La prescripció d'exercici físic per a la salut: la recepta esportiva - Deportes

• Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal
• Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
• Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques
• Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme
• Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys
• Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural
• Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya

La recepta esportiva és la prescripció que fa un professional de la salut per realitzar activitat física¹ i exercici físic², tenint en compte les característiques i patologies de cada persona, amb l’objectiu de millorar la salut, qualitat de vida i condició física.

D’acord amb la Guia de prescripció de l'exercici físic per a la salut, editada per la Secretaria de Salut Pública i la Secretaria General de l’Esport i Activitat Física de la Generalitat de Catalunya (2022), en funció del grau d’intervenció del professional es pot distingir entre:

• L’exercici físic no supervisat implica aconsellar la persona, que s’organitza i es planifica per dur-lo a terme sense la supervisió d’un professional, amb la possibilitat d’assistir als equipaments esportius locals. En són exemples els circuits esportius, les rutes saludables o els parcs urbans.
• L’exercici físic assessorat requereix la intervenció dels professionals de la salut i de l’activitat física per seguir un programa individualitzat que comporta una anàlisi i un seguiment de l’estat de salut i la condició física de la persona. En aquest cas, la persona segueix una rutina d’entrenament individualitzada elaborada i planificada per professionals de l’esport en què es proposen programes per millorar la resistència aeròbica de diferents temps o intensitats d'esforç, programes de millora de la força amb màquines guiades, pes lliure i altres materials, cal·listènia, exercicis de mobilitat articular i elasticitat muscular, adaptats a l’edat, a les patologies i a les característiques de la persona.
• L’exercici físic amb supervisió necessita la vigilància i el control d’un professional de l’esport durant l’activitat concreta, a més de l’avaluació i el seguiment de l’estat de salut i condició física de la persona. Un exemple serien els programes per a col·lectius específics amb patologies de columna vertebral, que consisteixen en sessions d’exercici físic dirigides per professionals de l’esport, en què es treballa la força, la millora de la flexibilitat, l’equilibri i el control postural.

^{1. Activitat física: qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.}

^{2. Exercici físic: activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o el manteniment d'un component o més de la forma física (capacitats físiques).}

El Pla d’activitat física, esport i salut (en endavant, PAFES), elaborat per la Secretaria General de l’Esport i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, inclou un programa de promoció de la salut des de l’atenció primària mitjançant el consell i la prescripció d’activitat física, en virtut del qual s’impulsa la recepta esportiva.

El PAFES l’aprovà el Govern de la Generalitat de Catalunya (Acord de Govern de 28 d’agost de 2007) amb l’objectiu de promoure hàbits saludables i prevenir les malalties mitjançant la prescripció de l’activitat física i l’exercici físic. Forma part del Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS) del Departament de Salut.

El Pla s’erigeix com una eina transversal perquè els centres d’atenció primària i els ens locals es coordinin. També comporta la formació dels professionals dels centres d’atenció primària (metges i infermers) com a referents de salut, i dels llicenciats i graduats  en ciències de l’activitat física i l’esport com a professionals que elaboren programes d’activitat i exercici físic per a la salut.

Per implementar el PAFES, el 2007, s’elabora una Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut (en endavant, Guia PEFS), amb l’objectiu de dotar els professionals de l’atenció primària de les eines necessàries per aconsellar exercici físic i prescriure’l, tenint en compte les característiques, contraindicacions i patologies de les persones.

Posteriorment, el 2022, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física i la Secretaria de Salut Pública actualitzen el contingut de la guia i en fan una segona publicació.

Aquesta darrera guia continua tenint com a objectiu principal la promoció de l’esport com a instrument per reduir el sedentarisme i fomentar un estil de vida actiu de manera regular en totes les etapes de la vida.

Pel que fa als objectius, la guia els divideix en dos tipus.

