Per Núria Ventura

Fa pocs dies va morir la bibliotecària Concepció Carreras i Fontseré, als 96 anys. Una vida llarga i plena, la d’aquesta amiga i companya de treball al Servei de Biblioteques de la Diputació, durant uns anys decisius per a la Xarxa.

Provinent d’una família d’intel·lectuals, neta de l’astrònom Eduard Fontseré i filla del filòsof Joaquim Carreras Artau,  estudia a l’Escola de Bibliotecàries,  obtenint el títol el 1949. Treballa 3 anys i ho deixa per ocupar-se de la seva ampla família. El 1974 comença a treballar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, primer a la Biblioteca infantil  Folch i Torres del parc de la Ciutadella, biblioteca creada per Aurora Díaz-Plaja, i un any més tard, com a responsable de la Biblioteca infantil Sta. Creu de Barcelona. També participa activament amb  l’Associació de Bibliotecàries, creada a finals  de 1974,  essent vicepresidenta de l’Associació del 1979 al 1981. El seu interès per la literatura infantil  i les biblioteques escolars la porten a col·laborar amb Teresa Rovira i Concepció Martínez en la redacció d’un llibre sobre les Biblioteques infantils i escolars ¨ “Organització d’una biblioteca escolar, popular o infantil”, publicada per l’associació” Rosa Sensat”  i també a col·laborar, junt amb altres professionals en la redacció de la  “Bibliografia bàsica per a biblioteques públiques”, editada per la Generalitat el 1982, una eina molt útil en el seu moment per a renovar i ampliar els fons bibliogràfics de les biblioteques.

L’any 1986, després de la jubilació de Teresa Rovira com a directora de la Xarxa de Biblioteques Populars, el president de la Diputació Antoni Dalmau veu clarament que cal fer un gran canvi a les biblioteques per adequar-les a les noves necessitats de la població i convoca un concurs per a dirigir la Xarxa. Em presento amb un projecte i després de guanyar la plaça, li proposo de formar  un equip de direcció, que no estava previst en l’organigrama de la Xarxa, per millor portar a terme tots els objectius necessaris per a la transformació de les biblioteques.  Els reptes eren molts i  calia un treball a fons per canviar el rumb d’unes  biblioteques que encara funcionaven amb els paràmetres de cinquanta anys enrere i no responien ni  pels espais, ni pel fons bibliogràfic i documental, ni pels sistemes de treball a les necessitats del conjunt de la població. Tot el treball tècnic es feia manualment, els pressupostos eren baixíssims, la majoria dels locals que acollien les biblioteques eren petits i mal condicionats ( la biblioteca més gran de la Xarxa feia 200 m2) ,les bibliotecàries no disposaven de les eines adequades pel seu treball i els ajuntaments, en la majoria de casos, no es responsabilitzaven més que del manteniment dels locals. El president Dalmau aposta fort per la Xarxa i proposo a Jordi Permanyer, M. Carme Grauvilardell i Concepció Carreras de formar part d’aquest equip. Tothom accepta el repte, començant així una nova etapa plena d’il·lusió per canviar el rumb de les biblioteques: nous edificis i espais, renovació i ampliació dels fons, incorporació d’audiovisuals, informatització, formació del personal bibliotecari i tècnic auxiliar, ajudes per a la construcció de nous edificis, etc.

Són uns anys durs, perquè el projecte és molt ambiciós i cal molta feina per fer arribar i entendre tots els canvis que es van introduint. Concepció Carreras ( i M. Carme Grauvilardell en el primer any) són elements bàsics per transmetre al conjunt de professionals de la Xarxa els  canvis que es volen dur a terme. La Concepció opina amb seny- de vegades volíem canviar massa coses de cop- i ens mostra el camí de la feina ben feta, fa d’interlocutora amb algunes professionals més dubtoses de l’èxit de què estàvem emprenent i  les seves opinions i criteris sempre ens ajuden a veure millor el que cal fer. La seva simpatia i esperit jove contribueixen en moltes ocasions a continuar endavant.

Li agrairé sempre la seva valentia per sortir del seu espai de confort- una biblioteca infantil en creixement, amb un fons que coneixia i estimava- per iniciar una aventura apassionant, però plena d’incerteses, en la que cada dia calia solucionar problemes urgents i aprendre el difícil art del funcionament de l’administració pública.  

Ja de jubilada i al seu estimat poble de Tiana, on visqué i treballà també l’autora i il·lustradora Lola Anglada, va seguir col·laborant amb la Biblioteca can Baratau,  participant en la plataforma de promoció de la lectura, així com en la comissió de lectura de l’Ajuntament i en el jurat de  Mostres Literàries de Tiana.

En reconeixement de la seva trajectòria, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil la nomenà, el novembre de l’any passat, membre de la llista d’honor de la literatura infantil catalana, junt amb altres escriptors, il·lustradors i bibliotecaris.