Butlletí Bibliosfera
gener 2024 - #177

L'article

Entrevista a Ester Omella

El 18 de juliol de 2022 es va aprovar el nou manifest IFLA/UNESCO de Biblioteca Pública que incorpora els reptes actuals de Biblioteca Pública per garantir l’accés a la informació i el coneixement a tothom i es va presentar en el 87 Congrés de l’IFLA celebrada a Dublín a finals del mateix mes de juliol. Parlem amb Ester Omella, Cap de l’Oficina de Programació Territorial i Avaluació de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i membre de la Comissió responsable de la implementació del Manifest per la Biblioteca Pública de l’IFLA/Unesco d’àmbit internacional.

La Gerència de Serveis de Biblioteques és membre de la Secció de Biblioteca Pública de la IFLA, responsable dels treballs d’elaboració i implementació d’aquest nou document que marca les línies i els eixos estratègics sobre els quals pivotarà el servei de biblioteca a nivell internacional, en els propers anys. Què suposa per la Gerència ser membre de la IFLA?

Des de fa anys, la GSB és membre de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. L’IFLA, amb estatus consultiu dins de la UNESCO, és el principal organisme internacional en el camp de les Biblioteques i Serveis d’Informació. Té l'objectiu de promoure a nivell mundial alts estàndards de qualitat de la biblioteca, i fomenta la cooperació i la innovació, a partir de l’elaboració de documentació i recomanacions, i l’intercanvi de projectes i bones pràctiques. La GSB amb la participació internacional busca posicionar les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona i els seus equips i projectes, desenvolupar projectes comuns amb biblioteques d’altres països, i alhora aprendre de bones pràctiques internacionals.

Des de 2021, tinc la sort de ser la representant de la GSB en aquesta secció. Amb anterioritat la representant era Montserrat Espuga, Directora de la Biblioteca Pública Font de La Mina, a Sant Adrià del Besòs. És un honor formar part d’aquesta secció en aquest moment històric per la Biblioteca Pública perquè proclama la creença de la Unesco a la biblioteca pública com a força viva per a l’educació, la cultura, la inclusió i la informació, i destaca el paper únic de les biblioteques públiques a l'hora d'afrontar els reptes emergents de la transformació digital, combatre'n la desinformació i avançar en els drets humans per assolir els Objectius de desenvolupament sostenible 2030.

Ja fa uns anys que des de la Diputació de Barcelona es treballa el model XBM que representa aquesta nova manera de viure les biblioteques que afavoreix la connexió de les biblioteques públiques amb la seva comunitat. El manifest comparteix aquesta visió?

Clarament. De fet, el concepte de Biblioteca Pública que proclama el Manifest empodera el nostre model perquè recull la nostra visió i objectiu de contribuir a fer societats més equitatives, humanes i sostenibles.  (enllaç model XBM)

Gràcies a la participació de la gerència en l’elaboració del manifest i compartint exemples de projectes i serveis de les biblioteques XBM; el manifest recull també la nostra visió. Per exemple, ara el manifest parla de ciència ciutadana. La idea de generar coneixement des de la biblioteca fa temps que es treballa a les nostres biblioteques. Fa uns anys podia semblar difícil fer realitat aquest concepte, però gràcies als nostres professionals hem pogut veure com des d’una biblioteca es genera coneixement de forma col·laborativa. El nostre treball en equip ens fa potents i és el que hem sabut explicar a l’equip que treballava el manifest i per això ha quedat integrat.

La UNESCO va escollir els materials i recursos elaborats per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona com a oficials per a la implementació en l’àmbit internacional del Manifest IFLA/UNESCO de Biblioteques Públiques aprovat l’any 2022. Creus que l’objectiu de garantir que les biblioteques públiques continuïn sent presents a les agendes públiques de les diverses organitzacions internacionals, governs i societat civil s’ha complert?

És un objectiu constant que requereix una feina de formigueta.  Per això vam considerar imprescindible crear recursos per implementar el manifest a tots els països a través de les diferents associacions nacionals.  El que volíem des de la IFLA és que el manifest no fos només un document programàtic sinó que s’utilitzi per posicionar constantment les biblioteques. La caixa d’eines o Toolkit neix amb aquesta idea. Cal que les biblioteques es facin seu el manifest i el puguin vincular al seu procés de planificació. Estem molt contents que la UNESCO reconegués que els nostres materials són els oficials per la implementació del manifest a nivell internacional.  

Sembla que aquest any ha estat el més internacional per les biblioteques XBM. Dues biblioteques de la XBM, la Gabriel García Márquez de Barcelona i la Pilarin Bayés de Vic no han fet més que recollir premis. Més enllà del valor arquitectònic dels seus espais creus que aquests equipaments representen aquesta nova manera de viure les biblioteques?

Per a mi aquests premis signifiquen un reconeixement al nou Model XBM que implica una manera de treballar diferent tant en biblioteques noves com les que ja tenen un recorregut i es transformen per actualitzar els seus serveis. Hi ha un relat que respon a l’especificat de cada realitat perquè cada biblioteca viu en un ecosistema i una realitat social diferent i ha de donar resposta a reptes diferents.  No fem biblioteques clòniques sinó que cada una respon a una realitat. Vic i Barcelona són projectes que han destacat mediàticament però a la nostra Xarxa aquesta visió i manera de treballar es reflecteix en tots els projectes de millora i transformació que fem com, per exemple, les més recents:  la Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes, la Biblioteca de Cubelles, la Biblioteca de Polinyà o la Biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar.

La Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona també juga un rol important a l’hora de treballar el paper de la Biblioteca Pública, la soledat i aïllament social. Creus que aquesta missió encaixa amb el nou manifest?

Encaixa perfectament. Precisament un recurs de la Caixa d’eines que us comentava anteriorment és un taller que relaciona el nou manifest amb els reptes socials i econòmics i culturals i educatius de la Biblioteca Pública.

En aquests tallers es prioritzen reptes i precisament un dels desafiaments que pren més força (més enllà d’aquells més vinculats a l’essència de Biblioteca Pública com podria ser la competència lectora, per exemple) és el de la soledat i aïllament social. Aquest fenomen afecta a 1 de cada 4 persones i no només està relacionada amb les persones grans. Des de la Biblioteca Pública ja hi estem treballant. Trobem les lectures per telèfon que ofereixen algunes biblioteques o els Espais de diàleg de la Biblioteca Humana. El que volem és que les Biblioteques treballin en procés comunitari amb els altres agents del seu entorn i aquesta dimensió també ve recollida en el nou manifest.

Butlletí: Bibliosfera
Número de butlletí: #177 - gener 2024

 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat

Àrea de Cultura
Gerència de Serveis de Biblioteques
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona
934 022 241
El Bibliosfera al web