La Diputació municipalista (1979-actualitat)

Al llarg de quatre dècades les diputacions, i molt concretament la Diputació de Barcelona, ha hagut de fer front a un qüestionament a Catalunya per raons polítiques lligades a allò que el president Antoni Dalmau va qualificar com «la pervivència d’un pensament catalanista preconstitucional i preautonòmic», fins que les sentències successives del Tribunal Constitucional van garantir-ne la continuïtat i l’autonomia de les actuacions. I alhora la Diputació anava experimentant una transformació que la duria a reinventar-se en una nova administració que no tenia res a veure amb aquella de 1977, que Josep Tarradellas va presidir amb la doble condició de president de la Generalitat i de la Diputació, i sobre la qual es va començar a reconstruir l’autogovern de Catalunya. Un procés de transformació que ha consistit en la municipalització de totes les seves funcions i de la seva raó de ser. És el naixement de la Diputació municipalista.

Aquest procés arrenca durant les presidències de Josep Martí i Jusmet (1980-1982) i d’Antoni Dalmau (1982-1987), i es desplega amb una gran intensitat al llarg de l’etapa extensa de Manuel Royes (1987-2003). Durant aquest temps la Diputació també canvia de seu, del vell palau renaixentista de la plaça de Sant Jaume al palau modernista de Can Serra. Posteriorment, ve una etapa de consolidació i estructuració del govern local intermedi, sota les presidències de José Montilla (2003-2004), Celestino Corbacho (2004-2009) i Antoni Fogué (2009-2011), amb la fi dels contenciosos amb la Generalitat, el punt final dels anomenats serveis impropis i el reconeixement a l’Estatut del 2006 d’aquest model de cooperació local, que també expressa un cert pacte polític, i la fi del conflicte territorial que s’havia arrossegat des dels anys vuitanta.

A partir del 2011, es produeix una alternança política després de trenta-dos anys de majories socialistes amb l’arribada de tres presidents de Convergència, que troben suport en diferents majories en el Ple de la Diputació. Salvador Esteve (2011-2015), Mercè Conesa (2015-2018) i Marc Castells (2018-2019) van presidir la institució al llarg d’una etapa en què, més enllà de matisos o circumstàncies, es va ratificar la validesa del model de govern local intermedi. Del resultat de les eleccions de 2019 en va sortir una majoria de govern de coalició nou a la Diputació, amb un acord entre PSC i Junts per Catalunya, que trencava els blocs entre constitucionalistes i independentistes. L’escollida com a presidenta va ser la socialista Núria Marín, que va ocupar el càrrec fins al juliol del 2023, quan arran de les noves eleccions municipals del 28 de maig, va ser substituïda per la també socialista Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

 

Obres de la nova seu de la Diputació de Barcelona a Can Serra, 1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.10164)

Obres de la nova seu de la Diputació de Barcelona a Can Serra, 1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.10164)

Inauguració de la nova seu de la Diputació de Barcelona a Can Serra, 22/4/1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 32739)

Inauguració de la nova seu de la Diputació de Barcelona a Can Serra, 22/4/1987. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 32739)

Vista aèria del recinte de l'Escola Industrial. Diputació de Barcelona. Subdirecció d'Imatge Corporativa i Promoció Institucional, 2018. Autoria: Eva Guillamet

Vista aèria del recinte de l'Escola Industrial, 2018. Autoria: Eva Guillamet. Fons: Diputació de Barcelona. Subdirecció d'Imatge Corporativa i Promoció Institucional.