1. Objectius generals:

• Actualitzar la informació continguda a la Guia PEFS de 2007 amb l’evidència científica actual.
• Ampliar el nombre de malalties i situacions descrites sobre la base de les evidències científiques des de la publicació de la Guia PEFS.
• Posar a disposició dels professionals interessats informació sobre les bases de l’exercici i l’activitat física i la salut de manera pràctica, entenedora i sintètica.
• Conscienciar els professionals de la salut sobre la necessitat de promoure l’exercici físic saludable com a mètode de prevenció i tractament de malalties pròpies d’una societat avançada i cada cop més sedentària.
• Esdevenir una eina de referència per a la prescripció de l’exercici físic amb finalitats saludables de forma coordinada i consensuada entre els diferents sectors professionals implicats en l’aconsellament i la prescripció d’activitat física saludable, amb el suport de coneixements basats en la màxima evidència científica.

2. Objectius específics

• Utilitzar l'exercici físic com a eina de promoció de la salut i eina terapèutica, atesos els beneficis de la pràctica de l'activitat física i l'exercici físic, especialment en persones amb certes limitacions per a la pràctica esportiva.
• Aportar fitxes de prescripció d’exercici físic per a la salut (fitxes PEFS) de les malalties o situacions que poden condicionar la pràctica de l’exercici físic i l’esport.
• Consensuar i unificar els criteris, la nomenclatura i les pautes de treball entre els professionals de la salut i els responsables de l’elaboració de programes d’exercici físic.
• Afavorir la participació de tots els professionals implicats en l’aconsellament de l’exercici físic com a eina terapèutica en tots els àmbits.
• Establir i remarcar la importància de realitzar periòdicament valoracions funcionals medicoesportives (VFME) en la detecció dels condicionants físics individuals i adaptar la pràctica esportiva d’acord amb aquestes valoracions.

La guia també recull conceptes relatius a l’activitat física, el sedentarisme i la inactivitat física, la condició física i l’exercici físic per a la salut, entre altres.

Pel que fa a la prescripció d’exercici físic, estableix un marc conceptual general, distingeix diferents indicacions d’activitat física i presenta una sèrie de documents per a prescriure-la a fi de garantir la comunicació correcta entre els professionals que participen en la prescripció d’exercici físic i el professional de l’esport que durà a terme el programa i l’avaluació posterior del pacient, conjuntament amb el professional mèdic.

L’àmbit competencial de les tres administracions territorials (estatal, autonòmica i local) en relació amb l’esport i la salut i, per tant, indirectament, amb la recepta esportiva, el trobem tant als articles 148 i 149 de la Constitució espanyola (en endavant, CE), pel que fa a l’Estat i a les comunitats autònomes, com a l’article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LBRL), pel que fa als municipis.

• Àmbit estatal

La CE —al títol primer, capítol tercer, dedicat als principis rectors de la política social i econòmica— reconeix el dret a la protecció de la salut (art. 43. 1).  Correspon «als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris» i el foment de l'«educació sanitària, l'educació física i l'esport. Així mateix, facilitaran l'adequada utilització de l'oci» (art. 43.2 i 43.3).

Les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de promoció de l'esport i de l'adequada utilització de l'oci (art. 148.1.19).

En l’àmbit estatal, la regulació del marc jurídic de l’esport es troba a la Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport (en endavant, Llei de l’esport), tenint en compte les competències que s’atorguen a l’Administració general de l’Estat i aquelles atribuïdes a les comunitats autònomes.  

La Llei de l’esport recull que l'Administració general de l'Estat, en compliment del que disposa la CE (art. 43.3), ha de promoure l'activitat física i l'esport com a elements essencials de la salut i del desenvolupament de la personalitat, i ha de facilitar l'exercici del dret a la pràctica, tant en l'àmbit de l'alt nivell o la competició, com amb finalitats de lleure, salut, benestar o millora de la condició física (art. 2.2 de la Llei de l’esport).

Les polítiques públiques que l'Administració general de l’Estat formuli, dins del seu àmbit competencial, s’han de dissenyar i desenvolupar en coordinació i col·laboració amb les comunitats autònomes i complir, entre altres, la finalitat següent, d’acord amb els objectius i les metes de desenvolupament sostenible que s’hagin establert a escala internacional: «[...] El foment de l’educació física i l’esport en totes les etapes de la vida com a part fonamental de la millora de la qualitat de vida i l’adquisició d’hàbits saludables, tant dins com fora del sistema educatiu» (art 3.n de la Llei de l’esport).

