Habitatge
Edificis d'habitatges accessibles
CONTEXT
Per garantir l´autonomia, la no discriminació i la igualtat de totes les persones amb diversitat funcional cal considerar la seva inclusió social i l´accessibilitat universal.
El CTE DB-SUA 9 referent a l’accessibilitat, es regeix pel principi de “accessibilitat per tothom” pel que el benefici compren des de els usuaris de cadira de rodes fins persones amb discapacitat auditiva, cognitiva o mobilitat reduïda i persones grans. És important treballar en un “disseny per a tothom”, pensant en un “disseny per a cadascú”, perquè l’espai ha de garantir l’accessibilitat de totes les persones en relació a la mobilitat, la comunicació i la comprensió del propi espai. En aquest sentit, l’accessibilitat universal és un dret reconegut per llei que beneficia a tothom (decret 141/2012 pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat).
S’identifiquen dos grans blocs pel que fa a la diversitat funcional, que poden portar associats problemes en relació a la salut diferents, i per tant, requereixen de mesures diferents.
- La diversitat física, motora o sensorial, limita l´autonomia personal i la independència a l´hora de moure´s per l´espai. Aquesta pèrdua, d’autonomia i independència, poden provocar problemes d’aïllament i, per tant, problemes de salut física, com l’increment d’obesitat i sobrepès, però també l’increment de problemes de salut mental com ansietat, depressió, aïllament i desconfort emocional. Per altra banda, una dolenta adaptació a partir de rampes amb pendent excessiu o manca de baranes, entre d’altres, pot ocasionar problemes com caigudes i atrapaments.
La promoció de l'accessibilitat als edificis d´habitatges és essencial per millorar les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional motora. La supressió de barreres arquitectòniques fa els edifici més accessibles i permet millorar aspectes qualitatius de comoditat i seguretat. La promoció d’un disseny per a tothom que faciliti l’orientació de persones amb diversitat funcional visual, així com la introducció d’elements específics per facilitar-ne l’orientació serà clau per facilitar-ne l’autonomia i seguretat de les persones amb diversitat sensorial - La diversitat funcional psíquica i la diversitat funcional intel·lectual per a les persones que tenen limitacions relacionades amb la conducta adaptativa o amb el funcionament intel·lectual, el disposar d’un habitatge adequat, al seu barri, poble o ciutat és essencial. En aquests casos, l'habitatge no és tant sols un dret, sinó que forma part en moltes ocasions del tractament de les pròpies persones residents, ja que perquè es produeixi una integració social és bàsica la vida al seu barri, la convivència adequada amb la família, parella o companys, les relacions veïnals i l'accés als recursos comunitaris. En alguns casos els habitatges poden disposar de serveis de suport, estar supervisats o tutelats.
Totes aquestes mesures permeten augmentar l’autonomia i la independència personal, el confort emocional i la cohesió social.
OBJECTIU
- Fer edificis d´habitatges accessibles i practicables eliminant les barreres arquitectòniques que limiten l´activitat de les persones amb diversitat funcional.
- Garantir que totes les persones tinguin accés als espais de l’edifici i als habitatges en les mateixes condicions.
- Fomentar l´autonomia i la seguretat de les persones amb diversitat funcional.
PROPOSTES I RECOMANACIONS
Propostes i recomanacions per a la promoció d´habitatges (pública i privada)
En general, caldrà promoure edificis d'habitatges accessibles, com a mínim practicables: dissenyar sense barreres arquitectòniques i per a tothom (infants, grans, persones amb diversitat funcional motora, sensorial, mental o intel·lectual, …) de manera que no sols puguin accedir sense problemes a l'interior de l'edifici, si no que es puguin moure lliurement i sense barreres per la totalitat dels espais que configuren l'edifici i els habitatges.
Per tant, caldrà plantejar l'accessibilitat des dels punts de vista de la mobilitat, la comunicació i la comprensió, i preveure actuacions que millorin o eliminin les problemàtiques existents.
Actuacions en relació a la diversitat funcional motora i sensorial
- Tenir en compte els criteris fixats per la normativa autonòmica i estatal d'accessibilitat i el CTE DB-SUA: itineraris accessibles; espais practicables; dimensions de les portes i espais de circulacions; dotacions per als banys, cuines i espais de rentar la roba; superfícies de les habitacions.
- Elaborar un pla per a l’eliminació de les barreres arquitectòniques a l’edifici.
- Prioritzar la utilització de rampes per salvar desnivells (aquestes hauran de tenir el pendent reglamentari i comptar amb baranes). Si no hi ha espai per col·locar una rampa, prioritzar la utilització de plataformes elevadores (muntacàrregues vertical) que poden ser utilitzades per tothom. En canvi, les plataformes salva-escales només les poden utilitzar usuaris de cadira de rodes, fet que va en contra del disseny universal.
- Incorporar baranes contínues als recorreguts amb desnivells (escales i rampes), especialment els trams inicial i final.
