La dona treballadora
El Prat de Llobregat, del 27 d'abril al 7 de juny de 2009
Museu Industrial del Ter. Fundació Can Sanglas Manlleu, del 15 de juny al 31 de juliol de 2009
La industrialització a Catalunya és un procés que s'inicià a finals del segle XVIII. Al llarg del segle XIX es desenvolupà, especialment, el sector tèxtil cotoner. Cap al 1830, i al llarg de la dècada, s'accelerà el procés de mecanització amb la introducció de màquines de vapor. La necessitat d'aconseguir energia a baix cost va propiciar la instal·lació de fàbriques a les lleres dels grans rius, com succeí amb el Llobregat i el Ter. La important demanda de mà d'obra que comportà la industrialització va permetre, per primer cop, la incorporació de la dona al treball assalariat regular. Aquests fet es produí no sense tensions, pel que representava de trencament de les estructures socials tradicionals.
Manlleu és una població de la comarca d'Osona, situat a la vora d'un tram de la conca mitjana del riu Ter. Al mateix temps que altres poblacions, s'inicià un procés de canvi econòmic, tecnològic i social que canvià el desenvolupament de la zona. Dins tot aquest procés la dona hi jugà un paper molt important: fou narradora i protagonista d'una mateixa història. Al llarg de la conca mitjana del Ter, en els moment inicials de la industrialització hi havia un 50% de treball femení; a principis de segle - amb l'entrada de les contínues - arriba fins al 70 i 80% a molt llocs. Manlleu fou l'excepció, juntament amb Roda de Ter, ja que eren ubicacions on els sindicats obrers tenien una força més gran, i la pressió obrera va fer que aquest percentatge de treball femení no augmentés gaire, de manera que fins 1950 encara trobarem filadors a les fàbriques. A Manlleu van aconseguir que al 1930 el treball femení encara es trobés al 50-55%. En la fotografia observem una imatge molt significativa: una treballadora del tèxtil davant la contínua (màquina que significa l'entrada massiva de la dona en el treball industrial) a la fàbrica Gallifa (Masies de Voltregà).
L'arribada de la indústria al Prat es va produir més tard que a d'altres indrets del País, però va provocar, tanmateix, el trencament de les formes tradicionals de vida. Inaugurada oficialment el 1928 La Seda de Barcelona, indústria dedicada a la fabricació de teixits artificials, va suposar per a la dona la seva incorporació al món del treball assalariat, fins aleshores limitat al petit comerç o la participació temporal en tasques agrícoles. En alguns moments, la mà d'obra femenina va representar prop del 60% de la plantilla, de llarg la indústria del municipi amb més dones ocupades. Determinades fases del procés de fabricació com les de blanqueig, debanat, assecat i classificació eren fetes exclusivament per dones. En aquesta imatge hi podem veure un dels últims estadis del procés, la secció de debanat, on els fils passaven per les màquines plegadores que feien els cabdells. Aquesta secció fou suprimida en modernitzar-se la maquinària l'any 1929.
Museu Industrial del Ter. Fundació Can Sanglas
Passeig del Ter, s/n
08560 Manlleu
Ubicació: Gallifa, fàbrica situada a les Masies de Voltregà
Procedència: fons Jacinta Pérez
Cronologia: dècada de 1940
Tècnica: fotografia
Identificació i inventari: ?????? 776
Museu del Prat
Centre Cultural Torre Balcells
Plaça de Pau Casals, s/n
O8820 El Prat de Llobregat
Oficines
C. Ramon Llull, 12
Nom: Sala de debanat
Procedència: Fons Municipal del Prat. Fons d'imatges La Seda de Barcelona
Cronologia: 1928
Tècnica: fotografia, placa de vidre
Identificació i inventari: LSB negatiu 254
