Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
(DOGC núm. 3594, 13-03-2002, pàg. 4608)DECRET
78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català, dedica el capítol IV del títol II a regular específicament la protecció del patrimoni arqueològic. Aquest Decret té per objecte establir el desplegament reglamentari de la regulació legal esmentada.
Al marge del capítol preliminar, que estableix disposicions generals, aquest Reglament té tres capítols. El capítol 1 regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques, estiguin o no integrades en un projecte d'investigació i distingint, dins d'aquestes darreres, les intervencions preventives i les d'urgència. Aquesta regulació pretén principalment garantir la solvència tècnica de les intervencions i l'efectivitat i l'aprofitament dels seus resultats. El capítol 2 regula el tractament de les restes arqueològiques o paleontològiques, centrant-se, per una banda, en el dipòsit de les restes extretes i, per l'altra, en el tractament de les restes no extretes, que pot consistir en la conservació in situ, en el trasllat o, en darrer extrem, en l'eliminació, salvant-ne en tot cas els valors culturals. Finalment, el capítol 3 regula el control que ha de fer el Departament de Cultura de les actuacions que poden afectar el patrimoni arqueològic, incloses les grans obres públiques que s'han de sotmetre a un pro
L'aplicació d'aquest Reglament ha de potenciar la recerca, la protecció i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya, i contribuir així al millor coneixement de la nostra història i a fer possible que la ciutadania gaudeixi del patrimoni col·lectiu.
De conformitat amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol preliminar
Disposicions generals
Article 1
Àmbit d'aplicació
1.1 Les previsions d'aquest Reglament són d'aplicació als béns que formen part del patrimoni arqueològic o paleontològic català.
1.2 Formen part del patrimoni arqueològic català els béns mobles i immobles que reuneixen els requisits següents:
a) Poder servir com a instruments per al coneixement de la història o la cultura de Catalunya, sempre que per obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica.
b) Estar situats o procedir del sòl, del subsòl o d'aigües interiors del territori de Catalunya, o bé del mar territorial o de la plataforma continental corresponents a la seva franja litoral.
1.3 També formen part del patrimoni arqueològic català els béns mobles per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica i que han estat declarats béns culturals d'interès nacional o catalogats, o bé que formen part dels fons de museus o de col·leccions de Catalunya, encara que no reuneixin els requisits indicats a l'apartat 2.
1.4 Formen part del patrimoni paleontològic català els elements fòssils no relacionats amb l'ésser humà ni amb els seus orígens o antecedents, així com el seu context geològic, que estan situats o procedeixen del sòl, del subsòl o d'aigües interiors del territori de Catalunya, o bé del mar territorial o de la plataforma continental corresponent a la seva franja litoral, o que formen part dels fons de museus o de col·leccions de Catalunya.
Article 2
Inspecció
Correspon al personal funcionari habilitat del Departament de Cultura la inspecció dels béns integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic català i de les intervencions, obres o qualsevol tipus d'actuació que els pugui afectar.
Capítol 1
Intervencions arqueològiques o paleontològiques
Secció 1
Disposicions generals
Article 3
Concepte i classes
3.1 Són intervencions arqueològiques o paleontològiques, d'acord amb l'article 47.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català (en endavant, Llei del Patrimoni cultural català), els estudis directes d'art rupestre i les prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terrenys o sense, que tingui per finalitat descobrir, documentar o investigar restes arqueològiques o paleontològiques.
3.2 En funció dels motius que les originen, les intervencions arqueològiques o paleontològiques es classifiquen en:
a) Les que es duen a terme en el marc d'un projecte d'investigació.
b) Les no motivades per un projecte d'investigació. En funció del moment i de les circumstàncies en què es realitzen, aquestes intervencions poden ser preventives o d'urgència.
3.3 En funció del seu abast, les intervencions arqueològiques o paleontològiques es classifiquen en:
a) Excavacions: són les remocions en la superfície, en el subsòl o en medis subaquàtics que es fan amb la finalitat de descobrir i investigar sistemàticament tota classe de restes arqueològiques o paleontològiques. També són excavacions els sondejos que tenen com a finalitat la comprovació de l'existència o la delimitació de vestigis arqueològics o paleontològics en un punt determinat.
b) Prospeccions: són les exploracions superficials, del subsòl o en medis subaquàtics, sense remoció de terrenys i amb recollida de materials arqueològics o paleontològics o sense, dirigides a la localització i l'estudi o l'examen de dades per detectar vestigis arqueològics o paleontològics, s'apliquin o no mitjans tècnics especialitzats.
c) Controls: són les tasques de vigilància i, en determinats casos, de coordinació d'obres o treballs que pugin afectar restes arqueològiques o paleontològiques, incloses les neteges de jaciments.
d) Mostrejos: són les extraccions de mostres que poden incloure remoció de terreny o recollida de materials.
e) Documentació gràfica i plàstica: Són intervencions dirigides a l'obtenció d'informació gràfica de jaciments arqueològics o paleontològics. Aquests treballs poden fer-se a través de calcs per als estudis directes d'art rupestre i mural, a través d'aixecaments planimètrics o mitjançant la realització de rèpliques o altres tècniques.
f) Consolidació, restauració i adequació: són les intervencions que tenen per objecte la conservació i el manteniment o l'adequació per a la visita pública dels jaciments arqueològics i paleontològics.
3.4 En funció del medi en què es desenvolupen, les intervencions arqueològiques o paleontològiques es classifiquen en:
a) Terrestres: són les que es fan en un terreny habitualment sec.
b) Subaquàtiques: són les que es fan en nivells geològics habitualment coberts per les aigües marines o per aigües interiors, o en nivells freàtics.
Article 4
Direcció de les intervencions
4.1 Totes les intervencions descrites a l'article 3 s'han de fer sota la direcció d'una o diverses persones, que en cap cas no poden ser més de tres, i que han de reunir els requisits següents:
a) Tenir alguna de les titulacions superiors universitàries que s'indiquen a continuació o les que atorguin una formació similar, pel que fa a l'arqueologia o la paleontologia:
En el cas d'intervencions arqueològiques: llicenciatura en Història i les altres titulacions homologades a aquesta segons la normativa estatal.
En el cas d'intervencions paleontològiques: llicenciatura en Biologia, llicenciatura en Geologia i les altres titulacionms homologades a aquestes segons la normativa estatal.
b) Posseir els coneixements i l'experiència suficients per dirigir la intervenció de què es tracti, a criteri del Departament de Cultura.
4.2 En el cas d'intervencions que puguin afectar tant restes arqueològiques com paleontològiques, la direcció ha de ser compartida, almenys, per una persona capacitada per dirigir intervencions arqueològiques i una persona capacitada per a dirigir intervencions paleontològiques, llevat que sigui exercida per una persona que reuneixi les dues capacitats indicades.
