$community_name

Planificació urbana

Espais públics oberts

CONTEXT

La presència d’espais públics oberts que afavoreixen el creixement de la coberta verda de les ciutats, i la interacció urbana amb zones blaves com llacs, rius o fonts, és imprescindible per disminuir els efectes de l’illa de calor, gràcies a l’augment d’ombres i la reducció de l’absorció de la calor. L’efecte illa de calor s’espera que s’agreugi com a conseqüència de l’augment de temperatures associada al canvi climàtic. A la vegada, un espai públic adequat pot afavorir a la millora de la qualitat de l’aire, així com ser refugi climàtic.

Per altra banda, viure prop d’espais públic oberts està estretament lligat a nombrosos beneficis per a la salut de la població. Les persones que perceben els seus barris estèticament atractius, amb presència de zones verdes o blaves tenen més probabilitat de realitzar activitats física a l’exterior en el temps lliure o en el temps de transport (a peu i amb bicicleta), independentment de l’edat. Tot i això, s’ha de tenir en compte l’adequació i tipologia dels espais públics per incentivar el seu ús i reduir la inseguretat (il·luminació, drenatge i estat del pavimentat).

OBJECTIU

• Augmentar la coberta verda i la integració dels espais naturals dintre de les ciutats per a la salut i qualitat de vida de la població.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Parcs, espais lliures i espais de lleure 

• Integrar la planificació de l'espai verd i blau, prioritzar les zones menys afavorides i el desenvolupament d'un disseny atractiu i accessible.
• Prioritzar millores als espais verds i blaus de les infraestructures de suport a l'activitat física, especialment en aquelles on hi ha ubicades senders per caminar, carrils per anar amb bicicleta i activitats d'aigua.
• Preveure espais oberts de suport a l'activitat física a tots els barris.
• Adequar i promoure parcs emblemàtics i espais verds per afavorir l'estil de vida saludable i sostenible potenciant les oportunitats de lleure i de relaxació . Prioritzar parcs i zones verdes de fàcil accés, segurs i que connectin amb els habitatges i els nodes de transport.
• Esborrar les fronteres dels parcs tradicionals (baranes que delimiten els parcs) per definir una transició absoluta entre l'espai urbà i l'espai verd.
• Incentivar la creació d’espais verds comunitaris als barris (balcons, plantes a nivell de terra, zones d'horticultura, jardins, etc.). Assessorar sobre el disseny d’aquests espais perquè siguin de qualitat i a ser possible, accessibles. Prioritzar que estiguin ubicats en zones adjacents als habitatges, les oficines i les escoles.
• Crear o millorar boscos urbans.
• Prioritzar l'accés a la natura a menys de cinc minuts caminant dels habitatges.
• Planificar una xarxa d'espai obert multifuncional a totes les comunitats per donar suport a l'activitat física, l'esport, el lleure i els usos del paisatge.
• Incloure zones verdes per a l'esport i per a l'ús múltiple (jugar lliurement, fer pauses, fer activitats, caminar, anar amb bicicleta, etc.).
• Adoptar un disseny d'edificis verds en els nous projectes d'edificació pública i prioritzar aquestes millores en els habitatges de lloguer públic.
• Planificar millors en la infraestructura verda on hi ha ubicades parades de transport públic.
• Crear noves rutes per caminar i anar amb bicicleta en el teixit urbà.
• Incorporar corredors "cool" i "camins de brisa" per fer rutes verdes, rutes de passeig, senderisme i anar amb bicicleta. 
• Desenvolupar una anella verda a la ciutat per ampliar les possibilitats de gaudir de la ciutat i el seu entorn des del lleure i la pràctica esportiva. Considerar les oportunitats d'aquestes zones per recuperar la biodiversitat, restaurar àrees ecològiques i paisatgístiques, connectar zones recreatives, crear recorreguts i itineraris (per anar a peu, amb bicicleta o córrer), recuperar àrees degradades, etc.

