28 de juny de 2022

Vols organitzar una prova esportiva?

Quina normativa regula les afectacions a la via pública i l’adscripció dels serveis sanitaris mínims?

Davant de la celebració d’una prova o esdeveniment esportiu que transita pel nostre terme municipal, alguns dels aspectes més importants que s’han de tenir presents des del punt de vista de la seguretat són: les afectacions que la celebració de la prova comporta a la via pública i quins seran els serveis sanitaris necessaris perquè es desenvolupi amb seguretat i compliment de la normativa vigent.

Per poder donar resposta a les qüestions plantejades, és necessari remetre’ns a diferents cossos normatius en funció de la prova o esdeveniment que es vulgui realitzar (prova esportiva, marxa ciclista, etc) per poder conèixer les seves afectacions tant sobre la via pública com els serveis sanitaris que seran necessaris.

  • Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport.
  • Reial Decret Legislatiu 6/2015 pel que s’aprova la llei de transit i seguretat vial.
  • Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el text únic de la Llei de l'esport.
  • Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, que aprova el Reglament general de circulació.
  • Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.
  • Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.
  • Decret 30/2015, de 3 de març, que aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció.

Afectació sobre el trànsit

La regulació sobre els requisits per a l’organització de proves esportives a la via pública la trobem al Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, que aprova el Reglament General de Circulació (Reglament de circulació, d’ara en endavant) per a l'aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei sobre tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, que estableix a l’article 55.1 una regulació específica per a “Proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniments”.

“La celebració de proves esportives l'objecte de les quals sigui competir en espai o temps per les vies o terrenys objecte de la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, així com la realització de marxes ciclistes o altres esdeveniments, requerirà autorització prèvia que serà expedida conforme a les normes indicades en l'annex II d'aquest reglament, les quals regularan aquestes activitats”

Concretament, l’article 55 requereix l’autorització prèvia en aquelles proves esportives organitzades que:

  • Tinguin per objecte competir en espai o temps,
  • I, a més a més, transcorrin per les vies o terrenys objecte de la legislació sobre tràfic.

L’autorització prèvia és també necessària en cas de marxes ciclistes organitzades de més de 50 ciclistes i altres esdeveniments (vehicles històrics).

Cal tenir present les normes que recull l’annex II del referenciat Reglament.

L’autorització de proves esportives i el tancament de vies urbanes quan les proves discorrin íntegrament pel terme municipal correspon als ajuntaments. L’article 7 de la Llei de transit i seguretat vial, es refereix al marc competencial dels municipis, reconeixent les següents competències:

 “[...]

d) L'autorització de proves esportives quan discorrin íntegrament i exclusivament pel nucli urbà, exceptuades les travesses.

[...]

f) El tancament de vies urbanes quan calgui.”

  • Àmbit territorial

D’acord amb el seu àmbit d'aplicació, els seus preceptes seran aplicables en tot el territori nacional (article 1 del Reglament de Circulació).

  • Tipus de vies

Autopistes, autovies, carreteres convencionals, a les àrees i zones de descans i de servei, situades i afectes a aquestes vies, calçades de servei i a les zones de parada o estacionament de qualsevol classe de vehicles; a les travessies, a les places, carrers o vies urbanes; als camins de domini públic; a les pistes i terrenys públics aptes per a la circulació; als camins de servei construïts com a elements auxiliars o complementaris de les activitats dels seus titulars i als construïts amb finalitats anàlogues, sempre que estiguin oberts a l'ús públic, i, en general, a totes les vies d'ús comú públiques o privades (article 1.1 i 1.2 c.).

No seran aplicables els preceptes esmentats amb anterioritat, als camins, terrenys, garatges, cotxeres o altres locals de similar naturalesa, construïts dins de finques privades, sostrets a l'ús públic i destinats a l'ús exclusiu dels propietaris i els seus dependents (article 1.2 c) in fine).