4.3 En el cas d'intervencions subaquàtiques, el Departament de Cultura pot exigir a les persones que participen en els treballs de camp les titulacions o l'experiència que consideri necessàries per garantir el desenvolupament adequat dels treballs. En tot cas, els/les directors/es d'aquestes intervencions i la resta de participants en els treballs de camp han de reunir també els requisits necessaris per a la pràctica de la immersió subaquàtica.
4.4 En el cas d'intervencions que es facin en el subsòl d'edificis o en solars que confinin amb edificis o amb obres públiques, hi ha de participar un/a arquitecte/a, a qui correspon de vetllar perquè els treballs arqueològics no afectin l'estabilitat de l'estructura dels edificis o les obres públiques.
4.5 En el cas d'intervencions que, pel lloc de realització, pels béns afectats o per altres circumstàncies, ho requereixin, hi han de participar els professionals tècnics que calgui en cada cas per assegurar el desenvolupament correcte de la intervenció.
Article 5
Autorització i comunicació
5.1 Les intervencions arqueològiques i paleontològiques han de ser autoritzades per la Direcció General del Patrimoni cultural.
5.2 Les autoritzacions d'intervencions arqueològiques o paleontològiques s'han de comunicar als ajuntaments del municipis afectats, simultàniament a la notificació a la persona interessada.
Secció 2
Intervencions arqueològiques o paleontològiques integrades en un projecte d'investigació
Article 6
Promoció
Pot sol·licitar autorització per realitzar intervencions arqueològiques o paleontològiques integrades en un projecte d'investigació qualsevol persona o entitat que acrediti:
a) Que la intervenció forma part d'un projecte d'investigació i que aquest és avalat per una institució científica o per un museu que tinguin entre els seus objectius la investigació arqueològica o paleontològica en un àmbit relacionat amb l'objectiu del projecte.
b) Que disposa dels mitjans econòmics, personals, tècnics i d'infraestructura necessaris per realitzar la intervenció i per tractar les restes que es puguin trobar, d'acord amb el que preveu aquest Reglament.
Article 7
Sol·licitud d'autorització
7.1 Les persones o entitats que pretenguin realitzar una intervenció arqueològica o paleontològica han de sol·licitar autorització a la Direcció General del Patrimoni cultural. La sol·licitud s'ha de presentar almenys dos mesos abans de la data prevista per a l'inici dels treballs.
7.2 Amb la sol·licitud cal adjuntar la documentació següent:
a) El projecte d'investigació del qual forma part o es deriva la intervenció, concretant-ne la durada, l'abast i els objectius.
b) Un informe que inclogui la descripció de l'àrea on es realitzarà la intervenció i la seva situació exacta, amb expressió de les coordenades geogràfiques i la representació sobre cartografia. Si la intervenció és subaquàtica, cal especificar també la profunditat del jaciment i les característiques del fons.
c) El programa detallat dels treballs a realitzar, en el qual s'han de fer constar la metodologia i les tècniques a emprar, els mitjans materials, el temps d'execució, el nombre de persones que hi treballaran, la infraestructura per estudiar els materials i totes aquelles dades que contribueixin a la concreció del projecte. Si es tracta d'un projecte d'excavacions, cal presentar el programa de consolidació, conservació o tractament de les restes. Si es tracta d'un projecte d'intervenció subaquàtica, s'ha d'especificar el tractament immediat que rebran les restes un cop extretes del seu medi.
d) El pressupost detallat de la intervenció, amb indicació de les fonts de finançament previstes. Aquest pressupost ha d'incloure les despeses corresponents als treballs de consolidació i conservació del jaciment i, si escau, les del seu rebliment. En el cas d'intervencions que impliquin la possible extracció de restes, s'han de preveure els mitjans de finançament del trasllat i la consolidació.
e) La titulació i les dades personals i professionals de la persona o persones que exerciran la direcció de la intervenció, i l'acceptació per escrit d'aquesta persona o persones, si no són les que sol·liciten l'autorització.
f) La documentació que acrediti l'autorització del propietari o propietària i de la persona titular de qualsevol dret real sobre el terreny que es pugui veure afectat per la intervenció. L'autorització ha d'indicar el termini pel qual es concedeix.
Article 8
Tramitació
El Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni cultural examina la sol·licitud presentada, demana, si escau, els aclariments i la documentació complementària que consideri necessaris i fa la proposta de resolució, amb l'informe previ de la Comissió Assessora del Servei d'Arqueologia.
Article 9
Resolució
9.1 La persona titular de la Direcció General del Patrimoni cultural resol les sol·licituds d'autorització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques en el termini de dos mesos. La falta de resolució expressa té efectes desestimatoris.
9.2 La resolució d'autorització d'una intervenció ha d'indicar el termini en què s'ha de realitzar i el lloc de dipòsit provisional de les restes arqueològiques o paleontològiques per al cas que n'apareguin.
Article 10
Obligacions de la promoció
La persona o entitat responsable de la promoció d'una intervenció arqueològica o paleontològica té les obligacions següents:
a) Sol·licitar per escrit a la Direcció General del Patrimoni cultural autorització per canviar la data d'inici o d'acabament dels treballs de camp. L'autorització es concedeix, si el canvi és justificat, en el termini de deu dies. La falta de resolució expressa té efectes estimatoris.
b) Comunicar a la Direcció General del Patrimoni cultural:
El descobriment de restes arqueològiques en una intervenció paleontològica o de restes paleontològiques en una intervenció arqueològica. En la comunicació cal indicar la persona que s'encarregarà de la direcció de la intervenció en la part que afecti les restes esmentades i cal adjuntar l'acceptació d'aquesta persona.
El descobriment de nivells freàtics en una intervenció terrestre. La comunicació ha de contenir la proposta de metodologia a emprar per continuar la intervenció en aquests nivells.
c) Dipositar provisionalment les restes procedents de la intervenció al lloc on se n'hagi de fer l'estudi científic, d'acord amb el que s'ha indicat en l'autorització. El dipòsit provisional no pot tenir una durada superior a dos anys, excepte en els casos que la Direcció General del Patrimoni cultural ho autoritzi expressament.
d) En el cas d'excavacions arqueològiques, un cop acabats els treballs de camp, deixar les estructures excavades de manera adequada per tal que la intervenció efectuada no en suposi el deteriorament futur i, quan correspongui, procedir al seu rebliment.
e) Assegurar que la direcció de la intervenció compleix les obligacions previstes a l'article 11.1, i en especial la consolidació del material exhumat que ho requereixi i la realització de la memòria en el termini establert.
f) Posar a disposició de la Direcció General del Patrimoni cultural les restes procedents de la intervenció un cop se n'hagi acabat l'estudi, i com a màxim en el termini de dos anys des de l'acabament dels treballs de camp o en el termini superior que hagi fixat la Direcció General del Patrimoni cultural, i transportar-les al centre on el Departament de Cultura hagi determinat que correspon fer el dipòsit definitiu.
