Recull de recursos i activitats sobre memòria democràtica
Recull de recursos i activitats sobre memòria democràtica que ofereixen institucions, entitats i empreses del tercer sector a Catalunya i que són susceptibles de ser programades per ajuntaments i altres ens.
Si sou una entitat sense afany de lucre o una empresa del tercer sector que disposeu de recursos de memòria democràtica (MD) per oferir als ajuntaments i els voleu incloure en aquest recull, si voleu rectificar o eliminar les dades recollides, o si voleu qualsevol tipus d’informació, adreceu-vos a aquest correu electrònic:
Per consultar el recull complet o descarregar-lo, ho podeu fer aquí.
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya
Memorial Democràtic.
- «Amparo Poch. El compromís d’una dona lliure».
- «Cinema en temps de guerra, exili i repressió».
- «“Martellamento diluito nel tempo”: els bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya».
- «Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país».
- «Pssst... Passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)».
- «Vencedors i vençuts». Exposició sobre l’escenari de la postguerra a Catalunya.
Descripcions, característiques tècniques, condicions, contacte i sol·licituds a:
http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/exposicions/exposicions-itinerants/
D’altra banda, hi ha un seguit de noves exposicions, estrenades recentment, que ja estan disponibles o ho estaran l’any 2024
- «La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya»
Exposició produïda en commemoració del 50è aniversari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya (2022) que pretén oferir un recull d’imatges i elements visuals sorgides durant la lluita contra la dictadura franquista, des dels primers anys seixanta fins l’any setanta-vuit.
Per a més informació:
- «L'àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l'ajuda suïssa als infants de la guerra»
L’exposició tracta de l’actuació humanitària que realitzà durant la Guerra Civil la voluntària suïssa Ruth von Wild a través de fotografies inèdites realitzades per la mateixa Ruth. L’agost de 1938 s’instal·là a Barcelona per participar en el Comitè Suís d'Ajuda als Nens d'Espanya, més conegut com l'Ajuda Suïssa. A principis de 1939 es va unir a la població civil que fugia a França (Retirada). Poc després, l'Ajuda Suïssa es va reorganitzar al sud de França i von Wild va dirigir una colònia de nens espanyols refugiats a Sigean.
Per a més informació:
- «Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya»
L’exposició se centra en l’obra “Els altres catalans” de Paco Candel, una obra literària publicada el 1964 que, sens dubte, va tenir un paper cabdal per a captar la complexitat humana i social que suposava per a la Catalunya de la postguerra ser una zona receptora d’una quantitat ingent d’immigrants que fugien de la precarietat socioeconòmica i també de la persecució política del règim de Franco. La mostra es va estrenar al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, a Sant Adrià de Besòs, el 2023.
Per a més informació:
https://www.tornaveu.cat/cultura-popular/retrat-literari-paco-candel-immigracio-catalunya-30607/
- «T'enyoro. Cartes per la memòria A partir de l'agost-setembre 2024»
L’exposició posa en valor les cartes i els papers personals mitjançant tres exemples reals de tres històries de vida en temps de la guerra civil i la postguerra
Per a més informació:
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya
Direcció General de la Memòria Democràtica
- «On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya»
Aquesta mostra està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes. Està compromesa fins a finals de 2024
Més informació, descripció, característiques tècniques, condicions, contacte i sol·licituds a:
https://justicia.gencat.cat/ca/ambits/memoria/Fosses/Exposicio/
Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme
- «Imágenes y memoria de Mauthausen».
- «Mauthausen. L’univers de l’horror».
- «Resistents i deportades»
- «Republicanos españoles víctimas del nazismo».
- «Deportació, silenci i solitud. Proyecto deportazioa, isiltasuna eta bakardade».
- «Viacrucis en 50 estacions». Exposició itinerant de dibuixos de Bernard Aldebert sobre els camps d’extermini nazis.
Descripcions, característiques tècniques, condicions, contacte i sol·licituds a:
https://amical-mauthausen.org/ca/serveis/exposicions/
Com a complement de totes les mostres, l’Amical de Mauthausen també organitza xerrades amb membres de l’associació.
Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Museu d’Història de Catalunya.
- «Més enllà de les trinxeres (1936-1939). Fotografies d’Alec Wainman».
- «Dones: ficcions i realitats».
- «Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf».
- «Menús de guerra. Cuina d’avantguarda i supervivència». II República. Produïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el BBVA i el MHC
Descripcions, característiques tècniques, condicions, contacte i sol·licituds a:
https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_prestec
També:
- «Mauthausen. Crònica gràfica».
Exposició fotogràfica itinerant amb una selecció d’imatges procedents del camp de concentració de Mauthausen que forma part del fons dipositat al Museu d’Història de Catalunya per l’associació Amical de Mauthausen.
http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_prestec/mauthausen_cronica_grafica
Més informació: Raquel Castellà, conservadora del Museu d’Història de Catalunya (tel.: 34 932 254 700, a/e: rcastellap@gencat.cat).
Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Arxiu Nacional de Catalunya.
- «LLIBERTAT! Fontserè i el cartellisme compromès (1931-1939) ».
- «Cartells de la Guerra Civil».
- «Entre el carisma i l'entusiasme. Les visites oficials del President Macià».
- «Cambra Fosca, 1936-1946».
- «El treball industrial a Catalunya».
- «Els "Niños de la Guerra"».
Descripcions, característiques tècniques, condicions, contacte i sol·licituds a
https://anc.gencat.cat/ca/Difusio/exposicions/prestec-dexposicions-i-documents/
Més informació: anc.cultura@gencat.cat
Universitat de Barcelona
Grup de recerca Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI). Facultat d’Educació.
- «14 d’abril. Els anhels del poble».
Produïda per DIDPATRI i Molècula SCP. Comissariada per Santi Molera i Rafel Sospedra.
Es tracta d'una mostra que té com a objectiu reivindicar la memòria de la Catalunya republicana i de la Segona República, la bondat del projecte, la seva modernitat i la seva viabilitat si se li hagués permès la possibilitat de perdurar. L'exposició ofereix material gràfic i audiovisual sobre els canvis polítics que van fer possible la República, així com un repàs a la llista de noms d'exiliats polítics després de l'esclat de la Guerra Civil o una mostra de cartells de les forces reaccionàries.
Dossier de l’exposició:
https://www.dropbox.com/s/9c6hg7viz9f7xk6/Republica%20dossier.pdf?dl=0
Web de DIDPATRI: https://www.didpatri.cat/inici/benvinguts/;
http://www.didpatri.cat/docs/wp-content/uploads/FLIERS-DIDPATRI2.jpg
Contacte i sol·licituds a:. xarxamolecula@gmail.com o didpatri@gmail.com; Tel.: 678 542550.
Per a la primavera de 2024, hi ha prevista una nova exposició: «Ebre 38. Imatges d’una batalla».
Universitat de Barcelona.
CRAI. Projecte SIDBRINT
- «Multilingüisme i Brigades internacionals».
Produïda per la Universitat de Barcelona i comissariada per Ramon Naya i Lourdes Prades (Projecte SIDBRINT. Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals. CRAI. Pavelló de la República). Amb la col·laboració de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.
En aquesta exposició es mostra com una comunitat multilingüe tan heterogènia com van ser les Brigades Internacionals, van viure, conviure i sobreviure a una guerra, i durant un període de temps tant breu. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d'assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com diuen els mateixos brigadistes: «Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua.»
Per a més informació:
Contacte, condicions i sol·licituds: Palosanto. Olga Sánchez olga@palosantobcn.es; Telef. 649 485 455 / 934 995 553 Web: www.palosantobcn.es
L’exposició pot anar associada a la presentació del llibre “Hablamos diferentes idiomas pero una misma lengua”, de Ramon Naya i Lourdes Prades
Fundació Cipriano García (CCOO)
- «La catàstrofe de les guerres. Guerra, víctimes de l’exili... refugiats».
- «La Maternitat d’Elna».
- «CCOOMICS. Passeu, mireu i gaudiu» (2017).
- «CCOOMICS. Vinyetes joves» (2018).
- «Petrograd 1917 Barcelona».
- «Passat i present de la llibertat sindical i els drets humans».
- «Cipriano García. Els valors de la dignitat obrera».
- «El Congrés de Cultura Catalana: el paper de la classe treballadora en la lluita per les llibertats nacionals».
- «Maquiles».
- «No és un joc».
Aquestes exposicions, de petit format, es plantegen amb diversos suports (plafons, DVD, rollups, recursos didàctics, etc.) que permeten l’accés a un gran nombre de persones amb motivacions i interessos diversos i que poden ser una eina útil per a la reflexió i el debat d’aquests temes.
Enllaç a les exposicions: https://www.ccoo.cat/ciprianogarcia/exposicions/
Podeu descarregar-vos el catàleg d’exposicions de la Fundació Cipriano Garcia en format PDF
Si voleu més informació o teniu interès a organitzar col·loquis, jornades, setmanes culturals, visites comentades, etc., podeu adreçar-vos a:
Àmbit de Cultura de CCOO de Catalunya
Via Laietana, 16, 5a planta. 08003 Barcelona Tel.: 934 81 29 10 cultura@ccoo.cat
Fundació Cipriano García - CCOO de Catalunya
Via Laietana, 16, 5a planta. 08003 Barcelona Tel.: 934 81 27 81 fcg@ccoo.cat
Amical de Ravensbruck
- «Dones a Ravensbrück»
- «El camp de concentració per a dones de Ravensbrück»
- «Mercedes Núñez Targa: el valor de la memòria»
Més informació de l’exposició «El camp de concentració per a dones de Ravensbrück»
https://www.amicalravensbruck.org/exposicio/
L’exposició «Dones a Ravensbrück» ha estat presentada a Torroella de Montgrí
https://www.museudelamediterrania.cat/ca/programacio/c/5576-dones-a-ravensbrck.html
Contacte i sol·licituds: Esther Lázaro. Tel. 625281299. info@amicalravensbruck.org
L’entitat ofereix també visites comentades a les exposicions, així com conferències, xerrades i taules rodones.
Altres exposicions
- «Cisquet i el seu temps»
Petita exposició impulsada per l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya sobre el maquis olotí Francesc Serrat Pujolar, Cisquet, a través de la seva vida curta, però intensa, marcada per la Guerra Civil, l’exili, l’enrolament a la resistència francesa contra l’ocupació nazi i, finalment, la lluita guerrillera contra la dictadura franquista, des de les files del PSUC.
Per a més informació: https://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/detalls/activitatagenda/Presentacio-de-lexposicio-Cisquet-i-el-seu-temps-i-de-la-reedicio-del-llibre-Cisquet-un-maqui-oloti
Contacte: Raül Valls (Amical Antics Guerrillers de Catalunya tel. 620484591 info@maquis.cat; raulvalls65@gmail.com
- «La Maleta d’Agustí Centelles»
Exposició fotogràfica de l’exili produïda per Agustí Centelles, fill del fotògraf Agustí Centelles, i pel fotògraf Sergi Centelles, fill del primer i net del segon, que parteix del fons de l’avi, un llegat que ha esdevingut un referent mundial del fotoperiodisme modern per part del qui va ser brillant reporter de la República, dels fronts de guerra i la rereguarda catalana.
Contacte: Agustí Centelles Telf. 600618903 agusticentelles@fotocentelles.com
- «”Rojos españoles.” Trabajadores forzados españoles durante la Segunda Guerra mundial. Víctimas olvidadas del Nazismo»
Exposició itinerant en tres idiomes sobre els espanyols republicans que varen ser esclavitzats com a mà d’obra dels nazis a França durant la Segona Guerra mundial. Projecte i textos: Peter Gaida i Antonio Muñoz Sánchez, amb el suport de l’Association AY CARMELA (Bordeaux) i de la German Fondation EVZ (Berlin).
Informació: http://rotspanier.net/
Contacte: http://rotspanier.net/?page_id=93; rotspanier4@gmail.com; antonio.munoz@ics.ulisboa.pt
- «Cal Macià»
Exposició fotogràfica itinerant creada per la fotògrafa Susanna Altarriba Rodon sobre la casa pairal de Vallmanya d'Alcarràs, on el president Francesc Macià va passar llargues temporades. La mostra reivindica la conservació de l’immoble, actualment en mal estat.
L'exposició consta de 19 fotografies: 1 de 75 x 50; 10 de 60x40 i 8 de 30x20 muntades sobre forex negre, 4 cartel·les explicatives, 2 roll ups amb la biografia esquemàtic de L'Avi (Francesc Macià) i una audioguia accessible amb un codi QR, es complementa amb un llibre / catàleg amb les fotografies de l’exposició i notícies relacionades.
Més informació: https://www.photosusannaaltarriba.com/lang/ca/noticias
Contacte: calcentelles@gmail.com o PhotoSusannaAltarriba@gmail.com Tel. 656813874
- «Caminos del exilio (1937-1940)»
Exposició fotogràfica de Philippe Gaussot produïda per la La Fundación Anselmo Lorenzo y la Associació 24 Août 1944, que es la depositària del fons. El juny de 2023 s’ha estrenat a Madrid.
Per a més informació:
Fundación Anselmo Lorenzo (FAL). fal@cnt.es Telef. 34 914 73 82 48
Association 24 Août 1944 : Paris 24aout1944@gmail.com
Web: https://www.24-aout-1944.org/caminos-del-exilio-1939-chemin-de-lexil-1939-a-madrid/
Altres exposicions itinerants disponibles de la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL), com per exemple «Mujeres Libres (1936-1939), precursoras de un mundo nuevo»)
Web: https://fal.cnt.es/exposiciones/
- «Gràfica anarquista. Fotografia i Revolució social 1936-1939»
Exposició fotogràfica produïda per la Associació Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Les imatges pertanyen a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Ara, quasi un segle després, aquesta exposició ressegueix el rastre de l’arxiu revolucionari i redescobreix unes imatges, la majoria inèdites, que havien quedat en els llimbs de la desmemòria, i que ens arriben a través de la força de la mirada obrera, combativa i compromesa de l’anarcosindicalisme.
Per més informació: https://ovq.cat/grafica-anarquista-fotografia-i-revolucio-social-1936-1939/
Informació d’altres projectes de l’entitat. https://ovq.cat/projectes/
Contacte: comunicacio@ovq.cat. Teresa Ferré teresa@ovq.cat Tel. 626036455; Andres Antebi andres@ovq.cat Tel. 605241580
- «Qui és Victòria Pujolar Amat?»
Exposició itinerant gratuïta produïda per l’Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya) amb la finalitat de posar en valor la figura de Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921 - Madrid, 2017). Consta de 8 plafons i ha estat comissariada per Elvira Altés, que també ha estat comissària de l’any Victoria Pujolar Amat celebrat el 2022, en motiu del centenari del seu naixement. El disseny gràfic ha anat a càrrec d’Emma Termes. També és va crear una píndola teatral (vegeu apartat corresponent). La vida de Victòria Pujolar fou una autèntica aventura. Republicana, antifeixista, comunista i lluitadora convençuda per un món més just, va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat, sempre canviant de casa, de poble i de país. Victòria Pujolar en tot aquest periple va criar quatre fills, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i, mentre vivia a Bucarest, encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment el seu somni, poder pintar tot allò que vivia.
Contacte. Més informació sobre continguts, i condicions i sol·licitud: Servei d’exposicions de l’ICD a través del web https://dones.gencat.cat/ca/ambits/activitats/exposicions/victoria-pujolar-amat/index.html
- «Nativitat Yarza Planas»
Exposició itinerant gratuïta produïda per l’Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya) amb la finalitat de posar en valor la figura de Nativitat Yarza i mostrar la seva trajectòria política i el seu llegat com a mestra i dona compromesa amb les causes socials. Nativitat Yarza i Planas va ser la primera dona elegida com a alcaldessa a les eleccions de gener de 1934, al municipi de Bellprat, i va viure a la Pobla de Claramunt des de l'estiu d'aquell mateix any fins al 1939. A més de la seva destacada tasca política, Yarza va ser una coneguda mestra, exercint la docència a diverses localitats de Catalunya com Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Vilanova del Camí, Igualada o Cabrera de Mar. Després de l'esclat de la Guerra Civil, va participar com a miliciana i es va exiliar a França amb l'ocupació franquista de Catalunya, on va viure fins a la seva mort el 1960, amb vuitanta-set anys.
Contacte. Més informació sobre continguts, i condicions i sol·licitud: Servei d’exposicions de l’ICD a través del web: https://dones.gencat.cat/ca/ambits/activitats/exposicions/nativitat-yarza-planas/
- «Francesc Layret. Diputat per Sabadell. El fil roig del catalanisme»
Exposició produïda pel Museu d’Història de Sabadell que durant l’any 2023 està girant pel Vallès. La mostra es va organitzar en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 1920, que es van celebrar el 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, la mostra fa un repàs de la vida de l’advocat que va dedicar la seva vida a la defensa dels treballadors i a la construcció d’una força política catalanista que representés la classe obrera.
Més informació: https://irla.cat/entrevista-jordi-serrano-exposicio-francesc-layret/
Contacte: Museu d’Història de Sabadell mhs@ajsabadell.cat Tel.: 93 727 85 55
- Teníem por però calia sortir / Teníamos miedo pero había que salir
Aquesta exposició, realitzada per l'entitat DateCuenta, reconstrueix de forma gràfica la història de les lluites LGTBI a la ciutat de Barcelona, epicentre i origen de les lluites a l’Estat espanyol. La història s’explica a través dels retrats i els testimonis de catorze persones protagonistes, salpicades amb els seus arxius fotogràfics personals i una selecció específica de documents de la època.