Estètica

• Implementar millores a diferents escales de l'espai verd urbà.
• Utilitzar molta diversitat d'espècies vegetals locals que continguin algunes espècies rares integrades, si és possible, amb molts arbres autòctons, arbusts, arbusts de fruita, arbres fruiters i flors silvestres. Seleccionar les espècies en funció de les necessitats dels espais tenint en consideració el clima de tot l'any i el canvi climàtic.
• Plantar vegetació als camins i corredors, espais oberts, jardins, vorals de carretera i rotondes i a prop dels edificis.

Coberta verda i vegetació 

• Ampliar la coberta verda de les zones urbanes que tinguin una cobertura de vegetació relativament baixa.
• Ampliar la plantació d'arbres a les zones de pas de l'espai públic, als parcs i en zones vulnerables properes a la comunitat i als llocs de ruta.
• Augmentar l'extensió de teulades verdes de l'entorn urbà, sobretot al centre de la ciutat i dels barris d'alta densitat de població. Posar cobertes verdes als sostres de tots el edificis nous amb pendent de menys de 30 graus i als edificis d'usos diversos (pàrquings de bicicletes, escoles, magatzems, edificis públics, paisatges superiors dels garatges subterranis, etc. 
• Posar façanes verdes als edificis del centre de la ciutat, com si formessin un parc. Plantar-hi espècies locals, plantes robustes que requereixin un manteniment relativament baix.
• Utilitzar zones del paisatge urbà abandonades per ampliar la coberta verda.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• Bristol. Disposa del Bristol Green Infraestructure Diagram. Tenen mapat totes les àrees verdes, així com la seva interconnexió entre la ciutat i l’entorn més proper.
  Tenen els Strategic Green Infrastructure Links, així com el Green Belt Area que també està connectat amb la ciutat. El concepte d’infraestructura verda té un paper essencial en la planificació de l’espai. Contemplen com a corredors verds els camins, els camins per a bicicletes i també els rierols (watercourses). Tots aquests corredors connecten els espais verds de la ciutat i serveixen com a enllaços per al moviment de la fauna i de la gent. Un dels trams més destacats d’aquesta infraestructura és la que connecta, des del centre de cadascuna de les ciutats, Bath i Bristol, i que al llarg de la ruta proveeix diferents zones d’oci i recreació als usuaris i també zones de refugi de la fauna salvatge de la zona. 
  • West of England. Strategic Green Infrastructure Framework
     
• Viena. Sistemàticament des de 1991 fotografien (bio-monitoritzen) des de l’aire la ciutat per determinar la ‘quantitat de verd’ que té la ciutat, i determinar els canvis que s’hi produeixen. Algunes de les mesures per reforçar els espais verds, i al mateix temps lluitar contra el canvi climàtic i crear illes contra la calor, desenvolupades a la ciutat són: instal·lar vegetació al costat de les carreteres i carrers, als espais verds i a les illes interiors i frontals dels edificis; enllaçar els espais verds de la ciutat, permetre el creixement espontani de la vegetació en àrees amb poc o gens d’ús, generar noves àrees d’arbres plantant-ne de nous, conservar i incrementar el nombre d’arbres, seleccionar les espècies adequades que millor s’adaptin al canvi climàtic. També procuren augmentar la presència d’ombra a la ciutat: augmentar l’ombra als espais oberts propers als edificis, als espais oberts allunyats dels edificis (parcs i espais de lleure i esport), i ombrejar els espais oberts dels carrers.
  • Urban Heat Islands. Strategy Plan Vienna. Pilot actions and pilot areas. Final Conference UHI. June 12, 2014. 

  Viena disposa d’un cinturó verd, creat el 1905, que està compost per boscos i camps. El cinturó abasta un 30% de la totalitat de l’àrea urbana. Viena també compta amb uns 2000 parcs de tipologia molt diversa, que inclouen 45 grans àrees recreatives. Tanmateix, la creació i el disseny de nous espais verds continua sent un dels principals components de les polítiques ambientals de la ciutat. I en aquest sentit han fet i fan noves mesures per ampliar l’abast de l’àrea verda:

