Nom científic: Scomber scombrus
Nom popular: Verat, cavalla
Temporada: febrer – maig

 

Descripció:

Igual que la tonyina i el bonítol, el verat pertany a la família dels escòmbrids. Té el cos de color blau, mentre que les aletes i el ventre són de color gris amb tons platejats. El seu dors està recobert d’unes fines línies negres transversals. La seva longitud habitual és de 30cm i el seu pes de 250-300g però pot arribar a mesurar 50cm i a pesar fins a 3kg. 

El verat s’alimenta de crustacis i de diferents espècies que viuen en aigües poc profundes, com les sardines o els arengs petits. És molt abundant a les aigües de l’oceà Atlàntic però també al mar Mediterrani i al mar Negre. Pot trobar-se fins a 250m de profunditat, sobretot a l’hivern, quan el verat resta al fons del mar sense alimentar-se. Quan arriben els mesos de primavera torna a aproximar-se a la superfície i és llavors la millor època per a pescar-lo.

L’origen del consum de verat es remunta a la prehistòria, ja que s’han trobat restes d’aquest peix en diverses coves de països costaners del Mediterrani. Van ser els grecs, en el segle IV a.C. els qui van començar a comercialitzar productes elaborats a partir del verat, denominat per ells “garo”.

Entre aquests productes, el més conegut va ser el gàrum, una salsa que s’aconseguia fermentant peix blau. Posteriorment els romans la van incloure amb entusiasme a la seva gastronomia i encara la podem degustar avui en dia.

Propietats nutricionals:

El verat pertany al grup dels peixos blaus, ja que té una proporció de greix superior al 5%. El seu contingut en greix varia molt segons l’estació de l’any: entre abril i juliol disminueix i a partir de l’agost incrementa fins al desembre. Aquest greix és molt ric en àcids grassos omega 3, que formen part del teixit nerviós, les membranes cel·lulars i les cèl·lules de la retina. L’omega 3 és, doncs, important per al bon funcionament del cervell i la visió, entre altres, i a més, contribueix a la prevenció de malalties cardiovasculars. 

El verat és també una bona font de proteïnes d’alt valor biològic, que suposen el 17% de la seva composició. Pel que fa a les vitamines, el verat constitueix una excel·lent font de vitamina B12, essent l’aportació d’una ració habitual de consum de verat, sis vegades superior a la Ingesta Diària Recomanada (IDR) d’aquesta vitamina. La vitamina B12 és important per al correcte metabolisme de les proteïnes i contribueix a la formació de glòbuls vermells sanguinis i al manteniment del sistema nerviós central. 

Consumir verat, ajuda també a tenir uns bons nivells de vitamina D, ja que una ració habitual del peix conté el 100% de la IDR d’aquesta vitamina que actua com a hormona regulant, entre altres, el metabolisme del calci i el fòsfor. 

No es pot obviar que el verat aporta també minerals com el seleni i el fòsfor principalment, però també ferro, potassi i magnesi. 

Respecte al mercuri, cal fer esment que el Ministeri de Sanitat alerta sobre la contaminació per aquest metall pesat d’alguns peixos degut a l’activitat humana. La quantitat de mercuri en els peixos està relacionada amb la seva posició dins de la cadena tròfica, per tant, els peixos depredadors, de mida gran i més longeus, com la tonyina vermella, el peix espasa o l’emperador, en tenen concentracions més altes, fenomen conegut com a bioacumulació. El verat està classificat com a espècie amb un baix contingut en mercuri, juntament a altres espècies com el seitó, la sardina, el sorell, etc. i per tant, no està inclòs en la llista de peixos a evitar per la població de risc. El mercuri pot afectar el sistema nerviós central i per això n’han d’evitar especialment el seu consum les dones embarassades o lactants, així com els menors de 10 anys.

Consum:

El verat és un peix relativament assequible a nivell econòmic i resulta molt versàtil a la cuina. El seu consum es troba estès a tot el món, ja que es distribueix per molts mars i cada cultura l’ha adaptat al seu tipus de cuina. La seva carn consistent i amb poques espines es presta a fer-ne guisats, escabetxos, fornejats, etc. Es comercialitza fresc però també en conserva, congelat i, fins i tot, fumat; preparacions que serveixen per allargar-ne la vida útil.

Es recomana un consum d’un mínim de 3 racions a la setmana de peix, prioritzant el peix blau, com és el cas del verat. De la mateixa manera, és important recordar que cal consumir un mínim de 3 racions de fruita i 2 d’hortalisses cada dia per tal de complir amb la recomanació de “5 al dia”.