Finalment, correspon a la Conferència Sectorial de l’Esport (òrgan de cooperació interadministrativa) establir programes comuns d’activitat física i esport vinculats a la prevenció de l’obesitat i del sedentarisme i a l’adquisició d’hàbits saludables entre la població (art. 18.e de la Llei de l’esport).

• Àmbit autonòmic

La Generalitat de Catalunya assumeix la competència exclusiva en matèria esportiva, d’acord amb la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (en endavant, EAC), que inclou el foment, la divulgació, la planificació i coordinació, l'execució, l'assessorament, la implementació i la projecció de la pràctica de l'activitat física i de l'esport arreu de Catalunya, en tots els nivells socials (art 134.1.a de l’EAC).

També li correspon la competència exclusiva en matèria de sanitat i salut pública, sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris (art. 162.1 de l’EAC).

Així mateix, assumeix la competència compartida en l’àmbit de l'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, entre altres (article 162.3.b de l’EAC).

• Àmbit local

A l’àmbit local, es reconeix al municipi la competència pròpia en matèria de «promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure» (art 25.2.l de l’LBRL). A més, aquells municipis de població superior a 20.000 habitants han de prestar el servei d’instal·lacions esportives d’ús públic (art. 26.1.c de l’LBRL).

El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, TRLMRLC), a l’article 66 disposa que «el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns». En concret, a l’article 66.3 atorga al municipi la competència pròpia en matèria de «participació en la gestió de l'atenció primària de la salut [...] i les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme».

El TRLMRLC també reconeix als municipis la protecció de la salubritat pública (art. 25.2.j LBRL i 66.3.h), així com la participació en la gestió de l'atenció primària de la salut (art. 66.3. j).

La matèria d’esport i salut, on trobem indirectament la recepta esportiva, està prevista a diferents nivells, d’acord amb el repartiment competencial que recullen, entre altres, la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Així doncs, cal destacar-ne els següents:

• Normativa internacional

A escala internacional, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és el principal promotor de la implementació de polítiques sanitàries nacionals alineades amb la pràctica esportiva, que donen suport a l’aplicació del Pla d’acció mundial de l’OMS sobre activitat física 2018-2030.

Les directrius del Pla d’acció mundial sobre activitat física 2018-2030 de l’OMS ofereixen recomanacions de salut pública basades en proves sobre la quantitat d'activitat física que han de dur a terme nens, adolescents, adults i persones grans en termes de freqüència, intensitat i durada per obtenir beneficis de salut significatius i mitigar els riscos per a la salut.

• Normativa de la Unió Europea

A escala europea, a través de la Recomanació del Consell (UE), de 26 de novembre de 2013, sobre la promoció de l’activitat física beneficiosa per a la salut en diferents sectors, es convida els estats membres a:

1. Elaborar una estratègia nacional i el pla d'acció corresponent, així com instruments adequats per promoure l’activitat física beneficiosa per a la salut en diferents sectors, per tal de reflectir les directrius d'activitat física de la UE.
2. Fer un seguiment dels nivells d’activitat física i l’aplicació de les polítiques en matèria d’esport i salut, utilitzant el marc de seguiment i els indicadors que consten a l’annex de la Recomanació, d’acord amb les circumstàncies nacionals.
3. Cooperar estretament amb la Comissió, i comprometre's en un procés d'intercanvi periòdic d'informació i bones pràctiques per a la promoció del binomi esport-salut dins les estructures pertinents a escala de la Unió.

• Normativa estatal 

En matèria sanitària, l’article 42 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat (en endavant, Llei general sanitària) disposa que «les normes de les comunitats autònomes, en disposar sobre l'organització dels seus serveis de salut respectius, han de tenir en compte les responsabilitats i les competències de les províncies, els municipis i altres administracions territorials intracomunitàries, d'acord amb el que estableixen els estatuts d'autonomia, la Llei de règim local i aquesta Llei». Això determina com a necessària la relació entre l’Administració autonòmica i l’Administració local per implementar la recepta esportiva.

