Explorant noves maneres per promoure la rehabilitació d’habitatges en zones rurals i crear activitats econòmiques i socials a l’Anoia: Projecte “Tornem als pobles!”
Andreu Camprubí, Cooperativa El Risell
Sebastià Jódar, Co-impulsor del projecte Tornem als pobles! - cooperativa El Risell
Jordi Via Llop, Co-impulsor del projecte Tornem als pobles!
Yolanda Ruiz, alcaldessa de Santa Maria de Miralles
Els pobles són plens de cases buides i cada cop hi ha més persones que en busquen de lloguer. El projecte “Tornem als pobles!” neix l’any 2020 a partir d’una anàlisi sobre el terreny des del món cooperatiu i de l’economia social i solidària (ESS), de la situació de l’habitatge a la comarca de l’Anoia rural. Les principals conclusions que se’n treuen són, que el parc d’habitatge tancat a la comarca és antic i es troba malmès, les famílies propietàries sovint no tenen capacitat financera per rehabilitar les propietats, els habitatges rehabilitats de lloguer acostumen a ser cars i orientats al turisme rural i l’habitatge en venda està obsolet i sobrevalorat.
A iniciativa del Consell Comarcal de l’Anoia s’ha fet un primer treball de recerca per Celobert Cooperativa (Estratègies per a la mobilització d’habitatges amb un instrument cooperatiu a l’Anoia) per determinar quins serien els costos de rehabilitació i quina seria l’estructura i la governança d’una futura cooperativa que gestionés la rehabilitació amb criteris d’ESS, és a dir amb la participació financera de la banca ètica, amb professionals del territori i cercant un impacte social perdurable. Aquest estudi defineix un model de cooperativa, l’estructura de gestió, tipologia de persones usuàries i un full de ruta per continuar les futures activitats.
Liderat pel municipi de Santa Maria de Miralles s’ha fet un segon treball per la cooperativa el Risell, en els municipis de Carme, la Llacuna, Orpí i Sant Martí de Tous (Tornem als pobles!: Informe sobre desenvolupament econòmic rural als municipis de Santa Maria de Miralles, Carme, la Llacuna, Orpí i Sant Martí de Tous), aquest estudi s’ha orientat a analitzar, a partir de les necessitats de les zones rurals, quins elements es poden mobilitzar per crear activitat econòmica, ocupació de qualitat i cohesió social partint de l’existència d’una estructura cooperativa, que en principi estaria especialitzada en la rehabilitació d’habitatges.
Aquest article està orientat a presentar els principals elements d’aquest segon estudi i les seves propostes que són en part innovadores i aporten nous elements per l’anàlisi de projectes de desenvolupament econòmic en zones rurals.
Les propostes d’anàlisi innovadores
L’enfocament no ha estat el de fer una nova anàlisi o propostes de desenvolupament local d’un conjunt de municipis, doncs ja existeixen nombrosos estudis i propostes locals o generals com el Pla Estratègic de la Vall de la Riera de Carme, Projecte Anoia en transició, Pacte d’Acció Econòmica i Social de l’Anoia, l’Estratègia Anoia Inclusiva (PLACI), Estratègia de Desenvolupament Rural de la Catalunya Central 2023-2027 i l’Agenda Rural de Catalunya.
La metodologia seguida ha estat basada en recollir la informació existent dels sectors i activitats que més s’adapten a la idiosincràsia dels territoris a partir d’una anàlisi d’indicadors quantitatius, entrevistes a persones expertes, sessions de participació i recull d’experiències.
Aquest document té dues propostes innovadores. Per una banda, s’ha fet una anàlisi participada en base a la proposta de necessitats i “satisfactors” de Manfred Max Neef (1935-2019). Una eina que ha d’ajudar a la planificació tot veient les contribucions de les diverses activitats econòmiques proposades a la cobertura de necessitats i assoliment d’objectius estratègics.
Per altra, es fa una proposta d’indicadors que permet caracteritzar els territoris en base a un seguit de dades i que ens permet fer una aproximació a la “vocació dels territoris”, és a dir, a quines activitats els territoris estan més avesats i existeix un fonament de base que pot facilitar la seva consolidació.
Les necessitats dels habitants de les zones rurals
Maslow (1908-1970) postula que les necessitats humanes tenen una jerarquia, són infinites i que les persones primer han de satisfer les més bàsiques per assolir d’altres de més “superiors”.
Per contra Max Neef considera que les necessitats estan interrelacionades sense una jerarquia estable, que són limitades, finites i classificables i que en totes les societats i cultures són les mateixes, allò que canvia és la manera de satisfer-les.
Així a partir de les necessitats que proposa Max Neef (subsistència, protecció, afecte, comprensió, participació, oci, creació, identitat i llibertat), en l’estudi s’han definit uns satisfactors (activitat forestal, agroecologia, serveis de cures, turisme, economia platejada, rehabilitació d’habitatges, serveis a escoles i lleure, relleu en el comerç, transport a demanda, economies comunitàries, coworking rural, obrador compartit, serveis a empreses i autònoms, economia blanca, nova artesania i indústries culturals). No s’ha d’oblidar que una necessitat pot ser coberta per diferents satisfactors i que un satisfactor pot cobrir diverses necessitats.
Amb aquesta informació s’ha construït una matriu d’anàlisi subjectiva de creuament de necessitats i satisfactors. Aquesta taula s’ha compartit amb un panel d’experts els quals han indicat quin és el seu parer sobre l’impacte que pot tenir cada satisfactor per cobrir una necessitat i ha permès obtenir un model exploratori inicial.
La vocació dels territoris
La vocació d'un territori fa referència a les característiques naturals, socials i econòmiques que el defineixen i que el fan apte per a desenvolupar una activitat econòmica o social que aprofiti les seves potencialitats i recursos.
Per determinar la vocació d'un territori s’han considerat les característiques geogràfiques i climàtiques, l’estructura productiva, dades sectorials, característiques de la població, infraestructures i serveis, anàlisi de la competència. Una gran part de la informació usada figura a l’aplicació MesuraDEL de la Diputació de Barcelona.
En l’anàlisi de la vocació d’un municipi hi haurà elements objectius i d’altres de subjectius, amb aquesta informació es poden generar indicadors relatius i comparables. Els indicadors permetran prendre decisions o definir línies d’acció prioritàries. És possible que sigui més interessant en certs casos fer una anàlisi conjunta d’una zona supramunicipal.
Com acció final s’ha generat una proposta de matriu d’anàlisi per determinar la vocació d'un territori a partir de cinc dimensions (forestal, cultura, agricultura, turisme i cures).
Podrem tornar als pobles?
Sense habitatge de lloguer assequible és gairebé impossible iniciar processos de desenvolupament integral en les zones rurals. Però si es compleix la disponibilitat d’habitatge, possibilitaria generar les condicions per iniciar i/o consolidar els processos de desenvolupament local i que reverteixin la situació de despoblament, envelliment, manca d’activitats econòmiques, manca de serveis bàsics, accés a la cultura o cures, entre d’altres.
Les matrius d’anàlisi de necessitats-satisfactors i la matriu de vocació són elements complementaris que cal seguir treballant i dotant de solidesa per a què el gran nombre de propostes i plans estratègics que aniran construint-se en el futur siguin sòlids i realistes per al desenvolupament del món rural català.