Article 11
Obligacions de la direcció
11.1 La persona o persones que dirigeixen una intervenció arqueològica o paleontològica tenen les obligacions següents:
a) Realitzar la intervenció d'acord amb el projecte autoritzat.
b) Dirigir personalment l'execució tècnica del projecte d'intervenció i romandre al jaciment mentre es duen a terme els treballs de camp.
c) En el cas d'excavacions o prospeccions amb recollida de materials, inventariar i marcar de manera identificable el material moble recuperat durant els treballs.
d) Comunicar el descobriment de restes arqueològiques o paleontològiques de caràcter singular en els termes que preveu l'article 51.1 de la Llei del Patrimoni cultural català. Les comunicacions al Departament de Cultura s'han d'adreçar a la Direcció General del Patrimoni cultural o als serveis territorials del lloc on s'ha produït la troballa.
e) Comunicar al promotor o promotora el descobriment de restes paleontològiques en una intervenció arqueològica, i de restes arqueològiques en una intervenció paleontològica.
f) Consolidar les peces obtingudes que ho requereixin, emprant mètodes i materials que no impliquin processos irreversibles ni posin en perill la integritat del bé.
g) Fer un informe sobre els resultats de la intervenció, que ha d'incloure la descripció dels treballs realitzats, documentació gràfica (planimetria i fotografies), les conclusions preliminars i, si escau, l'inventari de materials i la indicació de les mesures adoptades en compliment del que estableix l'article 10.d). En cas que la intervenció sigui la primera que es fa en el jaciment afectat, l'informe ha d'incloure les dades de la fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'informe s'ha lliurar a la Direcció General del Patrimoni cultural en els programes i suports informàtics que aquesta determini en el termini de dos mesos des de l'acabament dels treballs de camp.
h) Elaborar una memòria i lliurar-la a la Direcció General del Patrimoni cultural en les condicions que preveu l'article 12, i permetre-hi l'accés als investigadors encara que no hagi estat divulgada.
i) Supervisar el tractament adequat de les restes durant trasllat.
j) Portar un llibre diari de la intervenció, d'acord amb el model aprovat per la Direcció General del Patrimoni cultural, en el qual s'han de fer constar: les dates d'inici i d'acabament de la intervenció, les dates de les visites d'inspecció i les ordres que s'hi donin, les incidències que es produeixin en el transcurs de la intervenció i altres aspectes que la direcció consideri d'interès. El llibre diari s'ha de lliurar a la Direcció General del Patrimoni cultural juntament amb l'informe que preveu la lletra g).
11.2 En cas que la direcció l'exerceixin diverses persones, cadascuna d'elles respon solidàriament de les obligacions previstes a l'apartat 1. L'obligació de dirigir personalment l'execució tècnica del projecte d'intervenció i de romandre al jaciment mentre es duen a terme els treballs de camp l'han de complir totes les persones que exerceixen la direcció de la intervenció, sens perjudici que, per raons justificades, puguin absentar-se'n ocasionalment. En aquest cas, almenys un/a dels/de les directors/es ha de romandre al jaciment.
Article 12
Memòria
12.1 En el termini de dos anys des de l'acabament dels treballs de camp, la direcció de la intervenció ha de lliurar a la Direcció General del Patrimoni cultural una memòria amb el contingut següent:
a) La situació del jaciment o lloc de la intervenció, especificant l'entorn geològic i geogràfic, l'accés, les coordenades geogràfiques i l'altura sobre el nivell del mar. En el cas d'intervencions subaquàtiques cal indicar la profunditat i les característiques del fons.
b) Les notícies històriques i les intervencions anteriors, si n'hi ha.
c) Les motivacions de la intervenció i els seus objectius.
d) El programa dels treballs realitzats i la metodologia emprada.
e) La descripció i estudi del registre estratigràfic i de les troballes mobles i immobles, amb un registre planimètric i fotogràfic reproduïble amb garanties de qualitat. En el cas d'intervencions en zones urbanes, la documentació planimètrica s'ha de lliurar referenciada segons les coordenades UTM.
f) Les conclusions, que han d'incloure, com a mínim, les interpretacions de la intervenció i el context històric.
g) L'annex amb els resultats i les conclusions de les anàlisis realitzades.
h) L'inventari dels materials amb una descripció de les sigles utilitzades.
12.2 Quan els treballs d'una campanya siguin part d'un projecte de diverses fases, la Direcció General del Patrimoni cultural, prèvia petició raonada de la persona sol·licitant, pot autoritzar la realització d'una memòria conjunta de diferents fases. Aquesta autorització s'ha de fer constar en l'autorització de la primera intervenció i queda condicionada a l'autorització de les posteriors. En cas que no es realitzin les intervencions posteriors per causes imputables a la promoció o per la no-obtenció de l'autorització corresponent, s'ha de presentar la memòria de les intervencions realitzades en el termini de dos anys des de l'acabament de l'última.
12.3 La memòria es considera acceptada si la Direcció General del Patrimoni cultural no comunica cap objecció als seus autors o autores en el termini de dos mesos des de la seva presentació. En cas que en comuniqui, s'han de fer les esmenes o correccions pertinents en el termini que s'indiqui en la comunicació.
Article 13
Incompliment d'obligacions
13.1 L'incompliment de qualsevol de les obligacions previstes en els articles 10 i 11 pot donar lloc a la revocació de l'autorització, prèvia audiència a la persona o persones interessades. La resolució de revocació ha d'indicar les actuacions a realitzar per garantir la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
13.2 En cas d'incompliment de les obligacions previstes a l'article 10.f) o a l'article 11.h), la Direcció General del Patrimoni cultural ha de requerir les persones responsables de la promoció o de la direcció de la intervenció per tal que les compleixin en el termini que s'indiqui en cada cas. Mentre el requeriment no és atès, les persones afectades no poden obtenir autorització per realitzar cap de les intervencions arqueològiques o paleontològiques previstes en aquest Reglament.
13.3 Si les persones destinatàries d'un requeriment dels previstos a l'apartat 2 no el compleixen dins del termini establert, la Direcció General del Patrimoni cultural pot ordenar el dipòsit provisional de les restes extretes i de la documentació generada per la intervenció en un lloc on es pugui procedir al seu estudi. Aquest material pot ser utilitzat pels/per les investigadors/es que continuïn la intervenció.
Secció 3
Intervencions arqueològiques o paleontològiques preventives
Article 14
Definició
Són intervencions preventives:
a) Les que es fan quan es projecta la realització d'obres o actuacions que poden afectar restes arqueològiques o paleontològiques.
b) Les que es fan quan, per qualsevol circumstància d'origen antròpic o natural, la protecció de les restes arqueològiques o paleontològiques o la salvació dels seus valors culturals requereixen una intervenció, i que no tinguin la consideració d'intervencions d'urgència.
c) La resta d'intervencions arqueològiques o paleontològiques no integrades en un projecte d'investigació i que no tinguin la consideració d'intervencions d'urgència.
