Les persones - Recintes

 

Joan Draper i Ferrer (1786-1867). És probable que ens trobem davant la persona que durant més anys ha exercit un alt càrrec en l’administració de la Casa de Caritat. Joan Draper i Ferrer va ser el subdirector de la institució durant cinquanta-dos anys. Nascut a Figueres el 1781, Draper va entrar com a oficial de la secretaria de la Casa de Caritat el 29 d’agost de 1816. A partir d’aquí la seva carrera com a treballador va anar millorant tot accedint a diferents ascensos i promocions internes. A partir d’octubre de 1853 Draper va ser nomenat per Melchor Órdoñez, governador civil de la província de Barcelona, com a subdirector de la Casa de Caritat, càrrec que va ostentar fins a la seva defunció. Joan Draper va morir a Barcelona el 30 de setembre de 1867, als vuitanta-sis. 

Josep Oriol Mestres Esplugues (1815-1895). Hi han hagut diferents arquitectes vinculats a la Casa de Caritat al llarg dels anys de la seva història. Alguns d’aquests són Andreu Bosch i Riba, Miquel Bosch Iglesias, Josep Mas i Vila, Pere Serra i Bosch, Narcís Bosch i Espinós, August Font Carreus, entre altres. Però, per la seva importància destaca Josep Oriol Mestres i Esplugues. 
Josep Oriol Mestres va néixer a Barcelona el 1815. Descendent de mestres de cases, va ser alumne de l’Escola d’Arquitectura de la Llotja. El 1836 es va oferir com a arquitecte de la Casa de Caritat per la recent defunció de Josep Mas i Vila, però no li va ser acceptada. Essent alumne de l’Escola de la Llotja, Mestres va executar diferents projectes influenciats pel racionalisme arquitectònic imperant a l’Europa del moment. 
De les seves obres com a arquitecte destaca l’eix del passeig de Gràcia, la reconstrucció del Liceu, la projecció de la Casa de Caritat de Barcelona (1860-1862), la façana neogòtica de la catedral de Santa Eulàlia de Barcelona, restauració de la catedral de Sevilla, etc. Essent arquitecte municipal de Barcelona també ho va ser de la Casa de Caritat, de l’església de Santa Maria del Pi, del Reial Monestir de Pedralbes i arquitecte diocesà de Solsona. El 1895 Josep Oriol Mestres va morir a Barcelona.

 

Joaquim Pujol Rosés (1826-1897). Va néixer al barri del Canyet a Badalona el 1826, on cursà els seus primers estudis. Posteriorment, va entrar al seminari per tal de ser ordenat sacerdot. Un cop rebudes les sagrades ordes va ser nomenat vicari i ecònom de la parròquia de Castellar del Vallès. A les darreries d’abril de 1860 va sol·licitar la plaça de capellà del departament d’homes de la Casa de Caritat, la qual li fou atorgada el 15 de juny. Pujol poc s’esperaria que en pocs mesos rebrien la visita d’Isabel II en la seva estada a Barcelona cap al setembre d’aquest mateix any de 1860. En data 3 de setembre de 1862 se li va concedir la llicència absoluta perquè va tornar a Castellar per exercir d’ecònom a la parròquia. El seu pas per la Casa de Caritat va ser apreciat pels membres de la Junta de la institució, que consideraven que Pujol havia fet mèrits per tenir-lo en un lloc preferent de la història de la Casa. A partir d’aleshores, la seva vinculació a Castellar va ser intensa i constant essent un dels promotors de la construcció d’un nou temple. Joaquim Pujol va morir el 1897.

Valentí Almirall (1841-1904). De família aristocràtica –el seu oncle era el baró del Papiol– Almirall era polític de tendències republicanes i, també escriptor. Quan ocupava el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, va ser designat com a president de la Junta de la Casa de Caritat, el 1871, per indicació de Josep Anselm i Clavé, president de la Diputació de Barcelona. Durant el seu pas per la Casa de Caritat durant quatre anys va procurar impulsar notables millores quant a les atencions als asilats, atendre a les necessitats logístiques, millorar el personal i, consolidar els recursos econòmics de la institució.

Josep Goday i Casals, c.1910. AHCOAC

Josep Goday i Casals (1882-1936). Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. El 1912 va formar part de la Junta de Museus de Barcelona en la qual va dirigir la Secció d’Art Modern. Va col·laborar, juntament amb Josep Puig i Cadafalch i Antoni de Falguera, a l’obra L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919). El 1914 va guanyar, amb l’arquitecte Jaume Torres Grau, el concurs per a la nova seu de la Casa de Correus i Telègrafs de Barcelona situada a la Via Laietana-plaça d’Antoni López, que no es va executar fins al 1926-1927. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura del mateix entre 1916 i 1936, càrrec des del qual va projectar nombrosos grups escolars de la ciutat com el de Baixeras (Via Laietana), Ramon Llull (Diagonal entre el carrer de Sardenya i el passeig de Carles I) o Milà-Fontanals-Lluïsa Cura (carrer dels Àngels). El 1919 va restaurar la casa de l’Ardiaca i el 1924 va participar en l’ampliació de la Casa de Maternitat. També en la remodelació del pati Manning i del pati de les Dones de la Casa de Caritat, entre 1926 i 1930, i la construcció del Pavelló Rosa, el Pavelló Blau i el Pavelló Hèlios a la Casa de Maternitat. Va participar en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb la construcció del Pavelló de la Ciutat de Barcelona.