29 de gener de 2024
Vols conèixer la normativa que regula els drets LGBTI a l’àmbit esportiu? T’ho expliquem
En l’àmbit nacional, l'article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. I aquest reconeixement es vincula a l'article 10 de la mateixa Constitució, que estableix la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la personalitat com a fonaments de l'ordre polític i de la pau social.
Fotografia © Ink Drop / shutterstock.com
A més, l'article 9.2 de la Constitució estableix l'obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives, i també de remoure els obstacles que impedeixin la plenitud o la dificultin.
Amb aquest resum es pretén abordar les normes que garanteixen la protecció dels drets de les persones LGBTIQ+[1] (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, queer, etc.) davant la discriminació i, en especial, la regulació que incideix en l’àmbit de la pràctica esportiva.
S’hi presenten de manera resumida els aspectes destacables relatius a les normes que garanteixen la protecció dels drets del col·lectiu LGBTI en l’àmbit esportiu.
[1] D’acord amb les determinacions recollides a la normativa, i especialment a la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI, en aquestes FAQ s’empren les sigles LGBTI, si bé es fa extensiva la referència no només a persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, sinó també a persones queer i a la resta d’identitats i orientacions
|
| Normativa LGTBI en matèria esportiva |
| ESTATAL | Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport |
| Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI | |
| Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport | |
| CATALANA | Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia |
| Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. | |
| Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport |
La vinculació dels poders públics als drets i les llibertats que recull el capítol segon del títol primer de la Constitució espanyola (en endavant, CE), entre d’altres el dret a la igualtat, determina la necessitat d’adoptar un conjunt de mesures normatives de rang legal que garanteixin el compliment d’aquest dret (art 53.1 de la CE).
En aquest sentit, trobem normes aprovades tant a escala estatal com autonòmica que tenen com a finalitat garantir i reforçar els drets del col·lectiu LGTBI davant de qualsevol actuació discriminatòria.
Així mateix, en l’àmbit local, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local (en endavant, LBRL) habilita el Ple de la Diputació de Barcelona per aprovar disposicions generals d’àmbit reglamentari (ordenances) que adaptin les disposicions de les normes legals a la realitat local.
A) Normativa estatal
En matèria esportiva, cal destacar el contingut de les normes següents:
- Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport
En el preàmbul d’aquesta Llei s’estableix que en la cerca de la igualtat real i efectiva de totes les persones que practiquen esport no s’obliden els drets de les persones LGBTI, atenent dos criteris essencials: en primer lloc, eliminar qualsevol classe de discriminació i la protecció que s’atribueix a la Llei 19/2007; i, en segon lloc, garantir que la pràctica esportiva es pugui dur a terme de forma segura amb ple respecte al principi d’igualtat constitucional, amb independència de la seva orientació o identitat sexual.
De la mateixa manera, el preàmbul i l’article 4 de la Llei 39/2022 disposa que l’Administració General de l’Estat, de forma coordinada amb la resta d’administracions, ha de promoure l’aprovació de polítiques públiques dirigides específicament a la lluita contra la violència envers les dones i les persones que integren el col·lectiu LGBTI a l’esport i contra els estereotips sexistes o de qualsevol altra natura.
Tots els programes públics de desenvolupament esportiu han d’incorporar la consideració del principi d’igualtat real i efectiva en el disseny i l’execució. Amb aquesta finalitat, en el marc de les seves competències del Consell Superior d’Esports, li correspon vetllar per la pràctica esportiva en condicions d’igualtat i impulsar aquesta pràctica a partir del doble eix de la lluita contra la discriminació de les dones, de les persones LGBTI i els estereotips sexuals. Així mateix, se li atorguen competències en l’àmbit de la formació, la creació de protocols, estudis, guies, etc. que permetin desenvolupar polítiques públiques contra l’LGBTI-fòbia en l’esport.
De forma específica, les administracions públiques competents han de vetllar perquè que la indumentària esportiva no perpetuï o reprodueixi estereotips sexistes o de qualsevol altra naturalesa.