>La Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de la salut pública (en endavant, Llei de la salut pública),  exposa al capítol III les línies generals que han de seguir les polítiques en matèria de prevenció de problemes de salut que tenen per objecte reduir la incidència i la prevalença de certes malalties, lesions i discapacitats a la població i atenuar-ne les conseqüències negatives mitjançant polítiques, entre d’altres, de promoció de l’activitat física. En aquesta matèria les administracions públiques, dins els seus àmbits competencials respectius (art. 19.2.a i 19.2.d de la Llei de la salut pública):

1. Han de dirigir les accions i les polítiques preventives sobre els determinants de la salut, entenent com a tals els factors socials, econòmics, laborals, culturals, alimentaris, biològics i ambientals que influeixen en la salut de les persones.
2. Han de desenvolupar programes de prevenció dirigits a totes les etapes de la vida de les persones, amb especial èmfasi en la infància i la vellesa.

• Normativa autonòmica

A Catalunya, el Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el text únic de la Llei de l'esport, estableix que «correspon als municipis: a) Promoure de manera general l'activitat física i l'esport en llur àmbit territorial, especialment en l'àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya; b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori; c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal. [...]; f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei». A més, els municipis de més de «cinc mil habitants han de garantir l'existència en llur territori d'instal·lacions esportives d'ús públic» (art. 39.2 del Decret legislatiu 1/2000).

Per altra banda, l’article 6.3.s de la Llei de la salut pública determina que dins les competències en matèria de salut pública que li corresponen a la Generalitat de Catalunya, es troba la «promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable, i també la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit».

Segons l’article 43.2 de la CE, el conjunt de les administracions territorials han d’adoptar mesures d’acord amb el seu marc competencial, destinades a tutelar la salut pública. Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, tenen el deure de detectar les necessitats de la comunitat veïnal i donar-hi resposta a través de la prestació de serveis o la realització d’actuacions concretes, en aquest cas, en matèria d’esport.

A l’àmbit local, es reconeix al municipi la competència pròpia en matèria de «promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure» (art 25.2.l de l’LBRL). A més, aquells municipis de més de 20.000 habitants han de prestar el servei d’instal·lacions esportives d’ús públic (art. 26.1.c de l’LBRL).

L’article 66 del Decret legislatiu 2/2003 disposa que «el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns». En concret, a l’article 66.3 atorga al municipi la competència pròpia en matèria de «participació en la gestió de l'atenció primària de la salut [...] i les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme».

Per fer efectiva l’aplicació de la recepta esportiva, els ajuntaments —tenint en compte l’àmbit normatiu competencial exposat i en coordinació amb els centres de salut— poden impulsar diferents actuacions per fomentar i garantir la pràctica de l’activitat física i l’exercici físic per a la salut.

De forma enunciativa i no limitativa, s’exposen diferents actuacions que poden dur a terme els ajuntaments dins del seu àmbit de competències:

• Proporcionar els recursos materials i personals suficients per garantir el desenvolupament de programes elaborats per professionals de l’esport per a la pràctica de l’activitat física i l’exercici físic.

Totes les administracions catalanes tenen el deure de promoure l’esport d’esbarjo, lleure i salut (art. 48 de la Llei de l'esport): «Les administracions catalanes han de promoure l'esport d'esbarjo, lleure i salut, i han de facilitar l'activitat física lliure espontània i l'organitzada. També han de donar, dins les seves possibilitats, el màxim d'alternatives al màxim nombre de persones per poder ocupar adequadament el temps lliure amb activitats formatives, creatives, de participació social, de recuperació física, de manteniment i d'animació, per tal que tothom pugui assolir una millor qualitat de vida».

• Donar suport econòmic a persones i entitats perquè usuaris amb recepta esportiva puguin practicar activitat física i exercici físic.

Hi ha dues grans línies d’actuació per assegurar la implementació de la recepta esportiva a través de les subvencions:

• L’ajuntament pot concedir ajuts econòmics destinats a facilitar que el conjunt dels ciutadans pugui accedir als programes d’activitat física i exercici físic.
• L’ajuntament pot atorgar subvencions a les entitats que ofereixin activitats físiques orientades a millorar la salut de persones amb recepta esportiva.

Aquestes actuacions de foment es poden dur a terme a través de les subvencions. El règim jurídic de les subvencions està previst a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, Llei de subvencions), Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i les ordenances municipals corresponents.

