Comparteix

Habitatge

Assetjament immobiliari

CONTEXT

© Lopolo / Shutterstock.comL'article 45.3 c) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, defineix l'assetjament immobiliari com tota actuació o omissió amb abús de dret que té l'objectiu de pertorbar la persona assetjada en l'ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no volguda sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge, la finalitat de la qual és, en la majoria dels casos, forçar el desallotjament i/o treure més profit dels habitatges llogats.

Llegir +/-

L’assetjament es tradueix en diferents actuacions que, de manera directa o indirecta tenen conseqüències sobre la salut de les persones que les pateixen. Algunes de les accions més freqüents, que pateixen les persones en situació d’assetjament immobiliari són:

  • Accions vinculades amb el pagament del lloguer: abusos econòmics en el rebut, increments de la renda, o rebuig a cobrar, entre d’altres.
  • Accions vinculades amb l’estat de la finca: manca de manteniment de la finca que condueix a la seva degradació; degradació volguda de la finca (a través de mecanismes com l’obertura de finestres d’habitatges buits per a que entri aigua, accions directes de degradació, etc.); o situació d’obres inacabables amb importants efectes sobre les persones residents.
  • Accions vinculades amb la manca d’atenció i l’atribució de conflictivitat a les persones llogateres: no fer cas de les persones i de les seves peticions, rebuig de la comunicació amb l’assetjada, tracte excloent, intents de fer semblar estúpida a la persona assetjada o insinuacions que té problemes psicològics, entre d’altres.
  • Violència verbal i física: amenaces verbals, desprestigi, terror a través de trucades telefòniques, amenaces de violència física, ús de la violència menor(normalment a través de tercers), etc.
  • Difusió de rumors falsos: possibles desnonaments, venda de l'immoble, plans d'enderroc, etc.

Les persones que es troben immerses en situacions d’assetjament, igual que les persones amb altres situacions de possibilitat de pèrdua de l’habitatge com poden ser els desnonaments, pateixen problemes cardíacs, de diabetis, depressions, estrès i angoixa.

 

OBJECTIU

  • Garantir el dret de la ciutadania a disposar d'un habitatge digne i adequat.
  • Vetllar per un parc d'habitatges de qualitat, tot garantint les condicions d'habitabilitat
  • Afavorir l´ús adequat dels edificis i habitatges i dels espasi comuns de les comunitats.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a les persones residents

  • Assessorar-se legalment amb professionals experts i adreçar-se als serveis municipals d’atenció o al Servei d´Orientació Jurídica (SOJ) dels col·legis d´advocats, per donar a conèixer la situació i assessorar-se.
  • No signar cap document fins que no s´hagi assessorat legalment.
  • Avisar a la policia municipal quan es provoquin aldarulls i, en cas que no cessin, presentar una denúncia.

Propostes i recomanacions per a l´administració

  • Crear serveis públics d'informació i assessorament enfront a l’assetjament immobiliari, vinculats a les oficina de l’habitatge, on es pugui donar assessorament legal.
  • Establir programes de coordinació entre els serveis municipals que puguin detectar aquestes situacions per establir una actuació coordinada, a partir de protocols d'actuació davant denúncies de particulars incloent les accions legals pertinents contra la propietat (entre les quals el requeriment del deure de conservació i rehabilitació de l'edifici o habitatge, el cobrament de la quota de lloguer, sancions, etc.).
  • Garantir el dret a l’allotjament i al reallotjament de les persones residents en el cas que es realitzin importants intervencions a la finca que requereixin de la sortida temporal dels habitatges. Aquestes mesures es poden preveure directament en la llicència d’intervenció.

Aplicar la disciplina en matèria d'habitatge pel que fa referència a: 

  • els deures de conservació i rehabilitació dels habitatges
  • l’assetjament immobiliari
  • Activar sistemes de sanció:
    • enfront al mal estat de els finques, per evitar la manca de manteniment de la finca per forçar l’abandó de l’habitatge de les persones residents.
    • per assetjament immobiliari
  • Crear una campanya de comunicació a la ciutadania per difondre aquelles propostes i recomanacions que l’administració local porti a terme. En especial de les recomanacions sobre que fer i on adreçar-se en cas de patir assetjament immobiliari.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
  • Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge a Catalunya, modificada per la llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica.
  • Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge
  • Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya (Títol V, art. 551-554).
     
  • Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d'habitabilitat dels habitatges, l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l'edificació, la normativa d'arrendaments urbans i altra normativa sectorial.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Lloguer.
  • Manca d´habitatge.

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dl., 30 d’ag. 2021 09:21:15 +0000