D’altra banda, l’article 7 preveu una protecció especial en el cas de la pràctica esportiva dels menors d’edat, en el sentit que els poders públics i les entitats esportives han de garantir l’accés de la infància i l’adolescència LGBTI a la pràctica esportiva en un marc de protecció i seguretat que garanteixi el lliure desenvolupament de la personalitat i el benestar psicològic i emocional, a més de preservar el dret a la intimitat, en especial de la infància i l’adolescència transexual i intersexual.
En l’àmbit de les instal·lacions esportives, l’article 124 preveu que la Conferència Sectorial de l’Esport ha d’arbitrar instruments per, entre d’altres, crear protocols de prevenció i actuació davant l’LGBTI-fòbia, els estereotips sexistes i altres formes de discriminació en les instal·lacions esportives. En aquest sentit, ha de promoure campanyes de prevenció per visibilitzar la discriminació de les persones LGBTI en l’àmbit de l’esport, així com els recursos disponibles perquè qui pateixi o presenciï conductes lesives o discriminatòries sàpiga on ha d’acudir per denunciar els fets i rebre protecció.
- Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI
L’objectiu d’aquesta Llei és desenvolupar i garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals erradicant les situacions de discriminació per assegurar que es pugui viure amb plena llibertat l’orientació sexual, la identitat sexual, l’expressió de gènere, les característiques sexuals i la diversitat familiar.
Aquesta Llei defineix les polítiques públiques que han de garantir aquests drets i pretén remoure els obstacles que impedeixin exercir plenament la ciutadania.
L’article 12 de la Llei recull la necessitat que les administracions continuïn impartint formació inicial i continuada al personal al seu servei en matèria de diversitat d'orientació i identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals; diversitat familiar, i igualtat i no-discriminació de les persones LGBTI. Amb aquesta formació es garanteix una adequada sensibilització i una correcta actuació, amb una atenció especial al personal que presta serveis en els àmbits de la joventut, la gent gran i l'esport.
Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han d’incloure coneixements sobre igualtat de tracte i no-discriminació de les persones LGBTI als programes de les proves selectives d'accés a l'ocupació pública i a la formació continuada.
L’article 26 estableix que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, i en el marc del que preveu la Llei 19/2007 que s’exposarà a continuació, han de promoure que la pràctica esportiva i l’activitat física es duguin a terme amb ple respecte al principi d’igualtat de tracte i no-discriminació per orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals, per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a l’esport mitjançant l’adopció de les mesures següents:
- Fomentar el respecte a l’orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals de les persones LGBTI en les normes reguladores de competicions esportives.
- Fomentar l’adopció per part dels clubs, agrupacions i federacions esportives de compromisos de respecte a la diversitat en matèria d’orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals, així com condemnar els actes d’LGBTI-fòbia en els seus estatuts, codis ètics i declaracions públiques.
- Preveure i erradicar els actes d’LGBTI-fòbia en el marc de les competicions i els esdeveniments esportius, tant si estan adreçats a esportistes, personal tècnic, personal que porti a terme tasques d’arbitratge, acompanyament com a públic en general.
- Adoptar plans d’actuació i campanyes de sensibilització.
- Oferir formació adient a totes les persones i professionals involucrats en l’activitat física i l’esport federat i no federat (personal tècnic, professionals, àrbitres, etc.) per dotar d’eines de sensibilització, prevenció, etc.
S’atribueix al Consell Superior d’Esports, en l’exercici de les seves competències, la promoció dels valors d’inclusió i respecte a la diversitat en matèria d’orientació sexual, identitat, expressió de gènere i característiques sexuals en l’àmbit de l’esport.
En la pràctica de l’esport i en esdeveniments i competicions esportives federades caldrà atenir-se a la normativa específica aplicable, que de manera justificada i proporcionada tingui per objecte evitar avantatges competitius que puguin ser contraris al principi d’igualtat.
Juntament amb l’article 26, l’article 62 es refereix a les mesures que han d’adoptar les administracions públiques per garantir el dret de rebre protecció integral de manera immediata, real i efectiva a les persones que pateixen o estan en risc de patir qualsevol tipus de violència o discriminació.
A aquests efectes, les administracions públiques i les persones ocupadores o prestadores de béns i serveis públics, en l'àmbit de les seves competències, han d'adoptar mètodes o instruments suficients per a la prevenció i detecció d'aquestes situacions, i han d'articular mesures adequades per al cessament immediat.
