$community_name

Laboratori 2A

Resiliència

25 de gener de 2019.
Arts Santa Mònica. Barcelona.

Els laboratoris TRANSITARLab fa tres mesos que estan en marxa. El primer va girar al voltant de l’autoconeixement; el segon, dels ecosistemes, i el tercer, de la resiliència. Aquesta última es treballa en una sessió a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, i segueix el mateix procediment que les anteriors: un banc d’experiències, on diferents professionals expliquen la seva feina cultural i educativa; una dinàmica, que en aquest cas versa sobre la gestió de l’èxit i del fracàs; i finalment un diàleg, aquest cop entre el músic i actor Andreu Rifé, el dissenyador Curro Claret i la periodista Gemma Ventura. 

No és casualitat que el laboratori de gener es faci a l’Arts Santa Mònica, centre que des del dia 22 fins al 27 del mateix mes acull l’exposició Transitar, orientar-se en un món canviant, que dona sentit als laboratoris en qüestió. Tant la mostra com les activitats paral·leles de Transitar són un projecte de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, i tracten l’orientació entesa com una acció constant a la vida. Precisament per això, inaugura la jornada el Diputat delegat de Cultura, Oriol Lladó, demanant “permeabilitat entre cultura i educació”, i la continua Rafael Homet, Diputat delegat d’Educació, que posa el Projecte Educació 360 com un exemple de la voluntat de treball conjunt d’aquests dos àmbits.

“Massa sovint percebem el fracàs com una porta que es tanca. I si fos més aviat una finestra que s’obre?”. Aquesta frase de l’escriptor Charles Pepin sobrevola tot el laboratori, que comença amb la presentació de la feina de dues entitats sense ànim de lucre: Makea Tu Vida, una plataforma de cocreació i educació que treballa a partir de la reutilització de recursos, i que l’explica la cofundadora Mireia Juan; i El Llindar, una escola de Cornellà del Llobregat especialista en joves que han abandonat els seus estudis, i que la presenta la seva directora de Formació Cristina Gómez.

Què tenen en comú aquests dos projectes? Que creuen en les noves oportunitats. Mireia Juan de Makea Tu Vida explica que “vivim en un món on tot se’ns dona fet i acabat, i no tenim marge per intervenir les coses i ser creatius”. Per a la professional, això és un problema perquè les modificacions permeten que les coses evolucionin, i cal “aprofitar les esquerdes del sistema per experimentar amb tot allò que rebutgem d’entrada”. Si el sistema premia la competència, la jerarquia vertical, la normalitat i la rèplica perfecta, Makea Tu Vida aposta per l’error, la diferència, les impureses, la cooperació, l’aprofitament i el repartiment.

“Nosaltres no tenim un espai, sinó una caixa d’eines, i ens movem allà on toca”, relata Mireia Juan. Alguns dels projectes que ha fet aquesta entitat són cursos específics per a escoles d’arquitectura o disseny, o intervencions en espais com ara la construcció del mobiliari interior de la Fabra i Coats de Sant Andreu, entre molts altres. El seu procés requereix un temps de pensament previ: “Pràcticament sempre volem començar a construir recursos sense qüestionar-nos què necessitem, i hem de mirar les coses amb uns altres ulls: preguntar-nos què tenim i en què es pot convertir”, resumeix Juan.

Per la seva banda, la directora de Formació d’El Llindar, Cristina Gómez, explica que volen “oferir un espai educatiu que permeti trencar la successió de fracassos”, idea que se sustenta sobre una crítica al sistema educatiu actual, que segons Gómez és molt rígid i crea situacions en què joves i adolescents amb talent no es veuen amb la capacitat de dur a terme coses. Per aconseguir revertir aquesta situació, cal aprendre a mesurar l’èxit escolar més enllà del rendiment anual, i això és el que fa precisament aquesta entitat. “Som una escola”, apunta ella, “i és vital per nosaltres construir itineraris flexibles i llargs, com a mínim de 3 o 4 anys, per tal d’oferir un futur a l’alumne”.