  • Subjectes obligats

Titulars i usuaris (propietaris, conductors o ocupants de vehicles o vianants), de les vies i terrenys públics aptes per a la circulació, urbans i interurbans, als de les vies i terrenys que, sense tenir tal aptitud, siguin d'ús comú i, a falta d'altres normes, als de les vies i terrenys privats que siguin utilitzats per una col·lectivitat indeterminada d'usuaris (article 1.2 a)).

Així mateix, són aplicables a totes aquelles persones físiques o jurídiques que, sense estar compreses en l'incís anterior, resultin afectades per aquests preceptes (article 1.2 a)).

La regulació del procediment i condicions per a la celebració de les proves esportives la trobem a l’annex II del RD 1428/2003. A l’annex II es distingeixen les “proves esportives” de les “marxes ciclistes” (circulacions de bicicletes per la via sense ànim de competició), i del que el Reglament denomina “altres esdeveniments” (circulació de vehicles històrics).

Destacar que la competència dels ajuntaments per autoritzar les proves esportives només té lloc quan la prova es desenvolupi íntegrament dins del casc urbà, amb exclusió de les travessies (art. 2.1 c) de l’Annex II); pel que fa a les marxes ciclistes organitzades amb més de 50 participants s’ha de informar de l’activitat a tots els municipis per on transcorri la marxa.

  • Proves esportives competitives organitzades:

Les  proves esportives es regiran per les normes establertes en aquesta normativa especial, pels reglaments esportius i altres que resultin d’aplicació (art. 3 de l’Annex II RD 1428/2003) . Es disputaran amb el tràfic tancat i ús exclusiu de les vies (article 4 de l’Annex II RD 1428/2003).

El control i ordre de la prova, tant pel que fa als participants com a la resta d'usuaris de la via, estarà encomanat als agents de l'autoritat o al personal de l'organització habilitat, que actuarà seguint les directrius dels agents o del responsable de seguretat vial (article 5 de l’Annex II RD 1428/2003).

El responsable de seguretat viària de la prova haurà de conèixer les normes de circulació, i disposar de permís de conducció en vigència (article 2.3.6è de l’Annex II RD 1428/2003). Així mateix, el personal auxiliar per al manteniment de l'ordre i el control de l'activitat haurà de ser major de 18 anys i tenir permís de conducció (article 13.a) de l’Annex II RD 1428/2003).

  • Marxes ciclistes:

S'entén per marxa ciclista organitzada aquella activitat de més de 50 ciclistes concebuda com un exercici físic amb finalitats esportives, turístiques o culturals. No necessàriament ha d’implicar tall de trànsit (article 15 i següents de l’Annex II RD 1428/2003).

Les marxes ciclistes organitzades hauran de complir els mateixos requisits administratius corresponents a les proves ciclistes en relació a informes, documentació i resolució.

  • Altres esdeveniments:

L’Annex II article 34 secció tercera “Altres esdeveniments” del Reglament de Circulació, es refereix a l’organització d’esdeveniment on participin vehicles històrics. Disposa que aquells esdeveniments en què participin vehicles històrics conceptuats com a tals d'acord amb el Reial decret 1247/1995, de 14 de juliol, pel qual s'aprova el seu reglament regulador, o de més de 25 anys d'antiguitat en nombre superior a 10, als que s'estableixi una classificació de velocitat o regularitat inferior a 50 quilòmetres per hora de mitjana, així com la seva participació en esdeveniments o manifestacions turístiques, concentracions, concursos de conservació o elegància i, en general, qualsevol classe d'esdeveniment on no s'estableixi cap classificació sobre la base del moviment dels vehicles, ja sigui en funció de la seva velocitat o de la regularitat, necessitaran autorització administrativa.

Aquells esdeveniments esportius que no suposin competició en els termes del reglament de circulació, com per exemple, una passejada popular no competitiva, les possibilitats de tall i restricció semblen quedar reservades a allò que marca de forma genèrica l'article 37 del RD 1428/2003, d’acord amb el qual, quan raons de seguretat o fluïdesa de la circulació ho aconsellin, podrà ordenar-se per l'autoritat competent, amb caràcter excepcional i prèvia autorització, el tancament de determinades vies.

