Habitatge
Pobresa energètica
CONTEXT
Actualment, les dificultats per fer front als costos de l’habitatge no se situen únicament en l’àmbit del pagament del lloguer o la hipoteca, sinó que també té especial rellevància la dificultat per pagar les factures dels subministraments, que en alguns casos està conduint a la pobresa energètica.
La pobresa energètica és la dificultat o incapacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura a un preu just. A més, es considera que aquelles llars que han d´invertir més del 10% de la seva renda per donar resposta a les seves factures energètiques són susceptibles de trobar-se en situació de pobresa energètica. En general es consideren condicions adequades de temperatura els 18ºC a l´hivern i 25ºC a l´estiu.
El canvi climàtic ens indica que les temperatures poden ser més extremes, tant en mínimes temperatures amb freds extrems com màximes temperatures amb onades de calor, provocant un augment de demanda energètica per climatització ( calefacció i refrigeració).
Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els principals aspectes que motiven una situació de pobresa energètica que suposa una amenaça per a la salut física i mental. Un habitatge amb condicions de fred pot comportar problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental. La conseqüència més extrema és la mortalitat atribuïble a la pobresa energètica.
El fet de no tenir un habitatge en condicions adequades pot generar una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps pot tenir efectes a nivell psicològic. També l’acumulació de deutes per l’impagament de factures pot produir una angoixa en les persones que pot desenvolupar patologies cròniques com la depressió o la hipertensió.
Segons l’últim estudi de l´associació de Ciències Ambientals (2018), a Espanya hi ha un total de 6,8 milions de persones en situació de pobresa energètica, el que correspon al 15% de la població.
OBJECTIU
- Pal·liar la pobresa energètica.
- Reduir el consum energètic de les llars en situació o risc de pobresa energètica.
- Millorar l´estat dels habitatges de les persones amb major precarietat econòmica a través de reparacions i la instal·lació de mesures per la millora de l´eficiència energètica del domicili.
PROPOSTES I RECOMANACIONS
Propostes i recomanacions per a les persones usuàries (per a una gestió eficient)
- Evitar el consum fantasma (consum elèctric dels aparells connectats permanentment a la xarxa, “stand by”, els quals consumeixen encara que no estiguin en ús). Instal·lació de regletes per apagar del tot l´aparell, Instal·lació de temporitzadors, per l´escalfador elèctric.
- Refrigeració. Protegir la llar de la radiació solar.
- Protegir totes les finestres amb persianes o tendals.
- Pintar les façanes amb colors clars, ja que ajuden a reflectir la radiació solar.
- Millorar l´aïllament tèrmic de les façanes, coberta, i en els habitatges situats en planta baixa també caldria actuar en terres.
- Augmentar la humitat en els ambients secs i provocar una ventilació natural o forçada, per reduir la temperatura amb el sistema “refredament evaporatiu” (consisteix en refredar l’aire calent exterior al passar per uns filtres mullats amb aigua i ser impulsats mitjançant un ventilador fins a l’interior refrescant l’ambient entre 4 ºC i 12 ºC).
- Obrir les finestres quan l'aire exterior sigui més fresc que el de l'interior. No obrir les finestres quan la temperatura exterior sigui superior a 30ºC
- Instal·lar els equips exteriors dels equips de refrigeració evitant que els hi toqui la radiació solar directament, per evitar l’empitjorament del seu rendiment.
- Enfosquir la llar durant les hores de màxima insolació
- Col·locació de ventiladors
- Calefacció. Minimitzar la demanda energètica de la llar.
- Millorar l’aïllament tèrmic de les façanes, coberta i terres.
- Millorar les finestres, tant la part opaca com la part vidriada: ruptura de pont tèrmic, doble vidre mínim, aïllar les caixes de persiana.
- Aplicar mesures “low cost”: virets, film aïllant per finestres o sota portes.
- Tancar els porticons i abaixar les persianes quan hagi marxat el sol.
- La ventilació de la llar és necessària per salubritat, però recordar que amb uns 10min ja n'hi ha prou. o Instal·lar un termòstat programable, ja que s´evitaran possibles costos innecessaris.
- Col·locar l’emissor de calor a la paret freda de l’estança.
- Mai tapar l’element emissor (prestatge per la part superior etc).
- Intentar evitar aparells amb barres incandescents ja que són molt ineficients energèticament.
- Aigua i aigua calenta sanitària. Consumir menys aigua.
- Dutxar-se en comptes d'omplir la banyera. La temperatura de l’aigua serà suficient si se situa entre 30-35ºC.