En la protecció davant de la discriminació i la violència per LGBTI-fòbia podrà intervenir l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, amb les competències i funcions establertes a la Llei 15/2022, de 12 juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
D’acord amb l’article 63 d’aquesta Llei, quan una autoritat pública, en l'exercici de les seves competències, tingui coneixement d'un supòsit de discriminació per raó de les causes que preveu la llei, si és competent, ha d'incoar el procediment administratiu corresponent, en què es poden acordar les mesures necessàries per investigar les circumstàncies del cas i adoptar les mesures oportunes i proporcionades per eliminar-les o, si no és competent, comunicar aquests fets de forma immediata a l'administració competent, d'acord amb el que estableixen les lleis administratives.
Amb el consentiment exprés de les parts, l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació podrà actuar com a òrgan de mediació o conciliació en els termes previstos a la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
- Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport
L’àmbit objectiu d’aplicació d’aquesta Llei són les competicions esportives oficials d’àmbit estatal organitzades per entitats esportives, en el marc de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport (anterior llei estatal de l’esport) o les organitzades o autoritzades per les federacions esportives espanyoles.
La Llei 19/2007 preveu un conjunt de mesures per evitar actuacions, declaracions i conductes relacionades, entre d’altres, amb l’orientació sexual de les persones. En aquest sentit, es consideren infraccions de caràcter greu (article 35) els comportaments i actes de menyspreu o desconsideració a una persona o grup de persones en relació amb el seu origen racial o ètnic, religió, conviccions, discapacitat, edat, sexe o orientació sexual, així com a qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
A més, la disposició final vuitena de la Llei 4/2023 ha introduït una nova lletra (f) a l’apartat 1 de l’article 1 de la Llei 19/2007, en el sentit d’eliminar l’LGBTI-fòbia, la discriminació per raó d’orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals, així com de garantir el principi d’igualtat de tracte a l’esport.
L’article 2.2 defineix com a actes racistes, xenòfobs o intolerants en l’esport els actes on públicament o amb la intenció d’una àmplia difusió, i amb ocasió del desenvolupament d’una prova, competició, espectacle esportiu, etc., una persona física o jurídica emeti declaracions on amenaci, insulti, etc. una persona o grup de persones per raó, entre d’altres, de la seva orientació, identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals. També tenen la mateixa consideració les actuacions que suposin assetjar en un recinte esportiu o en el seu entorn amb motiu de la celebració d’un esdeveniment esportiu, així com qualsevol declaració, gest, insult, càntic, pancartes, símbols, etc. que s’hi produeixi, o que suposin facilitar els mitjans tècnics, econòmics, materials, etc. que promoguin comportaments LGBTI-fòbics.
B) Normativa catalana
A més de la normativa estatal en matèria d’igualtat, a Catalunya es va aprovar la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que té com a finalitat establir les condicions per les quals els drets d’aquest col·lectiu, tant els reals com els efectius; facilitar-los la participació i la representació en tots els àmbits de la vida social, i contribuir a superar els estereotips que afecten negativament la percepció social d’aquestes persones.
Concretament, en l’àmbit esportiu, aquesta norma introdueix obligacions de formació i sensibilització a càrrec de les administracions públiques adreçada als professionals de l’esport (art. 10); el respecte a la diversitat pel que fa a l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere en les activitats esportives escolars (art. 12), i la incorporació d’activitats per a la no-discriminació per raons d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere en els àmbits de la cultura, el temps lliure i l'esport (art. 14).
Així mateix, en l'àmbit de les administracions públiques de Catalunya, especialment en l’àmbit educatiu i universitari, cal establir per reglament les condicions perquè les persones transgènere i les persones intersexuals siguin tractades i anomenades d'acord amb el nom del gènere amb què s'identifiquen, encara que siguin menors d'edat (art. 23).
I de conformitat amb l’article 24, la tutela judicial i administrativa davant les infraccions del dret a la igualtat de les persones LGBTI ha de comprendre, segons el cas, l’adopció de totes les mesures necessàries adreçades al cessament immediat de la discriminació, l’adopció de mesures cautelars, la prevenció de violacions imminents o ulteriors, la indemnització dels danys i perjudicis causats i el restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici del seu dret.