De fet, l’article 37 tracta els “usos excepcionals de la via”, entenent per tals, aquells que impliquin per la naturalesa de l'esdeveniment, almenys una de les següents situacions:

  • ús exclusiu de la via,
  • tancament total o parcial de la circulació ordinària,
  • impossibilitat de fer un ús compartit amb el tràfic ordinari.

En definitiva, aquesta reglamentació en tota la seva extensió és aplicable a les proves esportives organitzades no competitives que transcorrin per les vies subjectes a la legislació del tràfic i que impliquin l’ús exclusiu de la via, el tancament total o parcial de la circulació ordinària o la impossibilitat de fer un ús compartit amb la resta del tràfic ordinari.

A nivell normatiu no existeix una definició concreta del concepte prova esportiva competitiva. No obstant i com a qüestió prèvia, val a dir que l’article 46 de la Llei 10/1990, de l’esport, estableix que les competicions esportives poden ser:

a) Per la seva naturalesa, competicions oficials o no oficials, de caràcter professional o no professional.

b) Pel seu àmbit,  competicions internacionals, estatals i d' àmbit territorial inferior.

Aquest precepte, però, no defineix quin tipus de prova té la consideració de prova esportiva competitiva.

Per tant, per saber si una prova té la naturalesa de competitiva es pot acudir, per una banda,  a la definició establerta per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), en el sentit d’entendre que una prova esportiva competitiva és tota aquella que implica competència o rivalitat de qui disputa una mateixa cosa o la pretén.  O bé, a la interpretació, per exemple,  del Jutjat contenciós administratiu de Palma de Mallorca núm. 2 (EDJ 2018/745411, de 23 de novembre de 2018), on estableix que la determinació d’un esdeveniment esportiu com a competitiu o no competitiu, en els termes que recull la legislació d’aplicació, quedarà determinat per l’obtenció d’una retribució en forma de trofeu, medalla o altres o per la posició obtinguda a l’esdeveniment.

La determinació d’una prova com a competitiva o no competitiva és clau als efectes de determinar les normes d’aplicació a la seva celebració, específicament pel que fa a les obligacions normatives d’adscriure determinats mitjans sanitaris

Serveis sanitaris

D’acord amb l’art. 10 de l’Annex II (serveis sanitaris) del RD 1428/2003,  l’organització disposarà l'existència durant la celebració de l'activitat de la presència obligatòria, com a mínim, d'una ambulància i d'un metge per a l'assistència de tots els participants, sense perjudici de la seva ampliació amb més personal sanitari en la mesura que s'estimi necessari.

En les proves la participació de les quals superi els 750 esportistes, es comptarà amb un mínim de dos metges, dos socorristes i dues ambulàncies, i haurà d'afegir-se, com a mínim, una ambulància i un metge per cada fracció suplementària de 1.000 participants.

Aquesta obligació dels serveis sanitaris va orientada a la protecció dels participants en la prova esportiva, doncs la ratio per conèixer quins han de ser aquests mitjans és justament el número de participants en l’esdeveniment. Per tant, no fa referència als assistents o espectadors.

Les marxes ciclistes tenen la mateixa obligació de serveis sanitaris (art. 24 de l’Annex II del RD 1428/2003) que les proves esportives competitives.

El reglament de trànsit, defineix i determina els mitjans sanitaris necessaris per a la celebració de proves esportives competitives organitzades que hagin de passar per les vies públiques i privades.

Davant d’aquestes circumstàncies s’ha d’aplicar la normativa especifica que no és una altra que el Reglament General de Circulació, sempre i quan, es compleixen els requisits d’àmbit d’aplicació i restricció de la via que s’ha indicat i tenint en compte que només es fa referència als participants.