Link al dossier expositiu: http://www.datecuenta.org/escuelalibre/wp-content/uploads/2024/01/Teniem_Por.pdf
Més informació exposició: https://www.aitorfernandez.eu/portfolio/teniamos-miedo-pero-habia-que-salir/
Contacte/informació: aitor@datecuenta.org / Tel. 655050593
- Exposició Neus Català, memòria i lluita
Es tracta d’una exposició formada per 13 plafons que repassen la vida de Neus Català. Són roll ups de 2 metres d’alt per 1 metre d’ample aprox.
Es repassa l’entorn familiar, la guerra, la resistència, la deportació, la lluita clandestina i la militància de Neus Català i Pallejà.
Pot anar acompanyada de la xerrada d’Elisenda Belenguer
Preu: 150€
Per contractació:
Fundació Neus Català. Ricard Ribera Llorens. Tel: 93 295 54 18 (dilluns, dimecres i dijous en horari d'oficina)
- Exposició “Homenatge a les dones lluitadores”
Exposició que homenatja a totes aquelles dones que, teixint una xarxa clandestina en defensa de la classe treballadora, van lluitar contra el feixisme en el nostre país i que, en molts casos, van ser perseguides. Dones que hi apareixen: Neus Català, Victòria Pujolar, Lina Òdena, Margarida Abril, Trinidad Gallego, Soledad Real, Tomasa Cuevas, Lola González, etc.
L’exposició està formada per 3 plafons: un per cada dona homenatjada i un per l’explicació general. Es tracta de roll ups de 2 metres d’alt per 1 metre d’ample aprox.
Preu: 150 €/mes
Per contractació:
Fundació Neus Català. Ricard Ribera Llorens. Tel: 93 295 54 18 (dilluns, dimecres i dijous en horari d'oficina)
- Exposició “Conxa Pérez, una veïna Lllibertària”
Exposició sobre Conxa Pérez i Collado, una dona llibertària i miliciana antifranquista barcelonina que va dedicar la seva vida a la lluita antifeixista i a la defensa dels drets de la classe obrera.
És una exposició formada per 14 plafons sobre la vida de Conxa Pérez. Es tracta de roll ups dobles (banda i banda) de 2 metres d’alt per un d’ample aprox. Que repassa la infància, l’educació, la guerra, l’exili, la clandestinitat i la lluita de Conxa Pérez, tot explicant la seva relació amb militants com Llum Ventura i els moviments socials de Barcelona.
Preu: 150 €/mes
Per contractació:
Fundació Neus Català. Ricard Ribera Llorens. Tel: 93 295 54 18 (dilluns, dimecres i dijous en horari d'oficina)
- Exposició Olimpíada Popular
Exposició sobre els uns jocs populars i antifeixistes, que havia d’acollir Barcelona el mes de juliol de 1936, amb milers d’atletes vinguts d’arreu.
Es tracta d’una exposició formada per 9 plafons sobre la història de l’Olimpíada Popular. Són roll ups de 2 metres d’alt per 1 metre d’ample aproximat i el seu contingut fa un repàs a l’esport obrer, el context històric, els jocs populars i antifeixistes, l’aposta cultural, el paper de les dones i l’inici de la guerra.
Preu: 150 €/mes
Per contractació:
Fundació Neus Català. Ricard Ribera Llorens. Tel: 93 295 54 18 (dilluns, dimecres i dijous en horari d'oficina)
NOTA IMPORTANT: LA INFORMACIÓ S’HA RECOPILAT A PARTIR DE LES DARRERES ESTRENES EN DIVERSOS TEATRES I ENTITATS, PERÒ NO HI HA CAP SEGURETAT QUE LES OBRES ESTIGUIN ACTIVES I DISPONIBLES I SIGUIN PROGRAMABLES.
Produccions de La Voz Ahogada Projecte Escènic
La Voz Ahogada projecte escènic és la companyia fundada a Barcelona l’any 2017 pels actors de teatre i de televisió Iván Campillo i Mireia Clemente i actualment compta amb un equip artístic format per artistes de referència com les actrius Laura Sancho o Mònica Mas, el coreògraf Máximo Hita, l'artista visual Teresa Calvo o el músic Jorge Sarraute. La companyia té com a objectiu la recerca i la difusió de la memòria històrica mitjançant les arts escèniques i les activitats pedagògiques. Col·laboren amb entitats memorialistes com l’ACEPF o l’Amical Brigades Internacionals de Catalunya, amb historiadors, testimonis reals i altres agents de participació ciutadana. Han realitzat muntatges com "La Voz Ahogada. Un homenatge a Miguel Hernández" (Teatro del Barrio), "Una nova primavera. La història de les Brigades Internacionals" (Sala Mirador), "La Lola. Memorias de una mujer republicana" (Sala Fènix), “Dones lliures” (La Model) o "En Bangkok también hay ratas", guanyadora del primer premi La Filadora 2021.
Web: www.lavozahogada.com
Contacte i contractació:
Francesc Ribot hola@lavozahogada.com Tel 649995558
Júlia Blay. Comunicació La Voz Ahogada. contact@lavozahogada.com Tel: 608 54 96 79
La companyia ofereix 4 produccions teatrals i una lectura dramatitzada, que es descriuen a continuació.
Una nova primavera. La història de les brigades internacionals
Producció: La Voz Ahogada Projecte Escènic Autoria: Iván Campillo
Direcció: Iván Campillo Durada: 1hora i 20 minuts
Idioma: principalment en català amb fragments en anglès, francès, italià, suec, alemany i castellà (amb subtítols).
Espectacle de teatre documental que explica el fet de les brigades internacionals, aquells homes i dones voluntàries provinents de més de 50 països que van venir a lluitar contra el feixisme a la guerra civil espanyola. Algunes dones provenien de moviments feministes i van desafiar les lleis dels seus països per venir aquí, de voluntàries.
Si bé l’obra està formada per multitud de petites històries de brigadistes, el fil conductor és la història de Maria i Stig, una de les moltes històries d’amor que van sorgir entre brigadistes internacionals i dones espanyoles. Maria i Stig es van conèixer a l’Hospital Militar de Mataró el 1938, quan ell, que havia vingut com a conductor d’ambulàncies al 1937, li van encarregar traslladar els ferits cap a Catalunya a causa de l’avançada de les tropes feixistes. Maria treballava com a infermera a l’hospital i entre ells va néixer una història que va vèncer la separació per la marxa dels brigadistes, la segona guerra mundial i 40 anys de dictadura franquista. Els dos van refer la seva vida, però mai van deixar de pensar l’un en l’altre. Després de la mort de Franco, Stig viatja a Espanya des de la seva Suècia natal i es veuen durant una tarda. Finalment, als anys 90 es tornen a trobar.
L'obra compta amb testimonis sonors que van estar amb els brigadistes internacionals, i altres testimonis referencials de les brigades. Tanmateix apareixen personatges com Hemingway, Antonio Machado, o Fanny Edelman.
L'obra es representa en 7 idiomes (català, castellà, francès, anglès, alemany, suec i italià) sent l’idioma principal el català (o castellà si s’actua fora de Catalunya), amb subtítols per a la resta dels idiomes.
La obra inclou el cèlebre discurs de La Pasionaria de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona l’1 de novembre de 1938 *
Més informació: Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=egLocFNn7qM
* També es pot contractar, per a actes i homenatges, la recitació del discurs de la Pasionaria, a càrrec de l’actriu Mireia Clemente
Dones lliures. La Trinitat i la lluita per la democràcia als últims anys de la dictadura
Producció: La Voz Ahogada Projecte Escènic Autoria: Iván Campillo
Durada: 1 hora i 20 minuts
Idioma: Català (alguns fragments en castellà)
Dones lliures descriu, partint del relat autobiogràfic de les seves protagonistes, la convulsa situació en el tardofranquisme i la lluita per les llibertats i la democràcia per part de les dones que la van dur a terme. Aquelles dones valentes, que, en el temps de la clandestinitat, van recollir el testimoni de les que, abans que elles, havien patit pel sol fet de ser dona, per voler
pensar lliurement i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió, d’injustícies i de falta de llibertats. A través dels ulls i els records de les dones protagonistes, l’obra comença posant en escena alguns dels fets més significatius d’aquells anys, com les tortures a la comissaria de la Via Laietana, la Caputxinada del 1966, l’estat d’excepció del 1969 o l’assassinat d’Antonio Ruiz Villalba el 1971, fent esment a les dones que ho van viure i que van participar activament en la lluita. Dues actrius donen vida a l’ampli ventall de dones que van passar per la presó de la Trinitat durant aquells anys.
Dossier: https://docplayer.es/210086200-Dones-lliures-la-trinitat-i-la-lluita-per-la-democracia- als-ultims-anys-de-la-dictadura.html
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=m7yLT0NHnQE
En Bangkok también hay ratas. Les lluites veïnals de les dones als barris obrers de Barcelona
Producció: La Voz Ahogada Projecte Escènic (2021) Autoria, direcció i dramatúrgia: Iván Campillo
Actors: Mireia Clemente, Laura Sancho/Mònica Mas i Iván Campillo Durada: 80-90 min
Idioma: castellà i català
És un projecte escènic híbrid que combina escenes de teatre amb projeccions visuals, música i humor. El nom fa referència a la resposta que va donar el llavors alcalde franquista Joaquín Viola a una comissió de veïns de la Verneda, que s’havien queixat per la brutícia i la insalubritat al barri. Durant una hora i mitja ens fem partícips de les peripècies de la Rosi i la Mari, dues emigrants que protagonitzen els moviments veïnals de la Barcelona dels seixanta i dels setanta, que han seguit vius fins a dia d'avui. La Rosi i la Mari arriben a Barcelona amb les seves famílies en aquells trens lents i massificats de trist record per a tota una generació d’emigrants. Després de viure la duresa de les zones de barraquisme com la Perona o Capitán Arenas, es troben a les Viviendas del Gobernador. Allà comença la seva amistat, que les mantindrà unides per sempre en la lluita per la justícia social i les millores dels seus barris. Amb els anys, es convertiran en dues líders veïnals, una a Nou Barris i l’altra a Sant Martí, i estaran presents en totes les conquestes aconseguides gràcies a les concentracions, vagues, manifestacions i protestes al llarg dels anys 60 i 70 a Barcelona.
Basada en els testimonis de més d’una vuitantena de persones, l’obra posa l’èmfasi en el retrat i la memòria democràtica de les dones dels barris obrers, repassant tant la història de la immigració i de les lluites veïnals com la de les lluites sindicals (com la tancada de dones de Motor Ibérica), i reflectint, en definitiva, la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals.
L'obra ha estat guardonada amb el primer premi Filadora 2021. Més informació: https://bit.ly/3y7Op9s
Vídeo: https://youtu.be/wIDkOGrufQE
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=rwroTVzjla0
La Lola. Memorias de una mujer republicana
Dramatúrgia i direcció: Iván Campillo Actriu: Mireia Clemente
Idioma: castellà Durada: 1h
«La Lola» recorda, als seus 100 anys, tota una vida de lluita. Amb un sentit de l'humor i una alegria desbordants, ens explica com va sofrir pel fet de ser dona, per voler pensar lliurement, i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió i d'injustícies.
El viatge de Lola va des d'un poble petit de Múrcia fins al Burgos franquista, i del barri del Camp de la Bota fins al Mercat del Poblenou a Barcelona; sempre amb un somriure, sempre alegre, contagiant a tothom la seva força i les ganes de viure. El seu itinerari vital ve marcat per la solidaritat i la lluita social, en temps de dictadura, lluitant per aconseguir la democràcia, jugant- se la vida vivint en clandestinitat a Barcelona, i acollint una neboda a qui la seva família rebutjava i maltractava per ser «marimacho». Ja en democràcia, i en els 2000, es mobilitza per aconseguir habitatge i drets per a les persones migrades d'altres països. Una vida d'activista.
L’obra vol recordar a dones com Lola, no com a nostàlgia sinó com un exercici de reflexió per a estar alerta en uns moments en els quals el feixisme torna a créixer i posa en perill els drets i les llibertats pels quals tanta gent, i per descomptat, tantes dones com ella, van lluitar per a aconseguir.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=KrRwHT5Y6dM
Lectura dramatitzada de fragments del llibre «Coratge sota el foc» de Helena G. Vancells.
A càrrec de Mireia Clemente
Aquest llibre explica les històries de vint valentes dones nord-americanes que van arriscar la vida a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Com a dones, les seves contribucions per salvar vides sovint han estat ignorades, minimitzades o oblidades. Les seves veus es reuneixen aquí perquè puguem entendre les seves experiències, les seves motivacions per al voluntariat i la importància del seu treball. En molts aspectes, les seves lluites encara es reflecteixen en les que s’enfronten les dones avui, especialment amb l’actual ascens global de l’extrema dreta.
Aquest magnífic llibre reforça paper de les dones que van participar de les Brigades Internacionals, i a la seva contribució, dones procedents de molts països, moltes d’elles ja fugien de la persecució dels règims dels seus països, i altres moltes van venir amb la decisió de combatre i foragitar el feixisme que ja estava fent-se lloc a Europa.
El reconeixement merescut i imprescindible a aquestes dones, i al moviment internacionalista per les llibertats, que un dia va ser l’esperança dels pobles, ens increpa a aprofundir en el seu paper professional, humanístic, i intel·lectual. En allò que les va moure a posar per davant la causa antifeixista, deixant al darrera la comoditat de les seves vides professionals i familiars. O com el cas de moltes d’elles que ja coneixien el rostre del feixisme, venir a combatre’l des de les trinxeres i la rereguarda.
Anomenar-les pels seus noms, restituir-les a les pàgines de la història, assenyalant les seves fites i la seva imprescindible contribució a la causa espanyola per la llibertat i els drets civils, es un deure que com a dones i com a societat no podem defallir.
Produccions de la companyia Therkas Teatre
Companyia a càrrec d’Esther Lázaro, constituïda al 2012, que es caracteritza pels seus muntatges de petit format que busquen el contacte amb el públic, la major proximitat amb l’espectador. No està formada per un grup fix de persones, sinó que l’elenc i l’equip varien segons les necessitats de cada projecte. Una de les seves línies de treball més sòlides és la del teatre de la memòria en relació amb els fets que marcaren l’esdevenir del segle XX.
Web: http://therkasteatre.blogspot.com/p/montajes.html
Contacte: therkasteatre@gmail.com; eslazsa@gmail.com (management: Esther Lázaro)
Les traces del silenci
Producció: Therkas Teatre
Autoria, dramatúrgia i producció executiva: Esther Lázaro Direcció: Alba Saura Clares
Interpretació: Rosa Aguado i Esther Lázaro Espai escènic i il·luminació: Sergi Corbera Espai sonor i música original: Álvaro Imperial
Darrera producció de Therkas Teatre (2021) que porta als escenaris una investigació històrica: el tràfic d’infants durant el franquisme i en el context de les riuades del 1962.
Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història, que busca compartir amb el públic una recerca real per plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims del franquisme, en un cas en què les seves protagonistes encara són vives i encara esperen justícia. Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada del 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Entre les 1.000 víctimes, entre morts i desapareguts, que va deixar la coneguda com «la riuada del Vallès» el setembre de 1962, s’hi comptaven nens i nenes dels quals mai se’n van trobar els cossos. Malgrat que amb prou feines hi ha proves materials d’aquests fets, tot apunta que darrere d’aquestes desaparicions no sempre hi havia la fúria de
l’aigua, sinó la mà d’un mecanisme governatiu corrupte que va aprofitar la tragèdia per repartir infants en adopció a famílies adeptes al règim franquista, sense molestar-se a comprovar si aquests nens i nenes eren realment orfes.
Web: http://therkasteatre.blogspot.com/p/montajes.html Fitxa: http://teatreolia.cat/les-traces-del-silenci/
Fitxa catàleg ODA: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=934520 Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=trQdPZRx5gE
De algún tiempo a esta parte
Producció: Therkas Teatre Autoria: Max Aub
Direcció, escenografia, vestuari i interpretació: Esther Lázaro Il·luminació: Ricard Freixas
Caracterització: Alba Setó Idioma: castellà
Format: Representació teatral o lectura dramatitzada. Durada: 80 o 60 ‘
Monòleg dramàtic sobre l’Holocaust i l’expansió dels discursos de l’odi que narra l’existència angoixant d’una dona d’ascendència jueva a la Viena de 1938, després de l’Anschluss, l’annexió d’Àustria a l’Alemanya nazi, la vigília de la Segona Guerra Mundial. L’Emma, la protagonista, parla amb el seu marit mort i li explica com ha esdevingut víctima i espectadora dels canvis que s’han produït, mentre recorda altres moments més feliços del passat, amb ell i el seu fill Samuel. Tot i haver estat escrita el 1939, aquesta peça és d’una actualitat rotunda: ens alerta del perill dels discursos de l’odi i de les complicitats que desperta a la societat. L’obra ha estat considerada per la crítica un dels millors monòlegs escrits durant el segle XX. I és que Max Aub, emblemàtic autor de l’exili republicà espanyol de 1939, crea un text impecable, fort, brutal, estremidor, impactant, visual, angoixant, profund, humà... viu!
Web: http://therkasteatre.blogspot.com/p/montajes.html
Produccions d’Acròbates Cultura
Acròbates Cultura és un projecte de gestió cultural que neix l’any 2018 al Baix Llobregat amb la missió de crear, gestionar, estudiar i difondre cultura de proximitat. Gestionen i impulsen projectes culturals originals i de qualitat, i de tot tipus. En matèria de memòria democràtica, per exemple, han desenvolupar una ruta literària sobre Maria-Mercè Marçal, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Ofereixen, entre altres productes, dos espectacles basats en textos literaris i de poesia.
