Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial
Ubicació
Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial
Carrer del Comte d'Urgell, 187, 08036 Barcelona 934 02 20 52
Horaris:
De dilluns a divendres de les 8 h a les 20.30 h
Dissabte i diumenge tancat
Accés:
Metro: Línia 5 - Hospital Clínic
Autobús: N12, V21
Creació
El primer centre impulsat pel Patronat de l’Escola Industrial va ser l’Escola d’Indústries Tèxtils el 1908, ubicada als antics edificis destinats a les oficines i magatzems de la fàbrica Can Batlló, situats al carrer d’Urgell davant de la gran sala de telers. A l’Escola es formaven contramestres, encarregats, teòrics i empleats de les fàbriques de teixits.
Creació
El 1911 es van establir els laboratoris de Química a la sala subterrània de telers, embrió de dues noves escoles posteriors creades el 1913: l’Escola de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Aprestos; i l’Escola d’Adoberia. Totes dues compartien matèries i professors de l’Escola Tèxtil i estaven ubicades darrere de l’Escola d’Indústries Tèxtils, separades per l’antiga capella de la fàbrica construïda el 1873, que estava oberta al públic des del carrer d’Urgell i que es va conservar fins al 1915.
AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: desconeguda. Sala de telers, c. 1870-1889.
La gran sala de telers era un dels espais més característics de l’antiga fàbrica per les seves dimensions. Entre els anys 1913 i 1915 l’arquitecte Bonaventura Conill, tot respectant l’estructura original ideada per Guastavino, va dividir la sala en quatre espais, que van ser les seus del Museu Social, creat per estimular i fomentar activitats destinades a millorar les condicions de vida i de treball de les classes socials més populars; del Laboratori d’Estudis Superiors de Química; del Laboratori de Química de l’Escola d’Enginyers, i finalment, d’uns petits laboratoris de l’Escola d’Agricultura.
Recuperació del nom
A partir de la proclamació de la Segona República l’abril de 1931, el recinte va recuperar el nom d’Universitat Industrial i els ensenyaments tècnics, i va quedar sota la gestió de la recuperada Generalitat de Catalunya, a través del Patronat Local de Formació Professional de Barcelona, després de la dissolució de les diputacions provincials. Fins i tot es va arribar a projectar l’Estatut de la Universitat Industrial, atès que en aquesta època les escoles tècniques van deixar de dependre del Ministerio de Instrucción Pública, però les complicades circumstàncies polítiques van fer naufragar el projecte.
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es va dissoldre el Patronat de l’Escola Industrial i la Universitat Industrial va passar a dependre del Departament de Cultura de la Generalitat. El recinte va acollir alguns organismes vinculats amb l’esforç de guerra, com ara l’edifici del Laboratori de Química Orgànica, que s’havia integrat en la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat, la seu del Servei Meteorològic de Catalunya o els cursets d’Aero-química que va organitzar la Sotssecretaria d’Aviació de l’Exèrcit de la República. Tot plegat va fer que el recinte esdevingués un dels objectius del bombardeig de l’aviació italiana el 17 de març de 1938.
Una segona dictadura, la franquista (1939-1975), va suposar un nou fre al desenvolupament de l’escola amb una nova repressió del professorat i unes grans mancances materials durant la postguerra.
AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. R. 3701. Autoria: desconeguda. Plànol recinte Universitat Industrial, 1946.
Reformes educatives
El 1953 el Ministerio d’Educación va aprovar una sèrie de reformes educatives que van implicar canvis en l’ordenació dels ensenyaments mitjans. Es va suprimir el Patronat de l’Escola Industrial i el 1955 va ser substituït pel Patronat de la Escuela de Peritos Industriales de Barcelona. El 1958 es va signar el protocol per traslladar l’Escola d’Enginyers al campus de l’avinguda Diagonal, que es va fer efectiu el 1962.
L'ampliació
A finals de la dècada dels cinquanta es va iniciar una nova etapa constructiva al recinte sota la direcció de l’arquitecte Manel Baldrich, que va suposar l’ampliació de l’Escola del Treball, els tallers de l’Escola d’Arts i Oficis i la construcció de la piscina de Sant Jordi.
Reforma dels ensenyaments tècnics
Durant la dècada dels anys seixanta es va produir una important reforma dels ensenyaments tècnics, que es van diversificar amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats de la indústria. Els estudis superiors quedaven reduïts a cinc anys i els estudis de grau mitjà passaven a tres. Alhora, la demanda educativa era cada vegada més forta. El curs 1960-1961 es va establir per primera vegada el règim d’ensenyament diürn.
Traspàs competències educatives
El 1975 es va signar un conveni entre la Diputació de Barcelona i el Ministerio de Educación, segons el qual el ministeri es faria càrrec dels aspectes docents i les despeses, i la Diputació es reservava el manteniment dels edificis de la seva propietat. Amb el nou ajustament de competències autonòmiques en matèria d’ensenyament, el 1984 la Generalitat de Catalunya va signar un conveni d’actualització amb la Diputació de Barcelona, que va traspassar les competències educatives de les escoles deu anys després.
Altres edificis del recinte de l'Escola Industrial
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
- Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
- Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador. - De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, X, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.