Article 15
Procediment d'autorització
15.1 Les sol·licituds d'autorització per a la realització d'intervencions preventives s'han d'adreçar a la Direcció General del Patrimoni cultural i s'hi ha d'adjuntar la documentació següent:
a) Un informe en el qual s'han d'indicar les raons, les circumstàncies, l'obra o actuació que motiven la intervenció preventiva.
b) La descripció del lloc on es pretén realitzar la intervenció i la seva situació exacta.
c) El projecte d'intervenció elaborat per una persona que reuneixi els requisits previstos a l'article 4. El projecte ha de contenir el programa detallat dels treballs a realitzar, la indicació de la metodologia i les tècniques a emprar, el temps d'execució, el nombre de persones que hi treballaran i totes aquelles dades que contribueixin a la concreció del projecte.
d) El pressupost detallat de la intervenció.
e) La titulació i les dades personals i professionals del/de la director/a o directors/es de la intervenció i la seva acceptació per escrit de la direcció del projecte presentat.
f) El document que acrediti l'autorització de la persona propietària del terreny on es proposa realitzar la intervenció, si no és el/la sol·licitant, i de les persones titulars de qualsevol dret real sobre el terreny que pugui quedar afectat. L'autorització ha d'indicar el termini per al qual es concedeix.
g) En el cas d'intervencions preventives motivades per la realització d'una obra o actuació, si aquesta és de promoció pública s'ha d'adjuntar l'acreditació que es disposa de la infraestructura necessària per fer l'estudi de les restes.
15.2 El Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni cultural examina la sol·licitud i comprova si la intervenció proposada és adequada i suficient. Si falta algun document o cal fer alguna modificació en el projecte que no suposi una alteració del tipus d'intervenció a fer o del contingut bàsic del programa presentat, s'ha de requerir el sol·licitant per tal que completi la documentació en el termini de deu dies o aporti el projecte modificat en el termini que s'indiqui en el requeriment, que ha de ser suficient per fer la modificació requerida.
15.3 La persona titular de la Direcció General del Patrimoni cultural, a proposta del Servei d'Arqueologia, resol la sol·licitud en el termini de vint dies. La falta de resolució expressa té efectes desestimatoris. La resolució d'autorització ha d'indicar el termini en què s'ha de realitzar la intervenció i el lloc de dipòsit provisional de les restes.
Article 16
Obligacions de la promoció i de la direcció
16.1 La promoció d'una intervenció preventiva té les obligacions previstes a l'article 10, amb l'excepció prevista a l'apartat 2 d'aquest article.
16.2 En el cas d'intervencions preventives que siguin motivades per la realització d'un projecte d'obra o d'una actuació de promoció privada i que comportin l'extracció de restes arqueològiques o paleontològiques, la promoció ha de posar-les a disposició de la Direcció General del Patrimoni cultural un cop acabats els treballs de camp per tal que aquesta les traslladi al lloc de dipòsit provisional, on s'ha de procedir a estudiar-les.
16.3 La direcció de les intervencions preventives té les obligacions previstes a l'article 11. Si la intervenció és motivada per la realització d'una obra o actuació i s'han descobert restes arqueològiques o paleontològiques, l'informe previst a la lletra g de l'article esmentat ha de contenir, a més dels aspectes indicats al precepte esmentat, els següents:
a) Valoració de la possible afectació del patrimoni arqueològic o paleontològic per l'obra o actuació que es pretén fer o indicació de si cal fer més intervencions per determinar-ne l'afectació.
b) Valoració de si és possible evitar o reduir l'afectació de les restes i mesures a prendre per aconseguir-ho.
c) Proposta de mesures de conservació o salvació a aplicar, si es considera que l'execució de l'actuació és incompatible amb la conservació in situ de les restes.
Article 17
Finançament
17.1 Les intervencions preventives de promoció pública han de ser finançades pel promotor o promotora. Els costos de les intervencions que es realitzin per detectar i preservar les restes que puguin resultar afectades per una obra o actuació subjecta a l'u per cent cultural tenen la consideració d'aportació a l'esmentat u per cent.
17.2 Les intervencions preventives motivades per la realització d'un projecte d'obra o actuació de promoció privada que siguin imposades pel Departament de Cultura o que aquest reconegui com a necessàries han de ser finançades pel promotor i hi ha de col·laborar el Departament de Cultura, amb l'abast i de la manera que es determinin en cada cas tenint en compte el pressupost global de l'obra o actuació, el pressupost de la intervenció arqueològica o paleontològica a realitzar i altres circumstàncies concurrents. La col·laboració del Departament de Cultura pot consistir en l'aportació de mitjans econòmics, personals o materials. En tot cas, té la consideració de col·laboració del Departament de Cultura l'aportació de la infraestructura necessària per a l'estudi de les restes.
Article 18
Gestió de les intervencions de la Generalitat
Quan un departament de la Generalitat o una entitat o empresa que en depengui o hi estigui vinculada hagin de dur a terme una intervenció arqueològica preventiva poden optar entre executar-la directament, per mitjans propis o contractats, o bé encomanar-ne la gestió al Departament de Cultura. Les condicions de l'encomanda i les aportacions econòmiques corresponents s'han de determinar per conveni. L'encomanda de gestió pot incloure l'elaboració de la documentació enumerada a l'article 15.1.
Secció 4
Intervencions arqueològiques o paleontològiques d'urgència
Article 19
Definició
Són intervencions d'urgència les que cal realitzar per determinar i, si escau, preservar el valor cultural de restes arqueològiques o paleontològiques que es descobreixen durant la realització d'una obra o actuació en un indret on no hi havia indicis de l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques.
Article 20
Realització
20.1 La realització d'intervencions d'urgència és acordada per la Direcció General del Patrimoni cultural. La resolució per la qual s'acorda realitzar la intervenció ha de contenir les indicacions següents:
a) Les causes que motiven la urgència de la intervenció.
b) El lloc on es portarà a terme la intervenció i la seva durada.
c) L'aprovació del projecte d'intervenció.
d) La persona o persones encarregada/es de la direcció de la intervenció.
e) El lloc on s'ha de fer el dipòsit provisional de les restes arqueològiques o paleontològiques si se n'extreuen.
20.2 La resolució per la qual s'acorda de realitzar una intervenció d'urgència s'ha de notificar a la persona propietària del terreny afectat i a l'ajuntament corresponent. Si la intervenció es fa en un lloc on s'està portant a terme una obra o actuació, la resolució s'ha de notificar al promotor o promotora, fent-li saber que ha de col·laborar en la intervenció amb els mitjans que hi tingui desplaçats.
