Equipaments
Gestió dels residus (reciclatge i minimització)
CONTEXT
L’augment de la producció de residus urbans està directament relacionat amb determinats factors cíclics, com ara el creixement demogràfic, l’increment de l’oferta de productes i béns de consum, les millores en la qualitat de vida i en els nivells de renda per càpita, l’augment del consum per persona, l’oferta de productes d’envasos d’un sol ús i el fàcil accés a productes de tot el món.
Les indústries i les empreses, així com els equipaments, són grans consumidors de productes i béns de consum, raó per la qual són generadors massius de residus. L’increment dels residus, en combinació amb una mala gestió, fa que es llencin a abocadors i a masses d’aigua, i poden passar molts anys abans no es descomponguin. Per tant, una gestió incorrecta dels residus pot desencadenar devastacions i limitar els recursos naturals, a més de provocar contaminacions, males olors, plagues i malalties.
La millora de la gestió dels residus en els equipaments influeix en l’estalvi ambiental i en la qualitat de vida, però també comporta estalvis econòmics i reducció de despeses. Per consegüent, la minimització dels residus constitueix una estratègia preventiva, aplicable en qualsevol àmbit d’actuació, orientada a reduir els residus generats en el punt d’origen. Per aconseguir-ho, hi ha diverses opcions: adquirir menys productes, reutilitzar els productes de què es disposa, o reciclar els possibles residus per oferir-los una segona oportunitat d’ús. Quan s’hagin esgotat tots els processos de minimització de residus, l’última opció consisteix a fer-ne una recollida selectiva.
OBJECTIU
- Minimitzar la generació de residus reduint l’adquisició de productes mitjançant la reutilització i el reciclatge de materials i de productes.
- Disminuir la concentració de contaminants ambientals i les malalties que comporten mitjançant una gestió eficient del consum i del rebuig.
PROPOSTES I RECOMANACIONS
- Identificar els tipus i les quantitats de residus que es generen en un equipament (paper i cartó, plàstic, vidre, fusta, matèria orgànica, residus alimentaris, residus tèxtils, residus perillosos, etc.).
- Identificar l’origen de cadascun dels residus; és a dir, determinar on es generen (a les oficines, a la recepció i a l’àrea pública, a la cuina, als serveis de neteja, a les àrees externes, etc.).
- Establir un pla de minimització de residus (PMR) que defineixi el conjunt de mesures adreçades a evitar la generació de residus, a reduir-los, o fins i tot a disminuir la quantitat de components tòxics que contenen.
- Implantar una estratègia de reducció de consum d’acord amb les pautes de residus identificades; així, per exemple, es pot reduir el consum d’envasos comprant els productes a granel; no adquirint productes que duguin diferents capes d’envàs; evitant l’oferta i el consum de productes d’un sol ús; reduint el nombre d’impressions i fent-les a doble cara.
- Fomentar la reutilització de productes mitjançant el manteniment i la reparació dels aparells elèctrics; la reparació dels mobles i dels accessoris que s’hagin trencat; la reutilització de recipients i d’articles; la compra de productes fabricats amb materials reciclats; la donació de materials, d’articles i de mobles en bon estat a altres empreses i organitzacions.
- Incentivar el reciclatge de les fraccions valoritzables dels residus no reutilitzables: potenciar el suprareciclatge (upcycling) de components i materials; és a dir, con-vertir-los en materials nous de millor qualitat o amb un valor mediambiental més elevat; buscar companyies autoritzades que duguin a terme la recollida i el reciclatge de residus; aplicar l’ús de compostadors per transformar els residus orgànics en adob.
- Dissenyar nous processos administratius, o modificar els que ja existeixen, per minimitzar la generació de residus (reducció, reutilització, reciclatge) en diferents àmbits.
- Anotar i monitorar el progrés continu cap als objectius i les estratègies del PMR per avaluar el compliment d’accions, considerar els aspectes que cal perfeccionar i visualitzar els estalvis econòmics.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Diputació de Barcelona. "Cercle Comparació Intermunicipal de gestió de Residus i Neteja Viària".
- Àrea metropolitana de Barcelona. "Millor Que Nou, 100% Vell".
- Barcelona Ajuntament + Sostenible. “A l´ajuntament com a casa. Redueix els residus”.
- Ajuntament de Barcelona. “Sistema de vending de la UAB. Consum responsable”.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la llei reguladora dels residus de Catalunya.
- Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Agència de Residus de Catalunya. Manual de prevenció de residus per a ens locals.
- Associació de Municipis Catalans, 2008. Manual municipal de recollida selectiva porta a porta.
- Ajuntament de Barcelona. Compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022.
- Ajuntament de Barcelona. L'Agenda 21 de Barcelona 10 anys de Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat.
- Fundació Catalana de Prevenció de Residus i Consum. Estudi sobre l'estalvi eco-nòmic associat a la prevenció de residus a la llar.
- Planes de minimización de residuos en empresas productoras de residuos peligrosos.
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dc., 12 de maig 2021 04:37:39 +0000