En aquest sentit, el mateix article 24 estableix que «Es presumeix l’existència de dany moral si la discriminació resta acreditada; el dany s’ha de valorar atenent les circumstàncies del cas i la gravetat de la lesió efectivament produïda».
Finalment, cal esmentar que l’article 11.2 d’aquesta Llei estableix l’obligació d’elaborar un protocol específic d’actuació, que desplega el deure d’intervenció de les persones que treballen a les administracions públiques de Catalunya, per abordar d’una manera efectiva l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya.
El Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport (normativa catalana) no preveu una regulació específica en aquesta matèria, si bé la proposició de Llei de l’esport i l’activitat física de Catalunya que es va presentar en el Parlament de Catalunya preveu un article específic (art. 39) on estableix que «Tota persona ha de poder practicar activitat física i esportiva sense discriminació de cap tipus i en igualtat de condicions. En aquest sentit, l’Administració pública i les entitats esportives de Catalunya assumeixen el compromís d’erradicar la violència i la discriminació en la pràctica esportiva i de l’activitat física a més de prevenir, controlar i sancionar amb rigor qualsevol manifestació violenta en l’àmbit de l’activitat física i esportiva, molt especialment quan adquireix connotacions de signe masclista, racista, xenòfob, homòfob o intolerant. Als efectes prèviament establerts, les entitats esportives establiran els mecanismes interns per a la prevenció de situacions de discriminació o violència de qualsevol classe».
|
| Competències dels ens locals en els drets i interessos del col·lectiu LGBTI |
| Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.(...) Conservació i rehabilitació de l'edificació (art. 25.2. a de l’LBRL) | |
| Promoció de l’esport i de les instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure (art. 25.2.l de l’LBRL) | |
| Actuacions en la promoció de la igualtat entre homes i dones, així com contra la violència de gènere (art. 25.2.o de l’LBRL) | |
| Elaboració de plans locals LGBTI (Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia) | |
De conformitat amb l’article 7 de l’LBRL, les competències dels ens locals són pròpies o atribuïdes per delegació, i s’exerceixen en règim d’autonomia i sota la responsabilitat pròpia, atenent sempre la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres administracions públiques.
En l’àmbit esportiu, els municipis tenen competència en relació amb la promoció de l’esport i de les instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure (art. 25.2.l de l’LBRL) i en el desenvolupament d’actuacions per promoure la igualtat entre homes i dones, així com per erradicar la violència de gènere (art. 25.2.o de l’LBRL).
Aquesta atribució permet al municipi dictar ordenances i reglaments per al desenvolupament d’actuacions en l’exercici d’aquestes competències.
Pel que fa a la garantia dels drets del col·lectiu LGBTI, es tracta d’una matèria amb singularitat pròpia que es pot enquadrar a l’article 25.2.o. Els municipis poden regular-ho per garantir un llenguatge més inclusiu en instal·lacions esportives adaptades al col·lectiu LGTBI, i promoure activitats esportives i educatives que conscienciïn la població de la importància de respectar i fer respectar els drets dels altres, amb especial èmfasi als col·lectius minoritaris i en risc d’exclusió social.
Així mateix, des d’un punt de vista orgànic, l’article 20.3 de l’LBRL reconeix la potestat dels municipis per crear òrgans complementaris per mitjà dels reglaments orgànics. Aquesta atribució permetria, per exemple, constituir comissions d’estudi i consulta en l’àmbit LGTBI (òrgans col·legiats de composició heterogènia on es veuen representades les diferents realitats polítiques de la corporació).
Més enllà de les ordenances com a disposicions generals d’àmbit reglamentari, d’acord amb l’article 25.2.a el municipi té reconegudes competències en matèria urbanística. Això permet adaptar l’entramat urbà a les diferents polítiques de gènere i aconseguir àrees esportives dins l’entorn municipal més inclusives i respectuoses amb el conjunt de la ciutadania.