Per a més informació: web https://acrobatescultura.com/ Contacte: info@acrobatescultura.com
«A l’ombra dels fusells. Dones que creen la història»
Amb Maria Jover i Carla Vidal
Guió i selecció de textos: Vanessa Martín Durada: 50’
És un recorregut per textos de dones que van viure la Guerra Civil i l’exili. Entrevistes, discursos, poemes, diaris, vivències que relaten el dia a dia d’aquestes dones, les seves inquietuds, desitjos, mancances, voluntats, pors, anhels… Dones que van crear malgrat el temps històric que van viure, que han deixat petjada en tots nosaltres, el seu llegat a les futures generacions: Mercè Rodoreda, Frederica Montseny, Gloria Fuertes, Clementina Arderiu, Ernestina de Champourcin, Teresa Pàmies, Àngela Figueras Aymerich o Concha Méndez, entre d’altres. I d’altres dones anònimes, com Encarnació Martorell, Emèrita Arbonés, Eulàlia Berenguer, Leticia de Miquel o Lourdes Rodés…
Descarrega el dossier: A l’ombra dels fusells dones que creen la història
Més informació i contractació: Vanessa Martín. info@acrobatescultura.com Tel. 660 12 01 01
«La paraula: exili de l’exili. Maria Mercè Marçal»
Amb Mercè Sampietro i Eduard Iniesta Idea original: Vanessa Martín
Durada: 60’
Espectacle amb textos de Maria Mercè Marçal, dona ferma i lluitadora, desacomplexada i militant, que forjà amb les paraules la vida i amb la poesia el món. L’obra recupera l’escriptora i les seves vivències i li retorna la paraula clara i melodiosa
Descarrega el dossier: La paraula Exili de exili. MMM- AcrobatesCultura
Més informació i contractació: Vanessa Martín. info@acrobatescultura.com Tel. 660 12 01 01
Altres companyies
Mort a les cunetes
Un homenatge a les víctimes de la repressió franquista
Autoria: David Pintó i Joan Valentí “Nan” Direcció: David Pintó
Intèrprets: Joan Valentí “Nan” i Martí Marsal (acordió) Escenografia i vestuari: Albert Pascual “Pascu”
Tècnic: Arnau Alcoverro Durada: 60’
El muntatge narra la història de la fossa de Can Maçana, a El Bruc: l’assassinat de nou republicans de Súria i Valls de Torroella que van ser trets de la presó de Manresa, la mitjanit del 9 de febrer
de 1939, per un escamot de guàrdies civils, i la fuga d’un d’ells que ho va poder explicar. Tot i les excavacions practicades anys enrere, no s’ha localitzat la fossa. L’espectacle es composa de cinc monòlegs: tres homes i dos dones que narren la seva experiència en el lloc del seu afusellament. Un actor interpreta els 5 personatges, acompanyat d’un músic acordionista. Tot plegat crea una atmosfera per explicar la repressió sistemàtica del franquisme, l'ideari falangista, els emboscats, “el Valle de los Caídos”, els camps de concentració... amb el missatge de que “la guerra no ha acabat, no haurà acabat fins que totes les famílies puguin enterrar els seus morts". Un espectacle colpidor, que emociona i amb dosis d'humor. 110 bolos des de l’estrena, l’hivern de 2018!
Millor Espectacle i Millor Actor de la 24a Mostra de Teatre de Barcelona 2019 Per a més informació: https://molotov.cat/mort-a-les-cunetes/
Fitxa catàleg ODA i contacte: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=724421 Teaser: https://www.youtube.com/watch?v=unsbJyw9Z40
Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89, nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)
Molotov
Vida i mort de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista
Autoria: David Pintó i Joan Valentí “Nan” Direcció: David Pintó
Intèrprets: Joan Valentí “Nan” i Montse Pelfort Audiovisuals: Dan Ortínez
Dibuixos: Jordi Bulbena Tècnic: Arnau Alcoverro Durada: 70’
Un colpidor muntatge teatral que reviu la història de Cipriano Martos, assassinat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus el 17 de setembre de 1973. Ara fa 50 anys! Està basat en el llibre Caso Cipriano Martos, del periodista Roger Mateos, que reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista que fou detingut arran de la distribució d’octavetes a la sortida de la fàbrica Punto Blanco d’Igualada. La causa oficial de la mort va ser la ingesta d’un còctel Molotov en el transcurs d’un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus. La família no va ser avisada ni de la detenció ni de l’interrogatori, i, un cop mort, no se’ls va permetre veure el cos, que va ser enterrat secretament en una fossa comuna del cementiri de Reus. Fins l’any 2023 no es va exhumar el seu cos , que va ser lliurat solemnement a la família. L'espectacle, d'escenes híbrides, (amb monòlegs, projeccions audiovisuals, manipulació d'objectes, cançons en directe...) homenatja a aquest fill de camperols pobres andalusos i parla de la repressió franquista, les migracions a Espanya, la clandestinitat dels militants, l'engany de la «Transición», la Llei d’Amnistia, la impunitat policial, la lluita antifeixista... Un còctel de memòria i teatre!
Web: www.molotov.cat
Teaser: https://youtu.be/UfuZLnE5w38
Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89; nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)
La primera
i les mestres de la república
Autoria: David Pintó i Joan Valentí “Nan” Direcció: David Pintó
Intèrpret: Joan Valentí “Nan” Veu Nativitat: Pepa Arenós Veu home: Jaume Ferrer Música en off: Martí Marsal Audiovisuals: Dan Ortínez Tècnic: Arnau Alcoverro Durada: 75’
Espectacle sobre la desconeguda història de Nativitat Yarza Planas, la primera dona elegida com a alcaldessa a les eleccions de gener de 1934, al municipi de Bellprat (Anoia). Va viure a la Pobla de Claramunt des de l'estiu d'aquell mateix any fins al 1939. A més de la seva destacada tasca política, Yarza va ser una coneguda mestra, exercint la docència a diverses localitats de Catalunya com Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Vilanova del Camí, Igualada o Cabrera de Mar. Després de l'esclat de la Guerra Civil, va participar com a miliciana, i a rel de l'ocupació franquista de Catalunya, es va exiliar a França, on va viure fins a la seva mort el 1960, amb vuitanta-set anys. Anys després de perdre el rastre de la seva tia, els fills de Mariano Yarza Planas reben una carta a Barcelona des de França en la qual els anuncia que retorna de l’exili. La família la va a rebre a l’estació de França però només hi troben les seves maletes. Uns anys més tard, un dels fills dels nebots de la Nativitat, rescata les velles maletes de l’oblit i ens en descobreix el seu contingut. A través de monòlegs, lectures, manipulació d’objectes, projeccions i música, l’actor ens anirà descobrint la vida, les idees i el pensament d’aquesta mestra rural que inculcava valors de llibertat i justícia social als seus alumnes. Un espectacle teatral que homenatja a la primera alcaldessa de Catalunya, la mestra, activista feminista i miliciana Nativitat Yarza. També és un homenatge a les mestres de la República, sobretot les que van desaparèixer en el dur exili, que no constaven enlloc. Un muntatge molt feminista, emotiu i impactant i un homenatge a les primeres a trencar barreres.
Teaser: https://youtu.be/bDkWbtoG7jk
Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89: nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)
La maleta de la Núria Parera
Producció: Teatre Nu
Guió: Víctor Borràs i Joan Valentí “Nan” Direcció: Víctor Borràs
Intèrprets: Joan Valentí “Nan” Escenografia i attrezzo: Teresa del Junco Durada: 55’
Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren al llarg del segle XX: les colònies tèxtils, l’Exposició Universal del 29, la revolució obrera, la Guerra Civil, l'exili, els camps de concentració, la Segona Guerra Mundial, el «fes l'amor i no la
guerra», la lluita antifranquista, la «Transición», Barcelona '92... I les migracions -volgudes o obligades- que no s'aturaran. Al cap i a la fi, qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d'una vida millor? Un espectacle teatral per a tots els públics
Enregistrament d'una funció per a instituts: https://youtu.be/HO6HLTXNuRo
Reportatge a l'INFO K :https://www.ccma.cat/tv3/sx3/histories-duna-maleta/video/6198465/ Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89: nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)
Papers de la guerra
Idea Lluc Castells
Textos: Pepe Castells i Pubill
Direcció Pau Vinyals i Rita Molina Vallicrosa
Dramatúrgia Pau Vinyals
Amb Pau Vinyals, Jordi Castells i Josep Castells
Veu en off Rita Molina Vallicrosa
Escenografia i vestuari: Lluc Castells
Espai sonor i música: Arnau Vallvé
Producció executiva: Marta Márquez i Júlia Simó Puyo
Elements escenogràfics: Taller d’escenografia Castells
Amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i Cardedeu_INSPIRANTCULTURA.
Durada: 75’
Idioma: català
A Can Castells corrien uns dietaris i unes cartes que ningú havia obert mai. Ara ho han fet i volen explicar la seva història. Són una finestra al paisatge silenciós i també silenciat de la nostra memòria, un acte d’amor i de revisió a través d’una família de teatre. El 7 de desembre del 1937 en Pepe Castells i Pubill va haver de deixar la companyia amorosa de la seva mare i germans per anar a la guerra. La seva història no deu ser tan diferent de la que van viure molts joves catalans. Però ell, dos mesos més tard, a l’estació de La Puebla de Híjar, va decidir començar a escriure un diari que per la seva família es convertiria en un misteri fins al dia de la seva mort. Molts soldats que van viure la Guerra Civil Espanyola van tancar amb pany i clau les seves vivències deixant un silenci imperdonable per qualsevol societat, que es va instaurar amb el “pacto del olvido”, encara present avui en dia. Com un d’ells, en Pepe també va segellar com va poder els seus dietaris, dibuixos i correspondències amb cinta de pintor. Aquesta és la història d’un net que busca el seu avi al mig d’una guerra, llegint les seves paraules en veu alta. O la d’un pare que escolta el seu fill mentre pinta un teló de fons, el paisatge de la guerra viscuda pel seu pare. Perquè els Castells, una família de teatre i mestres de l’ofici de construcció d’escenografies, volen compartir el privilegi d’haver trencat el seu silenci, fruit d’haver pogut llegir els dietaris que duien el nom de la seva família. El silenci de tots aquells que han hagut d’amagar la nostra història. Aquest espectacle és un homenatge a tots ells i una oportunitat per fer memòria a través del teatre.
Mes informació (estrena a la Pla Perla 29 Biblioteca de Catalunya): https://www.youtube.com/watch?v=jYOYXzF8e9I
Contacte i distribució. Cassandra Projectes Artístics. Júlia Simó Puyo Tel. 619 829 602 c/e: julia@cassandraprojectes.com
Memòria de les oblidades
Producció: Rosa Andreu - Marambagrup Autoria: Tecla Martorell i Ferran Barrios Direcció: Joan Pascual
Interpretació: Rosa Andreu i Ferran Barrios (música) Durada: 75 min
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista inicia una etapa de repressió entre els considerats contraris. Milers de persones marxaran a l’exili, mentre que altres patiran el control, la humiliació, els judicis sense cap mena de garantia, les deportacions, els empresonaments i les morts. Quatre dones, la Maria, l’Annita, la Dolores i la Teodora, seran jutjades, condemnades i —seguint la política de dispersió de presoners de la maquinària franquista— traslladades al Convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. Soles, allunyades de les seves famílies i suportant dures condicions carceràries, acabaran els seus dies enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=-PjwoGo2vt8
Notícia / vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=e8EquV4_feU Contractació:
Management: luisnoestadisponible1956@gmail.com (Lluís). Tel.: 610 26 53 35 Fitxa catàleg ODA i contacte: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=690072
Winnipeg. El vaixell de Neruda
Producció: companyia La Jarra Azul - Puça Espectacles, SL Autoria: Laura Martel
Direcció: Norbert Martínez Durada: 65’
El vaixell Winnipeg fou llogat per Pablo Neruda a França per evacuar més de 2.000 refugiats de la Guerra Civil espanyola a Xile a la recerca d’una nova vida. El 3 de setembre de 1939 arribava al port de Valparaíso. L'espectacle mostra les diferents etapes d'aquest episodi històric: la Guerra Civil, el pas de la frontera i l'exili, els camps de refugiats a Argelers i, finalment, el Winnipeg i l'exili a Xile. L’obra pretén ser un cant a la llibertat i a l’esperança, i vol donar veu, des d’una mirada actual, a la història de tots aquests exiliats i exiliades que es fan dir «els fills de Neruda», tot recuperant un fet històric que, a diferència d’altres fets semblants, sembla haver quedat onejant, perdut, en la fràgil memòria espanyola.
Més informació. Vídeos:
https://www.youtube.com/watch?v=xwjc_xm0FeE; https://www.youtube.com/watch?v=UH4LrXh7Sz0; https://www.youtube.com/watch?v=4JzXrnpSEc4
Fitxa catàleg ODA i contacte: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=787509
Producció: Inútils Mots -teatre de la paraula-
Autoria: Ricard Creus/Maria Pla
Dramatúrgia, concepció escènica, espai sonor i interpretació: Maria Pla
Durada: 50’ min
Totes les guerres són la mateixa guerra, i el primer que aniquilen les guerres és la quotidianitat. Malgrat tot, tant en la guerra com en l'opressió, la vida floreix a cada esquerda dels enderrocs. Aquest és un espectacle basat en 36 poemes a partir del 36, de Ricard Creus (Barcelona 1928 - Anglès 2021) que ens parla en primera persona del dia a dia de la guerra, de la postguerra i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats. Una proposta propera perquè connecta emocionalment amb el nostre passat més recent, però distanciada en la forma per una teatralitat essencializada que l'allunya del costumisme i la fa universal. 36+1 defuig l'estètica bèl·lica i els testimonis traumàtics, ens parla des de l'experiència íntima i no pas des dels esdeveniments polítics i militars. Si primer el relat és marcadament emocional, a poc a poc el discurs es va fent més polític i filosòfic; no ens trobem, doncs, davant d'una narració nostàlgica sinó d'una constatació vital.
Contacte i distribució: Inútils Mots; artxart@ilimit.cat. Tel.: 675669065 (Òscar Intente)
Fitxa catàleg ODA i contacte: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=692601
Sobre la Tirania
Producció: Companyia Globus Autors: Carles Grau i Timothy Snyder Direcció: Carles Grau
Aj. de Direcció: Montserrat Morera Interpretació: Òscar Intente Durada: 60 Minuts
Aquest espectacle està dedicat a la defensa dels valors democràtics, contra els desafiaments per la llibertat que estan apuntant en aquest primer quart del segle XXI. Al segle passat molts països
d’Europa van caure en l’autoritarisme i el feixisme. Un actor (Òscar Intente), que pot ser un professor, un conferenciant, o un psiquiatre, explica què podem aprendre del tràgic segle XX que ens pugui ser útil ara al segle XXI en defensa de la democràcia.
Amb l’ajut de les imatges d’un projector vintage, l’espectacle analitza els mecanismes d’aquesta evolució cap a l’autoritarisme, i crida els espectadors a detectar-los i combatre’ls sent agents i protagonistes de la història.
Més informació (vídeos)
https://youtu.be/P_7gtWHgHIQ; https://youtu.be/qD0NUrzpf14
Contractació: Carles Grau. Director de la Companyia Globus. carlesgrau@ub.edu Tel: 689001973
Quanta, quanta guerra
Producció: Farrers Brothers i Cia
Autoria: Mercè Rodoreda Adaptació: Biel Rossell i Pep Farrés Direcció i espai escènic: Pep Farrés
Repartiment: Biel Rossell i Biel Serena Composició musical i espai sonor: Biel Serena
Obra presentada el 2013 al Tantarantana teatre, inspirada en el text original de Mercè Rodoreda, dirigida pel Pep Farrés i protagonitzada pel Biel Rossell, que interpreta el paper d'Adrià Guinart, que decideix, des del desig de viure aventures en el context de la Guerra Civil, fugir de casa seva per lluitar-hi.
Web, teaser i condicions : https://www.farresbrothers.com/ca/espectacle/27/Quanta,%20quanta%20guerra Dossier: https://www.farresbrothers.com/images/pdf/1626691375.pdf
Contacte: quantaquantaguerra@gmail.com; oficina@farresbrothers.com; tel. 633 29 94 33 (Martí)
La Tornada, contes i músiques de la guerra civil i la posguerra
De Xavi Demelo i Marcelo Arnal
Basat en el llibre «La Tornada» de Xavier Demelo
Espectacle debat sobre la guerra civil i la postguerra que posa el focus en les coses quotidianes que varen passar abans, durant i després del conflicte bèl·lic. Es molt adequat per a instituts i per a públics joves i adolescents. Combina poesia, cançons, lectures, testimonis i anècdotes sobre la vida quotidiana d’aquells anys. La proposta consta de quatre parts: la guerra, la repressió i l’exili, la postguerra i un debat amb els participants.