En resum, els serveis sanitaris que s’han de preveure en les proves esportives competitives i marxes ciclistes són els següents:

REGLAMENT DE CIRCULACIÓ

Prova esportiva competitiva + vies circulació quan:

- ús exclusiu de la via,

- tancament total de la circulació ordinària,

- impossibilitat de fer un ús compartit amb el tràfic ordinari

- marxa ciclista + vies de circulació

 fins a 750 participants una ambulància amb un metge (mínim)
750 o més participants dos metges, dos socorristes i dues ambulàncies (mínim)
fracció suplementaria de 1000 participants una ambulància i un metge més (mínim)

Per a determinar quina regulació s’aplica per a l’organització d’altres esdeveniments esportius cal referir-nos en primer lloc a la Llei 11/2009, del 6 de juliol de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives que defineix els espectacles públics en el seu article 3 com:

Les representacions, les actuacions, les exhibicions, les projeccions, les competicions o altres activitats similars orientades a l’entreteniment o al lleure, que es duen a terme davant de públic en establiments o espais oberts al públic.

Les activitats esportives, les activitats relacionades amb el joc i les apostes, les activitats de restauració i els espectacles amb ús d’animals són regulats per llur normativa específica i, supletòriament, els és aplicable el Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives (art 2).

L’article 23 de la Llei 11/2009 estableix per a l’organització dels esdeveniments per una banda la necessitat d’elaborar un pla d’emergències, que haurà de ser autoritzat per a l’autoritat competent, amb l’objectiu de determinar un protocol d’actuació per respondre a les eventuals situacions de risc; i per altre banda la necessària subscripció d’un contracte d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en què puguin incórrer.

L’atorgament de les llicències està subjecte a la subscripció de l’esmentada assegurança. Més enllà dels anteriors condicionants, que van des de l’elaboració de plans d’emergències a la subscripció d’assegurances, el cert és que els mitjans sanitaris a adscriure no es concreten ni a la Llei 11/2009 ni al Decret 112/2010.

La falta de regulació dels mitjans sanitaris als cossos normatius relacionats amb anterioritat ens porta a remetre’ns al Decret 30/2015, de 3 de març, que aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció. El decret fixa el contingut d’aquestes mesures, fa referència a la protecció dels assistents i, també, dels participants en una activitat o esdeveniment en espais delimitats o no delimitats i davant de possibles situacions d’emergències. 

En aquest sentit, aquestes situacions s’han de reflectir en el pla d’autoprotecció que és el document normalitzat confeccionat d'acord amb la normativa de protecció civil que preveu, per a un determinat establiment obert al públic o per a un determinat espectacle públic o activitat recreativa, les emergències que poden produir-se com a conseqüència del seu propi funcionament i les mesures de resposta davant situacions de risc, catàstrofes i calamitats públiques que els poden afectar.

Les persones titulars de les activitats (en espais delimitats o no delimitats) i els centres inclosos dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret estan sotmeses a les obligacions següents (art 4 Decret 30/2015):

a) Garantir que les condicions del centre, instal·lació, establiment o activitat són suficients per assegurar el compliment de les condicions d’autoprotecció tenint en compte tant els riscos interns com els externs.

b) Comunicar i elaborar des de l’inici de l’activitat el pla d’autoprotecció corresponent, d’acord amb el contingut que s’estableix en aquest Decret i en els seus annexos, el qual haurà d’estar implantat necessàriament durant el primer any de vigència del pla.

f) Aplicar les mesures previstes en el pla d’autoprotecció en els casos i en la forma que s’hagin establert en el mateix pla i en general en els episodis de risc o emergència que puguin afectar l’activitat.

g) Disposar dels mitjans mínims d’autoprotecció a què fa referència l’annex III.

h) Mantenir, actualitzar i revisar el pla d’autoprotecció de l’activitat.

i) Complir qualsevol altra obligació establerta en aquest Decret i en les altres disposicions que siguin aplicables.

