Arquitecte reusenc, entre 1892 i 1905 va treballar amb Antoni Gaudí, especialment a la Sagrada Família i la Colònia Güell. L’any 1915 va ser contractat per la Diputació de Barcelona. El 1922 va esdevenir arquitecte dels Serveis Generals i Beneficència de la Diputació. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser l’arquitecte oficial de la corporació presidida pel comte de Montseny i va habilitar, dins el recinte de l’Escola Industrial, l’edifici del Rellotge per a l’Escola d’Enginyers Industrials. També va convertir l’Escola Superior d’Agricultura en la Residència d’Estudiants, va construir els quatre edificis de laboratoris sobre l’antic soterrani de Telers , va restaurar la Casa dels Canonges, va ampliar l’Escola del Treball i va projectar l’Escola de Bells Oficis. Rubió i Bellver va mantenir el càrrec d’arquitecte oficial de la Diputació de Barcelona durant l’etapa de la Segona República, entre 1931 i 1936. A Canet de Mar, va dirigir les obres d’ampliació i remodelació de l’Escola de Teixits de Punt. També va ser l’autor del projecte dels pavellons de Llevant, Central i Ponent a Mundet. Durant els primers anys de la dictadura franquista va continuar sent l’arquitecte de la Diputació de Barcelona fins a la seva jubilació el 1944.
Foto: Joan Rubió i Bellver, c. 1925. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB Q-42, exp. 13)
Fill d’una família de la petita burgesia barcelonina que es va establir a Canet de Mar quan ell era un infant. Entre 1915 i 1923 va ser regidor catalanista a l’Ajuntament d’aquesta localitat, presidint el Patronat de Cultura de Canet. Des d’aquest càrrec va promoure la creació de l'Escola Montessori (1918), la Biblioteca Popular (1919) i l’Escola de Teixits de Punt. Va ser alcalde de Canet durant els anys republicans de 1931 a 1934. El 1939, en el marc de la Guerra Civil espanyola, es va exiliar a França, però posteriorment va retornar a Arenys de Mar, on va morir el 1956.
Foto: Article sobre Josep Fors a "La Voz del Género de Punto", núm. 57; maig 1931. Biblioteca de Reserva de la Diputació de Barcelona i Centre de Documentació de l’Arxiu General.
Suís de naixement, es va formar a la universitat alemanya de Reutlingen (estat federal de Baden-Württemberg) com a tècnic tèxtil. El 1932 va accedir a la direcció de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar per concurs públic, on també va exercir de professor de tecnologia. Dins el marc de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser apartat de la direcció de l’Escola, però acabat el conflicte va recuperar el càrrec després d'acceptar la “desinteressada col·laboració” que les autoritats franquistes li van oferir.
Foto: El director de l’Escola de Teixits de Punt, Paul-Émile Muller, durant les obres d’ampliació i remodelació de l’Escola de Teixits de Punt, c.1934. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2709)