Fitxa:
https://xavidemelo.com/wp-content/uploads/2021/12/XAVI-DEMELO-LA-TORNADA_2021.pdf Web Xavier Demelo www.xavidemelo.com
Contacte: Espectacles Xavi Demelo info@xavidemelo.com Tel. i whatsapp 653 24 63 40
Una llauna rovellada
Narradora: Assumpta Mercader i Solà
L’actriu, titellaire, escriptora i narradora de Malgrat de Mar Assumpta Mercader protagonitza una gira per les biblioteques de la demarcació de Barcelona amb l’espectacle «Una llauna rove- llada», que explica, per mitjà de diversos objectes, diferents episodis de la Guerra Civil. Una llamborda Stolpersteine –cedida pel Memorial Democràtic–, una llauna trobada en una trinxera de la batalla de l’Ebre, una ploma, un filferro puat, una mantellina i fotografies antigues servei- xen a Mercader per evocar vivències reals de joves de la Lleva del Biberó o per contextualitzar com vivien les dones que van quedar a la rereguarda. També s’ha vist en instituts de secundària
Més informació: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2298656-la-guerra- civil-narrada-a-les-biblioteques.html
Contacte i contractació: hola@assumptamercader.cat Tel. 645 988 985
Sacs. Contes per la pau
Narradora: Assumpta Mercader i Solà
L’actriu, titellaire, escriptora i narradora de Malgrat de Mar Assumpta Mercader evoca la cultura de la Pau amb un projecte de foment de la lectura entre els infants, sobre memòria, cultura de la pau i valors democràtics, mitjançant la narració de contes, i amb la literatura com a eix verte- brador. Una variant de la proposta ha estat representat a les biblioteques de les Terres de l’Ebre amb l’espectacle Batalla per la memòria. Llegir per recordar, que evoca la batalla de l’Ebre
Informació : SACS contes per la pau - Assumpta Mercader
Més informació: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2298656-la-guerra- civil-narrada-a-les-biblioteques.html
Contacte i contractació: hola@assumptamercader.cat Tel. 645 988 985
Poemas del holocausto
Projecte: Rafa Mora i Moncho Otero (Versos sobre el Pentagrama) Moncho Otero: guitarra i veu
Rafa Mora: guitarra i veu Manu Clavijo: violí i veu Idioma: Castellà
Espectacle poètic-musical amb lectura de poemes musicalitzats, principalment referits a l’Holocaust. Es tracta de poemes escrits en camps de concentració, en guetos o després de ser alliberats, per persones que van ser perseguides, empresonades o assassinades als camps d’extermini nazis simplement per la seva condició de jueus, gitanos, homosexuals, sacerdots i cristians de diferents esglésies, o per ser espanyols republicans que fugien del franquisme i van lluitar en la Segona Guerra Mundial contra la barbàrie, el terror i la injustícia. Escriure poesia en aquestes circumstàncies és un acte d’heroïcitat en si mateix. «Poemes de l’Holocaust» és un sincer homenatge a aquelles persones que van patir la persecució i l’extermini i un crit perquè
mai més es torni a repetir un succés tan terrible en la nostra història. Noms com Amat Piniella, Halina Birembaum, Jaime Vandor, Paul Celan, Papusza, Moshe Ha Elion o León Felipe van deixar la seva empremta mitjançant la seva poesia a la qual han posat música i han transformat en cançons Rafa Mora i Moncho Otero.
Més informació: https://www.versosobrelpentagrama.com/content/moncho-otero Vídeo de l’espectacle: https://www.youtube.com/watch?v=sKwauMa9xtU
Contacte i contractació: https://www.versosobrelpentagrama.com/content/contacto-y- contrataci%C3%B3n
De vegades la pau
Cia. Cosmogonia Teatre
Autoria i direcció: Josep M. Diéguez
Interpretació: Ivette Callís, Enric Barba, Pau Murner, Iria Roig, Sònia Sánchez i Abel Reyes.
De vegades la pau, obra de teatre publicada el 2009 per Josep M. Diéguez i premiada en el seu moment pel Memorial Democràtic, parteix d'un esdeveniment contemporani com és l'obertura d'una fossa comuna, per generar una mirada enrere en la història recent de dues famílies. Així, assistim a l’enfrontament als carrers d’un petit poble en ple 1936; la venjança personal perpetrada en una presó de dones el 1944; la vaga dels tramvies a la Barcelona del 1951; la Caputxinada del 1966, i les manifestacions populars barcelonines del 1976. La recuperació del passat, vista amb ulls del present.
L’obra s’estrenà el 30 de gener del 2022 al Teatre Eliseu de Roda de Ter. https://teatretsosona.cat/activitats/de-vegades-la-pau-de-cia-cosmogonia/ Contacte: cosmogoniateatre@gmail.com. Josep M. Diéguez: 682 179 747 Twiter de Cosmogonia Teatre: @CosmogoniaT
Domicili inconegut
Som Dos teatre / Dau al Sec Arts Escèniques Interpretació: Josep M. Roviralta i David Serrano Durada: 65 min
Idioma: català
Domicili inconegut és una adaptació inspirada en l’obra Adreça desconeguda de l’escriptora Katherine Kressmann Taylor, escrita el 1938, que planteja una història plena d’actualitat. Dos amics alemanys tenen un negoci d’art als Estats Units. Un d’ells decideix tornar amb la família a l’Alemanya del 1933 i va assumint progressivament els preceptes nazis. L’altre, que és jueu, queda a càrrec del negoci i constata amb astorament i angoixa pregona com tot el seu món està sent destruït amb molt poc temps. Quins són els límits de l’amistat? L’obra és una reflexió sobre els totalitarismes i sobre la manera de fer-hi front. Un cant compromès a la diversitat en tot sentit. Amistat, odi i venjança s’entrellacen en un seguit de cartes trepidants que porten a un final absolutament inesperat.
Més informació:
https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/domicili-inconegut?funcio_id=276625 Contacte amb Dau al Sec Arts Escèniques: info@daualsecartsesceniques.cat. Tel.: 936 317 882
Exilio
Espectacle audiovisual i poètic-musical amb veu, música i imatge, amb l’actor Àlex Brendemühl i la guitarrista Nora Buschmann
Direcció i creació audiovisual: Lalo García Producció: Txell Sabartés
Coproducció de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i Voodoo Productions
Exilio té l’objectiu d’activar la memòria dels conceptes atemporals de refugi, exili i migració, amb sons, paraules i imatges d’artistes exiliats, principalment de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, i també amb material audiovisual que documenta les migracions contemporànies. L’experiència d’Exilio és un recorregut que s’inicia amb el dolor de la guerra, la mort de Federico García Lorca, els relats dels bombardejos en els textos, i la tomba de Machado. Tot plegat, il·lustrat per la duresa dels dibuixos de Josep Bartolí. S’enceta amb imatges dels bombardejos i la desolació de l’èxode cap a França amb els rostres de la derrota, transitant per l’estupor ocasionat per l’exili forçós (Rafael Alberti, José Hierro o Blas de Otero), per passar progressivament a l’acceptació dolorosa de la pròpia realitat (León Felipe, Angelina Muñiz- Huberman o Luis Cernuda). Tot seguit, introdueix imatges d’una Espanya adormida per la dictadura, vivint en una estranya resignació (Jaime Gil de Biedma), de les pel·lícules domèstiques del tardofranquisme i del desig de pau i reconciliació final (Salvador Espriu i María Zambrano), fet que xoca amb les imatges actuals de la realitat de molts exiliats i refugiats.
Més informació:
http://www.solidaritat.ub.edu/exilio-novembre-2021/ https://europeanmemories.net/activities/exilio-2/
Fitxa catàleg ODA i contacte : https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=947985 Contacte: asociacion@iberamerik.org Management: Jordi Pizarro
Més informació: observatori.memories@ub.edu (EUROM). Tel.: (+ 34) 93 403 55 39
Los hijos perdidos de Dios
Cia. La Costilla de Asterion (Producció) Autor: Alexandre Rodríguez I Fons Idioma: valencià i castellà
Durada 135′
Intèrprets: Júlia Barragán, Alexandre Fons, Albert Miró i Júlia Morella Escenografia: Brenda Cabrera
Il·luminació: Andrés Piza
L'obra de teatre «Los hijos perdidos de Dios» és la història d'una família d'esquerres d'Alacant, que va des dels anys quaranta del segle XX fins als nostres dies. El net d'aquesta família, Àlex, i el seu millor amic, Álvaro, són els narradors d'aquesta col·lecció de contes. Tot succeeix a una
casa: El Bancal. Una propietat dels afores d'Alacant on els avis de l'Àlex s'amagaven quan arribava cada 20 de novembre; fugien de la commemoració de la mort de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, que se celebrava cada any, durant la dictadura de Franco, a Alacant, ciutat on el van afusellar. Tres generacions han viscut en aquesta casa, la dels avis de l'Àlex, que van sobreviure a la dictadura; la dels pares de l'Àlex, que es van enamorar durant la tèrbola transició; i la de l'Àlex i el seu amic Álvaro, que van viure els bojos 2000, alternant festes massives amb crisis globals i personals contínues. A cada generació trobem tota mena de contes i de narradors: relats infantils i neorealistes de pobresa i misèria; drames socials de postguerra plens de violència i sexe; malediccions mitològiques al desert; relats satírics del món de la faràndula (dignes del Destape); històries d'amor melancòliques i modernes; i anècdotes de borratxera i reggaeton.
«Los hijos perdidos de Dios» és una peça de literatura oral teatralitzada, radical, sobre la memòria, sobre les persones que recorden i les persones recordades és una obra en tres actes: la joventut de tres generacions, la mitologia d’una família d’esquerres d’Alacant des dels anys 40 fins avui. El desenvolupament de la peça teatral i de la investigació artística va ser al teatre Kaddish (El Prat de Llobregat), on la companyia va fer una residència al 2022. El projecte va comptar amb una subvenció del programa de Memòria democràtica de la Diputació de Barcelona. Es va estrenar al Teatre Kaddish el desembre de 2022 i posteriorment al Teatre Tantarantana el gener de 2023.
Informació sobre l’obra: web de la Cia. https://lacasadeasterioncompany.es/productions.php Contacte: Júlia Barragán Perich. Tel. 673759187 lacasadeasterion14@gmail.com.
El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai
Direcció: Xavier Bobés i Alberto Conejero
Producció: Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Bobés i FITT de Tarragona
Dramatúrgia: Alberto Conejero i Marina Garcés, a partir de textos de les nenes i nens de l’escola de Bañuelos de Bureba, del seu mestre Antoni Benaiges
Intèrprets: Xavier Bobés, Sergi Torrecilla Fotografia: David Ruano, Sergi Bernal Durada: 65’
Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba (Burgos). La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre anar a veure el mar. L’any 1934 el jove mestre català Antoni Benaiges havia arribat a l’escola rural de Bañuelos de Bureba. Pocs mesos després paga de la seva butxaca una impremta i un gramòfon. Des de llavors els alumnes publiquen les seves emocions, somnis i pensaments. El gener de 1936, els nens i les nenes publiquen «El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca». El mestre els promet que aquell estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar.
La història d’Antoni Benaiges i els seus alumnes ha inspirat un llibre (Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar), una exitosa exposició produïda pel Museu Marítim de Barcelona , un documental, la present obra de teatre i aviat s'iniciarà el rodatge de la pel·lícula «El maestro que prometió el mar».
Per a més informació: https://www.xavierbobes.com/ca/espectacles/el-mar-visio-duns-nens- que-no-lo-han-vist-mai/
Teaser: https://www.youtube.com/watch?v=XPNX6IzvRzI&t=2s Contacte: Xavier Bobés Tel. 660 84 20 25 xavier@xavierbobes.com. Web: https://www.xavierbobes.com/ca/inici/
Arreu la sorra. Veus i música per a un antifeixisme quotidià
Companyia L’Ampolheta
Arreu la sorra és una adaptació del llibre de Cassandra Mestre Ferrando feta per la companyia L’Ampolheta (nom que rebien els antics rellotges nàutics de sorra), formada per un grup de joves amants de la música, la poesia i el teatre. Mitjançant poesia i música de diversos autors (Mónica Miquel, Vladimir Mayakovski, Maria-Mercè Marçal, Leonard Cohen, Luigi Pintor, Frederic Mompou, Paulo Leminksy, Benjamin Biolay, Chiara Mastroiani, W. H. Auden i Cassandra Mestre Ferrando), es bressolen els records de la Cassandra, memòria d’una família treballadora i republicana en temps del feixisme. Lluita, alegria, misèries i esperances. Un pare líder cooperativista, una mare lluitadora, un germà comunista assassinat al Camp de la Bota, on fou afusellat als 26 anys. També els records de les platges de Torredembarra i del camp de refugiats d’Argelers. L’obra és una de les propostes guanyadores del programa de suport cultural La Filadora.
Projecte impulsat per l’Associació Catalana d’Ex presos Polítics del Franquisme
Gravació íntegra de l’espectacle, estrenat a la presó Model el 25 de novembre del 2021: https://www.youtube.com/watch?v=go3SGIOLxzI
Contacte: expresospolitics@gmail.com. Tel.: 934 812 853
Instruccions per fer-se feixista
Autor/rs: Michela Murgia Adaptació: Sergi Pompermayer Direcció: Miquel Gorriz Intèrprets: Mercè Arànega Producció: Mola produccions Durada: 1 h 10 min
L’assaig de Michela Murgia en el qual es basa aquest espectacle és tota una provocació, un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats i sobre l’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Una gran actriu es posa en la pell i fa seus el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana amb una gran projecció pública al seu país per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món.
Més informació: https://www.youtube.com/watch?v=BBdOzgSNr1A Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=rmMaFNbU8dg
Contacte i contractació: Mola Produccions. Anna Rius i Macías molaproduccions@gmail.com. Tel. 607781701
Venim d’un silenci
Companyia de teatre Catorzedabril Direcció: Monica Lucchetti Aloy
L’obra vol mostrar la violència, la crueltat, la misèria, la grisor, la por, però també la lluita i la resistència, al llarg dels quaranta anys de franquisme. La companyia neix a finals de 2005 per l’impuls de l’actor Alfred Lucchetti amb la creació de l’espectacle de música i cançons «Anda, Jaleo, Jaleo». La companyia, que reivindica un teatre per a la recuperació de la memòria històrica, està dirigida actualment per Mònica Lucchetti. «Venim d’un silenci» barreja elements dramàtics amb música, poemes i cançons de la negra nit del franquisme, en un intent d’ajudar a recuperar la memòria d’una època que voldríem oblidar però que no hem d’oblidar. La companyia ha elaborat uns textos dramàtics que serveixen de lligam a moments de la història del franquisme i de cançons i poemes de la resistència (Blas de Otero, Joan Brossa, Chicho Sánchez Ferlosio, Gabriel Celaya, Segimón Serrallonga, Pablo Neruda, Josep Carner, Max Aub, Raimon Pelegero, León Felipe, Ovidi Montllor, Nicolás Guillén, Vicent Andrés Estellés, Rafael Alberti, Joan Vinyoli, Luis Cernuda, Joaquim Horta, César Vallejo, Isidre Molas, Gloria Fuertes, Salvador Espriu, Manuel Altolaguirre, Paul Eluard, Gabriel Ferrater, Lluís Serrahima, Jorge Riechmann, Àngela Figuera Aymerich).
Més informació de la companyia: https://www.facebook.com/grupcatorzedabril/ Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=0bwz6MvKmZM
Contacte: Mònica Lucchetti Aloy monlucch@yahoo.es
Vegeu a l’apartat de «Música i cançons» un altre espectacle d’aquesta companyia: «Anda Jaleo, Jaleo»
Maleïdes guerres (i aquell qui les va fer)
Música: Carles Beltran Cantant: Namina Actriu: Lali Barenys
L’espectacle Maleïdes Guerres (i aquell qui les va fer) és una denuncia a les guerres i a les seves conseqüències a través de textos de personatges com Ovidi Montllor, Joan Oliver (Pere Quart), els Manel i Estallés i de poemes d'Arthur Rimbaud, John Denver, Bob Dylan i Silvio Rodriguez entre d’altres. El músic i compositor Carles Beltran, la cantant brasilero-catalana Namina i l’actriu Lali Barenys pugen a l’escenari per reivindicar la cultura com a arma de construcció massiva.
Més informació: https://www.lalibarenys.com/ca/productes/actriu/maleides-les-guerres; http://www.comedia.cat/ca/comediateca/maleides-guerres; https://maleideslesguerres.blogspot.com.es/
Dossier de l’espectacle i fitxa tècnica: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossiermlg2018_maquetacion-1-27282.pdf
Speer
Autora: Esther Vilar Direcció: Ramon Simó
Espai escènic i vestuari: Duna Homedes
Producció: Amici Miei Produccions/La Gleva Teatre Actors: Pep Munné i Xavier Ripoll
Idioma: Català Durada: 80’
«Speer» és una obra que posa la política i Europa davant del mirall de la seva història recent. Una comèdia amarga de intriga política, basada en la figura d’Albert Speer, el ministre de Hitler destinat succeir-lo al capdavant del III Reich. Després de sortir de la presó, Albert Speer rep un historiador-funcionari de la RDA en el seu antic despatx, un edifici actualment en obres de reforma, on Speer havia desenvolupat el projecte de remodelació de Berlín, rebatejada Germania, com a capital del Reich per a després d’una victòria del nazisme que no es va produir. És un despatx on havia passat llargues hores amb Hitler planificant tots els detalls d’aquesta megalòpolis. De la conversa amb el seu interlocutor, n’emanen reflexions sobre el poder, la barbàrie i la visió i revisió de la història recent que es va entrellaçant amb una trama d’equívocs i enganys.
