$community_name

El paper clau de la Diputació de Barcelona durant el Sexenni Democràtic (1868-1874)

La Diputació de Barcelona va tenir un paper molt destacat en la vida política catalana durant el Sexenni Democràtic, i va esdevenir el portaveu de la representació en tot el territori català. El Sexenni va suposar la fi del regnat d’Isabel II, l’aprovació d’una nova Constitució el 1869 (que establia per primera vegada una monarquia parlamentària), el regnat d’Amadeu I, que va durar dos anys i tres mesos, i una República efímera d’onze mesos.

Al llarg del Sexenni, la Diputació de Barcelona va estar governada en una primera etapa pels sectors monàrquics constitucionals, que integraven sobretot liberals conservadors i liberals progressistes. La implantació, per primera vegada, del sufragi universal masculí en les eleccions provincials el març de 1871 va atorgar la victòria als republicans federals, tot i que al juny aquests diputats van ser destituïts pel Govern espanyol. L’estiu de 1872, però, els sectors republicans van recuperar el govern de la Diputació de Barcelona. Durant aquesta etapa, que es va perllongar fins al cop d’estat del general Pavía el gener de 1874, alguns dels seus presidents van ser l’escriptor i historiador Víctor Balaguer (1868-1869), el músic Josep Anselm Clavé (1871-1872) o l’enginyer Ildefons Cerdà (1873-1874).

Després de l’abdicació d’Amadeu I i amb la proclamació de la Primera República, l’11 de febrer de 1873, la Diputació de Barcelona, governada pels federals, va esdevenir un centre de govern del territori català. Entre altres actuacions, la Diputació va ser part fonamental de la Junta de Salvació i Defensa de Catalunya, creada el 18 de juliol de 1873 per fer front a la nova guerra carlina (1872-1876).