Humitats - Entorn Urbà i Salut

Habitatge

Humitats

CONTEXT

L'aigua és un dels elements que més patologies constructives genera si no està sota control. Les humitats són una d’elles, i als habitatges poden tenir tres orígens diferents.

OBJECTIU

• Millorar la qualitat ambiental interior de l'habitatge i per tant la qualitat de vida dels seus residents.
• Mantenir adequadament l'habitatge per evitar filtracions d'aigua i la necessitat d'intervencions.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a persones usuàries

Cal considerar l'edifici com a una estructura viva i, igual que un vehicle, necessita recanvis de les peces que es van gastant. Si no es produeix el manteniment necessari, l'aigua va obrint-se pas cap a l'interior de l'edifici creant problemes més difícils i costosos de solucionar. Així doncs, el manteniment és la millor prevenció.

Humitats originades per filtració:

• Revisió periòdica de l´estat de conservació dels elements i renovació o reparació d’aquells elements lesionats.
• Arrencar la vegetació de terrasses i teulats
• Neteja de tots els racons problemàtics. Un fet insignificant com passar l'escombra pels terrats evita a la llarga que s'embussin els baixants i s'entolli aigua quan plou. També s'han de mantenir nets els canalons dels teulats i altres estructures.
• Substitució de materials degradats. Engloba des del bon manteniment de l'estat de les pintures a les brèndoles (i així s'evita que s'oxidin) fins a la substitució de la tela asfàltica o el repàs de les juntes estructurals. El Llibre de l'Edifici inclou un pla de manteniment on s'especifica quan i on convé intervenir per evitar patologies. Si la comunitat no disposa del Llibre de l'Edifici és recomanable contractar els serveis d'un tècnic que exerceixi de "metge de capçalera" de l'edifici.
• Substitució de les finestres/ fusteries exteriors que no ajustin, bé per garantir l’estanqueïtat de l´habitatge.

Humitats originades per condensació:

• Si la condensació és superficial interior, aïllar tèrmicament substituint les finestres que no ajustin bé i estudiar en cada cas el detall constructiu o disminuir la pressió del vapor d´aigua, ventilant l´espai. (Veure fitxa "Ventilació"). Es recomanen els vidres dobles (o triples) amb gasos nobles, com el gas argó i els vidres laminats. Caldria triar vidres amb cambra que no continguin SF6 (hexafluorur de sofre). Cal tenir en compte que, en general, augmentar l’hermeticitat dels habitatges acostuma a empitjorar respecte els que tenen ventilació contínua encara que sigui no desitjada. Hi ha més condensacions en edificis estancs.
• Si la condensació es intersticial dintre del mur, introduir barreres de vapor o càmera d´aire ventilada a l´exterior. 
• Ventilació manual periòdica de les estances humides dels habitatges: (Veure fitxa "Ventilació").
  • En els banys la problemàtica principal prové del vapor que l'aigua calenta desprèn a la dutxa i el bany. Per evitar l'aparició de fongs és recomanable ventilar bé l'estança després de dutxar-se i fer servir pintures especials per a zones humides. Fer atenció amb els intercanvis energètics no controlats perquè si ventilem molt refredem massa.
  • A la cuina, la concentració de vapor prové de la zona de focs, així que s'ha d'utilitzar sempre la campana extractora, encara que no es produeixin olors ni fums; per exemple quan es bull aigua. També és recomanable l'ús de pintures per a zones humides. Si tot i així persisteixen els problemes, és possible que el sistema d'extracció instal·lat no funcioni correctament o no sigui prou potent, així que la primera mesura a adoptar ha de ser reforçar la ventilació i evitar els ponts tèrmics, a part de la reparació o la substitució de la campana. En cas que les humitats persisteixin caldrà instal·lar un sistema complementari d'extracció artificial o deshumidificadors.
• Bona regulació de la calefacció sense variacions brusques de temperatura.
• Disposició d’un bon aïllament a façanes, canonades i altres superfícies fredes per disminuir la condensació. Aquest aïllament es farà preferentment a partir de materials d’origen orgànic o mineral, ja que són transpirables i permeten eliminar condensacions. En aquest cas estarem parlant de materials com el suro, el lli, el cànem, fibres de fusta, mantells de llana d’ovella o cató, flocs de cotó o cel·lulosa o llanes minerals (vidre o roca).
• Evitar ponts tèrmics a fusteries i vidres. En el cas d’un edifici ja existent, la identificació dels ponts tèrmics es pot realitzar a través d’un estudi termogràfic de l’envolupant, que permet identificar els punts freds dels tancaments, els mecanismes de resolució seran específics per a cada situació.
• Elements a evitar, per l’important grau d´humitat que aporten a l´interior de l´habitatge:
  • fregat freqüent de terres,
  • funcionament d’estufes de butà. En cas d’utilitzar-lo, ventilar l’estança 5 minuts cada 2-3 hores per fer baixar la humitat generada.
  • assecatge de roba a l'interior de l’habitatge,
  • presència de plantes i aquaris,
  • excessiu nivell d'ocupació de l'habitatge.