- Evitar la col·locació d'obstacles als espais comunitaris (rètols, expositors, etc.).
- Utilitzar paviments, textures i colors, que facilitin diferenciar zones.
- Ascensors amb la botonera adaptada
Actuacions en relació a la diversitat funcional psíquica o intel·lectual
- Promoure habitatges amb serveis comuns que fan més senzilla la vida de les persones amb diversitat funcional. S´inclouen en el punt següent Propostes i recomanacions per a l’administració tot i que els promotors privats, tipus entitats socials o fundacions, poden també impulsar aquestes actuacions.
Propostes i recomanacions per a l’administració
Actuacions en relació a la diversitat funcional motora i sensorial
- Impulsar la redacció i aplicació de plans d’accessibilitat als edificis a partir d’ajuts a la rehabilitació, beneficis fiscals o suport al finançament.
- Consolidar una reserva d’habitatges adaptats i protegits a partir de la promoció d’edificis d’habitatges amb aquestes condicions, encara que totes les promocions d’habitatge de protecció oficial ja tenen una reserva obligatòria del 3% amb arrodoniment a l’alça (Art.28 del lDL 106/09 del Registre de Sol·licitants).
- Oferir equips de mediació per facilitar, especialment, la instal·lació d’ascensors, però també altres mesures de millora de l’accessibilitat als edificis.
- Redactar projectes per a la instal·lació d’ascensors en polígons residencials on el projecte pugui ser d’aplicació a diferents comunitats.
- Concedir subvencions a la millora de l’accessibilitat, tant de la pròpia finca com dels habitatges. En aquest sentit serà bàsic tenir en compte que en moltes ocasions les persones que més necessiten de les millores no tenen la capacitat econòmica necessària per portar-les a terme i per tant, caldrà dotar-se de mecanismes de finançament i subvenció que puguin arribar a assumir el 100% del cost de la intervenció.
- Impulsar la implementació del Llibre de l’edifici com a mecanisme per programar i fer viables els processos de reforma de l’edifici. Per fer-ho possible es pot:
- Definir un model de llibre de l’edifici que pugui ser aplicat directament per les comunitats. En aquest sentit, es podran instaurar terminis màxims per reformar i revisar els diferents elements de l’edifici. Tal com està sistematitzat a països del nostre entorn com França o Bèlgica. Aquest mecanisme podria facilitar que la revisió i desenvolupament de les actuacions de manteniment dels edificis es normalitzin mitjançant la imposició de mínims exigibles per part dels ajuntaments.
- Donar subvencions per a la seva implementació.
- Condicionar la concessió de subvencions a la implantació del Llibre de l’edifici i al seu posterior compliment.
- Impulsar la figura dels equips tècnics de capçalera com aquells capaços de fer un seguiment de la finca i portar a terme les actuacions previstes al Llibre de l’edifici.
Actuacions en relació a la diversitat funcional psíquica o intel·lectual
- Cessió d´habitatges protegits a entitats de persones amb diversitat funcional per a que puguin desenvolupar projectes de vida independent.
- Oferir o promoure serveis comuns per a la vida independent de les persones amb diversitat funcional. Entre els diferents models es poden destacar:
- Llars amb servei de suport i llars – residències.
- Habitatges satèl·lit: habitatges ocupats per persones que viuen amb la seva família, o amb algun company/a, o soles i tenen una atenció i supervisió al domicili en funció de les necessitats. o Habitatges supervisats, nuclis de convivència en els quals generalment comparteixen la seva quotidianitat de 4 a 6 persones, que han triat viure juntes. Solen tenir el suport de persones educadores durant el dia.
- Habitatges tutelats. Habitatges en les quals hi ha 4 a 6 persones que precisen de persones externes que organitzin la seva quotidianitat de convivència. Compten amb personal educador permanent.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Ajuts a l’arranjament d’habitatges - Diputació de Barcelona. El Programa d'Arranjament d'Habitatges neix amb l'objectiu de millorar les condicions d'accessibilitat, seguretat, higiene, habitabilitat, i d'eficiència energètica mínimes dels habitatges objecte de les intervencions. Es tracta de petites reformes bàsiques en els habitatges que incrementen l'autonomia i la qualitat de vida de les persones beneficiàries en els seus domicilis.
- Projecte d’instal·lació d’ascensors – Trinitat Nova, Barcelona. 2008. El programa d’ajuts de l’ajuntament de Barcelona va permetre instal·lar elevadors per la part exterior de l’edifici i al mateix temps ampliar els propis habitatges, de dimensions molt reduïdes.
- Residència de persones amb paràlisi cerebral. Fundació Prodiscapacitat -Terrassa. Residència i centre de dia concebuts per facilitar la vida de les persones amb diversitat funcional. El projecte aposta per la innovació tecnològica i dels materials que proporcionin als usuaris i usuàries el màxim d’autonomia.