20.3 Els/les directors/es de les intervencions d'urgència han de reunir els requisits previstos a l'article 4 i han de complir les obligacions previstes a l'article 11. El contracte d'encàrrec de la direcció pot establir altres obligacions i pot reduir el termini de lliurament de la memòria previst a l'article 12. Els/les directors/es han d'actuar sota la supervisió i les directrius del Departament de Cultura.
Article 21
Aturada d'obres o actuacions per realitzar intervencions d'urgència
21.1 Si durant l'execució d'una obra o actuació es troben restes arqueològiques o paleontològiques, el/la promotor/a o la direcció facultativa de l'obra han de paralitzar immediatament els treballs, han de prendre les mesures adequades per a la protecció de les restes i n'han de comunicar el descobriment, en el termini de quaranta-vuit hores, al Departament de Cultura, el qual ha de traslladar aquesta comunicació a l'ajuntament. En cas d'incompliment d'aquestes obligacions, la Direcció General del Patrimoni cultural ha d'ordenar l'aturada immediata de les obres o actuacions.
21.2 Si es tracta d'obres o actuacions subjectes a llicència municipal, la suspensió a què fa referència l'apartat 1 pot ser també acordada per l'ajuntament, el qual ha de notificar-ho a la Direcció General del Patrimoni cultural en el termini de quaranta-vuit hores. Si l'obra o actuació no és subjecta a llicència, l'ajuntament ha d'informar de la troballa la Direcció General del Patrimoni cultural en el mateix termini.
21.3 Les resolucions d'aturada d'obres o actuacions s'han de notificar a la persona o persones interessades, i també a l'ajuntament si la resolució és de la Direcció General del Patrimoni cultural.
21.4 Feta la paralització de l'obra o actuació, la Direcció General del Patrimoni cultural acorda les intervencions a realitzar en el lloc on s'ha produït la troballa per tal de saber les seves característiques i determinar-ne el valor cultural. La resolució ha d'aprovar el projecte corresponent i ha d'indicar la persona que n'ha d'assumir la direcció.
21.5 La paralització de les obres o actuacions té una durada inicial de vint dies, com a màxim, comptats des de la comunicació de la troballa al Departament de Cultura, si la paralització ha estat feta directament pel promotor o promotora o ordenada per l'ajuntament, o des de la notificació de la paralització, si l'ha ordenada la Direcció General del Patrimoni cultural. En funció de les activitats o intervencions necessàries per determinar el valor de les restes i, si escau, procedir a la seva conservació o a la salvació dels seus valors culturals, la Direcció General del Patrimoni cultural pot aixecar la suspensió abans de l'acabament del termini esmentat o pot prorrogar-la el temps que calgui. En aquest darrer supòsit, si l'obra és de promoció privada, la persona o entitat interessada pot sol·licitar al Departament de Cultura indemnització pels danys i perjudicis que la pròrroga de la suspensió li hagi pogut produir.
21.6 Si la intervenció arqueològica a realitzar no afecta tot l'àmbit de l'obra o actuació, se n'ha de permetre la continuació en la part que no comprometi l'estudi de les restes ni la decisió que s'hagi de prendre sobre la seva conservació o salvació. La determinació de l'àmbit de l'obra o actuació afectat per la suspensió correspon a la Direcció General del Patrimoni cultural i pot fer-la tant en el moment d'aturada d'obres com posteriorment, mitjançant l'aixecament parcial de la suspensió acordada inicialment.
Capítol 2
Tractament de les restes arqueològiques o paleontològiques
Secció 1
Tractament previ de les restes
Article 22
Descobriments per atzar
22.1 Les persones que descobreixin per atzar restes arqueològiques o paleontològiques han de comunicar el descobriment en el termini de quaranta-vuit hores al Departament de Cultura o a l'ajuntament corresponent, i en cap cas no se'n pot donar coneixement públic abans d'haver informat les administracions esmentades. Les restes han de romandre en el seu emplaçament original excepte quan es tracti d'objectes que es trobin a la superfície terrestre i siguin fàcilment transportables per part de la persona que els ha trobat. Mai no es poden extreure els objectes quan calgui fer qualsevol remoció de terra, per mínima que sigui, ni quan calgui deslligar-los de cap altre objecte o resta.
En el cas de troballes subaquàtiques, les restes han de romandre sempre en el seu emplaçament original. Les persones que les descobreixen han de fer la comunicació de la troballa d'acord amb el que s'ha previst al paràgraf anterior i han d'acompanyar l'equip tècnic designat per la Direcció General del Patrimoni cultural al lloc on aquesta s'ha produït. El compliment d'aquesta darrera obligació dóna dret a la indemnització que legalment correspongui.
22.2 La Direcció General del Patrimoni cultural ha d'ordenar que un/a tècnic/a examini in situ la troballa i informi sobre la necessitat de fer alguna intervenció per determinar l'existència d'altres restes i a garantir-ne la conservació.
22.3 En el supòsit que les restes descobertes siguin lliurades a l'ajuntament o a un museu, d'acord amb el que preveu l'article 51.3 de la Llei del Patrimoni cultural català, aquests ho han de comunicar a la Direcció General del Patrimoni cultural en el termini d'una setmana per tal que es resolgui sobre el seu dipòsit definitiu.
22.4 Les persones que descobreixin objectes o restes de valor arqueològic o paleontològic presumible durant la realització d'una obra o actuació han d'aturar immediatament la seva activitat i han de comunicar-ho al promotor o promotora o a la direcció facultativa de l'obra per tal que faci la comunicació i prengui les mesures previstes a l'article 52 de la Llei del Patrimoni cultural català.
Article 23
Descobriments en intervencions arqueològiques o paleontològiques
Durant la realització de les intervencions arqueològiques o paleontològiques, les restes que es descobreixin s'han de tractar d'acord amb el que prevegi el projecte d'intervenció aprovat i amb el que s'ha establert al capítol 1. Els descobriments de caràcter singular s'han de comunicar en el termini de quaranta-vuit hores al Departament de Cultura o a l'ajuntament corresponent, i en cap cas no se'n pot donar coneixement públic abans d'haver informat les administracions esmentades.
Secció 2
Tractament definitiu de les restes extretes
Article 24
Disposicions generals
24.1 Excepte els supòsits de troballa casual que preveu l'article 22, les restes arqueològiques o paleontològiques només poden ser objecte de qualsevol actuació in situ o extretes del seu emplaçament original mitjançant la realització d'una intervenció arqueològica o paleontològica de les regulades en el capítol 1.
24.2 L'extracció de restes del seu emplaçament original pot ser:
a) Ordinària: és l'extracció de restes, generalment de caràcter moble, que es fa com a conseqüència de la realització dels treballs de camp propis d'una intervenció arqueològica o paleontològica. Es considera autoritzada amb l'autorització de la intervenció.
b) Extraordinària: és conseqüència de l'afectació de les restes per factors externs, d'origen antròpic o natural, que motiven que aquestes no poden ser conservades in situ. Requereix autorització expressa.
