Contaminació per olors
L’exposició a olors desagradables és un tipus de contaminació atmosfèrica.
Aquestes olors provenen normalment d’activitats humanes que alliberen molècules odoríferes en el medi. Segons l’Organització Mundial de la Salut, un efecte negatiu en la salut és qualsevol experiència que provoca malestar a nivell físic, emocional o mental. Des d’aquest punt de vista, la contaminació odorífera té un impacte en la salut que, si bé s’ha demostrat que no produeix la mort, sí que pot causar danys greus.
La Diputació de Barcelona va aprovar el 29 d’abril de 2024 el model d’Ordenança reguladora de la contaminació odorífera, com a instrument d’assistència jurídica i tècnica als municipis de la demarcació de Barcelona.
Què són i per què són útils?
Són estudis que permeten determinar la concentració d'olor a l'aire en el lloc on es produeixen queixes del veïnat.
Abans de seguir endavant cal aclarir un parell de punts. La primera, i més important, és que els estudis d’impacte odorífer es refereixen estrictament a la sensació d’olor, i en cap cas a la possible toxicitat de les substàncies detectades, característica que és objecte d’altres tipus d’estudi, té uns impactes distints sobre la salut i està subjecta a normatives diferents.
L'olor és la reacció dels receptors sensorials de la cavitat nasal a una substància determinada present a l’aire. Aquests receptors envien un senyal neuronal al cervell que interpretem com a olor. La relació entre olor i molèstia és molt difícil de definir. Hi intervenen factors físics i químics molt diversos, com ara la concentració de la substància olorosa a l’aire o la direcció del vent. Però també trets subjectius més difícils d'avaluar objectivament i quantitativament, com ara el caràcter agradable o desagradable de l'olor o la sensibilitat de cada persona.
Els estudis d'avaluació de l'impacte odorífer permeten establir una estimació quantitativa, objectiva i comparable sobre la concentració d'olor concreta en un punt determinat.
L’olfactòmetre
La tècnica que es fa servir per obtenir mesures de la concentració d’una olor es diu olfactometria de camp.
L’olfactòmetre és un aparell singular. El model de la fotografia, té la forma d’una trompeta*. A la part ampla de la “trompeta”, a costat i costat, té dues obertures grans per on entra l’aire; aquest aire hi pot entrar directament o bé a través d’un filtre de carbó actiu. A la part estreta de la “trompeta” hi ha una altra obertura més petita que s’emboca directament sobre els narius de la persona que farà la mesura.
Nasal Ranger
Els olfactòmetres són diluïdors d'aire. Per les dues obertures laterals entra l'aire que conté les substàncies oloroses. Cadascun dels filtres ubicats en aquestes obertures pot filtrar les substàncies oloroses al 100 %, o bé deixar-les passar lliurement sense filtrar en absolut. Una roda que hi ha a l’extrem de l’olfactòmetre serveix precisament per regular la proporció d’aire net o d’aire olorós que entra a l’aparell, i que serà percebut per la persona mesuradora.
Com funciona? Un experiment mental
Per entendre fàcilment el principi de funcionament de l’aparell farem l’experiment mental d’imaginar que la persona que fa la mesura està fent un “tast a cegues”. El primer pas seria posar-se l’olfactòmetre al nas i programar una dilució “igual a 0”, és a dir amb l’aire d’entrada completament filtrat. Lògicament, en aquest cas el mesurador no podria sentir cap olor. En el pas següent, un àrbitre extern giraria la roda d’ajustar les dilucions (vegeu esquema) per tal que s’obrin lleugerament els filtres, de manera que la substància olorosa arribés als narius del mesurador. Suposem per exemple que permetem l’entrada d’un 5 % d’aire olorós. Si en aquest moment el mesurador sentís l’olor, aixecaria la mà. Si no la sentís, provaríem amb dilucions menors, del 10 %, del 15 %, del 20 %... i així successivament, fins que el mesurador arribés el llindar per sobre del qual l’olor és detectada.
Funcionament real de l’aparell
El funcionament real de l’aparell és molt similar. Amb l’aparell al nas i partint de la situació de filtres tancats, dilució “0”, l’olor és inexistent. El pas següent és girar la roda per obtenir dilucions successives, fins que el mesurador arriba al llindar per sobre del qual l’olor és detectada*. L’aparell està dotat d’una petita pantalla indicadora de la velocitat correcta d’inhalació d’aire (vegeu esquema). Es proposa seguir aquestes indicacions.