Dossier: http://www.mfmc.es/uploads/1/0/1/3/101348382/dossier cat.pdf Notícia / vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=eg2_z1zuQOk
Contacte i distribució: Montse Ferrer 'management' cultural ferrer.montse@gmail.com Tel. 649942885
El gegant del pi
Direcció: Júlia Barceló, Pau Vinyals Autoria: Pau Vinyals
Escenografia: Judit Colomer Figurins: Joan Ros
So: Arnau Vallvé Moviment: Laura Vago
Producció: Amici Miei Produccions Producció executiva: Júlia Simó Puyo Durada: 1h 20
Idioma: català Any: 2022
En Pau és un home de 33 anys. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos de família feliç; un dinar de Nadal, Setmana Santa, un salt a la
piscina… recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista. «El gegant del Pi» és un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten en una família, un poble. És una autoficció de l’herència rebuda. Es pot fugir del passat familiar?
Més informació i vídeo: https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/el-gegant-del-pi- tantarantana?_gl=1*vt0stx*_gcl_au*NjUxOTc0Mzg3LjE2OTcyMTgwMDI.&_ga=2.201862481.1 540862582.1697218003-501186855.1697218003
Contacte: Amici Miei Produccions Tel. 625 36 79 27
Innocència
Companyia: D’aquí i d’allà Tex: Marc Vallejo Coreografies: Xavier Bagà
Música: Johann Sebastian Bach
Espectacle produït per la companyia egarenca D’aquí i d’allà que vol donar veu a alguns dels col·lectius que més van patir els efectes de la Segona Guerra Mundial. Ho fa a través de cinc monòlegs de cinc col·lectius diferents que van anar a parar als camps de concentració nazis i que s’intercalen amb quadres de dansa. L’acció se situa al camp d’Auschwitz i serveix com a reflexió sobre com moltes vegades la diferència és un tret que es castiga. El muntatge es va estrenar el 2019
Més informació :
https://malarrassa.cat/cultura/innocencia-teatre-i-dansa-per-emocionar-a-el-social/ https://terrassadigital.cat/el-teatre-alegria-recupera-innocencia/
Contacte: Xavier Bagà 649878934 bagadansa@gmail.com
Els fusells de la senyora Carrar de Bertolt Brecht
Producció: Cia. AlGalliner Text original: Bertolt Brecht Traducció: Anna Soler
Readaptació Pròleg i epíleg: David Fernández Direcció i dramatúrgia: Albert González
Intèrprets: Montse Vidal, Santi Ricart, Marc Solé, Òscar Castellví, Pep Carpena, Núria Herrero, Pol Berch
Músics en directe: Anna Farriol, Carles Belda
Disseny escenografia, vestuari i il·luminació: Mariona Ubia Fotografia: Roger Benet, Josep Ubia
Disseny gràfic: Gorka Plans Ajudant de direcció: Pol Berch Durada de l’espectacle: 70’
«Els fusells de la senyora Carrar» és una obra ambientada a la Guerra Civil espanyola que tracta el tema de la neutralitat política i que es va estrenar l’any 2019 per a commemorar els 80 anys del final de la Guerra Civil. Fou escrita per Bertolt Brecht el 1937 i s’inspira en un tràgic esdeveniment de la Guerra Civil àmpliament silenciat, conegut com la «Desbandá», una
massacre de la població civil per part de l’exèrcit nacional que tingué lloc a la carretera que uneix Málaga i Almería el febrer del 1937. Hi van morir milers d’innocents degut al bombardeig indiscriminat del bàndol franquista sobre la població civil. Brecht situa el pròleg i l’epíleg a un camp de refugiats de la Catalunya Nord, però la companyia els ha reescrit (a càrrec de David Fernández) i traslladat a l’actualitat, en ple segle XXI. L’obra transcorre en un poblet de pescadors de la costa andalusa, prop de Motril, en plena Guerra Civil Espanyola. La senyora Carrar viu a casa seva amb els seus dos fills. El pare va caure a Oviedo lluitant amb el bàndol republicà. La «tranquil·litat» de la família es veu alterada amb l’arribada de l’obrer Pedro Jaqueras que ha vingut a buscar uns antics fusells de la família per a dur-los al front. Al llarg de la peça veurem enfrontats dos clars posicionaments ideològics: per una banda, els partidaris de la lluita i, per l’altra, els de la no intervenció, Així, Brecht exposa les contradiccions de la neutralitat política a través de la senyora Carrar que no vol perdre els seus fills. Però on Brecht va criticar més el concepte de neutralitat política va ser en el pròleg i l’epíleg originals de l’obra, dues escenes que se situen en un camp de refugiats de la Catalunya Nord. Aquí és on la companyia ofereix una nova versió, fent un paral·lelisme amb la situació política actual catalana.
Web (sobre la companyia): www.algalliner.com Dossier de l’obra
https://drive.google.com/file/d/1Qzam4tD1AhnxZc6wqc3yppsYSa1lho9P/view?usp=sharing. Més informació: https://radiosabadell.fm/noticia/les-contradiccions-o-no-de-la-neutralitat- politica-els-fusells-de-la-senyora-carrar
Contacte i contractació: Companyia de teatre alGalliner Tel. 650 66 52 26 correu@algalliner.com
Producció: Pol Berch Castellví Tel. 699 69 83 87 produccio@algalliner.com
L’enterrador
Cia. Teatro de Dos. Coproducció i distribució: Mediterrània Intèrpret i producció: Pepe Zapata
Dramatúrgia i direcció: Gerard Vázquez
Assessoria espai escènic i il·luminació: Ignasi Camprodon
Cançó de bressol: Alba Carmona, Jesús Guerrero i Juan Casanovas. Composta por Gerard Vázquez
Fotografia: David Ruano; edició fotografia: Yulia Evseeva Disseny gràfic: Satur Herraiz
Tècnic de companyia: Pol Zapata
Producció executiva i artística: Montse Enguita Dossier pedagògic: Jordi Barra
Idioma: disponible en castellà i català Durada: 75’
La oferta consta de dos espectacles o formats diferents i independents, a partir del mateix argument, però amb dramatúrgies i logístiques diferents. Un és un espectacle per sala, un monòleg a càrrec d’un actor (70’). L'altre és per a l’exterior, al carrer, a partir d’uns experiència col·lectiva i immersiva, preferentment nocturna (50’; màxim 50 espectadors). Requereix establir una ruta prèviament determinada, una ruta teatralitzada cap una fossa....
En l’espectacle en sala, un actor prepara el monòleg que representarà davant dels espectadors d’aquí a poc temps. Ho ha escrit ell mateix a partir del que la seva família, nascuda al mateix poble del personatge que interpreta (l’enterrador), li va explicar durant anys sobre el seu avi. L’actor ha anat al teatre per assajar l’obra, sol, abans d’estrenar. El personatge que interpreta ha d’enterrar, com cada dia, els afusellats que han portat al cementiri. L’assaig s’interromp diverses vegades amb trucades telefòniques que el faran dubtar de quina és realment la veritat sobre fets que formen part del monòleg.
Premi al muntatge més Innovador al 24 Festival Internacional de Teatro y Artes de Calle (TAC) de Valladolid,
Web i contractació: https://www.mediterraneagira.com/ca/ex/el-enterrador/
El web ofereix: dossier en pdf, guia de l’espectacle en pdf, material gràfic i vídeo/tràiler. Contacte i contractació: Carme Tierz Tel. 625 091 470 ctierz@mediterraneagira.com
El ring. Espriu vs Ferrater
Direcció i dramatúrgia: Albert Roig
Actors: Dafnis Balduz (Salvador Espriu) i Jaume Madaula (Gabriel Ferrater)
Espectacle poètic inspirada en un fet real. L’abril del 1970, d’amagat de la policia franquista, va tenir lloc el Primer Festival Popular de Poesia Catalana al ring del Price de Barcelona, amb l’assistència de tres mil persones. L’acte va ser filmat i immortalitzat per Pere Portabella. A l’acte hi van recitar Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Joan Vinyoli i altres poetes. L’espectacle vol contrastar el to de veu sincer i alhora irònic de Gabriel Ferrater i els cants patriòtics i al·legòrics de Salvador Espriu. Aquests dos poetes hi són representats com un reflex d’ells mateixos. Espriu és el poeta nacional i tot d’una esdevé l’actor que interpreta els titelles de Primera història d’Esther. Ferrater, en canvi, és un poeta modern i cosmopolita, un seductor murri i estereotipat, un galant eteri d’un film italià en blanc-i-negre dels anys 60. Dalt del ring del Price, Espriu va llegir «La pell de brau» i Ferrater la «Cançó del gosar poder», on critica el poder franquista i la burgesia catalana, que se n'aprofitava. Quan van acabar de llegir els seus poemes tot el públic va començar a cridar: «Llibertat! Aministia!». L’espectacle vol ser un homenatge a la paraula i al vers i alhora vol ser una mirada neta, i divertida, dels anys 60.
Necessitats tècniques: Mínim 2 micros, 2 peus de micro, 1 micro d’ambient, 3 focus zenitals i algun reforç general i de contra. Espai: tres focus, dos micros, dos peus, dos personatges, un narrador
Vídeos original de les intervencions dels dos poetes (Film de Pere Portabella) Espriu: https://www.youtube.com/watch?v=X2_3i671vkg&t=45s
Ferrater: https://www.youtube.com/watch?v=FUbKm0u5L9w Contacte: dafnisbalduz@hotmail.com 660 908 088
!Agua!
Compañía: SaludArte
Producció: Compañía SaludArte, Teatro Círculo de Benimaclet i Centre Cívic El Sortidor (quan es va representar a Barcelona. EUROM i AMP Octubre 2023)
Directora: Teresa Urroz Autora: Rosa J. Devesa
Intèrprets: Cybele Buffile, Padi Padilla, Rosa J. Devesa, Ana Mengíbar, Montse Folgado Composició musical: M. Àngels Faus
Escenografia: Ricardo Devesa
Edat recomanada: a partir de 12 anys Durada: 60’
Idioma: castellà
Drama sonor basat en històries reals de dones que varen passar molts anys en les presons de la postguerra i que demostraren que podien aconseguir la solidaritat i l'esforç de totes les seves companyes, ajudar-se unes a les altres, aprendre a llegir i escriure i i fins i tot crear situacions divertides. L’obra està inspirada en el llibre de Tomasa Cuevas «Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas» i s’ha reblat amb una llarga investigació que ha aprofundit en la memòria històrica d’aquestes dones. La trama parteix de dues dones que es troben en un espai determinat, uns grans magatzems. Fins aquí tot normal, fins que una arrossega sense motiu aparent a l'altra i la tanca en un lloc on passa una cosa extraordinària. Se succeeixen una sèrie d'esdeveniments que obren els ulls a la dona que hi treballa, que la fan prendre consciència d'on és realment i perquè està passant tot això. S´uneix a aquest duet un tercer personatge, una altra dona, que ens acompanyarà durant tot aquest viatge i al final descobrirem qui és. Sortiran a la llum històries veritables de dones que van estar en aquest lloc i a tants d'altres, que servien com a presons anys enrere.
Fitxa i mes informació: https://saludarteteatro.com/espectaculos/agua/
Dossier: https://saludarteteatro.com/wp-content/uploads/2020/04/DOSSIER-%C2%A1AGUA- 2020-4-6-CAST.pdf
Contacte: SaludArte. Cia. Teatral . info@saludarteteatro.com; saludarte.teatro@gmail.com Tel. 676 465 795 (Rosa)
A(L)buelo
Dramatúrgia i interpretació: Triana Doce Coaching actoral: Alejandra Jiménez Cascón Tècnica en gira: Mariona Signes
Composició musical de banda sonora original: Vicky Blum Veu de banda sonora original: Esther González
Lletres de banda sonora original: Triana Doce Audiovisuals: Marcos Xalabarder
Fotografies: Josep Tobella
‘A(L)buelo’ és una obra unipersonal basada en fets reals. Una història que ens parla de la infància, de la identitat, de la immigració i de les mil maneres que existeixen de transitar el dolor. A través de la tendresa i l’humor coneixerem la vida de Macarena, una jove que se sent desconnectada i sense veu en una ciutat que no és la seva. El descobriment de les cartes que el
seu avi havia escrit a la seva família fa més de mig segle ens desperta aquesta pregunta: és possible reconstruir el record d’algú que ja no hi és tant de temps després
Trailer: (39) Tráiler A(L)buelo, un unipersonal de Triana Doce - YouTube
Contacte: Triana Doce. Actriz, bailarina, creadora docetriana@gmail.com Tel. 667948335
Frank
Producció: Teatre Lliure
Autoria i direcció: Clara Manyós i Xesca Salvà Adaptació del conte homònim de Ximo Abadía Durada: 45 minuts.
Idioma: Català i castellà (espectacle amb poc text)
Teatre familiar per a famílies amb nens i nenes a partir de 7 anys. És la història de Franco explicada als infants. Un joc escènic sobre el poder i la història. Va ser estrenada al Teatre Lliure a la primavera 2021. L’obra és l’adaptació escènica de «Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada», de Ximo Abadía, un àlbum il·lustrat que explica de manera al·legòrica i amb un dibuix expressionista la història de la dictadura franquista. La intenció del volum, Premi Llibreter 2018, i el de l’espectacle produït pel Lliure, és la de fer entendre al públic infantil què és un règim repressor i quines són les seves conseqüències en les societats humanes. L’espectacle presenta Franco com un governant al qual només li agraden els quadrats; per aquesta raó, persegueix i trepitja la llibertat dels triangles i dels cercles. El muntatge fa entrar les nenes i els nens en el joc a fi de fer-los reflexionar sobre el poder i les dinàmiques dictatorials.
«Frank» és un exercici de memòria històrica i de reflexió molt necessari en un temps en què els nous totalitarismes assetgen la democràcia a mig món.
Més informació: https://www.teatrelliure.com/ca/frank-21-22; https://claramanyos.com/Directora
Programa de ma: https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp2122/Frank_21- 22_ok.pdf
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=ESt9LGxNNcM&t=10s Contacte: claramanyos@gmail.com
Las cartes perdidas. La cárcel y el exilio de las mujeres republicanas
Autora: Amparo Climent Direcció: Amparo Climent
Intèrprets: Amparo Climent, Gloria Vega, Miriam Tejedor, Laura Trillo
Espectacle plantejat des d’una perspectiva de gènere, que posa en valor i denuncia l'atac cap a la dona, pel fet de ser-ho, i proposa un recorregut emocional per la història de la postguerra espanyola, en clar homenatge a aquelles dones, que van patir la violència i la repressió del franquisme. «Les Cartes perdudes» reuneix les vivències de totes elles, comptades en primera
persona, en una dramatització basada en fets reals i documentats, que cobren vida en aquesta obra. «Les Cartes perdudes» són aquelles que van arribar i es van escorcollar per temor, aquelles que no es van poder enviar, aquelles que mai van arribar al seu destí… són, les que mai no s'haurien d'haver escrit.
Amparo Climent també ha dirigit i realitzat un documental, de 73’, amb el mateix títol Més informació: https://www.ucm.es/encuentros/las-cartas-perdidas
Web d’Amparo Climent. Inclou contacte: https://www.amparocliment.es/inicio/sobre-mi/
El llarg silenci dels botxins
Direcció: Alberto Barruylle Interpretació: Associació Ara Teatre
Adaptació: Alfons Cama i Saballs (sobre la seva novel.la)
Obra teatral, estrenada el 2022 a Tarragona, que adapta la novel·la del mateix títol d’Alfons Cama i Saballs. L’espectacle constitueix una posta en escena de caràcter dramàtic que ens interpel·la sobre el llarg oblit de la memòria, a través de dues històries amagades, originades durant la Guerra Civil espanyola i en un camp d’extermini nazi. Històries entrellaçades explicades amb un marcat caràcter reivindicatiu. Un crit per a trencar un silenci imposat, llarg i profund. A través de la veu d’una narradora, que ha llegit i s’ha vist interpel·lada per la novel·la, se’ns presenten uns personatges que, utilitzant la tècnica del monòleg, ens van explicant les seves vivències, sentiments, pors i descobertes.
Més informació sobre la novel·la: https://www.tripode.cat/el-llarg-silenci-dels-botxins-dalfons- cama i sobre l’autor https://alfonscama.wordpress.com/
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=yee3XKaX-o4 Contacte: Alfons Cama i Saballs: acs@tinet.cat
Victoria Pujolar i Teresa Pàmies a la Radio
Direcció: Araceli Bruch Pla
Actrius: Pepa Arenós i Araceli Bruch Durada: 1 hora
L’any 2022 va ser l’any Victoria Pujolar Amat, ja que es va commemorar el centenari del seu naixement (Barcelona, 1921 - Madrid, 2017). Per aquest motiu es va crear una exposició, comissariada per Elvira Altés (vegeu apartat d’exposicions itinerants), i una píndola teatral. La vida de Victòria Pujolar fou una autèntica aventura. Republicana, antifeixista, comunista i lluitadora convençuda per un món més just, va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat, sempre canviant de casa, de poble i de país. Victòria Pujolar en tot aquest periple va criar quatre fills, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i, mentre vivia a Bucarest, encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment el seu somni, poder pintar tot allò que vivia. L’obra teatral, que ficciona un diàleg entre Victòria Pujolar i Teresa Pàmies a Radio Pirenaica, es pot acompanyar d’una conferència sobre el personatge, a càrrec d’Elvira Altés
Contacte: Esther Molas molas.esther@gmail.com
Ebri Knight
Grup de folk català —que conrea el folk, el rock i el punk— nascut al Maresme i que fa bolos des de fa més de 15 anys. Ha publicat set treballs discogràfics, dels quals cal destacar La voz dormida (2019), en què rescata melodies que cantaven milicians i brigadistes durant la Guerra Civil i temes en memòria de la cultura represaliada pel franquisme.
