Per Maria Brioso, subdirectora de la Biblioteca del Casino de Manresa

La setmana passada es va celebrar la segona setmana del videojoc al Centre Cívic Cotxeres de Sants de Barcelona. Entre les interessants propostes de l'organització, es va dedicar una taula rodona a la presència dels videojocs als espais públics. Com no podia ser d'altra manera, el projecte Ficció en Joc en va formar part, amb la participació d'en Lucas Ramada Prieto i jo mateixa. En Lucas és el director de Ficció en Joc i especialista en literatura digital infantil i juvenil. La Biblioteca del Casino és una de les prop de 40 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que participen en aquest projecte. Una oportunitat única per difondre la feina que estem fent les biblioteques de la XBM per apropar una cultura videolúdica alternativa i de qualitat als infants i joves dels nostres barris i municipis. Una oportunitat que no vam desaprofitar.

El títol de la taula era Videojocs arreu: un apropament de la cultura videolúdica a la biblioteca, centre cívic i centre d'art. Va ser moderada per la Violeta Moldes i també hi participava Víctor Rubio, tots dos membres del col·lectiu Resistència Videolúdica. En Víctor va aportar la visió de la participació dels espais públics des del punt de vista dels creadors en la seva faceta més artística, explicant el projecte de recerca que duen a terme al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona.

La democratització del videojoc va ser el tema central de la taula rodona, des d'on van pivotar la majoria de les qüestions i aportacions. Es va parlar de la democratització des de la biblioteca com una via d'accés lliure al videojoc, sense pressions polítiques ni comercials, i amb criteris de qualitat. També es va parlar de la democratització de la interpretació des de la formació competencial de la mirada amb la qual els públics s'enfronten a les obres. En Víctor va concloure parlant sobre la democratització dels processos creatius, destacant la necessitat de crear espais públics per a la reflexió, discussió i experimentació en la creació videolúdica.

Es va debatre sobre els espais públics més adients per apropar els videojocs, com biblioteques, centres cívics i museus. També es va considerar la formació en centres educatius, incloent-hi l'ensenyament superior, i la necessitat d'una formació didàctica per al futur professorat. Es va subratllar la necessitat de crear espais per a aquelles persones que viuen la cultura videolúdica lluny del mainstream. En Víctor va descriure com aquestes persones han hagut de crear els seus propis entorns de creació i gaudiment.

La Violeta va compartir la seva reflexió sobre la concepció de l'esperit individualista dels videojocs: "tu contra el software". Va plantejar a la taula com des d'aquesta percepció es treballen les mediacions grupals. En els clubs de videojocs, així com en els clubs de lectura, es generen processos que afavoreixen l'accés a les obres. Es trenquen tabús i dinàmiques prèvies per donar pas a mirades més àmplies i, alhora, crítiques amb el que es coneixia fins al moment. En Lucas va remarcar la importància d'aplicar metodologies que facilitin aquests processos, del treball previ amb les obres i del disseny de les sessions. La comunitat d'aprenentatge del projecte Ficció en Joc és indispensable perquè aquest projecte funcioni. En aquesta comunitat, els professionals de les biblioteques participants compartim obres, inquietuds, metodologies, idees, etc. Fer tot aquest treball individualment faria el projecte inviable.
L'últim bloc d'intervencions va reflexionar sobre les pèrdues potencials si les institucions públiques no promouen la democratització del medi del videojoc. Es va discutir com projectes com Ficció en Joc poden catalitzar la creació videolúdica alternativa, enriquint l'experiència cultural i fomentant una societat més inclusiva i comprensiva. La diversitat és essencial per evitar que els medis culturals esdevinguin homogenis i limitats, perdent la capacitat de representar i inspirar la comunitat. En Víctor va destacar que els videojocs han de ser més que una indústria per mantenir la seva credibilitat, mentre que en Lucas va utilitzar la metàfora de la guerra per subratllar la importància de no relegar aquest medi cultural a la voràgine del consum. També va citar experiències de països com Mèxic, que subvencionen la distribució d'obres literàries indispensables com a exemple d'intervenció pública.
Per finalitzar, el públic va fer preguntes molt encertades que van donar peu a altres temes com el paper de les famílies en l'apropament de les obres als infants. Es van explicar les dinàmiques que es realitzen en algunes biblioteques amb grups familiars. Igual que els pares acompanyen els infants en la lectura de contes, haurien de tenir un paper més actiu en l'acompanyament davant les pantalles, incloent-hi els videojocs.

Una taula rodona que va obrir moltes reflexions des de diferents punts de vista, però amb una conclusió clara: les institucions públiques han de tenir un paper actiu i compromès en la democratització d'un medi cultural com són els videojocs.