Es recomana inhalar a través de la màscara nasal a la velocitat que ens indica la pantalla il·luminada, i anar provant amb dilucions successives, del 10 %, del 15 %, del 20 %... fins que el mesurador detecti el llindar per sobre del qual l’olor és detectada.
Nasal Ranger
Model d'ús de l'aparell
Per aquest mètode, l'aparell permet detectar substàncies oloroses en diferents dilucions o mescles d'aire "olorós" i aire "net", i establir així una mesura o referència. Aquesta metodologia, denominada de “Dilució a Llindar”, o D/T (per les sigles en anglès, “Dilution-to-Threshold”) és una forma de mesurar del nombre de dilucions necessàries a partir de la qual l’aire olorós es fa detectable. És d’aquesta manera com es fixen les unitats d'olor (uoE) que es defineixen com la quantitat de substància olorosa present en un metre cúbic d’aire olorós en el llindar de percepció.
Cal afegir que aquestes mesures, és a dir, allò que tècnicament constitueix la relació entre les dilucions a llindar (D/T) i les unitats d’olor (uoE) depenen de la sensibilitat olfactiva de la persona que fa les mesures. Per això, els valors finals se sotmeten a diversos tipus de ponderació en funció de la sensibilitat dels mesuradors, que prèviament passen per un procés de certificació.
Condicions i interpretació de l’estudi
Els estudis olfactomètrics, o d’immissió d’olor, es porten a terme en punts de control fixos, que poden ser els domicilis receptors de les olors o bé l’entorn de les activitats emissores que es volen avaluar. S’hi registren les condicions meteorològiques amb estacions portàtils per facilitar la discriminació entre possibles fonts d’olors. Les mostres es prenen durant diversos dies i en diferents horaris diürns i nocturn. L’estratègia de l’estudi estarà orientada sempre a avaluar el “pitjor escenari” de molèstia.
La interpretació de les dades i l’avaluació de l’acceptabilitat de la molèstia pot seguir diversos patrons, incloent-hi: la metodologia del nou model d’ordenança de la Diputació de Barcelona de 2024; el protocol FIDO (Freqüència / Intensitat / Durada / Ofensivitat); criteris i normatives internacionals de referència (com ara H4-IPPC); NeR (Nerderlandse emissierichtlijnen lucht).
* Es tracta del Nasal Ranger©, que és el que utilitzem actualment. Existeixen altres models produïts per altres fabricants.
La Diputació de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments una proposta d’ordenança reguladora de les olors. L'ordenança es basa en normes UNE que estableixen l’olfactometria dinàmica de camp com a metodologia de valoració de la concentració d’olor, per tal de corroborar el compliment dels valors límits fixats en unitats d’olor.
Fins ara no existia cap regulació específica de la contaminació odorífera a l’ordenament jurídic espanyol, ni en l'àmbit estatal ni autonòmic. La necessitat de regular aquest tipus de contaminació ha estat recollida pels informes del síndic de greuges al Parlament dels anys 2005 i 2015, i al de juny de 2019 “La qualitat de l’aire a Catalunya: dèficits i recomanacions”.
Amb l’objectiu d’assolir el benestar de la població, l'ordenança concreta els instruments jurídics i tècnics necessaris perquè es pugui donar una resposta adequada a les inquietuds de la ciutadania envers la contaminació odorífera, per millorar la seva qualitat de vida, assolir un ambient més saludable i evitar nivells d’olor indesitjables que puguin causar molèsties i efectes sobre la salut per tensió i estrès.
L'ordenança estableix uns criteris clars i eficients per avaluar certs problemes crònics d’olors, i poder donar una seguretat jurídica tant als emissors com als receptors de les olors.
En castellà:
Atès que la problemàtica de les olors pot donar-se a qualsevol hora del dia en funció del focus emissor i les condicions meteorològiques, la Diputació de Barcelona posa a disposició del municipis tres equips Nasal Ranger que cedeix temporalment als ajuntaments que els sol·licitin.
Nasal Ranger
L’ús d’aquests equips permet conèixer els nivells d’olors en un territori determinat, independentment de si es disposa d’una ordenança o no.
Per obtenir uns resultats fiables convé que la persona que realitzi les mesures s’acrediti per tal de conèixer la seva sensibilitat i poder corregir els resultats de D/T a uoE/m3.
Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental (OTAGA)
ot.avga@diba.cat
93 402 29 94