Web (amb videoclips): https://ebris.cat/ca
Contacte: info@ebriknight.com.
Contractació: info@7sisproduccions.cat (Sergi Matas). Tel.: (+ 34) 647 951 058
Brossa Quartet de Corda
Aquest quartet de corda de Terrassa, que també empra acordió, percussió i veu femenina, ha publicat diversos treballs, entre els quals destaquen:
- Músiques de l’Holocaust: https://www.enderrock.cat/disc/2912/musiques-holocaust
- Cançons dels brigadistes: http://www.brossaquartet.com/projectes_brigadistes.html
Discografia global: http://www.brossaquartet.com/discografia.html
Contacte: info@brossaquartet.com (Aleix Puig Caminal). Tel.: (+ 34) 696 856 130 http://www.brossaquartet.com/
Anda Jaleo, Jaleo. Companyia Catorzedabril
Companyia Catorzedabril
Direcció: Mònica Lucchetti Aloy
Espectacle teatral amb història, poemes, música i cançons de la República i de la Guerra Civil. La companyia neix a finals de 2005 per l’impuls de l’actor Alfred Lucchetti amb la creació d’aquest espectacle, que des del 2006 s’ha representat a molts teatres.
Més informació de la companyia: https://www.facebook.com/grupcatorzedabril/
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=TPIlMmDrDqc
Contacte: Antoni Lucchetti alucfa40@gmail.com Tel. 680448412; Mònica Lucchetti Aloy monlucch@yahoo.es
Cançons de guerra i exili. Esther Lázaro
Producció: Therkas Teatre
Interpretació: Esther Lázaro Sanz
Durada: 50-60’
Recital de cançons dividit en tres parts (Guerra Civil, exili republicà i deportació), en català i en castellà, saltejats amb fragments literaris, poemes, explicacions històriques i discursos polítics. En el repertori s’inclou, per exemple, La Marsellesa, A las barricadas, La internacional, Himno de Mujeres Libres, Jarama Valley, Los cuatro generales, Ay Carmela, Si me quieres escribir, Tango d’Argeles, La cançó de Bourg Madame, J’attendrai, etc
Més informació:
Web: http://therkasteatre.blogspot.com/p/montajes.html
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=sq_cYOoy0Gs
Contacte: Esther Lázaro Sanz, de Therkas Teatre therkasteatre@gmail.com Tel. 625281299
Cançons de la resistència. 300 crits. Marina Rossell
Interpretació: Marina Rossell (guitarra i veu)
Marina Rossell es una representant històrica de la Nova Cançó catalana amb un llarga trajectòria i discografia, Una de les propostes de la cantant es «Cançons de la resistència» que inclou temes de la Guerra Civil i de l’antifranquisme com Lili Marleen, Grandola Vila Morena, Paisatge de l’Ebre, Bella Ciao, cant dels deportats, Morir a Ravensbrück, etc
Marina Rossell ens sorprèn de nou amb cançons de lluita, excel·lents revisitacions de temes mítics i plens de força. Cançons contra la guerra i cançons que han mogut el món, plenes d’amor i d’emoció. Cançons que formen part d’un paisatge, un moment clau, un moment històric, i que s’han convertit en himnes, com «Bella ciao», que van popularitzar els partisans italians, o la mítica «Lili Marleen», que va unir els dos bàndols, els alemanys i els aliats, mentre l’escoltaven.
Actualment està presentant el disc i espectacle «300 crits», on segueix la seva ruta natural, avançant en la recerca de les cançons de la resistència. Quines cançons crea França després de l’ocupació? I es troba amb «Sous le ciel de Paris» (Sota el cel de París), «Avec le temps» (El temps se’n va) de Léo Ferrer, «J’attendrai» (Jo t’esperaré), «Je ne regrette rient» (No me’n penedeixo de res), d’Edith Piaf… Cançons que neixen de la necessitat de sobreviure als temps maleïts, cançons que sempre ens commouen, i que han acompanyat generacions.
Però la Marina no abandona mai la seva part més personal, més íntima: la creativa. I en aquest disc, el vint-i-cinquè de la seva trajectòria, hi trobem temes quasi confessionals com «Guardo el dubte» o «Morir d’un llamp». O la cançó que dona títol a aquest treball, «300 crits», que senyala els crits nascuts de totes les emocions humanes: crits de goig, de desesper, crits interminables que, a vegades, travessen la naturalesa.
Més informació: Web Batall - Marina Rossell
Web general de Marina Rossell https://www.marinarossell.com/
Cançons de la resistència
- vídeo Teaser https://www.youtube.com/watch?v=_-sKYzMtgBs
- Àlbum complert https://www.youtube.com/playlist?list=PLij0Wu_VmOxiVH9T-L9AL6kuIaRwAYVkb
Cançó single «Morir a Ravensbruck» (sobre Carme Bartolí). Lletra de Montserrat Roig i música de Marina Rossell: https://www.youtube.com/watch?v=wkEQwB2Pwko
Contractació i management: BATALL produccions. Jordi Freixes jordi@batall.com Tel. 977 613 339; 639 319 764
Fitxa catàleg DIBA: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=488024
Cançons de combat. Quico Pi de la Serra
Veu i guitarra: Quico Pi de la Serra
Harmònica: Joan Pau Cumellas
Quico Pi de la Serra, un històric de la Nova Cançó i un dels bluesmen europeus més reputats, es retrobà el 2020 amb el públic per presentar el seu nou espectacle, Cançons de combat. Llibertat, justícia, lluita i amor seran els protagonistes d’aquest concert a través de títols actuals i, també, de cançons antigues. Pi de la Serra arrencarà amb «Sento el vent» i acabarà amb «Si els fills de puta volessin». Entremig, sonaran temes com «La mala setmana», «L’home del carrer» o «La meva estrella». Un concert pensat, segons el cantautor, «perquè la gent s’ho passi bé i que el públic pugui escoltar el que vol escoltar». El blues i la improvisació marcaran musicalment aquest espectacle.
Més informació i vídeo: https://www.teatreprincipal.com/ca/ficha/detalle/328/quico-pi-de-la-serra/
Fitxa: http://batall.com/artistes.php?id=11
Contacte: Batall Produccions BATALL produccions. Jordi Freixes jordi@batall.com Tel. 977 613 339; 639 319 764
Sílvia Comes
Sílvia Comes té un ample repertori, i un dels productes que ofereix es un recital de poemes de Gil de Biedma i Felícia Fuster, i de cançons d’Ovidi Montllor, Luis Eduardo Aute i Raimon. Ha fet concerts acompanyada al piano per Joan Berenguer i pel quartet de corda Projecte Voces
Per a més informació: web de Silvia Comes http://www.silviacomes.com/
Informació: hola@silviacomes.com. Contractació: contacte@benaisit.cat Telf. 629871126
Joanjo Bosk
El cantautor empordanès recupera la seva obra musical de fa 10 anys entorn
de la Maternitat d’Elna (1939-1944) i els camps de concentració. Cançons
inspirades en l’exili, des d’Elna fins als camps d’Argelers i Ribesaltes. Especialitzat en la reinterpretació d’obres de la Nova Cançó, l’any 2012 edita el seu treball Cançó per Elna, en record a la figura d’Elisabeth Eidenbenz, impulsora de la Maternitat d’Elna, així com als refugiats republicans del 1939. L’any 2014 edita Figueres-Gernika, treball que gira entorn de la memòria històrica fent paral·lelisme entre les dues ciutats i les víctimes dels cruels atacs aeris feixistes durant la Guerra Civil Espanyola.
Web del cantant (amb vídeos): http://www.joanjobosk.com/apps/blog1/
Contacte: info@suportkultural.com; info@joanjobosk.com
Darwin García
Cantautor barceloní que alterna el seu projecte musical Darwin y los Galápagos amb actuacions en las que versiona a artistes como Serrat, Víctor Jara, Daniel Viglietti o Paco Ibáñez, a més d’homenejar, mitjançant cançons, a poetes com Machado o Miguel Hernández.
Més informació:
Vídeo Homenatge Miguel Hernández: https://www.youtube.com/watch?v=tg1-Ixs22wA
Discografia del Grup: https://open.spotify.com/artist/6cctcPXsBqLr6CsDme9nmh?si=uc27VxGITtCS7YD7Mi4zdQ&utm_source=copy-link
Contractació: Darwin García darwingalapago@gmail.com Tel. 686916335
Bernardo Fuster
Bernardo Fuster és un cantautor madrileny, nascut el 1951, que va ser membre del grup Suburbano i que rememora les cançons que des de l’exili interpretava els anys 70 amb el nom de guerra de Pedro Faura. L’any 2021 va decidir recuperar i tornar a interpretar aquelles cançons antifranquistes. Ha actuat a Barcelona en diversos esdeveniments.
Més informació: https://alegrialibertaria.org/wp/pedro-faura-alter-ego-de-bernardo-fuster/
Vídeos:
https://www.youtube.com/watch?v=6lwtIbLjbSk; https://www.youtube.com/watch?v=qeWshAiSa7w; https://elasombrario.publico.es/bernardo-fuster-recupera-sus-canciones-protesta-antifranquistas/
Contacte: Bernardo Fuster. Tel. 655025811. bernardofuster@gmail.com
Cor Incordis (Manresa)
InCORdis és un col·lectiu de persones –quasi 50 en aquests moments- que des del 2013 es troben a l’Ateneu La Séquia per cantar un repertori de cançons que ha estat significatiu en llocs i moments molt diversos, però sempre com a expressió de grups que han anhelat i lluitat per la justícia i la millora de les seves societats. Hem cantat les lluites per la propietat de la terra, o contra l’esclavatge i la discriminació -de raça o d’altre tipus-; l’exili i les migracions no volgudes; per la consciència de gènere, o per l’habitatge digne. I ho hem fet amb himnes immensament populars o amb cançons amb prou feines conegudes, però sempre plenes de consciència, compromís i lluita.
Tot i que majoritàriament ha actuat en concerts, també ha fet cantades de nadales anticonsumistes i reivindicatives pels carrers, i ha posat cants a actes reivindicatius d’índole diversa. Igualment han col·laborat amb altres cors i grups musicals, com el cor social DesaCORd de Barcelona, el cor Rue de la Victoire de Brussel·les, Les Voix Livres de Perpinyà, l’Elèctrica Dharma, el Quartet Brossa, Marta Valero, Lucilla Galeazzi o Riccardo Tessi.
Des del 2021 té en programa el projecte “Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra”. Presentat a Manresa, és un projecte amb voluntat de ser exportat a altres municipis. Consisteix en un concert itinerant, un recorregut per diferents indrets de la població que van ser especialment significatius durant la República, la Guerra Civil i la immediata Postguerra, construït en col·laboració amb l’Associació de Memòria i Història de Manresa (memòria.cat) , que ha fet una pàgina web amb una proposta didàctica interdisciplinària (història i música) per a les escoles.
Dossier:
https://drive.google.com/file/d/1A5FOfu1s0SWZHQmlznXhxMJ7fAPR6KGL/view?usp=drive_link
Vídeos: algunes cançons del seu darrer concert (10è aniversari)
https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1r2O3a6BudW4ff0anze6a4UftIF5zgmLK
Vídeo «Gallo rojo, gallo negro»
https://www.youtube.com/watch?v=nSLx0nWwIGM&list=PLU4Up9WEwy1JuTDVKTe2p8sQBaPUwFhE0&index=4
Proposta didàctica:
Contacte: Josep Maria Vilar (Director) josepm.vilar@gmail.com Telef. 616516183
Cor DesaCORd
DesaCORd és un cor de cançons revolucionàries i de militància d’esquerres format a l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia (Barcelona). Entre altres cançons, ha presentat la vida de set dones lluitadores dedicant-los a cadascuna una cançó: Harriet Tubman («El Payandé. Canción sobre la esclavitud»), Simone Weil («A la huelga»), Lina Odena («Corrandes d’exili»), Silvia Federici («La lega»), Brigitte Vasallo («Yo lucharé»), Berta Cáceres («Plus rien ne m’étonne») i Sabrina Sánchez («I tu, sols tu»).
Més informació: http://rosadefoc.info/desacord/
«Cançó de fer camí» (vídeo): https://www.youtube.com/watch?v=3zSiocZoGko
Contacte: cor.desacord@gmail.com
Coral Roig Encès
La Coral Roig Encès és un espai de trobada d'homes i dones amants del cant, de les cançons que expressen lluites per la llibertat, la democràcia, el treball i els drets socials. Fan concerts al llarg de l’any en motiu de diades assenyalades per a la classe treballadora i també a demanda d'entitats. La Coral compta amb el suport de la Fundació Cipriano Garcia - CCOO de Catalunya i de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya
Per a més informació: https://sites.google.com/ccoo.cat/coralroigences/
Contacte: roigences@ccoo.cat
Coral Iaioflautes
Iaioflautas és una organització de gent gran sorgida arran del Moviment 15-M. Han protagonitzat accions reivindicatives i mobilitzacions en diverses causes socials. Mantenen una coral en la que canten cançons revolucionàries i antifeixistes.
Contacte: iaioflautas@gmail.com
Alea
Alea és un grup musical de cançó d’autor en format acústic format per Montse Avellaneda i Alba Jiménez (mare i filla). Tenen una cançó dedicada al maqui Ramon Vila, «Caracremada», estrenada el 2021.
Cançó «Caracremada» (vídeo): https://www.youtube.com/watch?v=MVVHUyTVjzg
Contacte: aleaformaciomusical@gmail.com. Tel.: 659 82 18 35
Rosa Zaragoza
Rosa Zaragoza es una cantant especialitzada en cançons sefardites i jueves-catalanes i en cançons de dones que també disposa d’un repertori de cançons sobre la guerra les brigades internacionals
Contacte: rosa@rosazaragoza.org; Tel: 932266456 / 659 899 495
Web: https://rosazaragoza.org/
Contractació: Carles Girbau i Marsal infogirbau@gmail.com Tel. 629063514
Ramon Redorta. Cançó de Trinxera Republicana
Ramon Redorta és mestre de música i un músic autònom multiinstrumentista i cantant solista.Home orquestra de la música tradicional catalana, s’ha especialitzat en cançó de trinxera republicana i en general relacionada amb la memòria democràtica i històrica.
A més, és un experimentat intèrpret de sac de gemecs, flabiol, acordió diatònic, guitarra, guitarró, gaita escocesa, gaita gallega, percussió, corneta… Fa més de 10 anys que volta pels espais de Memòria democràtica de Catalunya amenitzant actes amb la seva música i cançons,
d’acord amb la demanda que se li formuli, i sol lluir un vestuari d’acord amb l’ocasió (de milicià, etc).
Per a més informació:
Ramon Redorta, músic i cantant - Cançó de Trinxera Republicana - Documents de Google
Instagram https://www.instagram.com/ramonredorta_music?igsh=aXpxZHJsczB6a2do&utm_source=qr
Contacte i contractació: rredorta@xtec.cat Telèfon: (Ramon Redorta) (+34) 672099486
La Brigada Intergeneracional per la Memòria Històrica
La Brigada Intergeneracional per la Memòria Històrica és un col·lectiu de músics que canten cançons sobre Memòria Democràtica i dels DDHH. Han publicat 3 CDs col·lectius i actuen recolzant activitats d'entitats memorialistes o per qualsevol commemoració d'aquesta temàtica. En les dues darreres edicions del Solidarity Park Festival de Malgrat de Mar han participat molt activament formant part fins i tot de l'equip organitzador. Entre els membres més actius hi ha Rusó Sala, Berni Armstrong, Maria Joao Moreno, Dani Caracola, Sergi Dantí o Kike Ubieto entre d'altres. Als seus concerts sovint s'acompanyen mútuament i interpreten cançons junts.
Podeu veure les activitats en que han participat des dels inicis d'aquest projecte a:
https://brigadaintergeneracional.wordpress.com
Podeu escoltar música dels seus CDs a:
https://brigadaintergeneracional.bandcamp.com
Podeu veure'ls en un documental sobre memòria històrica en aquest enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=epYhZytLsis&t=2s
Contacte:
Tel. 618208829
brigadaintergeneracional@gmail.com
Més informació sobre músiques i cançons
A la xarxa hi ha multitud de repertoris sobre música de resistència ambientada a la Guerra Civil espanyola o a la II Guerra Mundial.
És difícil trobar grups estables que les interpretin, però moltes corals locals i grups amateurs sorgits de les escoles municipals de música les adapten i les interpreten.
Un exemple de repertori que sovint s’adapta és el disc Mauthausen. A toutes les víctimes de la deportation, de Joan Vilabó i Ricard Garriga, amb motiu del vintè aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen (disc 45 RPM; FEDIP, París, 1967).
Joan Vilató i Ricard Garriga van ser presoners al camp de concentració nazi de Mauthausen. Tots dos van sobreviure. El 1965 la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics Víctimes del Feixisme (FEDIP) va publicar a París un disc amb quatre cançons de Garriga interpretades per Vilató. Alguna d’elles va ser creada el mateix dia de l’alliberament del camp; d’altres, amb motiu dels 20 anys de l’alliberament, el 1965. El creador i compositor d’aquesta música, Ricard Garriga (1912-1982), era mestre, músic i compositor, escriptor, inspector d’ensenyament durant la guerra i membre del POUM.
