Edat per accedir a les piscines municipals sense acompanyament - Esports

• Constitució espanyola
• Estatut d’autonomia de Catalunya
• Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència
• Reial decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi civil
• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
• Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic
• Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el text únic de la Llei de l'esport
• Reial decret 742/2013, de 27 de setembre, pel que s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de les piscines
• Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel que s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic segons modificació de l’article 1 pel Decret 165/2001, de 12 de juny
• Reglaments d’ús intern de les piscines municipals

La normativa reguladora de les piscines d’ús públic no preveu una edat mínima d’accés a aquestes piscines sense necessitat d’acompanyament d’un adult, i per això, haurem de cenyir-nos a la regulació que les normes concretes d’àmbit municipal estableixin, en els termes que a continuació s’exposaran.

Malgrat això, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, amb esperit de continuïtat i en desenvolupament de l’article 29 del Decret 95/2000, han elaborat, una proposta de normes de règim intern per als usuaris amb la finalitat de facilitar la tasca dels responsables de les piscines d’ús públic.

Entre altres consideracions, aquesta proposta recull la prohibició de l’entrada als menors de 14 anys, en horari de bany lliure, si no van acompanyats d’un adult.

D’aquesta manera, fa extensiva la limitació d’edat prevista per a les piscines turístiques que recull l’article 17.3 del Decret 95/2000 modificat pel Decret 165/2001, de 12 de juny.

Així doncs, la manca d’una regulació més concreta ha comportat que una gran part de municipis de la província de Barcelona fixin la franja dels 14 anys com a edat mínima perquè els menors puguin accedir a les piscines sense la necessitat d’anar acompanyats d’una persona adulta, bé amb referència expressa al Reglament d’ús intern del Decret 95/2000 o bé sense una menció expressa a aquest Decret.

Tanmateix, es coneixen altres municipis de la província que estableixen edats mínimes per accedir-hi sense necessitat de l’acompanyament d’un adult, que oscil·len entre els 8 i els 16 anys.

Sí, la necessitat de disposar d’una regulació de l’ús de les piscines municipals la trobem a diferents cossos normatius:

• L’article 14.f del Reial decret 742/2013, de 27 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris tècnics sanitaris de les piscines —d’aplicació al conjunt de l’Estat— disposa que el titular de la piscina d’ús públic ha de posar a disposició dels usuaris, en un lloc accessible i fàcilment visible, com a mínim —entre d’altres— les normes d’ús de la piscina i els drets i deures dels usuaris.
• L’article 29 del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic preveu que «les instal·lacions de piscines han de disposar d’unes normes de règim intern per a les persones usuàries (...). Aquestes normes de règim intern han de contenir, com a mínim, les indicacions següents: l’obligació d’utilitzar les dutxes abans del bany a la piscina; la prohibició d’accedir amb calçat de carrer i de fumar i menjar en la zona de platja, i la no admissió d’animals domèstics. Igualment, es donen pautes de comportament quant a les activitats que es poden desenvolupar en les instal·lacions».
• El Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), aprovat pel Decret 95/2005, de 31 de maig, preveu que totes les instal·lacions que ofereixen serveis esportius han de disposar d’unes normes d’utilització en forma de reglament d’ús, a fi de garantir, d’una banda, els drets dels usuaris, i de l’altra, d’establir els seus deures i obligacions necessaris.

Sí, els municipis poden regular l’ús de les piscines municipals en tant que són competents en matèria esportiva i poden exercir la potestat reglamentària reconeguda a l’article 4.1.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LBRL).

En primer lloc, l’article 25.1 de la LBRL estableix que el municipi, per a la gestió dels seus interessos i dins del marc competencial reconegut, pot promoure actuacions i prestar serveis per donar resposta a les necessitats de la comunitat veïnal.

L’article 25.2 de la LBRL recull un conjunt de matèries sobre les quals el municipi pot adquirir competències pròpies, com ara l’article 25.2.l de la LBRL sobre la promoció de l’esport, de les instal·lacions esportives i de l’ocupació del temps lliure.

En segon lloc, l’article 4 de la LBRL reconeix als municipis la potestat reglamentària com una atribució que es desprèn de l’article 137 de la Constitució espanyola, quan reconeix als municipis autonomia «per a la gestió dels seus respectius interessos».

