No és freqüent però pot passar que hi hagi un vessament fecal en el vas d’una piscina. Com s’ha de procedir si aquest fet inesperat es produeix?. Una associació independent britànica, la “Pool Water Treatment Advisory Group”, PWTAG, ha publicat recentment, juliol 2020, una nota tècnica que descriu com abordar aquest tema. El gestor de la piscina ha de tenir un procediment escrit amb les indicacions de les accions a prendre i el personal de manteniment ha d’estar capacitat per abordar aquest problema.

La PWTAG assenyala que el risc depèn de si les femtes són sòlides o líquides.

Les femtes sòlides són fàcils de tractar, ja que la superfície de contacte és petita, localitzada i és poc probable que la persona que les ha alliberat a l’aigua estigui patint una malaltia gastrointestinal. En aquest cas, les femtes s’han de retirar ràpidament de la piscina i eliminar-les pel WC, no pels desaigües de la piscina. L’equip utilitzat en el procediment s’ha de desinfectar amb hipoclorit al 1%.

Si les femtes són liquides o toves impliquen un major risc sanitari. Es dispersen per l’aigua de la piscina i és més probable que la persona que les ha alliberat a l’aigua estigui patint una malaltia gastrointestinal i que sigui portadora de patògens entèrics. La majoria de bacteris i virus que causen diarrea moren en pocs minuts en l’aigua d’una piscina correctament desinfectada, però el protozou Crytosporidium és resistent als nivells normals de cloració. Crytosporidium és una causa important de gastroenteritis en piscines i són els nens la font més probable d’infecció i, al mateix temps, el col·lectiu més afectat per la mateixa. Com no sabem si aquest microorganisme està present, l’opció més segura és assumir que sí i procedir al tancament del vas i al procediment de neteja/desinfecció establert.

El procediment a seguir per eliminar segons la PWTAG depèn principalment de l’eficiència del procés de filtració de la piscina. En piscines amb una taxa de filtració fins a 25 m³/hora, la millor eina és la filtració, capaç d’eliminar al voltant del 99% dels ooquistes de Crytosporidium en cada pas de l’aigua de la piscina a través del filtre. La coagulació és fonamental en aquest procés: ha de ser continua i el temps de contacte ha de ser al menys de 10 s, a una velocitat inferior a 1,5 m/s abans que l’aigua tractada arribi al filtre. El temps que trigui tota l’aigua de la piscina a passar pel filtre depèn de la hidràulica de la piscina. Amb un període de rotació de 3 ó 4 h, comú en moltes piscines, trigarem 24 h per a que tota l’aigua de la piscina passi pel filtre.

Els filtres d’alta velocitat, taxa de filtració superior a 25 m³/hora, no són tan efectius, i en aquest tipus de piscines es recomana, addicionalment, la hipercloració de l’aigua.

En piscines petites (vasos infantils...), si el vas es pot buidar es recomana buidar-lo, i fer una neteja/desinfecció a fons abans de posar-la en funcionament.

La Nota Tècnica de la PWTAG descriu cadascun d’aquests procediments amb detall i descriu altres aspectes rellevants de la gestió d’aquest tipus d’incidències. Es pot consultar a: https://www.pwtag.org/faecal-contamination-february-2014/