«Juan sin tierra»: https://www.youtube.com/watch?v=TeSZb3lF9Bk
«Mauthausen»: https://www.youtube.com/watch?v=E5kj4KR75-w
«Retornarem»: https://www.youtube.com/watch?v=bJjULDhRPBs
«Canción del prisionero»: https://www.youtube.com/watch?v=7ixueiE-g4Q
Aquí hi ha més informació sobre discografia: https://www.enderrock.cat/noticia/5484/cantant-guerra-perdent-la
Oriol Miró Serra. Recreació històrica, patrimoni i fortificació de guerra civil
Sovint fa les teatralitzacions i gravacions en vídeo del Grup de Recerca Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI), Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona.
Webs: https://orimiro78.com/ ; https://www.recreacioguerracivilpatrimoni.com/author/orimiro78/
https://www.recreacioguerracivilpatrimoni.com/https-www-recreacioguerracivilpatrimoni- com-publicacions/
Dossier d’activitats de recreació DIDPATRI: https://www.recreacioguerracivilpatrimoni.com/wp- content/uploads/PROPOSTA_ENTITATS_2022_23.pdf
Contacte: orimiro78@hotmail.com; recreacioguerracivilpatrimoni@gmail.com. Tel. 651376224
Ejército del Ebro. Grup de recreació històrica de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)
«L’Exèrcit de l’Ebre» es defineix com un grup d’amics (creat en l’entorn d’Igualada) aficionats a la recreació i a la història de la Guerra Civil Espanyola. Se centren bàsicament en la recreació de l’Exèrcit Popular de la República, tot i que també poden recrear altres unitats i milícies combatents durant la Revolució i la Guerra Civil. Els seus objectius són exclusivament culturals i educatius. En cap cas representen una exaltació de la guerra ni de la violència, ni expressen cap ideologia política. Recreen escenes de combat, sigui com a espectacle de cara al públic o bé en gravacions de documentals. Disposen d’un vehicle propi, un camió Ford AA model 1928 que ha estat restaurat per membres del grup i que posen al servei de les recreacions. Així mateix, també recreen escenes de rereguarda. Concretament, disposen d’un hospital de campanya, recreat per coneixedors de les eines i de les tècniques de cures d’aquells moments.
Web: http://www.ejercitodelebro.com/qui-som/ Contacte: joanqueral@yahoo.es. Tel.: 699 83 20 92
Regiment Pirinenc número 1 de Catalunya. Companyia d’esquí
Associació de recreació històrica que actua bàsicament al Pallars i al Pirineu en general. Fundada i presidida per Albert Sangenís, va néixer com a secció del Grup d’Estudis de Muntanya Antiga (GEMA).
Web: https://regimentpirinenc.wordpress.com/
Contacte: regimentpirinencfuncional@gmail.com; gema1930@hotmail.es (GEMA)
Grup de Recreació Històrica XV Brigada Mixta
Grup de recreació fundat a Flix especialitzat en la recreació dels escenaris de la batalla de l’Ebre.
Imatges a Instagram: https://www.instagram.com/xvbrigadamixta/
Més informació de l’entitat i fotografies: http://associaciolacana.blogspot.com/2018/02/grup- de-recreacio-historica-la-xv.html
Contacte: xvbrigadamixta@gmail.com. Tel.: 629 37 86 48
Grup de recreació Pàndols 1938
Grup de recreació de Pinell de Brai especialitzat en la recreació dels escenaris de la batalla de l’Ebre.
Més informació: https://www.facebook.com/pandols38/ Contacte: ac.pandols38@gmail.com
Recreació Històrica i Patrimoni Junts
No es tracta d’un grup concret, sinó d’un espai de treball integrat entre diversos grups de reconstrucció i recreació històrica de la Guerra Civil espanyola que ofereix assessorament, publicacions, etc.
Web: https://www.recreacioguerracivilpatrimoni.com/https-www- recreacioguerracivilpatrimoni-com-publicacions/
Tasts de Cuina
La empresa Kuanum ofereix tasts de cuina de guerra, visites teatralitzades i tallers pedagògics, relacionades amb la Guerra Civil, que poden complementar altres activitats
Blog: https://kuanum.blogspot.com/
Contacte: Kuanum patrimoni interessant i divertit. info@kuanum.com Tel. 655957124 ; 655957125
Altres grups (Aragó)
En aquest apartat hem inclòs els grups que tenen seu a Catalunya, però n’hi ha molts altres a la resta d’Espanya. Aquests es solen desplaçar on son requerits. Esmentarem alguns dels mes propers, amb seu a Aragó, que han actuat en esdeveniments a Catalunya, sobretot als escenaris de la Batalla de l’Ebre.
- Grupo de recreación Primera Línea. Osca.
Web: https://primera-linea.es/ Dins hi ha el contacte
- Grupo de recreació histórica de los Voluntarios de Fayón.
Fb: https://www.facebook.com/p/Voluntarios-De-FAY%C3%93N- 100064595353531/?paipv=0&eav=Afa4XmsHmrc0UjGmPrgY46gmlKTGb7glG8O0O5aveIEF yMdxmaOGjrV8MyhDmz9zP3E&_rdr
Contacte: voluntariosdefayon@gmail.com
-
- Asociación Cultural Batalla de Belchite.
Fb: https://www.facebook.com/profile.php?id=100056645539545 Contacte: ju87k@hotmail.com; Tel. 676 69 61 21
-
- Asociación Grupo de Recreación Histórica Retaguardia Zaragoza 3-VIII-1936 Fb: https://www.facebook.com/retaguardiazaragoza/
Contacte: retaguardiazgz@gmail.com
És ingent la quantitat de documentals de qualitat i de pel·lícules de ficció que hi ha al mercat i que es poden programar, amb sessions fòrum o sense. Per programar-les cal anar a la xarxa i fer cerques, però per passar-les en públic cal contactar amb productores i distribuïdores. Disposem de llistes de molts documentals, però no dels contactes corresponents per organitzar sessions de programació.
Amb tot, el darrer any algunes entitats, productores i distribuïdores ens han informat d’alguns productes audiovisuals en circuit i s’han ofert a organitzar sessions, cicles i fòrums. Algunes de les produccions i activitats han tingut el suport de la Diputació de Barcelona i per això les coneixem.
Per ara, només incloem una petita llista dels productes audiovisuals que han tingut relació o s’han posat en contacte amb el nostre programa de memòria democràtica. A mesura que ens arribin notícies de més productes audiovisuals susceptibles de ser programats, anirem eixamplant aquesta llista.
Documental Apaiz Kartzela (La presó de capellans)
Producció: Maluta Films
Direcció: Ritxi Lizartza, David Pallarès i Oier Aranzabal Any: 2021
Durada: 85 min
Idiomes: basc, català, castellà, gallec, angles, francès
Documental sobre el mòdul penitenciari creat a Zamora pel franquisme per empresonar-hi els religiosos que gosaven oposar-se al règim, una presó única al món només per a sacerdots i que constitueix un dels episodis menys coneguts de la dictadura. Entre el 1968 i el 1976, mig centenar de capellans represaliats van ser presos a les cel·les d’aquesta presó, que estava sotmesa a un règim especial que seguia el concordat que l’Espanya nacionalcatòlica tenia subscrit amb la Santa Seu. Els presos fins i tot van construir un túnel per fugir-ne, i van promoure un motí i un incendi el 1973. El film retrata les vivències de quatre clergues, que, en temps difícils, es van comprometre fermament amb la societat i van ser condemnats a anys de presó per haver denunciat l’opressió de la dictadura en sermons i tancaments.
La distribuïdora s’ha adreçat a la Diputació per oferir-se a fer projeccions del film al territori, juntament amb ajuntaments o entitats, que inclourien una presentació i un col·loqui posterior amb un expert, un dels directors (un d’ells, David Pallarès, és català) o, fins i tot, algun dels capellans que intervenen al documental. Al documental hi participen molts capellans bascos, però també hi ha sacerdots catalans, com ara Andreu Vilà Tintoré, Eduard Fornés i Gili o José María Garrido Cunill.
Fitxa: https://www.filmaffinity.com/es/film705875.html Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=samdBLuXKCo
Més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/un-film-recorda-la-peculiar-preso- franquista-on-tancaven-sacerdots/
Documental Protestants, la història silenciada
Producció: Clack Audiovisual, SCCL
Direcció: David Casals i Vila, Sergi Martí i Júlia Solé Oliveras Guió: David Casals i Vila, Sergi Martí i Júlia Solé Oliveras Producció executiva: Joan Salicrú i Eloi Aymerich
Any: 2021
Durada: 52 min Idiomes: català i castellà
Documental sobre la persecució de les esglésies evangèliques històriques a Catalunya. La repressió franquista és un fenomen àmpliament conegut i estudiat, però subsisteixen encara col·lectius que també van ser reprimits sobre els quals es manté un eixordador silenci. Un d’ells és la comunitat evangèlica de Catalunya, amb presència a casa nostra des de fa 150 anys, que va pagar molt car el fet de «no combregar» amb el règim catòlic del general Franco, tot i ser una branca del cristianisme.
La productora es va posar en contacte amb la Diputació per buscar fórmules, un cop estrenat el film, per fer projeccions al territori.
Web de la productora: www.clack.cat Informació al web de la productora:
http://www.clack.cat/cat/noticies/126/el-nou-documental-de-clack-denuncia-la-repressio- franquista-contra-els-protestants-catalans
Contacte: Joan Salicrú (Clack). joan@clack.cat. Tel.: 646 47 44 52
Documental Els últims passos de Ramon Vila Capdevila
Direcció, càmera, muntatge i postproducció: Oriol Segon Torra
Producció: Ajuntament de Castellnou de Bages (amb el suport de la Diputació de Barcelona) Assessorament històric: Pep Cara (Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, Berga) i Montse Bailac BSO: Alea. Aviram Studio
El documental repassa la vida del maqui Ramon Vila Capdevila «Maroto», «Caracremada» per a la policia, així com el seu fatal desenllaç. Fou abatut el 7 d’agost de 1963 en una emboscada de la Guàrdia Civil a la Creu del Perelló, a Castellnou de Bages. Va ser el darrer maqui a caure. El film recull testimonis que el van conèixer i que ens expliquen com van succeir els fets. Destaca el testimoni de Joan Busquets, company de guerrilla de Ramon Vila i darrer membre del maquis català actualment viu. També recupera testimonis de la inhumació i de la posterior exhumació, el 1999.
L’ajuntament de Castellnou de Bages va estrenar el documental el 2021 i l’instal·larà al Museu dels Maquis, museu municipal especialitzat en aquest aspecte de la memòria democràtica.
Tràiler: https://youtu.be/mopgeYA9RRY
Més informació: https://www.regio7.cat/cultures/2021/06/28/caracremada-documental- darrers-passos-maqui-ramon-vila-54396463.html
Contacte: Ajuntament de Castellnou de Bages. A/e: castellnou@diba.cat. Tel.: 938 27 20 91
Documental Joan Busquets: l'últim maqui
Realització: Oriol Feliu i Josep Cara Producció: Pep Cara Rincón
Fotografia: David Vallina, Chus Elías, Albert Garrido Muntatge: Oriol Feliu Calderer
Banda sonora i muntatge musical: Marc Valero Zapata Documentació: Pep Cara Rincón
Logística: Ramon Massana Codina
Una producció del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (Berga)
Amb la col·laboració: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Berga, CGT Durada: 1h 20’
Llargmetratge documental sobre la vida militant de Joan Busquets Verges, “el Senzill”. Es repassa la seva faceta de militant llibertari a la guerrilla, a la presó i en el camp de la recuperació de la memòria històrica. Amb una trajectòria intensa i incansable, el Senzill, amb més de 90 anys, segueix al peu del canó i fa balanç de la situació actual de les reivindicacions memorístiques. El Joan va marxar de la Barcelona franquista sent un jovenet. A França va entrar en contacte amb les Joventuts Llibertàries i aviat estava al grup de Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila. Va lluitar fent de maquis del 1948 al 1949, i en aquest any va ser detingut. El 1949 es condemnat a mort amb part del seu grup (Saturnino Culebras i Manuel Sabaté entre altres). La pena li serà commutada i finalment passarà 20 anys a la presó. Un cop fora de la presó va haver de marxar a l’exili per la pressió policial. Des de llavors no ha parat de reivindicar la memòria dels que van fer front al règim franquista. Ha publicat les seves memòries en francès, castellà i en català. Posteriorment ha escrit i editat Atado y bien atado (2016). El documental inclou imatges de
Picauville, Normandia, on viu actualment Joan Busquets, i també diverses imatges rodades a Catalunya (Barcelona, Bergadà...), on s’hi va desplaçar Busquets.
Llibre autobiogràfic de Joan Busquets en PDF (El senzill: guerrilla i presó d’un maqui Barcelona: Centres d’Estudis Josep Ester Borràs, 2013). https://issuu.com/cejeb/docs/elsenzill Documental a youtube (sencer) (1h 20). https://www.youtube.com/watch?v=dSngH3d6qxw Contacte: Centre d'estudis Josep Ester Borras (Berga). Josep Cara, president. cejeb@cejeb.org Tel. 640932405
Documental Els nens de la riuada
Una producció de la CCMA i Parallel 40
Direcció i guió: Esther Lázaro Sanz
Realització: Eva Martínez Corcuera
Direcció de fotografia: Ignasi Pastori
Muntatge: Isaac Riart – ONIDEA. So: RECLAB
Producció: Helena Alabart i Joan Martínez
Any: 2022
Durada: 70’
El documental investiga la desaparició de nombroses criatures durant les riuades del Vallès de 1962, que van fer mil víctimes entre morts i desapareguts. A més, el film analitza si és cert que alguns dels nens i nenes orfes que devien sobreviure (i dels que no es van trobar els cossos) van ser robats, es a dir, donats il·legalment en adopció. Sembla que va haver algun mecanisme governatiu corrupte que va aprofitar la tragèdia per repartir infants en adopció a famílies adeptes al règim franquista, sense molestar-se a comprovar si aquests nens i nenes eren realment orfes. És una història que parteix d’una recerca real que ens evoca un episodi de memòria i un crim del franquisme, en un cas en què les seves protagonistes encara són vives i encara esperen justícia. La obra teatral “Les traces del silenci” (vegeu la secció corresponent) tracta la mateixa temàtica.
Mes informació: https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/seixanta-anys-despres-de-la-riuada-sense-ficcio-parlara-dels-nens-de-la-riuada/noticia/3182919/
Trailer: https://www.ccma.cat/3cat/els-nens-de-la-riuada/video/6174421/
Contacte (projeccions, xerrades, col.loquis): Esther Lázaro. Tel. 625 281 299 c/e: therkasteatre@gmail.com
Documental L’Escamot Pirinenc
Direcció i producció executiva: Felip Solé Realització: David Burillo
Direcció artística: Albert Sangenís Guió: Astrid Solé i Felip Solé Durada: 73’
Any: 2021
El documental narra la historia d’un escamot de voluntaris esquiadors que es va crear dins del Regiment num. 1 de la Generalitat de Catalunya, que estigueren disposats a morir per la llibertat, la República i per Catalunya durant la guerra civil. El film compta amb la participació d’11 recreadors formats al si Grup d’Estudis de Muntanya Antiga (GEMA) (vegeu associacions de recreació), al Pallars, i del caporal Joan Escudé, el darrer supervivent del Regiment de Catalunya, amb més de 100 anys. S’inclouen també imatges fílmiques d’època del regiment pirinenc. La pel·lícula dona vida a uns herois humils i desconeguts, un escamot del Regiment Pirinenc, una unitat militar alpina que depenia de la Generalitat i defensava els Pirineus. que es van mobilitzar en defensa de la República. Una part es van desplaçar el 1936 a Barcelona per adreçar-se al Front d’Aragó. A rel dels fets de maig, es va dissoldre la unitat i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, a la divisió 49. Van combatre a la Bolsa de Bielsa i a la Batalla de l’Ebre. Els pirinencs eren mes de mil i eren esportistes i muntanyencs, estudiants, professionals de tota mena, i amb ideologies diverses. Cada un dels 11 recreadors de l’escamot donen vida, al documental, a una persona en concret.
Des de l’equip de producció s’ofereixen passis als municipis. També ofereixen un passi amb cine fòrum, amb participació del director o realitzador, i una tercera opció, que afegeix música en directe.
Vídeo de presentació: https://www.youtube.com/watch?v=wf_osyO51BI Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=_pyaolTZlik
Contacte: Albert Viloca Promoció i Difusió Tel. 619 77 78 95 albertviloca@yahoo.es; escamotpirinenc-tallerdevideo@hotmail.com
Documental Ateneus: llavor de llibertat
Producció: Nosotros Films i Federació d’Ateneus de Catalunya Direcció: Sergi Sandúa (Nosotros Films)
Any: 2019
Durada: 60 min
La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) ha produït un documental que narra l’aportació que aquestes entitats culturals han fet en la construcció de la societat catalana, des de fa dos segles i fins a l’actualitat, i la seva contribució al relat de la memòria històrica del nostre país. L’objectiu del documental és donar a conèixer l’esperit, la trajectòria i la realitat del moviment dels ateneus; la seva magnitud i importància històriques, i el seu paper indispensable com a element protector i estimulant de la cultura catalana.
La FAC projecta aquest film en el marc de la xarxa d’ateneus del territori.
