ODS Fam Zero - Patrimoni cultural

Per a l’ODS “Fam zero”, presentem com a document una ordre de subministrament del 20 de juny de 1949, signada per la Delegación Provincial de Barcelona de la Comisaría General de Abastecimientos y Transportes, i dirigida a l’alcalde de Moià. Aquest document, junt amb els altres que conformen l’expedient, permetia transportar, en aquest cas, xocolata des del magatzem de la delegació de Vic fins al municipi de Moià per repartir-ho entre les diferents tendes i comerços autoritzats.

Finalitzada la Guerra Civil, el règim franquista va instaurar en l’estat espanyol l’autarquia: una idea pròpia dels règims feixistes que pretén l’autosuficiència econòmica de la nació i que es basa en explotar els recursos propis i limitar les importacions. El fracàs en la seva implantació i gestió van provocar a Espanya una situació de carestia i fam.

Per fer front a aquesta situació de pobresa generalitzada, es va instaurar la Comisaría General de Abastecimientos y Transportes, amb les subseqüents delegacions provincials. Aquest organisme intervenia directament en l’economia, mitjançant la requisa de la producció agropecuària i industrial, i la posterior distribució. L’òrgan emetia documents, com les ordres de subministrament i salconduits que presentem, que permetien el moviment d’aliments i altres productes per tot l’estat. A més, controlava el subministrament amb les constants inspeccions en locals de venda al detall.

La política del racionament també va ser un fracàs des de l’inici pels continus problemes de subministrament i la manca de productes per tot l’estat. Per això, el règim franquista va establir les cartilles de racionament per un major control del repartiment. En un primer moment, els caps de família tenien una cartilla per rebre les racions segons feina i familiars al càrrec. Posteriorment, el 1943, aquestes cartilles es van substituir per les individuals per a un major control de l’abastiment.

El model autàrquic i de racionament van provocar l’aparició d’un gran mercat negre, l’estraperlo, on la major part de la societat intentava subsistir intercanviant productes que tenien per altres que necessitaven, o comprar-los a un preu molt elevat. Aquells que eren enxampats eren severament castigats. D’altra banda, els grans estraperlistes, sovint amb el beneplàcit de les autoritats, realitzaven operacions de contraban i obtenien grans beneficis. Per tot això, el període d’autarquia es va convertir en un dels moments de major corrupció, frau i extorsió en la història d’Espanya.

L’autarquia i el racionament establerts per la dictadura de Francisco Franco va tenir greus repercussions en l’economia espanyola, tan general com quotidiana. Per una part, va significar l’encariment generalitzat dels preus, especialment en el mercat negre, la qual cosa va enriquir algunes famílies però va arruïnar la majoria de la societat espanyola. Per l’altra, va significar l’allargament de la crisi econòmica provocada per la postguerra, i en alguns casos l’empitjorament. L’eslògan franquista de "Ni un español sin pan, ni un hogar sin lumbre" no es va complir en molts llocs durant molt temps.

La política del racionament no va desaparèixer fins el 1952, quan la dictadura franquista va permetre la importació d’aliments i altres productes i béns d’altres països. Tot i això, la recuperació de la producció i el consum, i el final de la pobresa i la fam, trigarien encara prou anys en produir-se.