Humitats originades per accidents

• Revisió de l´estat de conservació dels elements i sistemes. Quan és detecten conductes trencats, s´han de reparar de seguida per evitar que l´aigua afecte altres elements constructius o estructurals.

Propostes i recomanacions per a l´administració

Els ajuntaments poden detectar les mancances més significatives a través de diverses eines com els informes tècnics dels edificis (ITEs) entre d'altres, i proposar la intervenció més adequada. Algunes de les actuacions que poden afrontar són:

• Campanyes de sensibilització o d'educació ciutadana que promoguin la ventilació periòdica dels habitatges i el manteniment dels edificis: neteja i substitució de materials degradats.
• Subvencions per a la realització d'Informes Tècnics, d'obligat compliment segons l'edat de l'edifici, d'acord amb la legislació vigent.
• Assessorament i acompanyament per facilitar a les unitats de convivència:
  • L’accés als ajuts a la rehabilitació existents (tant oferts per l’Agència de l’habitatge de Catalunya, com impulsats per les pròpies administracions locals).
  • La incorporació de mesures antihumitat (pintures especials en zones de risc, millora en els aparells d'extracció, etc.) i millorar l´aïllament tèrmic en els projectes d'obres residencials d'iniciativa pública i també en els privats.
• Establiment d'ajuts municipals a la rehabilitació que potenciïn:
  • La millora interior dels habitatges, en aquells casos que calgui una intervenció per garantir l’habitabilitat
  • La millora d’edificis que incorporin solucions per afrontar aquests problemes.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• Tríptic informatiu sobre la Inspecció Tècnica dels Edificis d'Habitatges – Figueres. Guía útil de consells per conservar l´habitatge en bon estat i evitar entre d´altres, les humitats en cuines i banys i en parets de façanes. 
• Actuacions per evitar filtracions i humitats a Villa Carmen – Santa Eugènia de Berga. Obres de rehabilitació d´un antic xalet per evitar que les filtracions i les humitats puguin afectar l´estructura de l´edifici. 
• Obres de rehabilitació dels Blocs de Can Jofresa – Terrassa. Obres de rehabilitació per millorar l’aïllament de diversos edificis impulsades per l’Agència de l´Habitatge de Catalunya. 
• Ajudes per eliminar humitat dels habitatges – Alzira, Comunitat Valenciana. El Pla Renhata 2018 és un pla de reforma d’interior d’habitatges destinar a millorar les zones humides d’habitatges particulars, com banys i cuines. El màxim de pressupost de cada intervenció són 12.000€. 

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges.
• Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Annexos.
• Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
• Decret 111/2009, de 14 de juliol, de modificació del decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i ecoeficiència en els edificis DOGC núm 5422, de 16.07.2009.
• Decret 206/1992, de l'1 de setembre, pel qual es regula el llibre de l'edifici.
• Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
• Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas
• Real decreto 233/2013, de 5 de abril, por el que se regula el Plan Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria y la regeneración y renovación urbanas.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2010. Guia de la renovació energètica d'edificis d'habitatges: envolupament tèrmica i instal·lacions.
• Embuena, M., Tractament d'humitats. Tècniques d’intervenció. Exemples d’aplicació. 2n Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”. Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona.
• Wolkoff, Peder, 2018. Indoor air humidity, air quality, and health – An overview. International Journal of Hygiene and Environmental Health. Volume 221, Issue 3, April, Pages 376-390.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

• Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Ventilació"
• Àmbit Equipaments. Condicions favorables. Fitxa "Qualitat de l´aire interior"

---

---