Article 25
Determinació del lloc de dipòsit definitiu
25.1 Correspon a la persona titular de la conselleria de Cultura de determinar el lloc de dipòsit definitiu dels béns integrants del patrimoni arqueològic o paleontològic trobats a Catalunya i dels adquirits per qualsevol títol per la Generalitat de Catalunya.
25.2 Sens perjudici del que estableix l'apartat 3, la determinació del lloc de dipòsit definitiu dels béns integrants del patrimoni arqueològic o paleontològic es regeix pels criteris següents:
a) El lloc de dipòsit ha de ser un museu inscrit en el Registre de Museus de Catalunya que reuneixi les característiques següents:
Estar ubicat en el municipi on s'hagin trobat els béns. En el cas de restes procedents d'intervencions o troballes subaquàtiques, es considera terme municipal de procedència el més pròxim al lloc on hagin estat trobades.
Tenir un àmbit temàtic relacionat amb els béns.
b) Els béns provinents d'un jaciment arqueològic o paleontològic que disposi d'un museu monogràfic propi inscrit al Registre s'han de dipositar en aquest museu.
c) El lloc del dipòsit s'ha de determinar respectant en tot cas la unitat dels jaciments. Quan el jaciment de procedència està ubicat en dos o més municipis, té preferència per rebre el dipòsit el museu de l'àrea territorial afectada que, segons el criteri de la Direcció General del Patrimoni cultural, tingui un àmbit temàtic més relacionat amb l'objecte del dipòsit.
d) En cas que el municipi de procedència dels béns no disposi d'un museu registrat amb un àmbit temàtic relacionat amb els objectes, aquests s'han de dipositar al museu comarcal, al Servei d'Atenció als Museus o al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
25.3 El/La conseller/a de Cultura pot determinar, amb l'informe previ de la Junta de Museus de Catalunya, el dipòsit de béns arqueològics o paleontològics en un museu diferent del que resulti d'aplicar els criteris establerts en l'apartat 2, quan ho aconsellin les necessitats de l'ordenació museística general.
25.4 Abans de resoldre sobre el lloc de dipòsit definitiu de béns arqueològics o paleontològics procedents de troballes casuals o d'intervencions arqueològiques o paleontològiques s'ha de donar audiència prèvia a l'ajuntament del municipi on s'han trobat els béns.
Article 26
Actuacions prèvies al dipòsit definitiu
26.1 Un cop determinat el lloc de dipòsit definitiu dels béns i acceptada la memòria de la intervenció, la Direcció General del Patrimoni cultural tramet una còpia de l'inventari a la direcció del museu destinatari del dipòsit per tal que en el termini d'un mes proposi la data de recepció. En cas que el museu destinatari no pugui rebre els béns, la direcció del museu ho ha de comunicar a la Direcció General del Patrimoni cultural en el termini esmentat, indicant-ne les causes.
26.2 Rebuda la comunicació o passat el termini previst a l'apartat 1, la Direcció General del Patrimoni cultural fixa la data en què s'ha de fer efectiu el lliurament dels béns i la comunica a la direcció del museu i a la direcció de la intervenció. Si la direcció del museu hagués manifestat la impossibilitat de rebre els béns, la Direcció General del Patrimoni cultural, després de fer les comprovacions que consideri oportunes, pot proposar al/la conseller/a de Cultura el dipòsit dels béns en un altre centre, aplicant els criteris que estableixen els apartats 2 i 3 de l'article 25.
26.3 Quan, com a conseqüència d'una intervenció arqueològica o paleontològica, es descobreixin béns de caràcter singular, el/la conseller/a de Cultura pot acordar-ne provisionalment el dipòsit immediat en el museu que els correspongui a fi de garantir-ne la conservació i la custòdia.
Article 27
Lliurament dels béns
27.1 En la data determinada per la Direcció General del Patrimoni cultural, la persona o entitat promotora de la intervenció ha de lliurar al museu destinatari les restes arqueològiques o paleontològiques netes, classificades i siglades, juntament amb una còpia de la memòria de l'excavació.
27.2 La persona responsable del museu receptor dels béns ha de signar l'acta de recepció provisional, i n'ha de lliurar sengles còpies a la direcció de la intervenció i a la Direcció General del Patrimoni cultural. Si en el termini de dos mesos no s'hi fa cap observació, l'acta de recepció es considera definitiva.
27.3 La Direcció General del Patrimoni cultural lliura al Museu d'Arqueologia de Catalunya una còpia dels inventaris de les restes arqueològiques i paleontològiques dipositades.
Article 28
Consulta pública dels objectes i documents de les intervencions
28.1 Els objectes i l'inventari procedents d'intervencions arqueològiques o paleontològiques són de consulta pública.
28.2 La còpia de la memòria de l'excavació i els altres materials d'estudi que la direcció de la intervenció lliuri al museu o centre dipositari poden ser consultats pels investigadors que presentin una sol·licitud avalada pel Departament de Cultura.
28.3 Per tal de facilitar la recerca científica, el Museu d'Arqueologia de Catalunya ha de disposar d'un inventari actualitzat dels béns arqueològics i paleontològics que han estat objecte de dipòsit definitiu, el qual s'ha de mantenir al servei dels investigadors acreditats.
28.4 En les consultes i en les utilitzacions de les dades obtingudes s'han de respectar els drets de propietat intel·lectual.
Article 29
Avaluació i tria
29.1 En el moment de resoldre sobre el dipòsit definitiu, el/la conseller/a de Cultura, amb l'informe previ de la Comissió Assessora del Servei d'Arqueologia, pot acordar que les restes que no reuneixin qualitats per a la musealització o que siguin reiteratives d'altres restes dipositades es tornin a emplaçar al lloc d'on van ser extretes o, si això no es possible, en un altre indret del seu entorn. En qualsevol cas, aquest retorn s'ha de fer adoptant les mesures necessàries per garantir la conservació de les restes i la documentació detallada del lloc on se situen.
29.2 Els museus on hi ha dipositades restes arqueològiques o paleontològiques que, pel seu caràcter reiteratiu, residual i fragmentari, no tinguin interès museístic ni científic, poden sol·licitar a la Direcció General del Patrimoni cultural fer-ne una avaluació i tria. La sol·licitud l'ha de fer la direcció del museu i s'hi ha d'acompanyar la documentació següent:
a) Inventari i fitxa museística dels materials afectats per la proposta d'avaluació i tria. En aquests documents hi ha de constar la procedència, la tipologia i la data i forma d'ingrés en el museu dels materials.
b) Informe en què es justifiqui la manca d'interès museístic i científic dels materials.
c) Relació dels estudis de què han estat objecte els materials.
d) Dades físiques del conjunt de materials: volum, pes, embalatge, fragilitat i altres condicions a tenir en compte en el seu transport.
