Prèstecs. Endeutament a curt i llarg termini
- Introducció
- Operacions de tresoreria
- Préstecs a llarg termini
- Productes financers derivats
- Normativa
1. Introducció
Sovint les necessitats de finançament de les corporacions locals s'han de resoldre mitjançant la concertació d'operacions d'endeutament. Aquí tractarem les modalitats més utilitzades com ara són les operacions de crèdit a curt termini (o operacions de tresoreria) i els préstecs a llarg termini. També farem una aproximació a les operacions financeres de cobertura i gestió del risc de tipus d'interès.
2. Operacions de tresoreria
La finalitat de les operacions a curt termini (o operacions de tresoreria) és, específicament, la d'atendre les necessitats transitòries de tresoreria. Així, aquestes operacions ens han de permetre superar les puntes negatives de tresoreria (de manca de liquiditat) que es produeixen per raó del diferent ritme de realització dels cobraments i els pagaments. Les operacions de tresoreria no serviran per resoldre els dèficits crònics de tresoreria que es derivin d'una mala gestió econòmica de la Corporació.
2.1. Contractació
Es fa imprescindible demanar oferta de condicions a més d'una entitat financera. Sovint, però, us passarà que les ofertes que rebreu tindran algunes variants que les faran molt difícils de comparar.
Si voleu simplificar el procés de valorar quina oferta és la que més us convé, cal que sigueu vosaltres els qui prèviament definiu els paràmetres de l'operació que voleu contractar (import màxim, durada, referència de tipus d'interès, comissió d'obertura, etc.) de forma que, quan demaneu les ofertes de les entitats financeres, només deixeu oberta la possibilitat d'ofertar en el marge sobre la referència de tipus d'interès (Euribor, Mibor....).
Convé demanar operacions que estiguin exemptes de comissió de disponibilitat; segurament, però, no podrem evitar el pagament d'una comissió d'obertura.
Finalment, cal recordar que la durada d'aquestes operacions no podrà ser superior a un any.
2.2. Recomanacions d'utilització
Cal tenir en compte que una operació de tresoreria no és res més que la possibilitat de mantenir un saldo en negatiu en un compte corrent, fins a un import màxim prèviament pactat, pagant uns interessos "normals" i no pas interessos de descobert, que són molt més cars.
La forma més rendible d'utilitzar les operacions de tresoreria és disposar només dels imports que ens resultin imprescindibles i tan sols durant els dies en què ens facin falta.
Així, quan tinguem liquiditat, satisfarem els pagaments sense utilitzar la línia de crèdit. Només disposarem de l'operació de tresoreria en la part que ens calgui per atendre els nostres compromisos de pagament.
Per altra banda, si rebem ingressos mentre l'operació de tresoreria està totalment o parcialment disposada, farem el que calgui per tal situar-los en el compte on tinguem la línia de crèdit, per tal de reposar-la immediatament. El nostre objectiu ha de ser sempre procurar que el saldo disposat de l'operació de tresoreria sigui tant petit com puguem i pel menor temps possible.
És absolutament anti-econòmic tenir disposada una operació de tresoreria i, a la vegada, mantenir saldos positius en compte corrent: sempre és més car el que paguem pels diners que ens deixen els bancs, que no pas la retribució que ens donen pels que nosaltres els deixem en un compte corrent.
No cal dir que mai no superarem l'import màxim del crèdit; penseu que en aquest cas els interessos que pagaríem per l'excés de disposició serà a tipus de descobert, és a dir, extraordinàriament elevats.
2.3. Model de contracte
Cada entitat financera tractarà que signeu el seu propi contracte. Amb tot, us proposem un model de contracte d'operació de tresoreria que recull algunes peculiaritats específiques de les corporacions locals. Aquest text també us pot servir com a referència per analitzar les clàusules d'altres contractes que us proposin:
Contracte d'operació de tresoreria(model disponible prèvia sol·licitud
3. Préstecs a llarg termini
La funció de les operacions d'endeutament a llarg termini és finançar les inversions, tot i que també se'n poden concertar per substituir operacions preexistents (refinançament).
3.1. Contractació
Es fa imprescindible demanar oferta de condicions a més d'una entitat financera. Sovint, però, us passarà que les ofertes que rebreu tindran algunes variants que les faran molt difícils de comparar.
Si voleu simplificar el procés de valorar quina oferta és la que més us convé, cal que sigueu vosaltres els qui prèviament definiu els paràmetres de l'operació que voleu contractar (import del préstec, terminis de disposició, carència i amortització, referència de tipus d'interès, comissió d'obertura, etc.) de forma que, quan demaneu les ofertes de les entitats financeres, només deixeu oberta la possibilitat d'ofertar en el marge sobre la referència de tipus d'interès.
Precisament pel que fa als índexs de referència dels tipus d'interès considerem preferible optar per l'Euribor abans que no pas per altres indicadors (cal tenir en compte que les entitats financeres operen cada cop més en l'àmbit europeu i menys en el mercat domèstic, cosa que pot fer perdre qualitat al Mibor com a referència del mercat monetari).
És convenient també que tracteu d'evitar les comissions, la repercussió de despeses per broker, els arrodoniments, etc.
3.2. Recomanacions d'utilització
Sovint els préstecs a llarg termini inclouen un calendari de disposicions. En altres casos les disposicions es vinculen necessàriament al ritme de realització de les inversions que estan finançades pel préstec.