- Assegurar-se que els tubs que condueixen aigua calenta estiguin correctament aïllats.
- Controlar que no existeixi cap fuga en la instal·lació o degoteig en cap aixeta.
- Instal·lar sistemes senzills d’estalvi: airejadors a les aixetes; inodors amb cisterna de doble descarrega, etc.
- Valorar amb la comunitat de veïns i veïnes realitzar la instal·lació de panells solars a la coberta.
- Il·luminació. Fer un bon ús de la il·luminació de la llar.
- Estar la major part del dia en estances amb llum natural, permetrà estalviar i afectarà positivament al nostre estat d'ànim i salut.
- Pintar els tancaments interiors de la llar amb colors clars.
- Canviar les bombetes per bombetes LEDS (amb marcatge CE), són més cares però duren 50 vegades més i estalvien fins a un 80%. Les bombetes tenen etiqueta energètica, analitzar les seves prestacions i escollir la més eficient segons l'ús a fer-ne.
- Apagar les llums de les estances on no hi hagi ningú
- Electrodomèstics. Fer una gestió eficient. Consultar les mesures, per una gestió eficient dels electrodomèstics, al document. http://www.ddgi.cat/web/recursos/document/4378/4520/Ciutadania_VI_Sessio_1_Gestio_energetica_i_factura_electrica.pdf.
- Reduir el cost de les factures dels subministraments bàsics
- ajustar tarifes
- aplicar bons hàbits de consum
- Reduir el cost de les factures dels subministraments bàsics
Propostes i recomanacions per a l´administració
El treball entorn a la pobresa energètica requereix de la intervenció a diferents escales:
- Donar a conèixer la problemàtica i els drets de la ciutadania en relació a l’accés als subministraments bàsics.
- Evitar els talls de subministraments, articulant mecanismes d’ajut per facilitar el pagaments dels subministraments a les unitats de convivència que no poden afrontar-los.
- Abordar actuacions vinculades a l’estalvi i a la millora de l’eficiència energètica que permetin reduir la factura i el consum de les llars i per tant, permetin reduir la problemàtica.
A continuació es detallen possibles actuacions en les respectives línies de treball :
Treball entorn a la difusió de drets i serveis
- Sensibilització i apoderament de la ciutadania en termes d’estalvi energètic, tant pel que fa a l’ús de l’energia com a la comprensió de les factures d’aigua, gas i elèctrica, per tal de reduir la factura energètica i les emissions de CO2 associades.
- Difusió dels ajuts i el serveis disponibles
- Difusió de les garanties legals actuals.
- Difusió de la problemàtica vinculada a l’acumulació de deutes deguda a l’impagament dels subministraments (tot i que no es produeixi el tall).
- Conscienciació de la importància de tenir les instal·lacions en bon estat, evitar males pràctiques i posar en pràctica hàbits de consum conscient.
Programes de suport per evitar la pobresa energètica
- Creació de Punts d’Assessorament Energètic, prioritàriament vinculats a les oficines de l’habitatge que centrin, l’assessorament, ajuts i intervencions entorns a la pobresa energètica.
- Assessorament per a l’optimització de les tarifes contractades al consum real.
- Ajuts per al pagament de serveis.
- Treball amb les empreses subministradores per evitar talls de subministraments. Cal adaptar les tarifes als consums reals.
Programes d’estalvi i la millora de la eficiència energètica
- Programa de coneixement del parc d’habitatges existent, en relació a l’eficiència energètica
- Auditories energètiques adreçades a llars vulnerables per facilitar la reducció del consum a través del canvi d’hàbits, el canvi de tarifa o la instal·lació de petits sistemes d’estalvi.
- Ajuts vinculats a les auditories per millorar l’eficiència energètica dels habitatges.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica. Diputació de Barcelona. Recurs que posa en marxa la Diputació de Barcelona per enfortir les respostes preventives i educatives del món local davant el creixement de les situacions de pobresa energètica entre la població de la demarcació de Barcelona. La finalitat és millorar l'eficiència energètica dels habitatges en situació de pobresa energètica, reduir les despeses de subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas o altres combustibles) i millorar la qualitat de vida de les persones beneficiàries.
- Taula local d’habitatge i pobresa energètica – Santa Coloma de Gramenet. Espai de treball en el què es reuneixen els agents clau, tant del propi Ajuntament com del tercer sector social i altres administracions o organismes. Les finalitats principals de la Taula són posar en comú les necessitats i problemàtiques detectades pels actors socials del municipi, millorar la diagnosi, debatre i elaborar línies estratègiques de treball i generar propostes per trobar solucions integrals i efectives per garantir el dret a l’accés d’un habitatge digne.
