Habitatge
Emplaçament de percepció segura
CONTEXT
Aquesta fitxa tracta d´abordar tant la percepció de seguretat i la seguretat urbana des del punt de vista d´una perspectiva inclusiva que potencií l´autonomia de totes les persones en l´entorn urbà.
- La seguretat de l´emplaçament. La normativa exigeix que cada edificació tingui una fase prèvia d'anàlisi geotècnic i geològic del terreny que verifiqui que les condicions són òptimes per construir i que serveixi de base per als posteriors càlculs estructurals i de fonamentació.
La relació d'aquest càlculs amb el concepte de "salut" és evident, des del moment que han de ser la base per garantir l' estabilitat del conjunt i per tant la seguretat de les persones que s’hi allotjaran, per evitar possibles lesions i accidents.
Tot i que cal reconèixer com a part de la problemàtica que l'anàlisi geotècnic comporta un cert grau d'incertesa, en la majoria de casos l'aparició imprevista de terrenys problemàtics es deu a que l'anàlisi ha estat escàs (ens referim a nivells freàtics elevats i canviants, existència d'argiles expansives, ...).
Per altra banda, cal tenir en compte:
- La seguretat percebuda. Les característiques físiques dels espais són un factor determinant que afecta a la percepció de seguretat de les persones. És necessari projectar els edificis i els espais per a que tothom pugui gaudir dels espais públics, comunitaris i domèstics, sense restringir les seves activitats o moviments per por. Així, la seguretat urbana des d´una perspectiva inclusiva també té relació amb la salut de les persones. La inseguretat en aquest sentit pot ser, per una banda, causa de malalties mentals (paranoia, estres, por, ansietat..), y per altra banda, causa d´accidents.
No infravalorar l´impacte que el canvi climàtic pot afectar al territori i els ecosistemes i per tant a les persones. Risc d´incendis en territori boscós o proper a espais forestals, pluges torrencials afectant lleres de rius, pujada de nivells freàtics o el nivell del mar a zones costaneres com un exemple que podrien afectar la percepció de seguretat al territori.
OBJECTIU
- Disminuir accidents i mitigar les conseqüències
- Aconseguir espais més segurs i inclusius per a tothom, que potencien l’autonomia de les persones (dones, infants, gent gran, col·lectius més vulnerables,..)
PROPOSTES I RECOMANACIONS
Propostes i recomanacions per a la promoció d´habitatges (pública i privada)
Per a millorar la seguretat de l´emplaçament.
- Realitzar estudis geotècnics de qualitat i exhaustius especialment allà on d'entrada es puguin preveure problemes. (Els sondejos han d'estar inscrits en tot l'àmbit edificable).
- En cas que el sòl estudiat sigui desfavorable caldrà ser descartat tant per la construcció (residencial o per un altre ús) pública o privada.
- En cas de detectar presència de corrents d'aigua en el subsòl, caldrà tenir localitzat el recorregut, evitant situar-hi a sobre les estances d'estar o dormir.
- Preveure les possibles implicacions relacionades amb fenòmens climàtics extrems, especialment pel que fa referència a zones sensibles a inundacions.
- En el cas que no es disposi d’emplaçaments saludables caldrà generar nous solars per a l’edificació a través de diferents instruments:
- Reserva de terrenys per a la seva adquisició per al Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH); i alienació de béns afectes al PMSH.
- Constitució i funcionament del registre de solars sense edificar
- Adquisició de sòl, edificis o d'habitatges al mercat lliure i a través de tanteig i retracte.
Per a millorar la percepció de seguretat.
- Visibilitat de l´entorn: veure i ser vist.
- Eliminar o adequar els espais amb racons, àrees amagades, sense visibilitat o abandonades.
- Evitar la generació de murs cecs als edificis.
- Dissenyar edificis i espais amb relacions visuals.
- Disposar sortides d´aparcaments transparents per afavorir la visibilitat.
- Vitalitat de l´entorn.
