiu d’assolir el benestar de la població, l'ordenança concreta els instruments jurídics i tècnics necessaris perquè es pugui donar una resposta adequada a les inquietuds de la ciutadania envers la contaminació odorífera, per millorar la seva qualitat de vida, assolir un ambient més saludable i evitar nivells d’olor indesitjables que puguin causar molèsties i efectes sobre la salut per tensió i estrès.
L'ordenança estableix uns criteris clars i eficients per avaluar certs problemes crònics d’olors, i poder donar una seguretat jurídica tant als emissors com als receptors de les olors.
En castellà:
Atès que la problemàtica de les olors pot donar-se a qualsevol hora del dia en funció del focus emissor i les condicions meteorològiques, la Diputació de Barcelona posa a disposició del municipis tres equips Nasal Ranger que cedeix temporalment als ajuntaments que els sol·licitin.
Nasal Ranger
L’ús d’aquests equips permet conèixer els nivells d’olors en un territori determinat, independentment de si es disposa d’una ordenança o no.
Per obtenir uns resultats fiables convé que la persona que realitzi les mesures s’acrediti per tal de conèixer la seva sensibilitat i poder corregir els resultats de D/T a uoE/m3.
Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental (OTAGA)
ot.avga@diba.cat
93 402 29 94