- Habitatge temporal per a persones amb problemes de salut mental – Baix Llobregat. L’objectiu principal del progrmaa es aportar un habitatge amb suport com a eina d’apoderament i autonomia. Aques programa neix fruit del treball en xarxa de la coordinació entre l’administració pública, les entitats socials, els centres sanitaris i la Fundació Hàbitat3.
- Llars amb suport. Fundació Malats Mentals de Catalunya. Recurs d’habitatge i rehabilitació psicosocial per a persones amb Malaltia Mental a mig camí entre una residència i la vida autònoma. Són pisos compartits entre quatre persones que compten amb el suport d’un monitor i de serveis de rehabilitació especialitzats.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
Drets
- Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social - BOE 3 de desembre de 2013, núm. 28
- Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat - BOE 2 d’agost de 2011, núm. 184
- Reial Decret 1414/2006, d'1 de desembre pel qual es determina la consideració de persona amb discapacitat als efectes de la Llei 51/2003, de 2 de desembre d'Igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat - BOE 16 de desembre de 2006, núm. 300
Accessibilitat
- Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat - DOGC 4 de novembre de 2014, núm. 6742
- CTE DB-SUA: Seguretat d´utilització i accessibilitat
- Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre (Àmbit estatal), defineix el concepte d´”Accessibilitat Universal”
- Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbana - LRRR (Àmbit estatal)
- Real Decret 233/2013, de 5 de abril, que regula el Pla Estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria, y la regeneració y renovació urbana 2013-2016.
- Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana - DOGC 10 de juny de 2010, núm. 5647
- Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la que es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats - BOE 11 de març de 2010, núm. 61
- Reial Decret 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Codi Tècnic d’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat - BOE 11 de març de 2010, núm. 61
- Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l'accés a l'entorn de les persones acompanyades de gossos d'assistència - DOGC 3 de desembre de 2009, núm. 5519
- Llei 51/2003, de 2 de desembre, d´igualtat d´oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat
- Real Decreto 505/2007, de 20 d’abril, pel que s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.
- Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques - DOGC 28 d’abril de 1995, núm. 2043
Habitatges amb serveis comuns
- Ordre de 20 d’abril de 1988, per la qual s’estableix el Programa d’ajuts d’accés als habitatges amb serveis comuns per a persones amb disminució derivada de malaltia mental i s’obre la convocatòria pública per establir la relació de les entitats col·laboradores del Programa - DOGC de 4 de maig de 1998, núm. 2631
Residències
- Decret 318/2006, de 25 de juliol, de serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat - DOGC 27 de juliol de 2006, núm. 4685
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Wijk, M. 1990. European manual for an accessible built environament. Utrecht: Central Co-Ordinating Committee for the Promotion of Accesibility.
- Col·lectiu Punt 6; Ciocoletto, A. 2014. Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de Qualitat urbana amb perspectiva de gènere. Barcelona: Comanegra. Diputació de Barcelona.
- Institut Valencià de l´Edificació. 2017. Guia de millora de l´accessibilitat en edificis d´habitatge existent. Valencia: Institut Valencià de l’edificació.
- Alonso F. (Dir.) 2002. Libro verde: la accesibilidad en España. Diagnóstico y bases para un plan integral de supresión de barreras. Madrid: Ministerio de Trabajo y asuntos Sociales.
- Martín Andrade, P. (Coord.) 2003. Accesibilidad para personas con ceguera y deficiencia visual. Madrid: Organización ONCE.
- Roelandt, J.L., 2014. L'habitatge, un element central de la ciutadania en l'àmbit de la salut mental. Recomanacions d'aplicació pràctica de l'OMS a França. Ponència de Jean-Luc Roelandt, Director del Centre col·laborador de l'OMS per a la investigació i la Salut Mental a França.
- Márquez LJ; Calvo Leira MP. 2012. Salud mental, personas sin hogar y necesidades en las ocupaciones diarias. A Coruña: TOG
- Muñoz, M. 2009. Salud mental y personas “sin hogar”. Temas para el debate. Nº 174, mayo. Pp. 46-48
- Hernández Galán J. (dir.) i García Jalón C. (coord.) 2013. Accesibilidad universal y diseño para todos. Arquitectura y urbanismo. Fundación ONCE para la cooperación e inclusión social de persones con discapacidad y Fundación Arquitectura COAM.
- Documento técnico sobre el Decreto Andaluz de Accesibilidad. Junta de Anadalucía Consejeria para la Igualdad y Bienestar Social. 2012.
ALTRES FITXES DE LA GUIA
- Àmbit Habitatge Fitxa "Envelliment"
- Àmbit Habitatge Fitxa "Barreres arquitectòniques"
- Àmbit Espai públic com a promotor de salut. Fitxa "Accessibilitat"
- Àmbit Planificació urbana Fitxa "Ciutat accessible per a tothom"
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dt., 11 de maig 2021 12:41:37 +0000