Altrament, amb el suport legal de la Llei 11/2014, els ens locals poden desplegar polítiques LGBTI i elaborar plans locals LGBTI seguint l’experiència de què ja es disposa amb la lluita per a la igualtat de gènere i els antecedents en combatre l’LGBTI-fòbia. Per elaborar-los, l’Oficina de les Dones i LGBTI de la Diputació de Barcelona va publicar la Guia per a l’elaboració de plans locals LGBTI. Es tracta d’una eina per desplegar polítiques locals en matèria de diversitat afectivosexual i de gènere en el marc de les accions d’intervenció de protecció i sensibilització que han de dur a terme les administracions públiques.
Aquesta guia recull indicacions i elements que permeten, en primer lloc, elaborar una diagnosi prèvia per detectar accions que ja s’estan duent a terme, conèixer bones pràctiques i també identificar possibles situacions de discriminació i LGBTI-fòbia. A partir d’aquesta diagnosi, es dissenya un pla d’acció —que estableix les accions concretes—, prioritza les mesures a adoptar —que són determinades per criteris com les competències del municipi, els recursos econòmics, materials i humans disponibles, la capacitació del personal tècnic i la voluntat política i tècnica, entre d’altres. Igualment, es determina la temporalitat del pla, així com els indicadors que en permetin el seguiment i l’avaluació. Durant tot el procés s’ha de promoure la participació de la ciutadania, especialment de les associacions i les persones LGTBI.
Un altre instrument del qual disposen els ens locals per tal de garantir els drets de les persones LGBTI+ i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia són els serveis d’atenció integral LGBTI, creats a l’empara de l’article 9 de la Llei 11/2014. Actualment, la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI de Catalunya ofereix un servei d’atenció integral i permanent, amb personal que té formació en matèria de conductes discriminatòries, adreçat a les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
Finalment, cal destacar que, des de l’any 2005, alguns municipis catalans (com per exemple Barcelona, Sabadell, Terrassa o Santa Coloma de Gramenet), compromesos amb el desplegament de les polítiques de diversitat afectiva, sexual i de gènere, formen part de la Xarxa de Municipis LGBTI amb l’objectiu de compartir experiències, crear sinergies i sumar voluntats en la defensa dels drets LGBTI i la superació dels prejudicis i l’homofòbia. El 28 de juny de 2016 es publica el Document marc, que recull els objectius i els requisits dels ens locals per a formar part d’aquesta Xarxa.
Amb caràcter general, als plans locals LGBTI, a més de l’elaboració de la diagnosi prèvia per detectar accions que ja s’estan duent a terme, conèixer bones pràctiques i identificar possibles situacions de discriminació i LGBTI-fòbia, s’estableixen plans d’acció amb actuacions concretes a desenvolupar, en els quals se’n detallen les mesures i la planificació temporal.
|
| Normativa sobre infraccions i sancions en l’àmbit esportiu LGBTI |
| ESTATAL | Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport (art. 21 i següents) |
| CATALANA | Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (art. 31 i següents) |
Per tal de fer efectius els drets del col·lectiu LGBTI i garantir-ne la protecció davant la violència i la intolerància, tant la normativa estatal com la legislació aplicable a Catalunya estableixen el règim d’infraccions i sancions.
A) Normativa estatal
La Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport tipifiquen les infraccions i determinen el règim sancionador d’aplicació general en l’àmbit esportiu. L’article 32 d’aquesta norma estableix que el règim disciplinari esportiu serà aplicable a les persones vinculades a una federació esportiva mitjançant una llicència federativa estatal o autonòmica que habiliti per participar en les competicions estatals així com en clubs i societats anònimes esportives les persones que hi desenvolupin la seva activitat.
Així mateix, en l’exercici de l’actuació sancionadora de l’Administració seran d’aplicació els principis de legalitat; d’irretroactivitat de disposicions sancionadores desfavorables; de tipicitat; de responsabilitat; de proporcionalitat; de prescripció i el de no concurrència de sancions a l’àmbit administratiu i jurisdiccional (previstos a l’article 25 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic).
Als articles 34 i 35 es detallen aquelles conductes constitutives d’infraccions molt greus i greus, respectivament, com són, entre d’altres, la participació activa en actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants o que fomentin aquest tipus de comportaments a l'esport.
En el cas dels clubs i societats anònimes esportives que participin en competicions professionals, són conductes constitutives d’infracció tant la facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics que donin suport a l’actuació de les persones o grups que promoguin la violència o les conductes racistes, xenòfobes i intolerants com l’omissió del deure d’evitar la realització d’actes o comportaments racistes, xenòfobs, intolerants i contraris als drets fonamentals.