- Servei d’Atenció a la pobresa energètica – Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona ha creat 11 punts d’assessorament energètic, repartits per tots els districtes de la ciutat (i en la majoria dels casos vinculats a les Oficines de l’Habitatge) que ofereixen la informació, l’atenció i la intervenció necessàries perquè les persones puguin exercir els seus drets energètics i les companyies no els neguin l’accés als subministraments bàsics.
- Programa d’estalvi i pobresa energètica – Diputació de Girona. El programa consisteix en donar eines i recursos als ajuntaments i els consells comarcals de la demarcació de Girona per impulsar actuacions directes per sensibilitzar la població sobre la despesa i l’eficiència energètica de les llars i actuar en casos de pobresa energètica a les llars més vulnerables.
- Aliança contra la pobresa energètica (APE), neix per pressionar i denunciar les administracions públiques i defensar els drets de les persones consumidores en front de les empreses subministradores d’energia i aigua. La seva actuació es basa en l’accés universal als serveis bàsics, l’aturada dels talls indiscriminats de subministraments, i l’assumpció, per part de les companyies dels costos de garantir els serveis bàsics a les llars vulnerables.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- L’article 42.3 de l’Estatut de Catalunya obliga els poders públics a vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. L’article 137 atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum.
- La llei vigent, 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, estableix que prèvia a la suspensió del subministrament és necessari sol·licitar un informe a serveis socials sobre la situació de la unitat de convivència afectada.
- Llei 3/2015, de l´11 de març, regula una sèrie de mesures fiscals, financeres i administratives (cànon social), així con les tarifes socials aplicades a cada municipi.
- Reial Decret 897/2017, de 6 d´octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d´energia elèctrica.
- Reial Decret llei 7/2016, de 23 desembre, pel qual es regula el mecanisme de finançament del cost del bo social i altres mesures de protecció al consumidor vulnerable d´energia elèctrica.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Associació Catalana de Municipis, Diputació de Barcelona, Federació de Municipis de Catalunya, 2018. Bo social elèctric. Guia per a l’acompanyament dels i les professionals de serveis socials. Gerència de Serveis de Benestar Social. Diputació de Barcelona.
- Associació Ecoserveis, 2016. La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona. Propostes d'actuació des de l'àmbit local. Sèrie Benestar i Ciutadania. Col·lecció Eines. Diputació de Barcelona.
- Ecoserveis. 2014. Com actuar davant la pobresa energètica. Guia pràctica.
- Ecoserveis, 2018. Mesures de protecció a la persona consumidora vulnerable d’energia. Diputació de Barcelona
- Generalitat de Catalunya. 2016. Canvi climàtic 2014: informe de síntesi. Resum per a responsables de polítiques. Col·lecció Documents 20.
- Tirado, S; Jimenez, L; López, J.L.; Martín, J. 2014. Pobreza energética en España. Análisis de tendencias. Madrid: Asociación de Ciencias Ambientales.
- Tirado Herrero, S; Jimenez Meneses, L; López Fernández, J.L.; Irigoyen Hidalgo, V.M. 2018. Pobreza energética en España. Hacia un sistema de indicadores y una estratégia de actuación estatales. Asociación de Ciencias Ambientales, Madrid.
- Delgado, L. 2018. Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut de Barcelona. Informe I. Observatori DESC, Agència de Salut Pública, Enginyeria Sense Fronteres, Aliança contra la pobresa energètica, Plataforma Afectats per la Hipoteca.
- González, I. 2018. Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut de Barcelona. Informe II. Perspectiva de gènere sobre el dret a l´habitatge i la pobresa energètica a Barcelona. Observatori DESC, Agència de Salut Pública, Enginyeria Sense Fronteres, Aliança contra la pobresa energètica, Plataforma Afectats per la Hipoteca
- Observatori DESC, Plataforma d´Afectats per la Hipoteca (PAH), Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF). 2011. Dret a l'habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social.
- Síndic de Greuges de Catalunya. 2013. Informe sobre la pobresa energètica a Catalunya.
- Associació Catalana de Municipis, Diputació de Barcelona, Federació de Municipis de Catalunya. 2018. Mesures de protecció a la persona consumidora vulnerable d´energia.
ALTRES FITXES DE LA GUIA
- Àmbit Habitatge Fitxa 5.4.1. Intercanvis energètics no controlats
- Àmbit Habitatge Fitxa 5.4.4. Ventilació
- Àmbit Habitatge Fitxa 5.4.5. Il·luminació
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dv., 14 de maig 2021 13:31:30 +0000