Exposició "The melting age" sobre la crisi climàtica a Santa Coloma de Gramenet
De la calor al fred. Tot sembla un joc esperpèntic i grotesc al qual nosaltres mateixos ens obliguem a jugar. Un contrasentit que no té precedents. A Groenlàndia o a l’Antàrtida, el desglaç per l’escalfament provoca l’augment del nivell dels oceans al planeta, a més de refredar corrents marins que alhora afecten la fauna i els ecosistemes. Un excés d’aigua salada que contrasta amb el malbaratament dels escassos aqüífers d’aigua potable. Els pols es fonen i això ens afecta molt negativament, però l’ésser humà també s’entesta a veure-ho d’una altra manera. El territori que aflorarà, accessible, sota el gel de la gegantina Groenlàndia o del continent antàrtic serà un nou espai per explotar-hi recursos naturals intactes fins ara, sobretot petroli i gas. Els mateixos recursos que han provocat, paradoxalment, que es fongui el gel, i que han fet que uns quants siguin rics i la immensa majoria pobra o molt pobra.
El canvi climàtic antropogènic ja és un fet demostrat. És la conseqüència de l’escalfament global de la Terra provocat per la raça humana.
Grans conferències internacionals que reuneixen gairebé tots els països del món debaten sobre com hem d’actuar davant d’aquesta situació, com en podem mitigar els efectes, sobre la responsabilitat global i sobre el futur pròxim del nostre planeta. Però el fet que ens reunim amb bones intencions i que algunes mesures o acords siguin vinculants o no, importa ben poc. El que veritablement és rellevant és que sembla que ningú farà el primer pas. Un primer pas en una direcció més sostenible i curosa amb l’ús massiu dels limitats recursos naturals del planeta.
Lugar