El Llindar va començar l’any 2003 sent un espai amb vuit alumnes i cinc professors, i avui en dia ja compta amb quatre-cents estudiants i cinquanta-tres professionals. Els joves tendeixen a ser víctimes d’“un fracàs que majoritàriament no comença a l’ESO, sinó a tercer de Primària”, diu la directora de Formació. Una de les feines que fa El Llindar és treure als joves del paper de víctimes, entendre la seva acumulació de ferides i la desconfiança cap a l’adult, i ensenyar-los a posar paraules al malestar que porten. “Han de tenir el propòsit d’escollir el que volen fer i fer-se responsables de la seva vida”, reitera Cristina Gómez. Els alumnes d’aquesta escola poden triar quatre recorreguts, i en tots ells aprenen de forma pràctica la professió, amb aliances potents amb el món de l’empresa.

Quant al futur, la Mireia Juan de Makea Tu Vida remarca “la importància de generar espais de possibilitats”, tal com fan ells amb els recursos materials i com fa El Llindar amb les persones. Per a Juan, cal aconseguir treballar els valors de la cura i el respecte, i ser conscients de la responsabilitat i la necessitat d’estar actius. Cristina Gómez comparteix aquest punt de vista, i recorda que “per a alguns el fracàs és una pedra molt grossa, i per altres és una oportunitat per començar a construir”. En el cas d’El Llindar, però, Gómez apunta que el sistema educatiu no està preparat per atendre la diversitat, i que el futur ha de passar per tenir “un sistema educatiu únic, però tipus d’escoles diferents”.

Amb aquestes idees, i amb la implicació del públic en aquest banc d’experiències inicial, el tercer TRANSITARLab ja pot passar a la fase següent: la dinàmica de l’èxit i el fracàs, i la visita comentada per l’exposició Transitar, orientar-se en un món canviant. Sobre aquesta mostra en parla Jordi Plana, gerent dels Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, que destaca la feina dels dos comissaris que han fet realitat el projecte, Josep Asunción i Gemma Guasch, acompanyats del seu jove equip d’art.  

Mentre la majoria dels assistents del tercer laboratori fan la visita de l’exposició TRANSITAR de forma autònoma, seguint els passos del full de sala de la mostra i reflexionant interiorment sobre els temes proposats, grups més petits es dediquen a fer una dinàmica sobre l’èxit i el fracàs, que és la segona activitat del dia. L’objectiu de la dinàmica és demostrar “la capacitat de transformar”, com diu Gemma Guasch: descobrir que no importa com evoluciona una experiència, perquè a la llarga tot pot ser un guany. Aquesta és la part més intensa i personal de la jornada, perquè requereix la participació individual i personal de cadascú.

En la dinàmica, a cada participant se li donen dos papers: un de vermell, on en una banda cal escriure-hi una experiència de fracàs, i a l’altra banda quin guany n’ha tret; i un de verd, on en una banda cal escriure-hi una experiència d’èxit, i al revers el guany que n’ha tret. Els assistents s’allunyen entre ells per tal de tenir un moment d’introspecció i pensar quines situacions han viscut al llarg de la seva vida professional i en quin sentit els han fet créixer.

Amb tranquil·litat, tothom va omplint els papers, i tot seguit cadascú penja els seus en un panell a la paret. Els guanys els veu tothom, i els pot llegir qualsevol persona que visiti la mostra TRANSITAR. Amb la reflexió d’aquesta dinàmica en ment, els participants del tercer laboratori es dirigeixen cap a l’Auditori i es preparen perquè comenci la tercera i última activitat del dia: el diàleg entre el músic i actor Andreu Rifé, el dissenyador Curro Claret i la periodista Gemma Ventura, que fa girar la conversa al voltant dels moments d’èxit i els fracàs dels dos artistes.

L’Andreu Rifé és arquitecte tècnic de formació, però a partir de l’any 2002 va començar a centrar-se en les activitats d’actor i de músic. És una cara coneguda del panorama català, sobretot gràcies a la seva col·laboració amb l’escriptor i director de teatre i audiovisual Albert Espinosa. Quant a la carrera musical, el 2008 va debutar amb el seu primer disc, Terròs, a partir del qual n’ha tret tres més. A TRANSITARlab recorda els seus referents, i els moments en què va haver de buscar-se a si mateix. “Tots hem tingut molts fars”, especifica, tot i que ell recorda especialment el seu professor d’història, que el va ajudar quan tenia setze anys i estava perdut.

