Escola Superior d’Agricultura i posterior Residència Ramon Llull
Ubicació
Escola Superior d’Agricultura i posterior Residència Ramon Llull
Carrer del Comte d'Urgell, 187, 08036 Barcelona 934 02 20 52
Horaris:
De dilluns a divendres de les 8 h a les 20.30 h
Dissabte i diumenge tancat
Accés:
Metro: Línia 5 - Hospital Clínic
Autobús: N12, V21
Creació de l’ Escola Provincial d’Agricultura
L’antiga escola d’agricultura, anomenada Escola Provincial d’Agricultura, era als terrenys de la Granja Agrícola Experimental, on ara hi ha la plaça Francesc Macià, però l’obertura de l’avinguda Diagonal va portar a pensar en una altra ubicació. El nou emplaçament es va trobar als antics magatzems de fusta i de ferro de la fàbrica Batlló, que estaven situats darrere de la sala de telers i a partir dels quals Bonaventura Conill va aixecar un edifici de nova planta, que es va quedar, però, a la meitat de la construcció. L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona va ser impulsada el 1910 pel president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. L’escola va tenir un doble objectiu: d’una banda, formar agricultors amb un perfil científic; d’una altra, volia ser un centre d’investigació que donés solucions als problemes agrícoles del país. Els agricultors podien obtenir dues titulacions diferenciades: una de tècnic agrícola després de fer dos cursos, i una altra d’enginyer agrícola, després de cursar cinc anys. Per aquesta raó l’escola també disposava d’una extensió de 10 hectàrees per a camps d’experimentació als horts de l’antiga fàbrica.
Torre Marimon
La Mancomunitat de Catalunya va donar una gran empenta a la institució i el 1922 va adquirir la Torre Marimon, a Caldes de Montbui, per a les pràctiques de l’Escola, que s’havien fet fins llavors als camps experimentals de Barcelona. El 1928 l’escola va ser rehabilitada per a un nou ús: ser la residència d’estudiants del recinte. Així, doncs és va traslladar a la planta superior de l’antiga sala de Filatura de la fàbrica, a l’actual Edifici del Rellotge.
AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. R. 2544. Autoria: Josep Rubió Bellver. Plànol Escola Superior d’Agricultura, 1922.
Dictadura franquista
A partir de 1939, amb l’inici de la dictadura franquista, l’Escola, que continuava ubicada a Barcelona, va anomenar-se Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura i va entrar en una fase de marginació. El 1966 encara va patir un altre canvi de nom com Escuela de Ingeniería Técnica Agrícola y de Especialidades Agropecuarías.
Universitat Politècnica de Catalunya
El 1976 va quedar adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya. Finalment, el 1987, la Diputació de Barcelona va recuperar el seu nom fundacional: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, i des de l’any 1998 és un centre adscrit a la UPC. També va canviar d’ubicació. Des de l’any 2005 és al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels.
Residència Ramon Llull
Orígens
El 1921 es va inaugurar la seva primera seu en un xalet al carrer Ríos Rosas, al barri de Sant Gervasi, sota el patrocini de la Mancomunitat de Catalunya, i seguint el model de la residència d’estudiants de Madrid creada el 1910. El primer president de la residència catalana va ser el poeta mallorquí Miquel Ferrà, qui va mantenir aquest càrrec fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola, el 1936.
Trasllat al recinte de l’Escola Industrial
La institució fundada a Sant Gervasi aviat es va quedar petita, de manera que es va trobar una nova ubicació al recinte de l’Escola industrial. La nova seu, projectada per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, ocupava l’antic espai de l’Escola d’Agricultura, convertint les aules i els seminaris en habitacions i l’afegit d’un edifici annex a la part posterior destinat al menjador i la cuina. Va ser inaugurada durant la dictadura de Primo de Rivera, el 15 de maig de 1929, per a l’Exposició Internacional, sota el nom de Residencia del Real Politécnico Hispano-Americano.
AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. R. 3703 i R. 3705. Autoria: desconeguda. Plànols del Real Politécnico Hispano-Americano, 1929.
El règim militar de Primo de Rivera va concebre aquesta institució com una resposta a la prestigiosa residència inicial que havia nascut amb un fort accent catalanista. De fet, al llarg de la seva història la residència sempre va tenir una forta vinculació amb la societat catalana i entre les figures que va acollir cal destacar les del filòleg Pompeu Fabra o el poeta Salvador Espriu.
Durant la Segona República (1931-1936) la residència d’estudiants va quedar sota la gestió de la Generalitat de Catalunya i va viure l’etapa de major activitat cultural. Disposava d’una espaiosa cuina i menjador, i a la tercera planta hi havia la capella; la capella de l’antiga fàbrica havia desaparegut el 1915. La residència també va acollir, entre altres, l’Escola Normal, una important institució per a la formació de mestres. A partir del 1933 la residència fou incorporada a l’Institut d’Acció Social Universitària i Escolar de Catalunya. Després de la fi de la Guerra Civil espanyola, el 1939, va adoptar el nom de Col·legi Major Ramon Llull.
Finalment, el 1989 la Diputació de Barcelona va cedir l’edifici a la Universitat de Barcelona.
AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: desconeguda. Col·legi Major Ramon Llull, 1953.
Altres edificis del recinte de l'Escola Industrial