El canvi climàtic ha deixat de ser un escenari futur. Malauradament, ja és aquí, a Europa, i ja està provocant morts.

Aquest és el crit d’alarma llançat pels 69 científics i científiques que han confeccionat l’informe The Lancet Countdown in Europe 2024, publicat en la revista Lancet Public Health.

Aquest document explora 42 indicadors relacionats amb les repercussions del canvi climàtic en la salut humana, així com les oportunitats inadequades, retardades o perdudes de l'acció climàtica a Europa.

Aquest segon informe del “Compte enrere” de The Lancet a Europa ha estat co-dirigit per dos centres barcelonins: el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que han comptat amb la col·laboració d’altres 40 institucions de tota Europa.

Algunes de les conclusions més rellevants d’aquest treball científic són les següents:

• S'estima que les morts relacionades amb la calor han augmentat a la major part d'Europa, amb un increment mitjà de 17 morts per cada 100.000 habitants entre 2003-2012 i 2013-2022.
• Les hores de risc d'estrès tèrmic per a l'activitat física van augmentar entre 1990 i 2022 tant per a activitats d'intensitat mitjana (per exemple, ciclisme o futbol) com a extenuants (per exemple, rugbi o ciclisme de muntanya), la qual cosa possiblement es tradueix en una reducció de l'activitat física i, per tant, en un augment del risc de malalties no transmissibles.
• La idoneïtat climàtica per a diversos patògens, vectors i malalties sensibles al clima ha augmentat a Europa (p. ex., Vibrio, virus del Nil Occidental, dengue, chikungunya, virus del Zika, malària, leishmaniasis i paparres, que propaguen la malaltia de Lyme i altres).
• Tant l'inici com el final de l'estació pol·línica s'han desplaçat en els casos del vern, el bedoll i l'olivera, mentre que la durada de l'estació s'ha mantingut pràcticament igual en la major part d'Europa.

Les directores d’aquest treball científic consideren que "el canvi climàtic ja està causant estralls en la vida i la salut de les persones en tota Europa", i qualifiquen d'alarmant l’augment dels impactes en la salut de les persones relacionats amb el clima a tota Europa. Això inclou mortalitat relacionada amb la calor, malalties infeccioses emergents i inseguretat alimentària i de l'aigua.

Aprofundiment de les desigualtats sanitàries en un món que s'escalfa

Els efectes negatius sobre la salut relacionats amb el clima i la responsabilitat del canvi climàtic no són iguals a Europa ni a tot el món, i sovint reflecteixen desigualtats socioeconòmiques i marginació . L'equip científic que ha realitzat l'informe reflexiona sobre aspectes de la desigualtat destacant els grups de risc i la responsabilitat d'Europa en la crisi climàtica.

• La mortalitat relacionada amb la calor va ser dues vegades més gran en les dones que en els homes; les llars amb baixos ingressos tenien una probabilitat substancialment major d'experimentar inseguretat alimentària; les morts atribuïbles a una dieta desequilibrada van ser majors entre les dones; i l'exposició al fum dels incendis forestals va ser més elavada en les zones molt desfavorides.
• El sud d'Europa tendeix a veure's més afectat per les malalties relacionades amb la calor, els incendis forestals, la inseguretat alimentària, la sequera, les malalties transmeses per mosquits i la leishmaniasis. En canvi, el nord d'Europa es veu igual o més afectat pel bacteri Vibrio i les paparres, que poden propagar malalties com la malaltia de Lyme i l'encefalitis.
• Malgrat que el canvi climàtic exacerba les desigualtats existents en matèria de salut, l'informe mostra que en la recerca, les polítiques i els mitjans de comunicació existeix un escàs compromís amb els aspectes d'igualtat, equitat o justícia,
• El 2021, les emissions procedents de combustibles fòssils van ser de 5,4 tones de CO₂ per persona a Europa: sis vegades més que les d'Àfrica i gairebé tres vegades més que les emissions per persona d'Amèrica Central i del Sud.
• Molts països europeus encara externalitzen les pressions ambientals a altres llocs, amb emissions de CO₂ i PM _2,5 basades en el consum que superen les emissions basades en la producció.

Una transició mediambiental justa i saludable

Amb la trajectòria actual, s'estima que la neutralitat de carboni s'aconseguirà tan tard com el 2100, la qual cosa demostra que el camí cap a sistemes d'energia neta zero continua sent lamentablement inadequat.

L'ús del carbó va augmentar fins al 13% del subministrament energètic total d'Europa el 2021, enfront del 12% el 2020; i 29 dels 53 països de la regió europea de l'OMS continuen proporcionant subvencions netes als combustibles fòssils.

Per tot això, l’equip que ha elaborat l’informe considera que calen “mesures sense precedents” i que Europa hauria de comprometre's amb una transició mediambiental justa i saludable. "Limitar l'escalfament global a menys d’1,5 graus centígrads mitjançant una transició justa i saludable suposaria beneficis que salvarien vides en tota Europa i fora d'ella”, diuen. “En lloc d'enfrontar-nos a la mala salut i a les amenaces als nostres mitjans de vida, els països europeus podríem sentir els beneficis per a la salut d'un aire net, millors dietes, reducció de la desigualtat i ciutats més habitables mitjançant l'aplicació urgent de polítiques climàtiques centrades en la salut i el benestar."

Autor: Institut de Salut Global de Barcelona, ISGlobal