L’instrument jurídic que pot regular l’ús de les piscines és el reglament. En l’exercici de la potestat reglamentària dels ens locals, els reglaments municipals d’ús intern de les piscines es configuren com l’instrument normatiu en què els municipis poden regular les condicions d’ús de les esmentades piscines, i per tant, entre d’altres, les condicions d’accés dels menors d’edat.

Tot i la necessitat i conveniència de disposar d’un reglament d’ús de les piscines municipals, sovint aquestes no en disposen. Tenen, però, unes normes d’utilització, que concreten les determinacions reglamentàries en les diferents instal·lacions esportives on es recullen, entre d’altres, les normes d’accés dels menors a les seves instal·lacions.

 

Reglaments d'instal·lacions esportives

Les principals característiques dels reglaments d’instal·lacions esportives són que regulen les relacions entre el titular, el responsable i el gestor, i entre el gestor i els usuaris; estableixen els drets i deures bàsics de les parts, i acostumen a preveure faltes i sancions.

Els aspectes bàsics que poden contenir els reglaments d’ús intern de les piscines són els següents:

 

Per a l’aprovació d’aquests reglaments d’ús intern de les piscines, les entitats locals han de seguir la tramitació següent:

 

Normes d'utilització

Les normes d’utilització tenen per objecte concretar i adaptar a cada instal·lació les normes generals i les normes sobre els usuaris establertes pel reglament corresponent i, per tant, són responsabilitat del gestor de la instal·lació. En aquest cas, ja no apareixen les normes de gestió, i es preveu la relació entre l’usuari individual i el gestor, amb obligacions i recomanacions, i sense concretar cap tipus de falta o sanció.

Els aspectes bàsics d’aquestes normes d’utilització són els següents:

Tot i que els menors d’edat poden accedir sense necessitat d’acompanyament d’un adult a les piscines municipals per tenir l’edat mínima fixada en el Reglament d’ús de les piscines municipals corresponents, s’ha de tenir en compte que durant la minoria d’edat, els pares, mares i tutors, amb la finalitat de complir les responsabilitats parentals (articles 154 i 228 del Codi civil), tenen la potestat respecte als fills menors no emancipats o tutoritzats.

Aquesta potestat és una funció que, en el marc de l’interès general de la família, s’exerceix personalment en interès dels fills tutoritzats, d’acord amb la seva personalitat i per facilitar-ne el ple desenvolupament.

Així mateix, els articles 1902 i 1903 del Codi civil estableixen que:

 

Per tant, s’ha de tenir present que, amb independència de l’edat mínima d’accés a les piscines municipals, els progenitors i tutors responen de les accions dels seus fills tutoritzats.

Pels possibles danys que pateixin els menors en l’ús de la piscina municipal, l’administració haurà de tramitar el procediment administratiu de responsabilitat patrimonial regulat a la Llei 39/2015, de 1 d’octubre del procediment administratiu comú, sent necessari que el dany sigui efectiu, individualitzat, econòmicament avaluable per poder-se apreciar la responsabilitat de l’administració .

Per tant, la corporació local o, si és el cas, el contractista que gestioni de manera indirecta el servei haurà de respondre dels danys que es generin als particulars en els seus béns o interessos per accions o omissions imputables en l’execució del servei, excepte en casos de força major o casos en que els administrats no tinguin el deure jurídic de suportar (article 32 Llei 40/2015, d’ 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic).

L’administració, per donar cobertura als danys que generi fruit de la seva actuació haurà de   contractar una assegurança de responsabilitat civil en aquelles piscines de titularitat pública.

Amb caràcter general, l’article 62.3 de la Llei de l’Esport a Catalunya preveu que les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les empreses dedicades a l'organització d'activitats físiques d'esbarjo i d'aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius han de subscriure un contracte d'assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l'activitat esportiva.

El personal que presti serveis a persones menors d’edat de forma habitual ha de presentar el certificat negatiu del Registre central de delictes de naturalesa sexual.

D’acord amb l’article 57 de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència, és requisit per a l’accés i exercici de qualssevol professions, oficis i activitats que impliquin un contacte usual amb persones menors d’edat no haver estat condemnat per sentència ferma per qualsevol delicte contra la llibertat i la indemnitat sexuals tipificats en el títol VIII de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, o per qualsevol delicte de tràfic d’éssers humans tipificat al títol VII bis del Codi penal.

A aquest efecte, qui pretengui accedir a aquestes professions, oficis o activitats ha d’acreditar aquesta circumstància mitjançant l’aportació d’un certificat negatiu del Registre central de delictes de naturalesa sexual, amb independència de si són o no majors d’edat.