L’objecte d’aquest Decret és regular les actuacions destinades a adoptar les mesures d’autoprotecció i els mitjans personals i materials necessaris per afrontar situacions de risc i d’emergència a les empreses i, en general, les entitats i els organismes que poden resultar afectats de manera especial per situacions de greu risc col·lectiu, intern o extern, de catàstrofe o de calamitat pública, i també a les activitats, els centres i les instal·lacions i les seves dependències, públics i privats, que poden generar aquestes situacions (art 1 Decret 30/2015).

Així, l’annex I del Decret 30/2015 contempla el catàleg d’activitats i centres d’interès obligats a tenir Plans d’Autoprotecció que estudiïn i diagnostiquin aquestes excepcionals situacions, així com els mitjans de resposta davant la seva efectivitat.

Més enllà del catàleg d’activitats i centres d’interès obligats a tenir plans d’autoprotecció, disposa la norma que els titulars de centres o activitats no sotmesos al decret poden elaborar protocol d’actuació en emergències per tal de regular internament les actuacions destinades a adoptar mesures d’autoprotecció i els mitjans personals i materials necessaris per afrontar situacions de risc i d’emergència.

Per a la protecció civil de Catalunya (A) i en relació a les activitats, trobem en el paràgraf j), qualsevol activitat (especificada o no en els altres epígrafs) que compleixi els següents requisits:

  • Espais delimitats o recintes:
    • Edificis amb capacitat o aforament igual o superior 2000 o una alçada d’evacuació superior a 28 metres.
    • Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.
    • Altres activitats en espais delimitats amb número d’assistents o participants previstos igual o superior a 5.000 persones.
  • Espais no delimitats aquelles amb un número d’assistents i participants igual o superior a 20.000 persones.
  • Espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc.

I en l’àmbit de protecció civil municipal (B) –paràgraf f):

  • Espais delimitats o recintes:
    • Edificis amb capacitat o aforament superior a 1.000 i inferior a 2.000.
    • Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb capacitat o aforament superior a 1.000 i inferior a 2.000 persones.
    • Altres activitats en espais delimitats amb número d’assistents o participants previstos igual o superior a 2.000 persones i inferior a 5.000.
  • Espais no delimitats aquelles amb un número d’assistents i participants igual o superior a 10.000 persones i inferior a 20.000.
  • Espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc.

Per remissió de l’article 4, l’annex III.2 del Decret 30/2015, disposa que les activitats o centres inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Decret s’han de dotar, com a mínim, dels mitjans materials i personals que estableixi la normativa sectorial específica, a excepció d'aquells la cobertura dels quals sigui responsabilitat exclusiva del servei públic d'emergències mèdiques (SEM).

Subsidiàriament, en defecte de normativa sectorial específica s’estableixen els mitjans materials i personals mínims següents:

DECRET 30/2015
PROTECCIÓ CIVIL CATALUNYA Espais no delimitats amb participants i assistents igual o superior a 20.000 (no especial risc)

1 ambulància assistencial classe B
2 ambulàncies assistencial classe C
A partir de 20.000, increment de trams de 10.000 persones 1 ambulància assistencial classe B per cada tram
Espais delimitats amb assistents i participants igual o superior a 5.000 persones. 1 ambulància assistencial classe B
A partir de 5.000, l’increment de trams de 10.000 persones 1 ambulància assistencial classe B per cada tram
A partir de 25.000 i trams posteriors 1 ambulància assistencial classe C per cada tram
PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL Espais no delimitats amb assistents i participants superior a 10.000 persones i inferior a 20.000 (no especial risc) 1 ambulància assistencial classe B
Altres activitats en espais delimitats amb assistents i participants igual o superior a 2.000 i inferior a 5.000 persones 1 ambulància assistencial classe B

 

Aquesta nota és merament informativa i en conseqüència, no genera cap dret, obligació o responsabilitat per a qui l’emet. No constitueix un informe o dictamen jurídic i, per tant, resta supeditada a una, millor i més fonamentada, opinió o interpretació que de les normes exposades faci o pugui fer la jurisprudència corresponent o un altre operador jurídic.