  • El Rundumadum Trail. És un camí de 120 quilòmetres de llargada que enllaça cinc paisatges diferents (el paisatge de Viena és inusualment variat: la ciutat està situada en una intersecció de diferents tipus de climes) i que es relaciona amb el cinturó verd de la ciutat.
  • El nou carril bici al llarg del riu Mauerbach fins als afores de la ciutat.
  • Viena també ha dissenyat falques verdes (green wedges) per relligar les grans àrees verdes de la ciutat i el cinturó verd amb les zones més densament poblades.
  • A les zones amb molta densitat de població i edificis alts hi han situat nous parcs i àrees verdes.
  • Procuren mantenir i crear àrees de natura urbana salvatge. (urban wilderness) tenint en compte les característiques biotòpiques, plantant nous arbres, instal·lant nius d’ocells, deixant els arbres morts...
  • Les àrees que formen el cinturó verd tenen una consideració especial i estan especialment protegides.
  • La ciutat ha comprat importants extensions de terreny en diferents emplaçaments per garantir que esdevinguessin àrees verdes i parcs per la ciutat.
  • La preservació i la creació d’espais verds d’alta qualitat és una de les prioritats de la ciutat. I al mateix temps, també ho és que aquests espais puguin ser emprats per fer-hi usos recreatius, de lleure i que siguin espais que protegeixin la biodiversitat.
    • Vienna’s green spaces. Chapter 3.
    • STEP 2025. Urban Development Plan Vienna. Vienna City Administration. Urban Development and Planning. Viena, 2014. 

       

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme.
• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Documents i guies

• Fenton, K., 2015. Active Design. Planning for health and wellbeing through sport and physical activity. Sport England.
• Greater London Authority on behalf of the Green Infrastructure Task Force, 2015. Natural Capital Investing in a Green Infrastructure for a Future London.  
• Monmouthshire County Council, 2015. Green infrastructure. Supplementary Planning Guidance. 
• Planning Department the Government of the Hong Kong Special Administrative Region (HKSARG), 2016. Green and Blue Space Conceptual Framework. Hong Kong Special Administrative Region.
• Tiran, J. et al., 2017. Baseline study on the status quo of regional UGS governance and European good practices.  Interreg Central Europe
• Vancouver City Council, 2020 Greenest City 2020 Action Plan Part Two: 2015-2020. Vancouver City Council.
• Department of Environment, Land, Water and Planning, 2017 Planning a Green-Blue City. A how-to guide for planning urban greening and enhanced stormwater management in Victoria. .
• World Health Organization, 2016. Global Report on Urban Health: equitable healthier cities for sustainable development. World Health Organization.
• World Health Organization,2016. Physical activity strategy for the WHO European Region 2016–2025. World Health Organization.