Curro Claret és un dissenyador freelance que posa l’èmfasi en el valor social del que construeix. Ha participat en molts projectes diferents, i ha creat des d’objectes fins a instal·lacions, passant per l’interiorisme, els happenings i el comissariat, i ha rebut premis com el Premio Nacional Ministerio de Cultura Diseños contra la pobreza. “Jo vaig anar a estudiar a Londres i vaig tornar abans d’haver acabat el que estudiava”, recorda, “quan vaig arribar aquí sentia que els meus pares havien fet un gran esforç per mi, i que jo no hi havia aprofitat”. Com Rifé, Claret és una persona respectada dins del seu món, però durant una època se sentia “molt incapacitat”, i no s’atrevia a treballar oficialment en el seu camp.

Els dos artistes van aconseguir aprendre de les situacions en què se sentien vulnerables, i avui en dia les recorden sense recança: si no fos per tot el que han après quan s’han equivocat, no serien aquí. Sense anar més lluny, una de les cançons més famoses de Rifé és Fil de llum, i va sorgir gràcies al suport de la seva exparella, que “em deia que mereixia creure amb mi tant com ella feia”. Segons explica Rifé, si mai alguna persona li ha fet de fre, ell s’ha culpat a si mateix: “Hem de saber dir no i ser valents, cadascú és responsable del que fa”.

Curro Claret també ha sentit molts cops malestars que ha hagut de solucionar. Per exemple, “com a dissenyador se’m fa estrany dissenyar coses noves, sobretot perquè vivim en un món hiperconsumista i no m’agrada contribuir a aquest excés”. Per això el dissenyador ha fet molts projectes a partir de materials que ja han estat fets servir, tal com explicava l’entitat Makea Tu Vida de bon matí. “Ho faig perquè vull intentar anar-me’n a dormir amb la consciència tranquil·la”, confessa. A Barcelona ha aportat dissenys tan emblemàtics com les llums de nadal del Raval, fetes pels mateixos veïns i associacions del barri sota el nom Raval K0.

Gemma Ventura també pregunta als dos entrevistats sobre l’èxit: què és per a ells? Per a l’actor i músic, aquest concepte sovint s’associa a una resposta externa, a la notorietat que els altres veuen en nosaltres. L’any 2013, Andreu Rifé va dur a terme una performance al mateix Arts Santa Mònica sobre aquest tema. Es titulava Què en sap l’aigua de l’èxit, i l’artista va estar-se assegut durant trenta-tres hores sobre un bloc de gel que s’anava fonent per tal de qüestionar la fama i la seva efimeritat. “La qüestió és que no és tan important tenir èxit, sinó tenir una vida exitosa: sentir que el que fas, penses i dius és coherent”, resumeix ell.

Per la seva banda, Curro Claret cita l’interiorista Francesc Rifé –que no té res a veure amb el seu company de diàleg- quan diu que “L’èxit és que arribi diumenge a la nit i tinguis ganes que sigui dilluns al matí”. Si l’actor parla més d’un èxit a nivell personal, el dissenyador respon des del punt de vista laboral. “Tinc la sensació que molts dels projectes que acaben són fruits de molts altres projectes que s’han quedat a mitges: hem de saber que aquests que queden entremig no moren, sinó que ens permeten caminar i ens alimenten”.

I precisament sobre això versa el tercer laboratori TRANSITARlab, que s’acaba havent treballat la resiliència, l’èxit i el fracàs des d’un punt de vista optimista, buscant solucions i no problemes. La jornada la tanca el gerent de Serveis d’Educació de la Diputació, Jordi Plana, que recalca que totes les activitats del dia “ens aproximen a l’educació, que és la nostra realitat quotidiana, des d’un llenguatge diferent”. Segons Plana, això és positiu, perquè “és important donar veu a la gent que té altres mirades, i mantenir sempre els ulls ben oberts per tal de poder donar i rebre oportunitats”.  Amb tots aquests coneixements a la motxilla, els laboratoris de TRANSITAR ja s’encaminen capa la seva pròxima parada, que serà el 15 de febrer a Sant Vicenç dels Horts. El tema? La força del llegat. Que els guanys de l’èxit i el fracàs ens acompanyin.