Des del punt de vista de la tresoreria, però, és preferible fugir d'aquestes rigideses, perquè pot passar-nos que ens veiem forçats a disposar del préstec en moments en què no ens caldria.
És preferible, per tant, establir un termini de disposició durant el qual pugueu anar demanant els diners del préstec lliurement, conforme us calguin; es tracta d'evitar haver de disposar del capital del préstec mentre la tresoreria ordinària us permeti afrontar els compromisos de pagament.
3.3. Model de contracte
Cada entitat financera tractarà que signeu el seu propi contracte. Amb tot, us proposem un model de contracte de préstec a llarg termini on es recullen algunes peculiaritats específiques de les corporacions locals. Aquest text també us pot servir com a referència per analitzar les clàusules dels contractes que us proposin:
Contracte de préstec a llarg termini(model disponible prèvia sol·licitud
4. Productes financers derivats
La concertació d'instruments derivats financers fa possible gestionar el risc de tipus d'interès, és a dir, el risc de què el cost de l'endeutament s'incrementi com a conseqüència d'una evolució desfavorable dels tipus d'interès.
Per mitjà de la concertació d'aquestes operacions podríem, per exemple, assegurar que un préstec a tipus variable no ens costarà més enllà d'un determinat tipus, o aconseguir un tipus d'interès fix per a un préstec que tenim indexat a tipus d'interès variable...
4.1. Contractació
Per concertar un instrument derivat financer cal conèixer les expectatives d'evolució dels tipus d'interès i convé haver valorat prèviament quins són els riscos que poden afectar la corporació.
Només quan tenim una idea aproximada de quina mena d'operació ens convé contractar és el moment de demanar oferta a diferents entitats.
Cal que la corporació que estigui interessada a tancar operacions de derivats es doti dels mecanismes interns de procediment que li permetin una concertació molt àgil, perquè les condicions de les ofertes poden variar en tan sols qüestió d'hores.
4.2. Recomanacions d'utilització
La gestió del risc de tipus d'interès mitjançant la concertació d'instruments derivats financers requereix un cert "entrenament" en la matèria. Si bé una utilització prudent d'aquestes operacions pot reduir l'impacte d'una evolució desfavorable dels tipus d'interès, també és cert que una utilització temerària pot tenir conseqüències molt oneroses per a la corporació.
Considerem que la utilització dels derivats financers en l'àmbit de les corporacions locals no ha de tenir en cap cas un caràcter especulatiu, sinó exclusivament de cobertura de riscos. Entenem també que els instruments derivats que es puguin concertar han d'anar referits a una operació concreta preexistent (o operació subjacent), quan el nostre objectiu sigui el de canviar-ne les condicions.
4.3. Model de contracte
Habitualment els derivats financers ons es formalitzen en contractes força estandarditzats anomenats Contractes Marc (on es recullen normes comunes que regulen les operacions concretes), i en uns documents posteriors, anomenats Acords Singulars, on es tanquen les operacions concretes. Recomanem, però, que les operacions es signin en models de Contracte Marc promoguts per entitats com ara l'AEB (Asociación Española de Banca Privada) o la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores).
El caràcter estàndard d'aquestes contractes, redactats sota l'òptica de les empreses privades, fa que sovint continguin pactes o clàusules difícilment aplicables (o difícilment acceptables) en l'àmbit de les corporacions locals. Recomanem una lectura acurada de les estipulacions dels Contractes Marc, i que aprofiteu els Acords Singulars per incorporar les esmenes que considereu necessàries.
5. Normativa
Les operacions de crèdit que poden concertar les corporacions locals es troben contemplades als articles 48 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals:
"Art. 48. En los términos previstos en esta Ley, las Entidades locales, sus Organismos Autónomos y sociedades mercantiles dependientes, podrán concertar operaciones de crédito en todas sus modalidades, tanto a corto como a largo plazo, así como operaciones financieras de cobertura y gestión del riesgo de tipo de interés y de tipo de cambio."
Pel que fa al procediment de contractació, cal recordar que l'article 3, apartat 1, lletra k) del Reial Decret Legislatiu 2/2000 de 16 de juny, que aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, les declara expressament excloses del seu àmbit d'aplicació:
"1. Quedan fuera del ámbito de la presente Ley:
(...)
k) Los contratos relacionados con la compraventa y transferencia de valores negociables u otros instrumentos financieros y los servicios prestados por el Banco de España. Se entienden asimismo excluidos los contratos relacionados con la instrumentación de operaciones financieras de cualquier modalidad realizadas para financiar las necesidades previstas en las normas presupuestarias aplicables, tales como préstamos, créditos u otras de naturaleza análoga, así como los contratos relacionados con instrumentos financieros derivados concertados para cubrir los riesgos de tipo de interés y de cambio derivados de los anteriores. (...)"
Amb tot, pensem que cada corporació haurà d'establir un procediment que garanteixi la transparència en la contractació, amb ple respecte dels principis que han d'inspirar tota actuació administrativa.
Encara quant a normativa, cal fer esment de l'Ordre de 28 de juny de 1999, del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals (DOG 07/07/99), a la qual ens remetem pel que fa al règim de comunicació i sol·licitud d'autorització, si s'escau, de les operacions financeres que es concertin.
