El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona ha participat enguany en el 16th World Congres on Public Health 2020 amb aportacions de dues de les activitats que desenvolupa de suport als municipis, el projecte “Cuina sense pares” i les Enquestes d’hàbits de salut a adolescents de 4t d’ESO.

Aquesta 16a edició del Congrés Mundial de Salut Pública, que s’havia de fer a Roma, ha estat la seva edició més atípica per la situació de pandèmia mundial. En fer-se finalment en línia han pogut participar més de 3.000 professionals de tot el món que han compartit experiències relacionades amb la salut pública a través de conferències, tallers i comunicacions breus sobre qüestions de salut pública rellevants, sessions per satèl·lit de temes actuals, diàlegs sobre lideratge mundial i sessions plenàries en les que s’ha pogut explorar com la salut pública pot contribuir al futur de la humanitat. Val a dir, que, com no podia ser d’una altra manera, la COVID-19 ha tingut un lloc rellevant en aquest congrés.

L’àmbit de la promoció de la salut, i, més concretament en relació als adolescents, ha tingut un paper destacat en el programa del Congrés, i s'han abordat aspectes tan destacables com la comprensió del sexting i les seves conseqüències (Suècia), els factors relacionats amb la son dels adolescents (Bèlgica), o la inclusió de l’educació integral de sexualitat als plans d’estudi (Bangladesh). Cal esmentar, en aquest punt, l’aportació de la Diputació de Barcelona, amb el pòster “Cooking without parents” en el que es detallen els objectius i activitats desenvolupades arreu dels municipis de la província de Barcelona per fomentar una alimentació saludable entre els adolescents, mitjançant els tallers de cuina sense pares i el web www.cuinasensepares.cat que facilita recursos i propostes alimentàries adaptades als joves .

Per altra banda, el Servei de Salut Pública ha presentat un segon pòster “Individual and local socioeconòmic status: associations in adolescents’ Health (Barcelona province)”. En aquesta aportació es recullen els resultats de l’estudi fet a partir de les enquestes d’hàbits de salut a adolescents de 4t d’ESO realitzades a 59 municipis de la província per conèixer la influència que té el nivell socioeconòmic individual i el del municipi sobre els hàbits de salut dels adolescents de la província de Barcelona. Els resultats permeten conèixer els efectes i les interaccions que el nivell socioeconòmic individual i municipal presenten per a diferents hàbits de salut dels adolescents, informació d’interès alhora de dissenyar les polítiques locals de promoció de la salut.

Dins l’àmbit Alimentació i nutrició s’han fet també interessants aportacions, com l’enfoc d’Amsterdam per a un pes saludable, l’ús de xarxes d’aprenentatge col·laboratiu entre ciutats (Amsterdam) i l’estudi sobre Desigualtats socials en sobrepès i obesitat en 26 països europeus (Bèlgica). L’activitat física també ha tingut cabuda per incidir en el sobrepès i com a eina eficaç en la prevenció i el tractament de la majoria de malalties no transmissibles.

No podem deixar de parlar del paper destacable de la salut mental al congrés tractant aspectes com les polítiques públiques de salut mental, els determinants de la salut mental, la prevenció del suïcidi, la salut mental materna, infantil, adolescent o de la gent gran, les addiccions comportamentals i la qualitat de vida i l’estrès entre d’altres.

Han estat 5 dies amb més de 300 activitats en els que, com a membres de la comunitat de salut pública mundial, hem tingut l’oportunitat de compartir idees, experiències i coneixements que ens han aportat una perspectiva més global de la salut pública.