Comparteix

Equipaments

Ventilació (natural i artificial)

CONTEXT

© Bonsales / Shutterstock.com

Respirar aire net és fonamental per a la nostra salut i el nostre benestar físic i emocional. La qualitat de l’aire exterior s’està deteriorant a escala global com a conseqüència de la contaminació provocada pel trànsit, per les obres de construcció, per les fonts de combustió i per altres factors. La qualitat de l’aire interior es pot degradar per la contaminació d’aquestes fonts externes, però també pels COV que desprenen els materials de construcció i alguns equipaments elèctrics o que s’alliberen amb la presència de floridures.

Llegir +/-

La ventilació en els edificis pot ser natural o artificial. La ventilació natural permet que l’aire exterior entri en un edifici per mitjans no mecànics, com ara finestres obertes o reixetes en punts oposats de l’edifici (ventilació creuada). La ventilació artificial o mecànica és la que es duu a terme subministrant i renovant l’aire d’un edifici amb mitjans mecànics. Els sistemes de ventilació artificial ajuden a controlar el confort termohigromètric, la circulació de l’aire, la presència de contaminants ambientals (d’origen interior o exterior) i l’evacuació de fums i de gasos en garatges, cuines, restaurants, etc.

El sistema més emprat per corregir o prevenir els problemes de contaminació de l’aire en espais interiors és la ventilació, ja que la renovació de l’aire interior amb aire nou de millor qualitat dilueix els contaminants que hi ha dispersos per tot l’edifici. Els aspectes més importants a tenir en compte són el disseny i un dimensionat adequat als usos i a les característiques de les àrees implicades.

 

OBJECTIU

  • Disposar d’un ambient interior òptim, amb condicions de temperatura i d’humitat adequades, i amb una baixa concentració de contaminants biològics i químics, com ara els COV.
  • Garantir en els equipaments una ventilació adequada i una qualitat elevada de l’aire interior mitjançant sistemes de ventilació natural i artificial.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Aplicar el Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE), que estableix les condicions necessàries per atendre la demanda de benestar tèrmic i higiènic, amb l’objectiu de complir els requisits en matèria d’eficiència energètica i d’aconseguir un ús racional de l’energia. Els valors definits pel RITE varien en funció de l’ús previst de l’edifici i del nombre d’ocupants.
  • Complir les normes de manteniment obligatòries establertes pel RITE, amb l’objectiu de mantenir la higiene i un bon funcionament dels sistemes de ventilació i de climatització. Les instal·lacions de ventilació mecànica mouen un volum d’aire important que transporta partícules contaminants —artificials i naturals— amb una càrrega biològica que, tret que es controli, pot provocar problemes respiratoris i reaccions al·lèrgiques a les persones usuàries.
  • Quan la temperatura exterior ho permeti, aprofitar al màxim les possibilitats de ventilació natural que ofereixen els equipaments, integrant en el disseny d’aquests edificis sistemes de ventilació creuada i xemeneies de ventilació.
  • Eliminar contaminants aeris interns i externs mitjançant la filtració de l’aire. Per aquesta raó, els climatitzadors han d’incorporar una secció de recuperació de calor i sistemes de filtració que tractin l’aire abans no entri a l’interior de l’edifici.
  • Controlar els focus de contaminació a l’edifici mateix. No emprar l’aire de lavabos, cuines, garatges i sales d’impremta com a aire de recirculació o de transferència. Per evitar una contaminació creuada, aquest aire no pot ser expulsat a l’exterior al mateix temps que l’aire d’altres espais menys contaminats.
  • Mantenir el confort tèrmic controlant els nivells d’humitat i evitar l’aparició de floridura i de bacteris. Per aquest motiu, el sistema de ventilació ha de garantir en tot moment els nivells d’humitat relativa indicats pel RITE. Es recomana, com a temperatura òptima per als espais de treball, entre 23 ºC i 25 ºC a l’estiu i entre 21 ºC i 23 ºC a l’hivern.
  • Controlar el moviment d’entrada de l’aire exterior a l’interior mitjançant sistemes de portes d’obertura controlada o amb tallavents (dues portes).
  • Augmentar la presència d’aire exterior de qualitat i promoure la connexió amb l’ambient exterior fomentant que els ocupants obrin les finestres i puguin controlar l’aire que circula per l’edifici. • Aconseguir espais on la distància recorreguda per un corrent d’aire entre dues obertures de façanes oposades sigui, com a màxim, cinc vegades l’alçada lliure entre plantes. En el cas que hi hagi una ventilació unilateral, la distància haurà de ser, com a màxim, el doble de l’alçada lliure.
  • La superfície de buits a l’exterior d’un espai ha de ser, almenys, el 5% de la superfície útil d’aquest espai.
  • Estudiar la possibilitat d’emprar sondes de CO2 per regular i automatitzar els espais que presentin una ocupació elevada a l’hora d’encendre i d’aturar el sistema de ventilació.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dc., 12 de maig 2021 04:12:36 +0000