Nom científic: Rubus idaeus
Nom popular: Gerd, gerdó o mora roja
Temporada: juliol - octubre

Descripció:

És el fruit de la gerdera, un arbust de la família de les rosàcies que creix en boscos i prats, en especial en clarianes, on aquesta oportunista colonitzadora pot créixer sense obstacles. El fruit, que es composa de nombroses drupes, té una forma arrodonida i una mica cònica, d’entre 1,5 i 2 cm de diàmetre. La seva pell és vellutada, de color carmí i coberta de fins pèls.

La varietat europea és de fruits vermells però, en altres continents, poden ser porpres o negres.

Actualment, les principals zones productores son els països de l’Europa de l’Est, Regne Unit, Canadà, Xile i el Nord d’Àfrica i, pel que fa a l’Estat Espanyol, hi ha petites produccions a la província de Huelva i també a Astúries. La majoria de varietats es cullen entre l’estiu i l’inici de la tardor. 

És natiu d’Europa i, segons sembla, té l’origen a Grècia, on va ser trobat en estat silvestre al mont Ida, d’on deriva el seu nom botànic. De Grècia es creu que va passar a Itàlia, als Països Baixos i a Anglaterra i, posteriorment, a Amèrica del Nord.

Propietats nutricionals:

Com la majoria de fruites fresques, el gerd és un aliment amb un baix contingut energètic, ja que el seu principal component és l’aigua. L’alta concentració d’aigua deixa poc espai a la resta de nutrients, és per això que té tan sols un 7% de glúcids, la meitat que el raïm, per posar un exemple. Pel que fa a les proteïnes i els lípids, en tractar-se d’una fruita, el seu contingut és pràcticament insignificant. 

El que fa del gerd un producte especialment interessant és el seu contingut en fibra i micronutrients. Conté pràcticament el triple de fibra que la majoria de fruites i aquesta, juntament amb els àcids orgànics (cítric, cafeic, màlic i salicílic) fan que el gerd sigui un bon estimulant del peristaltisme intestinal, pel que la seva ingesta és recomanable en cas de patir estrenyiment. 

Pel que fa a les vitamines destaca el seu contingut en vitamina C, ja que una ració de gerds, corresponent a uns 125g o, el que és el mateix, a un bol de gerds, conté pràcticament la meitat la Ingesta Nutricional de Referència (INR) d’aquesta vitamina. Cal ressaltar també el seu contingut en àcid fòlic, que sol ser alt en hortalisses però en fruites no és tant freqüent. Entre els seus minerals, cal destacar el magnesi, el fòsfor i el potassi.

La capacitat antioxidant del gerd és deguda al seu contingut en compostos fenòlics, com els polifenols i els flavonoides que, juntament amb la vitamina C, prevenen la malaltia cardiovascular i exerceixen un efecte protector enfront el càncer. A més, sembla que els compostos fenòlics tenen també una acció antimicrobiana, potenciadora del sistema immunitari i reguladora de la pressió arterial i de la glucèmia.

És comú en la llevadoria aconsellar el consum d’infusió de fulles de gerdera per tal d’afavorir el treball de part en les dones, tot i que que manca evidència científica que en recolzi l’eficàcia. 

Consum:

Del gerd, a part de menjar-lo fresc o barrejat amb postres làctiques o rebosteria, se’n poden fer preparacions com gelees, confitures, compotes o melmelades, o bé salses per condimentar carns i peixos o primers plats. Al Nord d’Europa s’utilitza per a fer-ne begudes i en països de l’Est d’Europa s’utilitza en la fabricació d’aiguardents.

És un fruit no climatèric, el que significa que cal collir-lo quan ja és madur perquè un cop collit no madura més. Per aquest mateix motiu, és molt perible i cal menjar-lo pocs dies després. En tractar-se d’un fruita summament delicada cal guardar-la sense rentar, en un envàs pla, en una sola capa i dins de la nevera, ja que sinó és fàcil que es deteriori degut a la calor o al simple contacte d’uns amb altres. 

És important recordar que, per tal de complir amb la recomanació de “5 al dia”, cal consumir un mínim de 3 racions de fruita i 2 d’hortalisses cada dia. En el cas del gerd, com que és una fruita petita cal tenir en compte que un bol és l’equivalent a una ració.