El règim sancionador queda establert a l’article 36, amb sancions que poden consistir, entre d’altres, en la inhabilitació per ocupar un càrrec en l’organització, la suspensió o privació de llicència, sancions pecuniàries o tancament d’un recinte esportiu, o la pèrdua de la condició de soci, punts o classificació.
B) Normativa aplicable a Catalunya
A Catalunya, l’article 24 de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia disposa que la tutela judicial i administrativa davant les conculcacions del dret a la igualtat de les persones LGBTI ha de preveure, segons el cas, adoptar totes les mesures necessàries adreçades al cessament immediat de la discriminació, adoptar mesures cautelars, preveure violacions imminents o ulteriors, indemnitzar pels danys i perjudicis causats i restablir la persona perjudicada en el ple exercici del seu dret.
En relació amb la legitimació per a la defensa del dret a la igualtat de les persones LGBTI, cal puntualitzar que tenen la consideració d’interessat en els procediments administratius en què calgui pronunciar-se respecte d’una situació de discriminació, i sempre amb l’autorització de la persona o persones afectades, les entitats, associacions i organitzacions legalment constituïdes que tinguin entre les seves finalitats la defensa i promoció dels drets humans. Tenen la mateixa consideració els sindicats, les associacions professionals i les organitzacions de consumidors i usuaris (art. 25).
El règim específic d’infraccions administratives i sancions en l’àmbit dels drets de les persones LGBTI queda establert als articles 34 i 35 d’aquesta norma, respectivament.
Les infraccions (art. 34) es qualifiquen de lleus, greus o molt greus, sempre que no siguin constitutives de falta o delicte, i no poden ser objecte de sanció sense instrucció prèvia de l’expedient pertinent, d’acord amb el procediment administratiu.
Pel que fa a les sancions, l’article 35 estableix que han de tenir com a objectiu la prevenció, dissuasió, reparació i correcció dels perjudicis que hagi causat o pugui causar la discriminació.
De conformitat amb l’article 10.1 de la Llei 11/2014, les administracions públiques de Catalunya han de garantir la formació i sensibilització adequada dels professionals que fan tasques de prevenció, detecció, atenció, assistència i recuperació en els àmbits de la salut, l’educació, el món laboral, els serveis socials, la justícia i els cossos de seguretat, l’esport i el lleure, i la comunicació.
En cas que aquests professionals coneguin una situació de risc o tinguin una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent (art 11.1 Llei 11/2014).
Pel que fa concretament a les activitats esportives de lleure amb infants i joves, són espais de socialització en què es poden donar situacions de conflicte i de violència entre iguals, però també són el marc idoni on implementar estratègies de prevenció davant l’assetjament i el ciberassetjament, que facilitin la creació d’un clima de convivència positiu a l’aula i contribueixin a la construcció de la cultura de pau.
L’elaboració del protocol que desplega el deure d’intervenció de les persones que treballen a les administracions públiques de Catalunya per fer efectiu l’abordatge de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya (en el marc del que estableix l’article 11.2 de la Llei 11/2014) permet dotar els subjectes que intervenen en les activitats de lleure d’una eina efectiva de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals, estableix un marc comú d’actuació i afavoreix la coordinació dels diferents agents implicats mitjançant un circuit sistematitzat.
L’article 11.2 de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia estableix l’obligació d’elaborar un protocol específic d’actuació, que desplega el deure d’intervenció dels treballadors de les administracions públiques de Catalunya, per fer efectiu l’abordatge de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya.
Mitjançant l’Acord GOV/147/2017, de 17 d'octubre, de la Generalitat de Catalunya, s'aprova el protocol amb els objectius següents:
- Facilitar a les persones subjectes al deure d’intervenció els recursos que cal posar en marxa per actuar en cas d’homofòbia, bifòbia o transfòbia.
- Informar dels circuits existents a seguir per tal que la intervenció sigui eficaç i es puguin garantir els drets de les persones LGTBI amb plena seguretat.
- Gestionar amb operativitat les denúncies interposades per les persones que tenen el deure d’intervenció i garantir una atenció integral i eficaç a la víctima.