• Facilitar l’accés dels usuaris amb recepta esportiva a les instal·lacions esportives municipals.

Regular l’accés dels usuaris a les instal·lacions esportives municipals mitjançant el reglament d’ús i establir les bonificacions i reduccions a l’ordenança fiscal de taxes o preus públics.

Pel que fa a taxes, el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant, TRLRHL)  disposa que, per determinar la quantia de les taxes, s’han de tenir en compte els criteris de capacitat econòmica dels subjectes obligats a satisfer-les (art. 24.4 d del TRLRHL).

Pel que fa als preus públics, quan hi hagi raons socials, benefiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat ha de fixar els preus públics per sota del límit previst (art. 44.2 del TRLRHL). Així mateix, la norma recull que la quantia dels preus ha de donar cobertura pública, com a mínim, al cost del servei o activitat que es presti.

• Adaptar l’urbanisme per facilitar la pràctica de l’activitat física i l’exercici per a la salut.

Crear i mantenir un parc d’equipaments a l’aire lliure adaptats a les necessitats esportivosanitàries (rutes saludables, rutes urbanes, circuits esportius de proximitat i parcs de cal·listènia, entre altres).

En aquest sentit, l’LBRL atribueix als municipis la competència en matèria d’urbanisme, que inclou el planejament, la gestió, l’execució i la disciplina urbanística, entre altres (art. 25.2.a de l’LBRL).

El Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova la Llei del sòl i rehabilitació urbana (en endavant, TRLRSRU) disposa que, en virtut del principi de desenvolupament sostenible (que regeix l’actuació urbanística de les administracions amb competència), les polítiques urbanístiques han de propiciar l'ús racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l'economia, l'ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i les oportunitats, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient, i així contribuir, entre altres, a la prevenció adequada de riscos i perills per a la seguretat i la salut públiques i l'eliminació efectiva de les pertorbacions de totes dues (art. 2.2 del TRLRSRU).

A l’àmbit municipal s’estan duent a terme diferents actuacions destinades a implementar la recepta esportiva. D’entre aquestes iniciatives, en destaquem les següents, agrupades segons el seu contingut:

• Programa destinat a millorar la salut i la qualitat de vida, i augmentar l’activitat física dels adults amb inactivitat o amb patologies concretes

Els professionals sanitaris prescriuen o recomanen activitat física gratuïta als adults que compleixin uns determinats criteris d’edat, patologies i inactivitat física. El programa es concreta en sessions d’activitat durant tres mesos, que consisteixen en exercicis de mobilitat i estiraments, exercicis de treball aeròbic de caire lúdic i exercicis de força d’intensitat moderada, així com una part destinada al control postural. Per tal que les persones que gaudeixen del programa puguin incorporar l’activitat física en els seus hàbits de vida, s’ofereixen activitats als poliesportius municipals amb una tarifa reduïda.

• Programes prescrits des dels centres d’atenció primària en els tres nivells d’intervenció dels professionals de la salut i l’esport

La primera prescripció són consells generals d’activitat física adreçats a persones inactives que no tenen risc o contraindicacions per practicar-la. Es dona informació sobre els equipaments esportius del municipi i pautes per seguir un estil de vida saludable i actiu.

Dins d’aquesta iniciativa, també s’inclouen programes d’activitat física assessorada, adreçats a persones amb alguna patologia cardíaca, dislipèmia, obesitat o diabetis. Es proposen rutes saludables i els responsables de la salut del centre d’atenció primària fan un seguiment mèdic.

Finalment, es proposa un programa supervisat adreçat a la població sedentària, amb factors de risc cardiovascular i patologies cròniques.

Les activitats que ha de fer l’usuari les planifiquen, controlen i supervisen professionals de l’esport dels centres esportius del municipi, juntament amb el seguiment mèdic de la unitat de medicina esportiva.

• Rutes urbanes saludables i caminades guiades

Els centres d’atenció primària proposen fer rutes saludables dins del municipi. També organitzen caminades guiades pel municipi i els seus voltants adreçades a persones adultes i gent gran. Les rutes estan dinamitzades per professionals de l’esport i s’organitzen grups en funció del nivell i l’experiència de les persones i de la dificultat que presenta la ruta. De forma complementària, es duen a terme accions formatives sobre hàbits de vida saludables.

Per altra banda, trobem altres projectes innovadors per desenvolupar la recepta esportiva. A títol d’exemple, en destaquem els següents:

• Recepta esportiva del Programa Salut als Barris de l’Ajuntament de Barcelona

El projecte s’inicia el desembre de 2023 i té com a objectiu establir una coordinació entre els centres sanitaris i els centres esportius municipals, vinculant les persones que tenen una prescripció mèdica derivada dels seus centres de salut amb l’oferta d’equipaments esportius de la ciutat de Barcelona.

Aquesta iniciativa està liderada pel Consorci Sanitari de Barcelona i l’Institut de Barcelona Esports. 

• Eina de prescripció de l’exercici físic per a la salut

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i el Col·legi Oficial de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya han elaborat un projecte conjunt que es materialitza en el cercador La salut s’entrena: Programes d’exercici físic per a la salut, que esdevé una eina de prescripció d’exercici físic per part dels professionals mèdics d’atenció primària per a pacients amb patologies concretes, connectant-los amb els professionals de l’esport que faran les activitats dels diferents programes que poden trobar al cercador.

L’aplicació conté la llista de programes, amb la seva descripció, el municipi on es durà a terme i l’adreça electrònica i el telèfon de contacte.

Alhora, en accedir a cada programa, es pot obtenir informació sobre els organitzadors, els objectius, la descripció i metodologia de treball, la modalitat, els horaris, la localització del centre on es fa l’activitat, així com les dades del personal tècnic que dirigeix el programa.

També hi ha un apartat dedicat a les dades tècniques del programa, relatives a la població destinatària del programa i les patologies associades. Finalment, trobem informació relacionada amb aspectes mèdics com l’àmbit d’aplicació, el tipus de prevenció, el nivell de risc, la població diana i les contraindicacions.

El pacient pot accedir a tota aquesta informació i, a més, disposa d’un espai personal un cop el responsable mèdic li assigni un programa concret d’exercici físic per a la salut.

El cercador està actiu a la zona de Tarragona i de les Terres de l’Ebre des del novembre de 2023.

El 21 de juliol del 2020, en un context de crisi sanitària, el Consell Europeu va acordar crear un instrument excepcional de recuperació econòmica temporal conegut com a Next Generation EU, que va autoritzar la Comissió Europea a emetre fins a 750.000 milions d'euros de deute en nom de la Unió. Així doncs, els 27 estats membres es van posar d'acord per endeutar-se junts amb la vista posada a invertir en un futur comú. El Pla de recuperació, transformació i resiliència és l’instrument mitjançant el qual s’implementen els fons Next Generation a l’Estat espanyol.

El Pla —inspirat en l'Agenda del Canvi, l'Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides— s'estructura al voltant de deu polítiques palanca que incideixen directament en els sectors productius amb més capacitat de transformació del nostre teixit econòmic i social. Aquestes deu polítiques integren alhora 30 components o línies d'acció estructurades en 102 reformes i 110 inversions. El component 26 està dedicat al foment del sector de l’esport, on trobem l’estratègia nacional del foment de l’esport contra el sedentarisme i la inactivitat física.

En aquest context trobem la Resolució de 4 de juliol de 2022, de la Presidència del Consell Superior d'Esports, per la qual es publica l'Acord de la Conferència Sectorial d'Esport, de 9 de maig de 2022, relatiu a la distribució territorial i criteris de repartiment del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

A la resolució anterior s’acorden els criteris de repartiment dels crèdits gestionats per les comunitats autònomes, en el marc del component 26 «Foment del sector esport» per al Pla de modernització de les instal·lacions esportives (import de 26.000.000 euros) i per al Pla de digitalització de la prescripció de l’activitat física (import 9.000.000 euros), en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

El foment de l'esport contra el sedentarisme i la inactivitat física s’emmarca en el Pla de digitalització del sector de l’esport i tracta aspectes tan rellevants com la digitalització de l'esport; la comunicació i sensibilització sobre hàbits saludables; la tecnologia i recerca en activitat física beneficiosa per a la salut, i la col·laboració entre el sector de salut pública i el sector esportiu en l'àmbit de la prescripció de l'activitat i l’exercici físic per a la ciutadania. Entre les inversions que consten en el Pla de digitalització del sector de l’esport es troba la que fa referència a la implementació de la prescripció d'activitat i exercici físic.

El Pla de recuperació, transformació i resiliència preveu la possibilitat que els fons europeus puguin ser executats per les comunitats autònomes, per la qual cosa s’estableixen uns criteris objectius per repartir-los. S'han establert les metes i indicadors objectiu següents que permetin validar o no el compliment de la inversió en totes les comunitats autònomes. Aquestes metes són les següents:

• Meta 1: Aprovar a la comunitat autònoma un pla de prescripció d'activitat i exercici físic.
• Meta 2: Disposar d'un sistema o eina digital que doni suport al pla de prescripció.
• Meta 3: Oferir cursos de formació específica en programes d'activitat i exercici físic saludables al col·lectiu d'educadors físics i esportius.
• Meta 4: Haver format, en programes d'activitat i exercici físic saludable, almenys el 10 % del col·lectiu d'educadors físics i esportius (titulats universitaris en ciències de l'activitat física i l'esport) col·legiats a la comunitat autònoma, abans del 31 desembre de 2023.
• Meta 5: Disposar d’un curs de formació específica en prescripció d'exercici físic per a personal sanitari (metge d'atenció primària i infermeria) de la comunitat autònoma.
• Meta 6: Haver format en prescripció d'exercici físic almenys el 5 % del col·lectiu de personal sanitari (metges d'atenció primària i personal d'infermeria) de la comunitat autònoma, abans del 31 desembre de 2023.
• Meta 7: Disposar d’unitats actives d’exercici físic (UAEF) que atenguin almenys el 7 % dels municipis de la comunitat autònoma, abans del 31 de desembre de 2023.
• Meta 8: Garantir que almenys el 0,01 % per cent de la població de la comunitat autònoma hagi participat en programes de les UAEF abans del 31 de desembre de 2023.

Per assolir aquestes metes, el 9 d’agost de 2023 la Generalitat de Catalunya va publicar al DOGC la Resolució PRE/2901/2023, de 4 d’agost, per la qual s'aproven les bases reguladores que han de regir el procediment de concessió de subvencions i ajuts per a la promoció de la igualtat en l'esport i el foment de l'esport mitjançant la prescripció de l'activitat física i l'exercici físic per a la ciutadania en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU. Posteriorment, el 27 d’octubre de 2023 es va publicar la Resolució PRE/3603/2023, de 19 d'octubre, per la qual es va obrir la convocatòria del procediment subvencionador.

Les bases divideixen les activitats subvencionables en cinc programes diferents, i els ens locals i els consells esportius són definits com a beneficiaris del programa 5, relatiu al suport a la creació d’estructures esportives o comunitàries locals (les UAEF), mitjançant la implementació de la recepta d’exercici físic i esport del Pla d’activitat física, esport i salut (PAFES).

El pressupost total destinat a aquesta convocatòria per al programa 5 va ser d’1.038.802,20 euros, i es va establir un import màxim per a cada actuació de fins a 300.000 euros. El període de presentació de sol·licituds va anar del 28 d’octubre al 13 de novembre de 2023.

Recentment, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’Acord GOV/130/2024, de 14 de maig, pel qual es crea el Programa temporal per a la implementació de la recepta mèdica esportiva, que tindrà una durada màxima de tres anys i està vigent des del 16 de maig de 2024.

La finalitat del Programa, adscrit al Consell Català de l’Esport, és implementar la recepta mèdica esportiva mitjançant la prescripció d’exercici físic i esport per part dels professionals de l’atenció sanitària.

Amb aquesta finalitat, es dota el Consell Català de l’Esport dels recursos humans necessaris per desplegar aquest Programa, s’acorda l’articulació de mecanismes de cooperació i coordinació necessaris amb el Departament de Salut i la resta de departaments i entitats del sector públic, i es preveuen paràmetres de valoració de l’execució del Programa.