Estudis científics

• Adachi-mejia, A. M. et al. (2017) ‘Geographic variation in the relationship between body mass index and the built environment Anna’, Preventive Medicine. Elsevier Inc. doi: 10.1016/j.ypmed.2017.03.018.
• Andreas, S., Fromme, H. and Bolte, G. (2016) ‘Built and socioeconomic neighbourhood environments and overweight in preschool aged children . A multilevel study to disentangle individual and contextual relationships’, Environmental Research. Elsevier, 150, pp. 328–336. doi: 10.1016/j.envres.2016.06.024.
• Van den Berg, M. M. et al. (2017) ‘Do Physical Activity, Social Cohesion, and Loneliness Mediate the Association Between Time Spent Visiting Green Space and Mental Health?’, Environment and Behavior, p. 001391651773856. doi: 10.1177/0013916517738563.
• Chen, H. et al. (2017) ‘Does where you live matter to your health ? Investigating factors that influence the self- rated health of urban and rural Chinese residents : evidence drawn from Chinese General Social Survey data’. Health and Quality of Life Outcomes, pp. 1–11. doi: 10.1186/s12955-017-0658-0.
• Chen, P. and Shen, Q. (2016) ‘Built environment effects on cyclist injury severity in automobile-involved bicycle crashes’, Accident Analysis and Prevention. Elsevier Ltd, 86, pp. 239–246. doi: 10.1016/j.aap.2015.11.002.
• Dadvand, P. et al. (2016) ‘Green spaces and General Health : Roles of mental health status , social support , and physical activity’, Environment International. Elsevier Ltd, 91, pp. 161–167. doi: 10.1016/j.envint.2016.02.029.
• Flacke, J. et al. (no date) ‘Mapping Environmental Inequalities Relevant for Health for Informing Urban Planning Interventions — A Case Study in the City of Dortmund , Germany’. doi: 10.3390/ijerph13070711.
• Gao, M., Ahern, J. and Koshland, C. P. (2016) ‘Perceived built environment and health-related quality of life in four types of neighborhoods in Xi ’ an , China’, Health & Place. Elsevier, 39, pp. 110–115. doi: 10.1016/j.healthplace.2016.03.008.
• Hogan, M. J. et al. (2016) ‘SC’, Social Science & Medicine. Elsevier Ltd. doi: 10.1016/j.socscimed.2016.06.030.
• Kerr, J. et al. (2016) ‘Perceived Neighborhood Environmental Attributes Associated with Walking and Cycling for Transport among Adult Residents of 17 Cities in 12 Countries : The IPEN Study’, Environmental Health Perspectives, 124(3), pp. 290–298.
• Kolbe-alexander, T. L. et al. (2015) ‘The relationship between the built environment and habitual levels of physical activity in South African older adults : a pilot study’, pp. 1–9. doi: 10.1186/s12889-015-1853-8.
• Lee, S. et al. (2017) ‘Fear of Outdoor Falling Among Community-Dwelling Middle-Aged and Older Adults : The Role of Neighborhood Environments’, 00(00), pp. 1–10. doi: 10.1093/geront/gnx123.
• Malambo, P. et al. (2017) ‘Association between perceived built environmental attributes and physical activity among adults in South Africa’, BMVCPublic Health. BMC Public Health, 17, p. 213. doi: 10.1186/s12889-017-4128-8.
• Markevych, I. et al. (2016) ‘Neighbourhood and physical activity in German adolescents : GINIplus and LISAplus’, Environmental Research. Elsevier, 147, pp. 284–293. doi: 10.1016/j.envres.2016.02.023.
• Mccormack, G. R. et al. (2016) ‘Supportive neighbourhood built characteristics and dog-walking in Canadian adults’, Can J Public Health, 107(3), p. e250. doi: 10.17269/CJPH.107.5360.
• Mueller, N., Rojas-Rueda, D., et al. (2017) ‘Health impacts related to urban and transport planning: A burden of disease assessment’, Environment International, 107(August), pp. 243–257. doi: 10.1016/j.envint.2017.07.020.
• Mueller, N., Rojas-rueda, D., et al. (2017) ‘Urban and Transport Planning Related Exposures and Mortality ’:, 125(1), pp. 89–96.
• Nicklett, E. J., Lohman, M. C. and Smith, M. L. (no date) ‘Neighborhood Environment and Falls among Community-Dwelling Older Adults’. doi: 10.3390/ijerph14020175.
• Nutsford, D. et al. (2016) ‘Residential exposure to visible blue space ( but not green space ) associated with lower psychological distress in a capital city’, Health & Place. Elsevier, 39, pp. 70–78. doi: 10.1016/j.healthplace.2016.03.002.
• Perchoux, C. et al. (2015) ‘Accounting for the daily locations visited in the study of the built environment correlates of recreational walking (the RECORD Cohort Study)’, Preventive Medicine. Elsevier Inc., 81, pp. 142–149. doi: 10.1016/j.ypmed.2015.08.010.
• Thompson, C. W. et al. (no date) ‘Mitigating Stress and Supporting Health in Deprived Urban Communities : The Importance of Green Space and the Social Environment’. doi: 10.3390/ijerph13040440.
• Triguero-mas, M. et al. (2015) ‘Natural outdoor environments and mental and physical health : Relationships and mechanisms’, 77, pp. 35–41. doi: 10.1016/j.envint.2015.01.012.
• Wood, L. et al. (2017) ‘Public green spaces and positive mental health – investigating the relationship between access , quantity and types of parks and mental wellbeing’, Health & Place. Elsevier Ltd, 48, pp. 63–71. doi: 10.1016/j.healthplace.2017.09.002.
• Zijlema, W. L. et al. (2017) ‘The relationship between natural outdoor environments and cognitive functioning and its mediators’, Environmental Research. Elsevier, 155(November 2016), pp. 268–275. doi: 10.1016/j.envres.2017.02.017.

---

---