Més informació i tràilers: https://www.ateneus.cat/documental-ateneus-llavor-de-llibertat/ Contacte: Federació Ateneus de Catalunya. ateneus@ateneus.cat. Tel.: 932 68 81 30
Documental Teresa Rebull, ànima desterrada
Producció: Companyia Susanna Barranco Realització, guió i fotografia: Susana Barranco Música: Jofre Horta
Any: 2016
Durada: 65 min
Documental sobre política i art, i també sobre l’exili i la vida. La pel·lícula explora la figura de la cantautora i pintora Teresa Rebull des de diverses perspectives —com a dona política, activista i lluitadora antifranquista, com a dona artista, cantant i pintora, com a referent històric de la Nova Cançó catalana, etc.— a fi de mostrar-ne la riquesa i la complexitat. Considerada «l’àvia de la Nova Cançó», el film repassa la passió de Teresa Rebull per la pintura i la força amb què va encarar la vida i el seu camí de l’exili. El film, en coproducció amb TV3 i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Obra Social «la Caixa» i la Diputació de Barcelona, compta amb la participació de Lluís Llach, Marina Rossell i altres testimonis propers a la Nova Cançó i a la vida de l’artista.
Tràiler del documental: http://bit.ly/2gyEGyo
L’associació teatral Mousiké duu a terme de forma regular el projecte «Memòria i exili. Projecte per a joves» a partir del documental. Mitjançant el film, s’analitzen la Guerra Civil, l’exili i la importància de la memòria històrica en la configuració del present. A partir de la crisi actual dels refugiats sirians, és un bon moment per recordar la situació que es va viure durant l’exili republicà, per tal de reflexionar sobre les similituds històriques i les conseqüències vitals d’una guerra. Aquest projecte didàctic ha rebut el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. L’entitat desplega aquesta activitat al territori i l’ofereix especialment a centres docents.
Més informació, al web de Mousiké: Memòria i Exili, Mousiké (mousike.cat)
Contacte: Mousiké. A/e: mousikebcn@gmail.com; mousikeprojectes@mousike.cat. Tel.: 934433062, 610 743 453
Documental Lesa Humanitat
Direcció: Héctor Fáver Guió: Héctor Fáver
Producció: Ramon Termens i Lluís Serra. Vargtimmen Films i Aureal Theorem Música: Lito Vitale
Fotografía: Gerardo Gormezano Any: 2017
Durada: 98’
Donar veu i visibilitat a les víctimes del Franquisme, recollir els seus testimonis, acabar amb la indiferència de bona part de la societat i restituir el dret a la memòria i la justícia són els objectius del projecte de documental «Lesa humanitat», un documental sense ànim de lucre sobre memòria històrica i justícia universal. Què passa quan els drets humans es violen de manera continuada i sistemàticament i si aquests delictes de genocidi van tenir lloc en un passat recent; i si a més, existissin lleis emmarcades dins un marc democràtic que emparessin la impunitat i exoneressin els genocides? La jurisdicció universal pot conformar una gran motivació que pugui accionar i impulsar resolucions judicials que vetllin per la reparació de les víctimes que han patit la indefensió i a qui se'ls va coartar la llibertat com a éssers humans.
Nominat als X Premis Gaudí a millor documental 2017
Més informació i tràiler: https://www.zonadeobras.com/apuestas/2017/12/22/hector-faver- lesa-humanitat/
Contacte: Héctor Fáver 688 38 25 97 h.faver@yahoo.es
Documental Cisquet i el seu germà
Direcció : Marc Planagumà.
Producció : Amical Antics Guerrillers de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament d’Olot i d’altres Any: 2021
El documental recull la vida i la mort del guerriller comunista olotí Francesc Serrat Pujolar, en Cisquet. Tingué una vida curta i intensa, marcada per la Guerra Civil, l'exili, l'enrolament a la resistència francesa contra l'ocupació nazi i, finalment, la lluita contra la dictadura franquista. Militant de les JSU i del PSUC, va participar el 1944 a la Operació Reconquista (invasió per la Vall d’Aran) i com a maqui s’infiltra novament a Catalunya, on va ser detingut el 1945. Va caure afusellat al Camp de la Bota el 1946. El documental va ser estrenat a Olot el 2021 i a Girona el 2022.
Més informació: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2054048-el-cisquet-el- maqui-d-olot-ja-no-calla.html
Teaser: https://www.youtube.com/watch?v=8QeqAj4Fj2E
Contacte: Amical Antics Guerrillers de Catalunya Raul Valls (President) 620484591 raulvalls65@gmail.com
Documental I la lluita continua. Del camp a la construcció de Catalunya
Producció: Adela d´Alòs-Moner i Josep M. Rodriguez Rovira Direcció: Llúcia Oliva
Any: 2019 / 2020.
Durada: 60 min Idiomes: català, castellà
El documental abraça uns 20 anys d´història: l’emigració i l’exili intern; les lluites obreres, sobretot de la construcció; els inicis de CCOO; les tortures i repressions; fins l´assoliment de la democràcia. Ho fa a través d´uns activistes que han lluitat tota la vida. A la vellesa són iaio flautes i reclamen pensions dignes, però de ben joves van combatre les injustícies i la repressió de la dictadura de Franco. Perseguits per ser comunistes, sobretot a Andalusia i Extremadura, es van haver de refugiar a Catalunya on van organitzar les grans vagues de la construcció pels drets laborals i sindicals i van crear Comissions Obreres. També van estar en primera línia en la lluita per la llibertat, l´amnistia i l´estatut d´autonomia.
Els productors s’han adreçat a la Diputació per oferir-se a fer projeccions del film al territori, juntament amb ajuntaments o entitats, que inclourien una presentació i un col·loqui posterior amb la direcció o algun dels protagonistes del documental.
Oliva lluciaoliva.press@gmail.com. Josep M Rodriguez rodriguezrovira@gmail.com Distribuidora: info@lluitacontinua.cat Tel.: (+ 34) 629772042
Banc de recursos de l’Amical de Mauthausen. Pel·lícules i documentals. Cicles de cinema
L’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, en el marc de la Xarxa municipalista Mai Mes, organitza i programa cicles fòrums de cinema sobre l’Holocaust, l’exili, la deportació, i en general, sobre aspectes relacionats amb la guerra civil, la II Guerra Mundial i la lluita contra el Franquisme, a demanda dels ajuntaments i altres agents.
L’entitat disposa en el seu banc de recursos d’un bona representació tant de documentals com de pel·lícules de ficció. Els ajuntaments poden demanar el recurs a l’Amical: l’ajuntament posa la sala i l’equipament tècnic (i en fa la difusió a nivell local) i l’Amical assumeix el programa (pel·lícules, despeses de lloguer si escau, drets amb la distribuïdora, presentacions i xerrades associades, etc). El responsable del programa, a l’Amical, es Xesco Montañez.
Enllaç al banc de Recursos de l’Amical i catàleg del fons audiovisual http://xarxamaimes.org/resultats/?_sft_tipo=pellicules
A l’any 2023 l’Amical de Mauthausen ha estrenat un documental de producció pròpia, i s’ofereix a organitzar passis als municipis que ho demanin
Documental Carretera a Gusen
70’. Any: 2023.
Direcció: Eloy Calvo Campos Producció: Amical de Mauthausen
L’Àlex Cirera Izquierdo, bomber i ciclista aficionat terrassenc, es planteja recórrer en solitari més de 2000 km travessant Europa per tancar una ferida emocional i retre un homenatge al seu avi, en Fèlix Izquierdo García, assassinat pels nazis el 1941 al camp d’extermini de Gusen. El seu viatge també vol descobrir una part de la història familiar, silenciada durant anys.
Fitxa i enllaços: http://xarxamaimes.org/recursos/carretera-a-gusen/ Teaser i tràiler: https://youtu.be/cf3FGcM9tkI
Més informació: https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2023/06/08/carretera-a-gusen- terrassa-amical-mauthausen/?fbclid=IwAR1N6Ud6w6q3H5A_zP9mBLodC5G- lHxlbw3CDF48yrv2XaAvK4XyLKVJ4rY
També ofereixen aquest documental
Documental Greykey
29’. Any 2019
Direcció: Enric Ribas
La historia de Carlos Grey-Molay, supervivent del camp de concentració de Mauthausen, explicada per la seva filla Muriel Grey-Molay. La por i la fascinació sempre han estat presents a Muriel Grey-Molay a l'hora de recordar la figura del seu pare, mort quan ella encara era molt jove. Trenta anys després de la seva mort, Muriel ens explicarà aquesta història. Curtmetratge guanyador a festivals com Màlaga o DocumentaMadrid.
Contacte i condicions: Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme. Telèfon: 93 302 75 94. E-mail: info@amical-mauthausen.org Web: https://amical- mauthausen.org/
Banc de recursos de l’Amical de Ravensbruck. Pel.lícules i documentals. Cicles de cinema
L’Amical de Ravensbruck també ofereix la programació de cinefòrums a l’entorn de documentals sobre la deportació de dones al camp nazi de Ravensbruck, produits per l’Amical. Aquests 4 documentals estan disponibles en català i castellà
-
-
- Ravensbrück. Camp de concentració per a dones (25’)
- Camp de concentració de Ravensbrück. Testimonis (30’)
- Neus Català, la veu de la consciència (30’)
- Esther Bejarano: cançons de mort, cançons de vida (40’)
-
Contacte i sol·licituds: info@amicalravensbruck.org
Xerrades i conferències
Hi ha diverses entitats que ofereixen xerrades i conferències.
Cal destacar, per exemple, l’Amical de Mauthausen. De clara vocació pedagògica, l’Amical de Mauthausen desenvolupa una intensa activitat educativa i cultural, amb xerrades en centres d’ensenyament secundari i universitari, centres cívics, ajuntaments, etc.
https://amical-mauthausen.org/ca/serveis/xerrades-i-conferencies/
Recursos pedagògics
Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya)
L’àrea d’Educació del Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya) presenta una oferta educativa amb un ampli ventall de propostes didàctiques, tallers, activitats, rutes i recursos, en format presencial i en línia, adreçades tant a la comunitat educativa com al públic general. http://memoria.gencat.cat/ca/educacio/
Informació i reserves: educacio.memorialdemocratic@gencat.cat. Tel.: 936 247 351
També hi ha entitats que n’ofereixen.
Amical de Mauthausen.
Cal destacar el «Banc de recursos sobre deportació republicana i Holocaust» de l’Amical de Mauthausen. Es tracta d’un document que aplega una selecció de llibres, pel·lícules, obres de teatre, espectacles, exposicions i webs que tracten de la deportació republicana i l’Holocaust. És un recull que pot ser útil per als ajuntaments i els centres educatius que vulguin treballar o programar activitats relacionades amb aquesta temàtica. És un document viu que s’anirà actualitzant periòdicament.
https://amical-mauthausen.org/ca/educacio/banc-de-recursos/
Consulta del banc de recursos de la Xarxa Mai Més: https://xarxamaimes.org/recursos/ Contacte: info@amical-mauthausen.org
Amical de Ravensbrück
L’Amical de Ravensbrück també disposa d’una carpeta pedagògica. Inclou un llibre divulgatiu sobre el camp d’extermini nazi de Ravensbrück, el cens memorial de totes les espanyoles deportades a Ravensbrück, un DVD amb el testimoni de les pròpies supervivents i un fulletó explicatiu.
https://www.amicalravensbruck.org/carpeta-pedagogica/ Contacte: https://www.amicalravensbruck.org/contacte/
Fundació Neus Català
La Fundació Neus Català compta amb un catàleg de diverses actuacions que inclouen: exposicions, xerrades, tallers, conferències, cine-fòrum, etc. La seva activitat es vehicula a partir de la figura de Neus Català activista antifeixista, deportada i lluitadora pels drets de les dones.
Per a més informació podeu contactar amb:
Inici - Neus Català (neuscatala.cat)
Ateneu de Memòria Popular
L’Ateneu de Memòria Popular ha desenvolupat el Projecte pedagògic Dones i memòria, vides i treballs a la Barcelona del segle XX. «Dones i memòria» és un projecte interdisciplinari i transversal impulsat per l’associació Ateneu de Memòria Popular dirigit als centres de Secundària amb l’objectiu de conèixer la història de Barcelona sota la mirada de les vides i els treballs de les dones que hi habitaven en el S XX i poder assolir tres grans reptes: a) Recuperar les dones de l’oblit visibilitzant-les com agents i subjectes de la història. b) Posar en valor el seu paper en el sosteniment de la vida i les comunitats, així com en el conjunt de la societat. c) Entendre la relació entre la divisió del treball i la construcció social del gènere. A la web es presenten tres documents per facilitar la comprensió i l’execució del projecte: una presentació on s’explica el projecte general i com fer servir tot el material; un segon amb les biografies ficcionades; i un tercer amb l’itinerari didàctic que es planteja a partir de la lectura de les biografies.
Web del projecte: https://ateneumemoriapopular.cat/activitat/dones-i-memoria/ Contacte: ateneumemoriapopular@gmail.com
DateCuenta
Vencidxs. Banc de memòria oral amb un centenar de testimonis de supervivents de la Segona República, la repressió franquista.
Link: https://vencidxs.com
Recurs pedagògic Vencidxs. Per a Secundària i Batxillerat.
«Vencidxs» és un projecte que acompanya l’alumnat en un viatge per la memòria històrica recent del nostre país, a través del qual coneixeran les experiències de supervivents de la Segona República espanyola i la repressió franquista narrades en primera persona.
És un projecte adequat per treballar transversalment la història o sociologia, tant per a l’ESO com per a Batxillerat.
Link al recurs (català): https://vencidxs.com/e/introduccion/?lang=ca
Link al recurs (castellà): https://vencidxs.com/e/introduccion/
Més informació sobre el recurs: https://vencidxs.com/e/introduccion/?lang=ca
https://vencidxs.com/e/wp-content/uploads/2023/11/pdf-presentacio-anex-cat.pdf
Contacte/informació: aitor@datecuenta.org
Projecte Dones i frontera
Associació Moussiké
El projecte Dones i Frontera, realitzat per Moussiké, vol recuperar la memòria històrica d’una sèrie de dones artistes que van formar part del context sociopolític de la Segona República, la Guerra Civil i la posterior dictadura. Molts autors de la Generación del 27 són molt reconeguts entre el públic general i han estat estudiats en molts àmbits, però les dones artistes que van formar part d’aquesta generació han estat silenciades. Per recuperar aquesta memòria es donarà a conèixer un conjunt d’artistes de l’època, com va ser el cas de
les anomenades Sinsombrero, entre d’altres dones que van dur a terme una feina molt important a favor de l’art i la revolució. A partir de la reivindicació d’aquestes dones artistes es voldrà mostrar el retrat d’una generació històrica que ha construït el nostre present, i que ens permet reflexionar sobre la importància de l’art com a eina i element reivindicatiu. De la mateixa manera, el projecte vol donar eines per reflexionar sobre conceptes bàsics relacionats amb la història de la Guerra Civil espanyola, l’exili i el franquisme.
Mousiké és una entitat sense ànim de lucre que genera projectes artístics, socials i culturals. Mousiké treballa des de diferents àmbits artístics: el teatre, l’expressió corporal, la fotografia i l’audiovisual, per tal de d’aprofundir i reflexionar sobre temàtiques socials d’actualitat.
Web de l’entitat: https://mousike.cat/
Més informació i reserves: https://mousike.cat/portfolio/dones-i-frontera/ Contacte: mousikeprojectes@mousike.cat Tel. 934 433 062 / 610 743 453
Muralisme. Projecte brigadistes. Murs de Bitàcola Roc Blackblock
«Murs de Bitàcola Memòria és patrimoni» és un projecte transmèdia de divulgació de la memòria popular i comunitària a través del muralisme, mitjançant intervencions murals acompanyades de suport digital per tal que el mural sigui el vehicle de divulgació de la història i la memòria local, i que impulsa l’artista Roc Blackblock.
El projecte vols fer èmfasi en tots aquells episodis de la nostra història relacionats amb Guerra Civil, exili, migració, memòria antifeixista, lluites socials i en tots aquells episodis i col·lectius invisibilitzats pels grans relats de la història.
En aquest context, s’inscriu el projecte Brigadistes, un projecte multidisciplinari de divulgació de la memòria popular a través del muralisme. El Projecte vol retre homenatge a totes les persones que van venir a l’Estat espanyol a lluitar contra el feixisme i defensar la democràcia, en especial les Brigades Internacionals, alhora que visibilitzar-ho a l’espai públic. El seu objectiu és realitzar murals a les zones significatives del recorregut de les Brigades Internacionals, per explicar-ne els diversos episodis, des de les zones de combat i rereguarda, fins a la seva retirada i tornada als seus llocs d’origen.
Una placa al mural permetrà̀ a l’espectador accedir, per mitjà d’un codi QR, a una entrada a la web del projecte. Els continguts als que accedirà són els materials oportuns en cada ocasió per divulgar la memòria comunitària: informació històrica, material fotogràfic documental, reportatge fotogràfic del procés de creació del mural, i altres materials.
El projecte Brigadistes esdevé una eina a l’abast de les comunitats, i també dels ajuntaments, per homenatjar i posar en valor les Brigades Internacionals en l’espai públic del nostre territori.
Més informació: www.mursdebitacola.com
Exemple d’un cas: el de l’Espluga de Francolí (2023) : https://mursdebitacola.com/portfolio/el- primer-comiat/
Exemple d’un cas: el de La Garriga (2023) https://mursdebitacola.com/portfolio/la-lluita-no-ha- acabat/
Contacte: Roc Blackblock, Coordinador del projecte mursdebitacola@gmail.com Tel: 696121112
Empreses especialitzades
A Catalunya hi ha diverses empreses especialitzades a elaborar i executar projectes relacionats amb la memòria democràtica (projectes museogràfics, senyalització, estudis, activitats, recreacions, exposicions, documentació, enregistraments de memòria oral, tallers pedagògics, gestió d’equipaments, etc.).
Si necessiteu contactes en aquest sector, adreceu-vos a dsscg.memdemocratica@diba.cat.