- Assegurar la coordinació i col·laboració de les diferents institucions i agents que hi participen.
- Establir els mecanismes de revisió, avaluació i seguiment del protocol per tal d’introduir-hi mesures de millora.
- Protegir les dades de caràcter personal de les víctimes i evitar possibles revictimitzacions en la gestió dels casos.
Per assolir els objectius marcats, el protocol estableix els circuits de les actuacions que comporta el deure d'intervenció per tal que es pugui executar de manera eficient i coordinada amb tots els òrgans i agents dels diferents departaments de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals que hi intervinguin.
El protocol s’aplica en tot el territori de Catalunya, d’acord amb el que regula l’article 3 de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre. Per tant, l’àmbit d’actuació del deure d’intervenció comprèn tant el del Govern de la Generalitat com els dels governs locals de Catalunya.
Segons assenyala el mateix protocol, els governs locals, si ho consideren convenient, podran elaborar i aprovar, d’acord amb el principi de cooperació administrativa, els mateixos protocols amb l’objectiu d’actuar de manera eficaç i adaptada a les necessitats de la ciutadania.
L’annex I del protocol estableix l’esquema del circuit que activa el deure d’intervenció, que s’inicia davant «el coneixement d’una situació de risc o la sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. El deure d’intervenció també pot activar la detecció de la discriminació en qüestió, que vol dir reconèixer o identificar l’existència d’una possible situació de discriminació, perquè un tercer ho ha comunicat a la persona que té el deure d’intervenció o perquè la persona que té el deure d’intervenció ha fet les oportunes investigacions, i en ambdós casos n’hi ha prou indicis.»
A l’annex II del protocol es detallen igualment els circuits que s’activen mitjançant denúncia, i es diferencia entre el protocol a seguir en cas d’adults i en el cas de menors d’edat.
En el desplegament del protocol s’ha de garantir la confidencialitat del tractament de dades de caràcter personal, de conformitat amb els termes establerts a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i garantia dels drets digitals, així com, el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril del 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades).
D’acord amb els principis orientadors de l’actuació dels poders públics que es detallen a l’article 6 de la Llei 11/2014, els poders públics han de vetllar per protegir la integritat, la dignitat i la llibertat de totes les persones, d’acord amb els drets fonamentals i els drets humans universals; dotar d’un caràcter integral i transversal les mesures que adoptin en aquest àmbit, i garantir el respecte a la pluralitat d’identitats per orientació afectiva i sexual.
Aquests principis poden fonamentar les actuacions destinades a adaptar les instal·lacions a les necessitats del col·lectiu LGBTI. En aquest sentit, l’article 14.2.b de la mateixa norma estableix que els poders públics han de garantir —juntament amb les federacions esportives— la lliure participació de les persones LGBTI a les competicions i el tracte correcte d’aquestes persones a les instal·lacions esportives.
Així, per exemple, els plans locals LGBTI poden incloure en els seus objectius fer accessibles els equipaments esportius municipals a les persones transexuals i intersexuals que els utilitzin, promovent, entre d’altres, vestuaris d’ús individual perquè els puguin utilitzar aquest col·lectiu, establir un tercer tipus de vestuari, a banda dels masculins i femenins, revisar la senyalística, etc.
Igualment, entre els mecanismes per garantir el dret a la igualtat de les persones LGTBI, l’article 26 de la Llei 11/2014 regula el dret d’admissió als establiments i espais oberts al públic. I, així, estableix que l’exercici del dret d’admissió no pot comportar en cap cas discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
La prohibició de discriminació abasta tant les condicions d’accés com la permanència en els establiments, i l’ús i el gaudi dels serveis que s’hi presten. Els criteris i les limitacions de les condicions, tant d’accés com de permanència, han de ser exposats per mitjà de rètols visibles col·locats en els llocs d’accés i per altres mitjans que es determinin per reglament.
Així mateix, i en aplicació del que disposa aquest article 26 en relació amb l’obligació de garantir el tracte correcte a les instal·lacions esportives reconegut a l’article 14.2.b de la mateixa norma, els titulars dels establiments i espais oberts al públic i els organitzadors d’espectacles i activitats recreatives estan obligats a impedir-hi l’accés o a expulsar-ne les persones següents, amb l’auxili, si cal, de la força pública:
- Les persones que violentin de paraula o de fet altres persones per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere.
