L’OMS en un document recent, juliol 2020, “Transmission of SARS-CoV-2: implications for infection prevention precautions” ha actualitzat la seva opinió sobre les vies de transmissió del SARS-CoV-2.

A la llum de les noves evidències, l’OMS admet, amb cautela, la possibilitat de transmissió aèria per aerosols, microgotes de grandària inferior a 5 μm, en ambients interiors mal ventilats, amb moltes persones, sense mantenir distància de seguretat i sense mascareta, combinada amb la via per gotes i per contacte.

La transmissió per aerosols, microgotes (bioaerosols o droplets nuclei) de grandària menor de 5 μm, es produeix per partícules que romanen en suspensió durant un temps variable, a una distància major de 2 m i especialment en llocs tancats i ventilació escassa. Hi ha una evidència científica creixent per considerar com a plausible la propagació per aerosols en ambients interiors en situacions com cantar, parlar en veu alta, cridar, i no només a l'esternudar o tossir.

En espais oberts és improbable el contagi donat que la dilució dels aerosols exhalats per una persona infectada es produeix molt ràpidament a l’aire ambient exterior.

Encara es desconeix quin percentatge d’aerosols es generen per evaporació de gotes grans i quina és la dosi de virus viable considerada infecciosa en aquests aerosols. La infecció depèn de la ruta d’exposició (via d’entrada), de la quantitat de virus inoculada, la durada de l’exposició i de les defenses de l'hoste.

Atès que la via aèria és plausible i les evidències més consistents, l’ECDC (European Centre for Disease Prevention and Control) indica diferents estratègies de prevenció a l’àmbit de les instal·lacions de climatització i ventilació per controlar i reduir els bioaerosols. Dins d’aquestes estratègies es destaquen: el control de les fonts, per reducció de l’aforament i ús de mascaretes; la dilució, per augment de la ventilació; la retenció amb filtres; el control del transport, reduint la velocitat de l’aire a la zona ocupada; la inactivació de patògens amb equips d’acció física (UVC) i la protecció personal amb adequada capacitat de filtració per evitar la transmissió interpersonal.

En l’aplicació d’aquestes estratègies cal valorar l’efectivitat relativa d’unes estratègies en relació a les altres. Per exemple, en edificis amb un sistema de ventilació mecànica, un increment de la ventilació és una mesura adequada, sempre que no contribueixi a augmentar les velocitats de l’aire a la zona ocupada, ja que podria promoure la transmissió del SARS-CoV-2 a distàncies majors.

Finalment, l’estudi destaca com a molt important augmentar l’aportació d’aire fresc i evitar la recirculació d’aire en els sistemes de ventilació, durant els episodis de COVID-19, en tots els espais tancats. També s’indica la importància de seguir les pautes indicades per les Autoritats Sanitàries, que poden variar segons l’evolució de la pandèmia, tenint present la rapidesa amb la que es produeixen els avenços científics en aquest camp.