29.3 Les sol·licituds a què fa referència l'apartat 2 són tramitades per la Direcció General del Patrimoni cultural, la qual, amb l'informe previ de la Comissió Assessora del Servei d'Arqueologia, pot optar per:
a) Resoldre la denegació de l'avaluació i la tria sol·licitada.
b) Proposar al conseller de Cultura el dipòsit dels béns en un altre museu.
c) Proposar al conseller de Cultura l'aprovació de l'avaluació i la tria sol·licitada. En aquest supòsit es pot aplicar a les restes el que estableix l'apartat 1.
Secció 3
Tractament de les restes no extretes
Article 30
Disposicions generals
30.1 Les restes que no són extretes com a conseqüència de la realització d'una intervenció arqueològica o paleontològica han de romandre, sempre que sigui possible, en el seu emplaçament original, al descobert o amb rebliment temporal. S'han d'adoptar les mesures necessàries per garantir-ne la conservació.
30.2 En els supòsits en què, com a conseqüència de la realització d'una obra o actuació en el lloc on s'ubiquen les restes, o per altres causes d'origen natural o humà, no és possible conservar les restes al descobert o amb rebliment temporal cal aplicar una de les mesures següents:
a) Conservació in situ amb rebliment indefinit.
b) Trasllat.
c) Salvació dels valors culturals.
30.3 Les mesures de conservació de les restes o de salvació dels seus valors culturals tenen la consideració d'intervencions de protecció i es regeixen, en allò que els sigui d'aplicació, per les seccions 3 i 4 del capítol 1.
Article 31
Conservació in situ
31.1 La conservació in situ de les restes arqueològiques o paleontològiques es pot realitzar mitjançant una de les tècniques següents:
a) Consolidació.
b) Rebliment temporal.
c) Rebliment indefinit.
31.2 La consolidació de les restes s'ha de fer quan sigui necessari per assegurar-ne la conservació i, en tot cas, en els jaciments que hom vulgui obrir a la visita pública.
31.3 El rebliment temporal s'ha d'aplicar preferentment als jaciments totalment o parcialment excavats que no s'obrin a la visita pública. El rebliment s'ha de fer amb els materials i condicions adients per garantir la conservació de les restes, però sempre de manera que permeti la reversibilitat.
31.4 El rebliment indefinit només es pot fer quan concorrin les circumstàncies que preveu l'article 30.2 i no sigui possible o no es consideri adient el trasllat de les restes. L'ha d'autoritzar la Direcció General del Patrimoni cultural o, si afecta una zona arqueològica o paleontològica d'interès nacional, la comissió del Patrimoni cultural del Departament de Cultura competent. En tot cas, s'ha de donar audiència prèvia a l'ajuntament del municipi o municipis afectats.
Abans de l'execució del rebliment indefinit s'han de fer totes les actuacions adients de documentació de les restes per tal de garantir la salvació dels valors culturals. No es pot executar el rebliment indefinit fins que el Servei d'Arqueologia no hagi manifestat la seva conformitat amb la documentació presentada. Es considera que hi ha conformitat si no fa cap objecció en el termini de deu dies des que es presenta la documentació.
El rebliment indefinit s'ha de fer amb els materials i les condicions adients per garantir la conservació de les restes i per permetre la realització de les obres o actuacions que el motiven.
Article 32
Trasllat
32.1 El trasllat de restes arqueològiques o paleontològiques del seu emplaçament original es pot acordar quan no sigui possible la seva conservació in situ al descobert o amb rebliment temporal i, per les característiques i valor de les restes o per altres circumstàncies, es consideri més adient el trasllat que el rebliment indefinit.
32.2 Les propostes de trasllat de restes arqueològiques han d'incloure la documentació següent:
a) Informe que indiqui els motius de la necessitat del desmuntatge i el trasllat de les restes i fonamenti l'adequació d'aquesta mesura.
b) Documentació de les restes a traslladar, que ha d'incloure els documents següents:
Planimetria completa del jaciment o lloc d'ubicació de les restes amb el detall suficient per documentar la situació exacta en l'espai de totes les unitats estratigràfiques.
Registre fotogràfic detallat.
Planimetria referenciada amb coordenades UTM i amb l'entorn immediat respecte de punts significatius i perdurables.
Projecte tècnic del desmuntatge, trasllat i remuntatge de les restes.
Indicació dels terrenys on es proposa fer el remuntatge i acreditació de la seva disponibilitat.
32.3 El trasllat de restes arqueològiques o paleontològiques l'ha d'autoritzar la Direcció General del Patrimoni cultural o, si afecta una zona arqueològica o paleontològica d'interès nacional, la comissió del Patrimoni cultural competent del Departament de Cultura, en tots dos casos amb audiència prèvia a l'ajuntament del municipi d'emplaçament original de les restes i, si és diferent, també a l'ajuntament del municipi on es traslladen.
L'autorització de trasllat ha d'indicar les restes que afecta i les condicions en què s'ha de fer. També pot ordenar els treballs de documentació previs al desmuntatge que es considerin necessaris per enregistrar el màxim d'informació sobre les restes, com poden ser la realització de motlles, filmacions, fotogrametria o la presa de mostres. En aquest darrer cas, l'autorització de desmuntatge queda condicionada a la conformitat de la Direcció General del Patrimoni cultural amb els resultats dels treballs realitzats. S'entén atorgada la conformitat si no es fa cap objecció en el termini de vint dies des de la presentació dels resultats.
Article 33
Salvació dels valors culturals
33.1 En els supòsits de l'article 30.2 en què, vistes les característiques de les restes i de l'obra, actuació o circumstància que motiva la necessitat d'aplicar una de les tècniques previstes en el precepte esmentat, no sigui possible o no es consideri adient la conservació in situ amb rebliment indefinit o el trasllat de les restes, se'n pot autoritzar l'eliminació sempre que es facin les actuacions necessàries per garantir la salvació dels valors culturals.
33.2 Les actuacions i intervencions de salvació han de ser les adients en cada cas per documentar les restes i el seu emplaçament i per obtenir el màxim d'informació, en els termes previstos a l'article 32. La promoció i el finançament de les actuacions de salvació es regeix pel que estableixen les seccions 3 i 4 del capítol 1.
33.3 L'eliminació de restes arqueològiques l'ha d'autoritzar la Direcció General del Patrimoni cultural o, si afecta una zona arqueològica o paleontològica d'interès nacional, la comissió del Patrimoni cultural competent del Departament de Cultura, en tots dos casos amb audiència prèvia a l'ajuntament del municipi on hi ha les restes. La resolució ha d'indicar detalladament les restes que afecta i les actuacions de salvació a realitzar prèviament. L'autorització queda condicionada a la conformitat del Servei d'Arqueologia amb les actuacions de salvació realitzades i amb la documentació i, si s'escau, els materials aportats.
