Laboratori 1A

Primera parada: l’autoconeixement

16 de novembre de 2018
La Seca / Espai Brossa. Barcelona.

“Res del que fem aquí s’assembla al que fem normalment”, diu Jordi Plana, gerent dels serveis d’educació de la Diputació de Barcelona, davant d’una quarantena de professionals del món de l’educació i la cultura. Els oients estan reunits a la Seca Espai Brossa perquè formen part d’un dels sis laboratoris que han de servir per entendre el concepte d’orientació i la seva importància al segle XXI.

Tot plegat, dins d’un projecte molt més gran anomenat Transitar, orientar-se en un món canviant: una exposició que es durà a terme a l’Arts Santa Mònica a partir del 22 de gener del 2019. Es tractarà d’una mostra construïda a partir d’un procés participatiu i creatiu per tot el territori. La temàtica? La necessitat de repensar l’educació, qüestionant el concepte d’orientació i entenent-lo com una competència necessària en un món canviant, sempre dins del marc general de la lluita contra el fracàs escoltar plantejat per la UE, amb l’horitzó del 2020.

 

Entre altres objectius, aquest projecte vol deixar clar que, lluny del que pugui semblar, el fet d’orientar-se no només és necessari en els moments de transició dins del sistema educatiu, sinó que afecta totes les persones al llarg de la seva vida. És per això que, paral·lelament a l’exposició, Transitar també es nodreix de les aportacions dels agents actius professionals de l’educació i la cultura mitjançant sis laboratoris, que tenen lloc de novembre de 2018 a abril de 2019: TRANSITARLab. Aquests s’organitzen de forma descentralitzada, movent-se pel territori, per tal d’aproximar els participants a nous relats i connectar projectes, persones i experiències. Com si d’un viatge es tractés, els laboratoris es desplacen per tres rutes temàtiques: els viatgers, els traductors i els educadors. Divendres, 16 de novembre, té lloc la primera trobada d’agents professionals, coordinada per Gemma Guasch i Josep Asunción.

El tema del primer laboratori és l’autoconeixement, i en altres sessions es tractaran altres temàtiques com els itineraris, la resiliència, el llegat, els paisatges educatius i els entorns. “El principal aprenentatge és el que fem mentre aprenem”, diu Jordi Plana en la introducció de la jornada, tot apuntant que l’objectiu és “conèixer-se, i generar imaginaris de futur i noves possibilitats”.

Per aconseguir aquests propòsits, el primer laboratori comença amb un banc d’experiències, amb les ponències de dos col·lectius de Barcelona de llarg recorregut: Experimentem amb l’Art, entitat educativa que treballa a partir de l’art contemporani i que dissenya i realitza projectes artisticoeducatius, i A Bao A Qu, associació cultural que introdueix la creació a escoles i instituts de la mà de cineastes, fotògrafs, artistes i altres creadors.

 

“El desconcert ens fa estar desperts”, relata Dolors Juàrez d’Experimentem amb l’Art, després de repassar la trajectòria de 25 anys que l’entitat duu a l’esquena. Relacionant la seva experiència amb l’objectiu del programa TRANSITARLab, l’experta emfatitza que la intenció de la seva tasca “no és teixir pons, sinó deixar pas a la porositat, a la infiltració: implicar l’altre, no ser unidireccionals i crear perspectives polièdriques”. En la mateixa línia, Juàrez convida als assistents a pensar de quina forma poden entrar els artistes a l’escola, de tal manera que no vinguin només puntualment a ensenyar el que fan, sinó que tendeixin cap a llocs de pràctica compartits.

Per la seva banda, Laia Colell de l’associació A Bao A Qu sentencia que “no és important aturar-nos a una sèrie de punts i fer la foto, sinó tenir una experiència transformadora”. En aquest sentit, la ponent indica que les entitats educatives han d’ajudar a fer possibles els trànsits entre dins i fora de món educatiu, i convenç als professionals del públic quan recalca “com de decisives són les persones que participen en el projecte que fas”. Per aconseguir tot això, Colell remarca que cal veure els nens i els joves com a persones del moment actual, i no només com a ciutadans del futur.

Un cop acabada la sessió del banc d’experiències, els assistents es bolquen en la dinàmica que preparen els organitzadors, alguns d’ells joves artistes. Aquesta parteix d’un taller pràctic i creatiu a partir de la construcció d’una casa com a metàfora de l’espai professional. Tenint en compte que la idea principal de la jornada és l’autoconeixement, els participants s’ajuden de tisores i fulls per tal de construir un habitacle retallant, plegant i enganxant formes, per finalment habitar-lo amb paraules o dibuixos que defineixen la seva actitud respecte a la feina actual.

Com també veurem a la futura exposició, les golfes de cada edifici simbolitzen els somnis; la planta central, el context del moment present; i el soterrani, les pors i frustracions. El primer pas és escollir quina forma té la casa, i quina dimensió ocupa cada espai, tenint en compte la situació que cadascú té a la feina i la prioritat que dona als somnis, el present o les pors. Els assistents seuen en diferents taules i comenten la jugada: alguns deixen vies obertes perquè tots els pisos es relacionin i així cada fase comuniqui i es pugui aprendre de tot; d’altres, prefereixen guardar les frustracions tancades al soterrani.

“Jo faré la casa dels meus somnis”, deixa anar, rient, una de les professionals, mentre tothom treballa en grup o individualment. Hi ha qui prefereix estar en silenci, qui aprofita per comentar el disseny o per parlar de la feina, i també qui vol experimentar amb els materials. Algú dibuixa un recinte ple de finestres, per estar obert a tot el que ve de fora. El resultat final es comenta tot seguit, en una segona part de treball col·lectiu en la qual s’explica i es visualitza el resultat de l’exercici. Les conclusions són personals i varien depenent de la situació de cadascú, però un bon grapat de participants no dubten en aixecar la mà i explicar en veu alta per què han construït i definit així les seves cases, és a dir, les seves situacions laborals.

Per acabar, els assistents al primer laboratori TRANSITARLab es dirigeixen cap a una de les sales del teatre La Seca Espai Brossa per veure l’espectacle Cadira de Pep Aymerich. Lligant a la perfecció el tema de la jornada, l’artista duu a terme una acció simple i contundent al voltant de la construcció artesana d’una cadira. Els assistents poden aleshores reflexionar sobre el temps, l’esforç, el valor de les eines i la capacitat transformadora de l’ésser humà, en un espectacle que casa els dos vessants que uneix el projecte Transitar: el cultural i l’educatiu. Propera parada: els itineraris. Quan i on? El 14 de desembre a Granollers. Que el viatge no s’aturi.