- Afavorir la barreja d´usos, la densitat i la proximitat per a la trobada de persones. Planificació urbana a escala de barri amb barreja d´usos i comerç de proximitat.
- Afavorir la simultaneïtat i continuïtat d´usos i activitats.
- Activar els espais i habitatges buits per evitar-ne la degradació i la inseguretat associada.
- Vigilància de l´entorn.
- Propiciar la diversitat de persones i usos donant accés a l´habitatge a població diversa, a partir de la diversitat tipològica dels habitatges i dels règims de tinença.
- Entorn equipat.
- Dissenyar edificis amb diversitat d’usos que facilitin el desenvolupament de les activitats quotidianes.
- Facilitar la connexió entre els habitatges i els entorns equipats a partir, per exemple, de la ubicació dels accessos en els entorns d’activitat.
- Entorn comunitari.
- Planificació dels procés d´ocupació dels habitatges.
- Fomentar la participació de les persones en els processos de desenvolupament d’habitatges.
- Formació d´equips multidisciplinaris per promoure i facilitar la participació en el disseny d’edificis d’habitatges.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Transformació urbana del barri de l'Estació – Sallent. 2005. Projecte de trasllat dels veïns d’un barri construït sobre mines de potassa que pateix greus problemes d’inestabilitat del terreny.
- Modificació puntual del POUM sector “Rasa de Molins”- Berga. 2011. L’informe analitza les característiques del territori d’estudi i seguint el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, dicta que els àmbits amb pendent superior al 20% s’han de preservar lliures d’edificacions.
- Modificación de las Ordenanzas complementarias de edificación referente de las edificiciones residenciales y el acceso a las fincas residenciales - San Sebastián. 2016. Iniciativa de diversos departaments municipals per millorar els problemes de seguretat urbana des del punt de vista de gènere en relació a la seguretat dels accessos als edificis d´habitatges.
- Projecte per millorar la mobilitat de les persones amb ceguesa – Barcelona. 2017. S’ha desenvolupat un concurs d’idees centrat a desenvolupar una tecnologia que permeti a les persones amb discapacitat visual orientar-se amb més seguretat i facilitat quan es desplacen per la ciutat, especialment, pels carrers amb plataforma única.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2010).
- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pels qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme modificat per Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la llei d'urbanisme, i per
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya
- Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Ballesteros, V. (Edit). 2011. Urbanismo, medio ambiente y salud. Nueva Salud Pública 5. Junta de Andalucía.
- Muxí, Z; Ciocoltto, A. 2011. La Ley de Barrios en Cataluña: la perspectiva de genero como herramienta de planificación. Revista Feminismos nº 17. Junio 2011.
- Col·lectiu Punt 6. Construyendo entornos seguros desde la perspectiva de genero. Programa Ciutats i persones, Institut de Ciències Politiques i Socials. Informe nº 5, 2011.
- Col·lectiu punt 6. 2017. Entornos habitables. Auditoria de Seguridad urbana con perspectiva de genero en la vivienda y el entorno. Barcelona: Diputació de Barcelona.
- Col·lectiu Punt 6. 2014. Espacios para la vida cotidiana. Auditoria de calidad urbana con perspectiva de genero. Barcelona: Comanegra. Diputació de Barcelona.
- Muxí, Z. (Coord) 2013. Postsuburbia: Rehabilitación de urbanizaciones residenciales monofuncionales de baja densidad. Barcelona: Comanegra.
- Bofill, A. 2008. Guia per al planejament urbanístic i l´ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere. Barcelona: Institut Català de les Dones.
- Hiria Kolektiboa. 2010. Manual de anàlisis urbano. Género y vida cotidiana. Donostia-San Sebastian: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.
- Miralles-Guash, Carme. 2010. Dones, mobilitat, temps i ciutats. Quaderns de l´Institut/14. Barcelona: Institut Català de les Dones.
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dt., 29 d’oct. 2019 08:28:53 +0000