© Diputació de Barcelona
Cada cop és més evident la necessitat d’informació per tal de prendre decisions encertades en polítiques de salut. En el Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona treballem per oferir als municipis indicadors de salut que puguin ser rellevants i útils perquè puguin desenvolupar polítiques i accions locals i, alhora, puguin respondre ràpidament a les necessitats en salut que puguin sorgir.
Amb aquesta finalitat us presentem el segon Informe d’Indicadors de Salut. Conjunt dels 80 municipis majors de 10.000 habitants de la Província de Barcelona, un document que presenta la mateixa estructura que els Informes d’Indicadors de Salut Local que elaborem anualment, de manera que permet una comparativa fàcil dels indicadors propis del municipi amb els del conjunt del territori considerat.
Com a novetats, aquest any hem inclòs indicadors de salut reproductiva, provinents de la base de dades de parts, així com un nou bloc temàtic que recull indicadors socioeconòmics, ja que els determinants socials es consideren cada vegada més importants per explicar l’estat de salut pública de la població.
Totes les fonts d’origen per al càlcul dels indicadors són sistemàtiques, de base poblacional i pertanyen a institucions oficials i, l’informe proporciona més de 90 indicadors englobats en diferents temàtiques:
Evolució i estructura de la població
S’observa un augment poblacional en els últims anys, si bé més alentit des de l’any 2009, amb una disminució permanent del creixement natural des de 2008. Augmenta l’envelliment de la població (índex d’envelliment de 111% l’any 2019) així com la feminització estructural en edats avançades (índex de feminització en la població de 65 anys i més de 132,7% i de 85 anys i més de 204,0% l’any 2019).
La immigració l'any 2019 va ser de 217.291 persones. El 33,6% de la immigració va ser estrangera amb 72.930 persones, principalment provinents d’Amèrica Llatina (42,4%).
Salut reproductiva
L'any 2018 van haver 37.610 embarassos, majoritàriament en dones d’entre 20 i 34 anys (60,1%). La taxa bruta de natalitat va ser de 8,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants, amb 30.079 nadons. Un 27,6% dels naixements corresponen a mares estrangeres (marroquines, equatorianes i bolivianes principalment). L’edat mitjana de maternitat va ser de 32,0 anys. S’observa una caiguda mantinguda de l’índex sintètic de fecunditat, actualment amb un valor de 1,36.
D’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) se’n van comptabilitzar 9.000, el que representa una taxa general d’IVE de 14,3 per cada 1.000 dones de 15 a 44 anys. La majoria es van produir en dones d’entre 20 i 24 anys. El 38% d’avortaments van ser de repetició.
Mortalitat
L’any 2018 es van registrar 27.034 defuncions. El 85,8% es van produir en persones majors de 64 anys, amb una incidència més elevada en homes. El 64,3% de les defuncions van ser per malalties cròniques (tumors, malalties del sistema circulatori i del sistema respiratori). I de cada 100 defuncions que es van produir 13 eren evitables.
En el període 2017-2018, l’esperança de vida en néixer va ser de 83,67 anys (80,62 en homes i 86,64 en dones). S’ha produït un increment relatiu del 2,68% en els últims 10 anys.
Morbiditat atesa
Al 2017 el 12,3% de la població (409.480 persones) va utilitzar algun recurs hospitalari (principalment l’hospital d’aguts).
En hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria els principals motius d’assistència van ser malalties del sistema nerviós, d’òrgans dels sentits i de l’aparell digestiu. En hospitalització de dia van ser les neoplàsies i carcinomes “in situ” i els codis V. En recursos sociosanitaris, el principal motiu d’assistència va ser la malaltia cerebrovascular aguda en homes i la fractura de coll de fèmur en dones. En el centres de salut mental va ser el trastorn distímic (adults) i el trastorn de falta d’atenció amb hiperactivitat (infantil i juvenil).
Accidents de trànsit
En el període 2018-2019 es van produir 19.036 accidents de trànsit amb víctimes, un 0,1% menys dels que es van produir al 2016-2017. Aquests sinistres van ocasionar 24.732 víctimes, entre les quals va haver 1.362 morts i ferits greus, sobretot en la zona urbana.
S’observa un increment de positius en els controls d’alcoholèmia en els últims anys. La col·lisió entre vehicles en marxa és la principal causa d’accident i el turisme i la motocicleta són els principals vehicles implicats.
Indicadors socioeconòmics
La renda bruta familiar disponible per habitant va prendre un valor de 19.074,50 € l’any 2019. La taxa d’atur, que està disminuint des de l’any 2014, va ser del 10,4%. El 48,4% de les persones desocupades estan cobrant alguna prestació contributiva o subsidi laboral. La taxa de temporalitat contractual va ascendir al 85,5% i l’esforç econòmic del lloguer va ser del 39,5%.
En aquesta nova edició de l’informe encara no s’observen els efectes de la pandèmia ocasionada per la COVID-19, però en l’informe de l’any vinent ja es començaran a reflectir les seves conseqüències, no només pel que fa a mortalitat, sinó també a natalitat, salut mental, accidents de trànsit i possiblement també indicadors socioeconòmics.
Aquest informe també el trobareu juntament a la resta de recursos elaborats a la web del Servei de Salut Pública, a la Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública.
Esperem us sigui d’utilitat per seguir treballant en la planificació de polítiques en salut i així assolir una millora continuada de la salut de la població.
Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #106 - Maig 2021
Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat