Taxes i preus públics ambit esportiu - Deportes

• Constitució espanyola
• Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de les hisendes locals (TRLRHL).
• Llei 58/2003, de 17 de desembre general tributària (LGT).
• Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics (LTPP).
• Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de bases del regim local (LBRL).
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (LCSP).
• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC).
• Sentència del Tribunal Suprem (Sala del contenciós) núm. 1839/2020, de 23 de juny de 2020. Referència: Roj: STS 1839/2020.

Les taxes són recursos de naturalesa tributària que poden establir els municipis per a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local que es refereixin, afectin o beneficiïn particularment als subjectes passius (articles 20 a 27 i disposició addicional segona del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals).

L’establiment de les taxes haurà de complir amb el que recull l’article 31 de la Constitució Espanyola, que es refereix a l’obligació del conjunt de la ciutadania de participar en la despesa pública en funció de la seva capacitat econòmica, en el marc d’un sistema tributari basat en els principis d'igualtat i progressivitat, eliminant qualsevol caràcter confiscatori.

El fet imposable de la taxa és:

A. La utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local

B. La prestació d’un servei públic o la realització d’una activitat administrativa en règim de dret públic de competència local, que es refereixi, afecti o beneficiï particularment al subjecte passiu, quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents (requisits alternatius):

1. Que NO siguin de sol·licitud o recepció voluntària pels administrats. A aquests efectes no es considerarà voluntària la sol·licitud o la recepció per part dels administrats:
   • Quan es tracti d’una imposició prevista normativament.
   • Quan els béns, serveis o activitats requerits siguin imprescindibles per a la vida privada o social del sol·licitant.
2. Que no es prestin o realitzin pel sector privat, estigui o no establerta la seva reserva a favor del sector públic de conformitat a la normativa vigent.

​​​​​​Taxes que han de satisfer els ciutadans per l’ús de la piscina o complex esportiu municipal.

En aquests casos, s’establirà una taxa si aquests serveis són prestats per l’ajuntament, perquè no existeix una empresa privada que els ofereixi al municipi. S’elimina el caràcter “voluntari” del servei, donat que el ciutadà no té més alternatives que recórrer als serveis esportius que presta l’administració en el seu municipi, al no existir piscines o gimnasos gestionats per empreses privades.

Aquesta circumstància, i d’acord amb el pronunciament del Tribunal Suprem, en sentència número 1839/2020, de 23 de juny de 2020, habilita a l’ens local a l’establiment d’una taxa que hauran d’abonar els usuaris per a l’accés als serveis esportius del municipi.

D’altra part, l’article 20.4 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals preveu els supòsits, "en particular", en què les entitats locals podran establir taxes per prestació de serveis o de realització d'activitats administratives de competència local, destacant a l’apartat o) l’establiment de taxes en "cases de banys, dutxes, piscines, instal·lacions esportives i altres serveis anàlegs".

De conformitat amb els articles 24 i 25 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL), i els articles 19 i 20 de la Llei de taxes i preus públics (LTPP), la determinació de l’import de les taxes es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent o el de la utilitat derivada d’aquella.

Es prendran en consideració els costos directes i indirectes, incloent els de caràcter financer, amortització de l’immobilitzat i tots els necessaris per garantir el manteniment i desenvolupament raonable del servei o activitat pels quals s’exigirà la taxa sense que, en general, el seu import pugui excedir del seu cost real o previsible.

Per aquest motiu, tota proposta d’establiment d’una nova taxa o de modificació de les quanties d’una preexistent, haurà d’incloure una informe tècnic-econòmic sobre el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti. La manca d’aquest requisit determinarà la nul·litat de ple dret de les disposicions reglamentàries que determinin les quanties de les taxes.

La fonamentació legal de la determinació del valor de les taxes descansa en el fet que les taxes es fixen quan el ciutadà “no té alternativa” a la que recórrer (municipis en els que únicament hi ha una piscina o un complex esportiu, sent de titularitat i gestió pública). 

L’article 24.4 del TRLHL i l’article 8 de la LTPP estableixen que, per a la determinació de la quantia de les taxes, podran tenir-se en compte, quan ho permetin les característiques del tribut, criteris genèrics de capacitat econòmica de les persones que hauran de satisfer-les.

De conformitat amb l’article 2 de la Llei General Tributària (LGT), les taxes són tributs, i per tant, un mitjà per obtenir els recursos necessaris per al sosteniment de les despeses públiques.

Aquesta naturalesa jurídica de la taxa requereix que el seu establiment es produeixi per via de les ordenances fiscals, segons assenyala el propi article 7.1.e) LGT, en relació amb la disposició addicional quarta de la LGT, segons el qual, els tributs es regiran, específicament, en l’àmbit tributari local per les corresponents ordenances fiscals.

L’article 16.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) en relació al contingut de les ordenances fiscals disposa:

Les ordenances fiscals han de contenir, com a mínim:

a) La determinació del fet imposable, subjecte passiu, responsables, exempcions, reduccions i bonificacions, base imposable i liquidable, tipus de gravamen o quota tributària, període impositiu i meritació.

b) Els règims de declaració i ingrés.

c) Les dates de la seva aprovació i del començament de la seva aplicació.

Pel que fa a la tramitació a seguir per a l’aprovació de l’ordenança fiscal, l’article 17 del TRLRHL i l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú recull el següent:

1. Realització de consulta pública a través del web de l’administració competent, amb caràcter previ a l’aprovació del projecte d’ordenança. De conformitat amb la recent Sentència del Tribunal Suprem núm. 108/2023, de 31 de gener de 2023. Recurs núm. 4791/2021. Elaboració de les Ordenances fiscals municipals, aquest tràmit previ, previst a l’article 131.1 de la Llei 39/2015, no resultaria exigible.
2. Publicació del text de la norma, en el portal web corresponent, amb l’objectiu de donar audiència als ciutadans afectats i recollir les aportacions addicionals que puguin fer-se.
3. Aprovació provisional del text de l’ordenança fiscal pel ple de la corporació.
4. Període d’exposició pública de 30 dies, publicant els anuncis d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província.
5. Un cop es resolguin les possibles reclamacions que es presentin en el període d’exposició publica, s’aprovarà, de forma definitiva, el text. En cas que durant el període d’informació pública no es presentin reclamacions, el text s’entendrà definitivament aprovat, sense necessitat d’acord plenari.
6. El text íntegre de les ordenances fiscals i les possibles modificacions es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província.

Per últim, indicar que les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals es començaran a aplicar en el moment de la seva publicació definitiva en el Butlletí Oficial de la Província, llevat que s'hi assenyali una altra data (article 107 Llei reguladora de bases de règim local i article 17.4 del TRLRHL).

Els  preus públics són recursos de caràcter públic de naturalesa no tributària que serveixen com a forma de finançament de les administracions. Pel que fa a l’àmbit local, els trobem regulats tant a l’article 2.1.e) del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (enumeració dels recursos de les entitats locals) com, de forma específica, a la Llei de taxes i preus públics.

Concretament, l’article 41 TRLRHL estableix el concepte de preu públic, assenyalant que es tracta de les contraprestacions pecuniàries que se satisfacin per a la prestació de serveis o la realització d'activitats efectuades en règim de dret públic quan, prestant-se també aquests serveis o activitats pel sector privat, siguin de sol·licitud voluntària per part dels administrats.

Les entitats locals podran establir preus públics per a la prestació de serveis o la realització d’activitats de la competència de l'entitat local, sempre i quan es produeixin les circumstàncies següents:

A. Que  siguin de sol·licitud o recepció voluntària pels administrats.

b. Que es prestin o realitzin pel sector privat, estigui o no establerta la seva reserva a favor del sector públic de conformitat a la normativa vigent.

Igualment, i en el cas de l’establiment de preus públics, la sentència del Tribunal Suprem núm. 1839/2020, de 23 de juny de 2020, citant jurisprudència constitucional, remarca que:

«(...) perquè la sol·licitud de la prestació es pugui considerar efectivament lliure, s'ha d'entendre no només que no està imposada legalment, sinó que el servei o l'activitat sol·licitada no sigui imprescindible.

I, finalment, el servei o l'activitat no s'ha de fer en posició de monopoli».

Per tant, per estar en presència d'un preu públic cal que el supòsit de fet es faci de forma lliure i espontània, és a dir, que la sol·licitud del servei o activitat administrativa sigui una manifestació real i efectiva de voluntat per part de l'interessat; i que prestant-se per ens de dret públic amb els seus propis mitjans, no es presti en situació de monopoli de fet o de dret.

Preus públics que han de satisfer els ciutadans per la realització de programes esportius, cursets, per cessió d’ús i/o lloguer d’espais esportius (pistes de tennis, pàdel, etc.)

En aquests casos, s’establirà un preu públic si aquests serveis són prestats per l’ajuntament però existeix una empresa privada que també els ofereixi al municipi. Apareix el caràcter de “voluntari” del servei, donat que el ciutadà té més alternatives en relació als serveis esportius que presta l’administració en el seu municipi.

De conformitat amb l’article 44.1 Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL) i l’article 25.1 de la LTPP, l’import dels preus públics haurà de cobrir, com a mínim, el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada.

L’article 44.2 del TRLHL i l’article 25.2 de la LTPP estableixen que quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic, prèvia adopció de les previsions pressupostàries oportunes per a la cobertura de la part del preu subvencionada.

A diferència de les taxes, els preus públics són recursos públics de naturalesa no tributària.  Això suposa que el seu establiment i modificació en l'àmbit local s’haurà de dur a terme mitjançant ordenances ordinàries.

L’article 49 de la Llei reguladora de bases del règim local (LBRL) i l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú, defineixen el procediment a seguir per a l’aprovació de les ordenances ordinàries:

1. Realització de consulta pública a través del web de l’administració competent, amb caràcter previ a l’aprovació del projecte d’ordenança.
2. Publicació del text de la norma, en el portal web corresponent, amb l’objectiu de donar audiència als ciutadans afectats i recollir les aportacions addicionals que puguin fer-se.
3. Aprovació inicial pel Ple.
4. Informació pública i audiència als interessats del termini mínim de trenta dies per a la presentació de reclamacions i suggeriments.
5. Resolució de totes les reclamacions i suggeriments presentats dins el termini i aprovació definitiva pel Ple. En cas que no s'hagi presentat cap reclamació o suggeriment, s'entendrà definitivament adoptat l'acord fins aleshores provisional.
6. Un cop aprovat definitivament el text íntegre es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província.

A diferència de les ordenances fiscals, i segons s’indica a l’article 70.2 de la mateixa LBRL, les ordenances ordinàries no entraran en vigor fins que no hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la publicació del text al Butlletí Oficial de la Província (BOP).