- Les persones que duguin i exhibeixin públicament símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència, a la discriminació o a l’homofòbia, la bifòbia o la transfòbia.
Observatori Català de l’Esport
Per tal de fer efectives les disposicions contingudes a la Llei 11/2014, l’article 14.2.c disposa que les administracions catalanes han de garantir l'ampliació de les funcions de l'Observatori Català de l'Esport pel que fa a les accions contra la violència i la discriminació en l'àmbit esportiu, i la recollida de les bones pràctiques de sensibilització dels clubs, les agrupacions i les federacions esportives.
L’Observatori és un servei creat el 2006 per iniciativa de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i desenvolupat per l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), amb la col·laboració d'altres institucions de Catalunya vinculades a l'esport.
Aquest s’adreça a les persones i als agents socials públics i privats que intervenen en l'àmbit de l'esport a Catalunya per tal d'oferir dades de caràcter multidisciplinari que permetin fer un seguiment detallat de l'evolució del fenomen esportiu a Catalunya.
Generalitat de Catalunya
Dins del web d’Esports de la Generalitat de Catalunya, es recullen tot un seguit de recursos (normativa, infografies —per exemple, recomanacions per incloure la diversitat sexual i de gènere als espais esportius—, estudis, treballs, recerques, articles, llibres, publicacions, recomanacions i eines, així com vídeos per fer difusió i defensar els drets del col·lectiu LGBTI.
Diputació de Barcelona
Per altra banda, la Gerència de Serveis d’Esports de la Diputació de Barcelona ofereix als diferents municipis de la província a través del Catàleg de serveis 2021-2023 el recurs de caràcter econòmic «Programes esportius», que ofereix suport econòmic a l'impuls de programes d'activitat esportiva continuada, amb especial atenció als col·lectius en situació de vulnerabilitat.
Entre d’altres, s’inclou el programa «Esport, gènere i LGBTI», que pretén impulsar programes d'activitats esportives que tinguin per objectiu trencar estereotips de gènere.
Altrament, també s’han dut a terme accions formatives, com per exemple «Com incorporar la diversitat afectiva, sexual i de gènere a la pràctica esportiva local», impulsada per la Gerència de Serveis d'Igualtat i Ciutadania i adreçada als tècnics d’igualtat i d’esports dels municipis de la província.
Guia Esport i gènere (IBE)
Una altra iniciativa, en aquest cas de l’Administració local, és la que promou l’Institut Barcelona Esports (en endavant, IBE) per garantir i reforçar els drets del col·lectiu LGTBI a través d’actuacions com l’elaboració de la guia Esport i gènere. Es tracta d’un recurs que proposa bones pràctiques per incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a l’activitat esportiva de la ciutat.
La iniciativa forma part del Pla d’acció 2021-2023, que treballa per guiar les polítiques esportives amb visió de gènere, i ofereix, mitjançant recomanacions, consells i maneres d’actuar, un recurs per contribuir a eliminar desigualtats de gènere existents al conjunt de la societat, especialment en l’àmbit esportiu, així com una sèrie d’eines perquè les entitats puguin dissenyar i implementar el seu pla d’igualtat.
Altres ens locals
Altres ens locals han elaborat plans locals LGBTI, on recullen aspectes vinculats a l’esport i on tracten diferents accions, que poden abastar des d’accions vinculades a la formació o a la difusió de campanyes sensibilitzadores fins a la conveniència de disposar de vestuaris individuals sense gènere que puguin utilitzar, entre d’altres, persones transexuals o intersexuals que prefereixin canviar-se privadament.
Altres entitats
Juntament amb les diferents administracions, coexisteixen altres entitats sense ànim de lucre que també promouen la defensa dels drets LGTBI en l’esport. Per exemple, el club esportiu Panteres Grogues és una entitat privada que té per objectiu el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva. Aquesta entitat està oberta a totes les persones que vulguin practicar activitats esportives, culturals i de benestar en un ambient lliure de discriminació, en especial, pel que fa a l’orientació sexual.