Article 34
Dipòsit dels materials i de la documentació
La documentació i els materials procedents de les actuacions de salvació previstes a l'article 31.4 i a l'article 33, i també de la documentació prèvia al trasllat que preveu l'article 31, s'han de dipositar d'acord amb el que estableixen els articles 25 i següents.
Capítol 3
Autorització d'actuacions que afecten el patrimoni arqueològic o paleontològic
Article 35
Actuacions subjectes a l'autorització del Departament de Cultura
35.1 Per tal de garantir la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, el Departament de Cultura ha d'autoritzar les obres o actuacions de promoció pública o privada, siguin del tipus que siguin (urbanístiques, agrícoles, forestals, extractives, d'infraestructures, etc.), i amb independència de si estan sotmeses també a l'autorització d'altres òrgans o ens, sempre que puguin afectar algun dels béns següents:
a) Una zona arqueològica d'interès nacional o una zona paleontològica d'interès nacional, supòsits en els quals l'autorització correspon a la comissió del Patrimoni cultural competent.
b) Un espai de protecció arqueològica, supòsit en què l'autorització és competència de la Direcció General del Patrimoni cultural.
35.2 En els casos de projectes d'obres o actuacions subjectes a llicència municipal que puguin afectar algun dels béns descrits a l'apartat 1, l'autorització del Departament de Cultura l'ha de demanar l'ajuntament abans de concedir la llicència. En els casos d'obres o actuacions no subjectes a llicència municipal, l'autorització esmentada l'ha de sol·licitar l'òrgan o ens competent per aprovar el projecte abans de l'aprovació. En qualsevol cas, amb la sol·licitud d'autorització cal acompanyar, a més del projecte corresponent, un estudi sobre la seva possible incidència en els béns arqueològics o paleontològics.
35.3 L'òrgan del Departament de Cultura competent per autoritzar l'obra o actuació pot ordenar la realització de les intervencions arqueològiques o paleontològiques necessàries per determinar la mesura en què l'obra o actuació projectada pot afectar els béns arqueològics o paleontològics i per aplicar-los les mesures de conservació, protecció o salvació adients. Aquestes intervencions es regeixen per allò que estableix la secció 3 del capítol 1.
35.4 Les autoritzacions d'obres o actuacions en una zona arqueològica o paleontològica d'interès nacional han de seguir els criteris següents:
a) Les obres o actuacions han de ser projectades de manera que la seva realització afecti el mínim possible les restes arqueològiques o paleontològiques. Aquest criteri s'ha d'aplicar, en el cas d'obres, a aspectes com la situació de l'obra, el tipus i materials dels fonaments i la possibilitat d'utilització del subsòl; en el cas d'actuacions agrícoles o forestals, als tipus de cultius i als sistemes d'explotació.
b) Les obres o actuacions que afectin restes arqueològiques o paleontològiques han de ser compatibles amb la conservació in situ d'aquelles restes que hagin de romandre en el seu emplaçament original per mantenir els valors que van motivar la declaració de la zona arqueològica o paleontològica. L'autorització del Departament de Cultura ha d'indicar els espais concrets on se situen les restes que han de ser conservades in situ i la tècnica de conservació a aplicar d'acord amb el que preveu l'article 31. El rebliment indefinit només es pot aplicar en els casos estrictament indispensables.
35.5 Les autoritzacions d'obres o actuacions en espais de protecció arqueològica han de preveure les mesures necessàries per a la conservació o salvació dels valors culturals de les restes arqueològiques o paleontològiques. Si de les intervencions realitzades se'n desprèn l'existència de restes de rellevància nacional, el Departament de Cultura ha d'incoar expedient per a la seva declaració com a zona arqueològica o zona paleontològica i aplicar els criteris establerts a l'apartat 4.
35.6 El que estableixen els apartats 3 i 5 és d'aplicació a les obres o actuacions que es pretenguin realitzar en béns culturals immobles d'interès nacional diferents dels enumerats a l'apartat 1.a, en els quals se sàpiga o es presumeixi l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques.
Article 36
Obres públiques
36.1 En els estudis d'impacte ambiental dels projectes que s'hagin d'executar en àrees no declarades bé cultural d'interès nacional ni espai de protecció arqueològica, cal fer les actuacions necessàries per determinar si el projecte afecta restes arqueològiques o paleontològiques. En cas que hi hagi restes afectades, l'estudi ha de contenir les mesures correctores a aplicar per minimitzar l'afectació i, si és possible, proposar alternatives al projecte que l'evitin.
36.2 Les declaracions d'impacte ambiental de projectes que afectin restes arqueològiques o paleontològiques requereixen un informe previ de la Direcció General del Patrimoni cultural. L'informe s'ha d'emetre en el termini de vint dies.
36.3 Quan, amb motiu de l'execució d'una obra pública promoguda pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques o per empreses vinculades a aquest Departament, calgui dur a terme intervencions arqueològiques preventives o d'urgència, s'ha de constituir una comissió integrada per representants de la Direcció General del Patrimoni cultural i de les entitats promotores, la qual ha de fer el seguiment de l'elaboració del projecte d'intervenció i de la seva execució.
Disposició addicional
Es faculta el conseller de Cultura per determinar les titulacions que atorguen una formació similar a les previstes a l'article 4.1.a.
Disposicions transitòries
Primera
El que estableix l'article 25 no afecta els dipòsits fets abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret. En els supòsits en què, tot i havent estat determinat el lloc pel Departament de Cultura, el dipòsit encara no s'hagi fet efectiu, el conseller de Cultura pot determinar un altre lloc de dipòsit, si així es compleixen millor els criteris establerts a l'article 25.
Segona
Mentre els serveis d'atenció als museus no s'hagin desplegat a tot Catalunya, la Direcció General del Patrimoni cultural pot acordar que un servei d'atenció als museus estengui transitòriament el seu àmbit d'actuació a àrees territorials no incloses en el seu àmbit propi, als efectes de complir les funcions previstes en aquest Decret.
Disposició derogatòria
Queden derogades les disposicions següents:
Ordre del conseller de Cultura de 23 de setembre de 1981, que regula la inspecció de jaciments arqueològics (DOGC. núm. 169, de 23.10.1981).
Ordre del conseller de Cultura de 7 de maig de 1986, per la qual s'estableixen les normes que han de regir el dipòsit dels materials arqueològics i paleontològics (DOGC. núm. 711, de 9.7.1986).
Decret 231/1991, de 28 d'octubre, sobre intervencions arqueològiques (DOGC. núm. 1518, de 15.11.1991).
Barcelona, 5 de març de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Jordi Vilajoana i Rovira
Conseller de Cultura
(02.052.131)